2. 1. EL TEMPLE
Un temple és un edifici consagrat a una divinitat. A diferència dels temples cristians
(esglèsies) i musulmans (mesquites), els temples grecs no estaven destinats a la
celebració de cerimònies (aquestes es feien a fora) i només servien per allotjar l'estàtua
del déu i les ofrenes que rebia.
La paraula grega per a temple és
ερ νἱ ό que vol dir “lloc sagrat”.
Era un edifici molt important
perquè els grecs donaven una gran
importància al culte religiós.
Temple de Cirene
3. Un temple grec estava dins d'un recinte sagrat (temenos), envoltat per murs i
comunicat amb l'exterior per un gran portal (propileus). L'edifici s'alçava sobre una
base amb tres graons.
Originàriament els temples es construien de fusta, però més tard aquesta va ser
substituida per la pedra i el marbre que són materials més resistents.
Base de tres graons a Olímpia.
4. Parts d'un temple
● La naos era l'estança on hi havia l'estàtua de la
divinitat. Equivalia a la cella del temple romà.
Només hi podien entrar els sacerdots.
● La pronaos era un porxo que precedia la naos,
amb dues columnes a l'entrada..
● L'epistodomos era semblant a la pronaos però es
trobava a la part del darrera.
Un element important eren les columnes que es trobaven al
voltant del temple i que serveixen per classificar-los
5. 1.2 ELS ORDRES
La columna és l'element arquitectònic grec que
ha perviscut més en l'art occidental, fins al punt
que encara és utilitzada en l'actualitat.
En una columna grega distingim tres parts: la
base (peu), el fust (tronc) i el capitell (cap);
aquest elements presenten diverses variants de
manera que distingim tres ordres arquitectònics
basats en ells. Base
Fust
Capitell
6. La columna dòrica té un capitell rodó
però no té base. El fust és robust i amb
acanalaments d'estries agudes.
7. La columna jònica té un capitell
decorat amb volutes i una base
rodona. El fust és més esbelt i els
acanalaments no tenes estries agudes.
8. La columna coríntia té la base i el fust
d'una jònica, però el capitell està format
per una o dues files de fulles d'acant.
9. L'entaulament dels temples dòrics
era més alt i estava decorat amb
triglifs i mètopes.
arquitrau
fris
cornisa
A sobre de les columnes descansava
l'entaulament que es dividia en tres
parts: arquitrau, fris i cornisa.
10. A sobre de l'entaulament hi havia el sostre que acabava en dos frontons triangulars. Els
frontons i el fris solien ser decorats amb escultures. Tant el temple com les estàtues estaven
pintats amb colors llampants (però la pintura no s'ha conservat i ara els veiem tots blancs).
Reconstrucció del frontó del Partenó
11. 1.3 TEMPLES GRECS
Els temples grecs més importants es trobaven a l'acròpoli d'Atenes. Aquest santuari va
ser cremat pels perses durant la 2a Guerra Mèdica. Més tard, en temps de Pèricles, els
atenesos van reconstruir-lo, convertint-lo en un símbol del poder de la polis.
12. Vista d'Atenes en època clàssica amb
l'Acròpoli al mig de la ciutat i el port del
Pireu al fons.
Aspecte de l'Acròpoli d'Atenes.
14. Els propileus eren l'entrada monumental a l'acròpoli.
Propileus moderns (Munic).
15. El Partenó és el temple més cèlebre d'Atenes; és un temple dòric amb vuit
columnes frontals, dedicat a la deessa Atenea Parthenos (verge).
16. El Partenó va ser dissenyat pels arquitectes Cal·licrates i Ictini. Però
l'autèntic responsable del disseny va ser l'escultor Fídies.
Fídies ensenya les obres del Partenó a Pèricles (Alma-Tadema)
17. L'estat actual del Partenó és el resultat de la seva història
posterior: va ser reciclat com esglèsia i com a mesquita. Durant
l'ocupació turca de Grècia va servir també de polvorí. Durant
una guerra entre turcs i venecians una bala de canó veneciana va
caure-hi i l'edifici va volar pels aires.
Dibuix de l'acròpoli al 1820
Restes d'un projectil
trobat al Partenó.
19. Un altre temple important de l'Acròpoli és l'Erecteu, conegut per la façana de les
caríatides, columnes amb forma de dona, on es guardaven diverses relíquies sagrades.
