2. HISTÒRIA DELS CÒMICS
0. ELS ANTECEDENTS
El precedent més directe del còmic a Europa és la Història del sr Bosc Vell (1830)
del mestre suís Rodolphe Töpffer on apareix per primera vegada la combinació de
textos i imatges en vinyetes. Per la mateixa època, al Japó, l'artista Hokusai realitza
una sèrie d'il·lustracions que són considerades l'antecedent del manga.
Història del sr Bosc Vell (R. Töpffer)
Tècniques d'autodefensa (Hokusai)
3. 1. ELS PRIMERS CÒMICS
El naixement del còmic va ser possible gràcies al desenvolupament de la tècnica de
la litografia, que permetia copiar i publicar imatges. Els primer còmics van aparéixer
a les pàgines dels dominicals dels diaris. L'any 1895 va aparéixer a les pàgines del
diari nord-americà The Journal el que és considerat el primer còmic modern, The
Yellow Kid de R.F. Outcault.
4. Un fet important va ser la publicació als Estats Units de The Katzenjammer Kids,
creats per Rudoph Dirks l'any 1897; és considerat el primer còmic en què
s'utilitzen globus per expressar els diàlegs dels personatges. L'obra va tenir un gran
èxit i es va seguir publicant en dècades posteriors amb els llapisos d'altres autors.
5. Els primers còmics no van ser
obres de molta qualitat artística o
narrativa però van assolir un gran
èxit que va permetre que el gènere
es desenvolupés fins que van
aparéixer les primeres historietes
amb valor artístic.
La més important va ser Little
Nemo in Slumberland (1905) de W.
McCay, en què el públic podia
seguir les aventures d'un nen en el
seus somnis fins que es despertava.
6. Una altra historieta
important d'aquests
primers temps va ser Krazy
Kat (1910) de George
Herriman, protagonitzada
per un gat i un ratolí bojos.
7. A Espanya ja feia anys que es publicaven histories en dibuixos, com les auques.
El Suero maravilloso de José Robledano és considerat el primer còmic espanyol
pròpiament dit (amb ús de globus per als textos parlats); va ser publicat a la
revista Infancia l'any 1910. Després d'ell cada vegada més revistes infantils van
anar publicant historietes; la més famosa de totes va ser el TBO (1917): A causa
del seu èxit encara avui a Espanya el còmic és anomenat tebeo.
8. 2. EL DESENVOLUPAMENT
En un principi el gènere preponderant va ser el
còmic d'humor. Ben aviat van aparéixer altres gèneres,
com el còmic d'aventures que va tenir un gran èxit
entre el públic juvenil americà: El 1929 va aparéixer
el Tarzan de Hal Foster; més endavant van sortir
Buck Rogers al segle XXV (1932) de Dick Calkins, i
Flash Gordon (1934) d'Alex Raymond que va
esdevenir aviat una obra mestra del gènere.
9. Als anys 30 apareixen als Estats Units les primeres publicacions especialitzades
exclusivament en historietes. Una de les més conegudes, Action Comics, veu
néixer l'any 1938 Superman de Jerry Siegel y Joe Shuster. Un any més tard la
revista Detective Comics (DC) publica la primera història de Batman de Bob
Kane i Bill Finger. L'any 1941 neix el Capità America de Joe Simon i Jack
Kirby.
10. A Europa el els diaris publiquen també els seus propis còmics, entre els quals
tenen un gran difusió els provinents de l'àrea franco-belga, com Zig et Puce
d'Alain Saint-Ogan (1925). L'any 1929 el diari belga Le XXe Siècle inicia la
publicació de Les aventures de Tintin d'Hergé (sobrenom de Georges Remi) que
esdevindrà un dels còmics europeus més publicats a escala mundial.
11. 3. LA CONSAGRACIÓ
Als Estats Units té una gran importància l'aparició de l'editorial Marvel que ben
aviat es va especialitzar en les històries de super-herois. L'artista més important és
Stan Lee, el qual, en col·laboració amb altres autors, crea personatges tan
emblemàtics com Els quatre fantàstics (1961), Spider-Man (1962), Hulk (1962),
Iron-Man (1963) i els X-Men (1963), entre molts altres
12. A Espanya la dura censura del règim del general Franco dificulta l'arribada de
còmics extrangers. Tanmateix, el còmic nacional obté un gran èxit entre les
classes populars i es continuen publicant revistes com el TBO i Pulgarcito. El
1958 el guionista catala Víctor Mora i el dibuixant Ambrós creen El capitán
Trueno, còmic d'aventures que esdevé aviat una de les sèries de major èxit.
13. Dins el còmic d'humor espanyol
destaca l'escola Bruguera (de l'editorial
Bruguera, responsable de revistes com
Pulgarcito, DDT i Magos de la risa)
amb còmics amb historietes infantils
plenes d'elements constumistes.
