2. En l’agricultura, quan es parla de biomassa es considera la fusta, els cultius,
les algues, les restes de collita, les aigües residuals... Al llarg de la segona
meitat de l’ultima dècada, els preus dels principals aliments han augmentat
alarmantment arreu del món. El grau de responsabilitat dels biocarburants
en aquest augment del preus ha coincidit amb un moment d’important
creixement de la producció i consum de biocarburants per al transport en
els països desenvolupats.
Quan es fa referència als biocarburants líquids, que substitueixen els
carburants fòssils en el sector del transport es refereix a l’etanol i el biodiésel.
Tanmateix la substitució dels combustibles fòssils per aquests
biocarburants ha creat un ja que es produeixen a partir de matèries primeres
agràries. Així que l’agricultura a més de produir aliments i fibres, ha passat a
produir combustibles.
La demanda de productes agraris com a matèries primeres per a la
producció d’agrocarburants es reconeix com un dels factor explicatius de la
pujada dels preus mundials que afecten al preu dels aliments per consum
humà com per al bestiar.
La demanda mundial d’aliments són fets servir per alimentar els automòbils del
20 % de la població mundial. Una dada important a tenir en compte per
analitzar aquest dilema és que els nous objectius de la Unió Europea en
termes de biocarburants permetran fer front només a l’1,7% de la demanda
d’energia, però requeririen 17 milions d’hectàrees de cultius , es a dir el 18%
de la terra agrícola europea.
Un altre problema seria la contaminació resultant generada per monocultius
d’us intensiu amb la seva corresponent reducció de diversitat agrícola com
és el cas de països com Malàisia i Indonèsia on el 87% dels boscos destruïts
han estat substituïts per plantacions de palma d’oli.
També dir que els biocarburants gasten més per a fer el mateix trajecte amb
els carburants tradicionals i a més la seva accessibilitat en les estacions
de servei és menor lo qual ha fet que no gaudeixin d’una gran acceptació.
Els agents que porten tot aquest tema ens diuen:
-Agricultor: Treure la major rendibilitat al seu conreu. La idea es vendre al
millor postor. D’altres, ja conscients de la nova problemàtica emergent
aposten per una agricultura basada en l’autosuficiència i l’abandonament
del patró de consum sobiranista.
- Industria dels biocarburants: Diu que com a màxim només
utilitzen el 2% de la disponibilitat xifra irrellevant per lo qual no pot estar
relacionada amb l’augment del preu dels cereals.
- Societat de consum: Li afecta l’augment del preu del menjar ja que els
cereals com a aliment competeixen amb els cereals com a carburants.
3. - Industria Ford: Opina que amb els nous biocarburants es disminueix un
80% l’emissió de CO2 però els seus nous cotxes compatibles amb aquesta
nova tecnologia no els han acceptat gaire.
- Govern Espanyol: Pensa en invertir per combatre els combustibles fòssils
i estableix que en el 2020 els biocarburants han de representar el 10 %
dels carburants utilitzats en mercat ajudant així a complir amb el
compromís assolit a Kioto. No es veuen massa preocupats pels
problemes que comporten els biocarburants.
- Els experts i Greenpeace: donen suport per una utilització dels
biocarburants només a escala local de forma que sembli que aporti
uns beneficis ecològics i socials.
Finalment la possible solució seria la proposada per Greenpeace el qual
proposa assolir una verificació de que s’està estalviant energia i emissions
de CO2 a l’atmosfera però garantint abans la producció d’aliment.
Això s’estableix mitjançant el Certificat Europeu de Sostenibilitat on
s’analitza el cicle de vida de cada kg de combustible. Per tant, abans de
fer-ho, s’ha de consultar en tots els aspectes.