Entre els autors més coneguts hi
trobem Cifre (El reportero Tribulete),
Raf (Sir Tim O'Theo), Vázquez (Las
hermanas Gilda) i Josep Escobar, pare
de Carpanta (1947) i Zipi i Zape
(1948)
14. L'autor
més
important
del
moment, i el que més èxit ha
obtingut fins a l'actualitat, ha estat
Francisco Ibáñez, creador de
Rompetechos,
Pepe
Gotera
y
Otilio, 13 Rue del Percebe, i molt
especialment
Mortadelo
y
Filemón, que van veure la llum
per primera vegada 20 de gener de
1958 a la revista Pulgarcito. És el
còmic espanyol que ha obtingut
més difusió.
15. L'any 1950 el dibuixant Charles M. Schulz inicia la publicació de la tira
còmica Peanuts, que converteix en estrelles del còmic els personatges de Snoopy
i Charlie Brown. Schulz seguiria publicant la tira fins poc abans de la seva mort,
l'any 2000.
L'èxit de Peanuts és seguit pel d'altres tires còmiques, com Garfield (1978) de
Jim Davies, i Calvin i Hobbes (1985) de Bill Watterson. Fora dels Estats Units
cal destacar l'èxit internacional assolit per Mafalda (1964) de Quino.
16. A Europa continuen manant els còmics francòfons. Així l'any 1959 el guionista
René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo creen Astèrix el Gal que amb el
pas del temps esdevindrà el còmic més venut.
Altres còmics europeus destacats que veuen la llum en aquesta època són
Spirou et Fantasio (1938) de Rob-Vel, Lucky Luke (1948) de Morris, i Els
barrufets (1958) del belga Peyo.
17. A Catalunya apareixen les revistes Història i Llegenda i Cavall Fort (1961) on
es publiquen les historietes d'Ot el Bruixot de Picanyol i Jep i Fidel de Madorell.
18. 4. EL CÒMIC MODERN
L'any 1977 el nord-americà Art Spiegelman
inicia la publicació de Maus, on relata les
terribles experiències dels seus pares al camp
d'extermini d'Auschwitz durant la Segona
Guerra Mundial.
L'obra és un dur testimoni de l'horror de les
atrocitats del règim nazi i obté aviat una gran
acollida; es converteix en el primer còmic en
ser guardonat amb el prestigiós premi Pulitzer.
19. A França el dibuixant Moebius revoluciona en gènere fantàstic amb Arzach
(1975), obra en què destaca l'absència de textos excrits. El mateix Moebius en
col·laboració amb el guionista xilé Alejandro Jodorowsky crea El Incal (1980),
que es converteix en el còmic europeu més venut des dels anys 80.
20. A la dècada dels 80 el manga japonés
desembarca amb força a Europa i Amèrica
gràcies en part al gran èxit de les sèries
d'anime. El manga més famós d'aquesta
època, i el més influent, és sens dubte Bola de
Drac d'Akira Toriyama que es comença a
publicar l'any 1984.
Un altra manga conegut és el
futurista Akira (1982) de Katsuhiro
Otomo. El mateix Otomo es va
encarregar d'adaptar-lo al cinema.
21. A Espanya l'arribada de la democràcia permet
l'aparició de revistes de còmic destinades al públic
adult i de sàtira política (El Jueves, El Papus, etc).
El còmic d'humor segueix tenint una bona acollida
amb personatges com Superlópez (1973) de Jan.
Carlos
Jiménez
publica
Paracuellos (1975) on relata
les seves dures experiències
en un hospici de la postguerra.
22. En el còmic anglosaxó té una gran acceptació el format novel·la gràfica, amb
relats extensos que ocupen un gran nombre de pàgines. La figura més important
és el britànic Alan Moore a qui devem alguns dels còmic més elogiats dels últims
anys: V de Vendeta (1982), Watchmen (1986), From Hell (1993) i La Lliga dels
homes extraordinaris (1991).
23. Un altre autor destacat és Frank
Miller que a 300 (1998) va recrear la
gesta heroica del rei Leònides i els
soldats espartans, enfrontats a l'exèrcit
persa a la batalla de les Termòpiles.
Una altra obra seva és la sèrie
d'històries que tenen lloc als barris
baixos de la fictícia Basin City a Sin
City (1991), obra dibuixada exclusivament en blanc i negre usant la
tècnica del clar-obscur.
24. Amb el canvi de segle veiem augmentar el nombre d'adaptacions per al cinema
de relats i personatges que havien aparegut abans en pàgines de còmic. L'èxit dels
Batman, Spider-man i Astèrix a la gran pantalla assegura la venda dels còmic i
ajuda a augmentar-ne la difusió. La televisió no és aliena a aquest fenomen: The
Walking Dead, còmic de terror creada el 2003 per Robert Kirkman, és
converteix en una de les sèries de televisió més ben rebudes pel públic i la crítica.
