Formació ge directors 021116

GESTIÓ ECONÒMICA
FORMACIÓ DIRECTORS
Novembre de 2016

2
ÍNDEX DE LA SESSIÓ
 Marc normatiu. Marc de la responsabilitat en la gestió econòmica dels
centres. Principis generals de la gestió econòmica.
 Pressupost del centre
 Definició i característiques
 Elaboració
 Execució i modificació
 Liquidació
 Tresoreria
 Obligacions tributàries
 Contractació
 Gestió del menjador i de les beques
 Ús social
 Relacions amb les AMPA
 Relleu en la direcció
 Actuacions específiques de la direcció a Esfer@
 Primeres passes del 1r any d’utilització d’Esfer@

4
MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ ECONÒMICA
DELS CENTRES
 Ordre 16 de gener de 1990 (derogada en gran part)
 LEC, Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (articles
90/99/103/142/148)
 Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres
educatius.
 Decret 155/2010, de 3 de novembre, de la direcció dels
centres educatius públics i del personal directiu professional
docent (articles 3/9/33).
 Instrucció 1/2014, de la secretària general, relativa a la
gestió econòmica dels centres educatius públics del
Departament d’Ensenyament.

5
MARC DE LA RESPONSABILITAT EN LA GESTIÓ
ECONÒMICA DELS CENTRES
La competència i la responsabilitat de
la gestió econòmica recauen en la
DIRECCIÓ DEL CENTRE

6
Dins de la responsabilitat de la direcció del centre es
troben:
 L’adquisició i la contractació de bens i serveis.
 La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre.
 El manteniment i la millora de les instal·lacions del centre, en el cas
dels centres que imparteixen educació secundària.
 L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials
addicionals.

7
La direcció d’un centre educatiu ha de gestionar:
 Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i, si
s’escau, les procedents d’altres administracions.
 Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per preus
públics.
 Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per
l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet
o deteriorat.
 La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de l’ús de
les instal·lacions, els immobles i el material assignats.
 Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al
centre amb finalitat docent.

8
Òrgans de govern implicats en la gestió econòmica d’un
centre
 Òrgans unipersonals de direcció
 el director o directora
 el secretari o secretària, per delegació expressa del director. Ha de
constar a les normes d’organització i funcionament del centre
(NOFC)
 Òrgan col·legiat de participació
 el consell escolar, que ha de:
Ser consultat preceptivament pel director abans que aquest
aprovi el pressupost.
Fer el seguiment del pressupost, comprovant l’aplicació dels
recursos econòmics.
Valorar la liquidació del pressupost.

 Article 33 “.... correspon al secretari/ària del centre l’exercici de les funcions
que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei 12/2009
i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la
gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i
manteniment de les instal·lacions, d’acord amb el que prevegi el projecte de
direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre”
 Elaborar el projecte de pressupost
 Obrir i mantenir comptes bancaris juntament amb el director
 Controlar la caixa de diners en efectiu
 Controlar i preparar la documentació relativa als contractes de serveis i
subministraments
 Dur a terme la comptabilitat del centre i custodiar la documentació relativa al
suport informàtic i llibres de comptabilitat
Decret 102/2010, de 2 d’agost, d’autonomia dels centres educatius
Funcions del secretari/ària en relació amb la gestió econòmica del centre:
Les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), han de recollir les funcions
del secretari. Entre d’altres aquestes funcions poden ser:
9

10
Funcions del director/a en relació amb la gestió
econòmica
 Ésser l’òrgan de contractació del centre i, per tant, autoritzar les
despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost
aprovat.
 Fer les actuacions necessàries per a l’adquisició i la
contractació de serveis i subministraments necessaris per
garantir el correcte funcionament del centre.
 Custodiar la documentació econòmica.
 Comprometre despeses a realitzar en exercicis posteriors al
vigent únicament en els casos de tramitació d’expedients de
despesa anticipada i en expedients pluriennals aprovats pel
director del centre o pel Govern de la Generalitat de Catalunya o
si una norma amb rang de llei ho permet.

11
 Tal i com es marca a l’apartat 3 de la Instrucció 1/2014 de
la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels
centres educatius públics del Departament
d’Ensenyament: ....“L’elaboració, el seguiment i la
liquidació del pressupost s’han de fer amb el programari
informàtic que el Departament d’Ensenyament posi a
disposició dels centres en cada moment.”
 Actualment és SAGA i a partir de l’1 de gener del 2017
serà Esfer@.
Obligatorietat de l’ús de l’aplicació informàtica

Principis que regeixen la gestió econòmica dels centres públics de la
Generalitat
Eficàcia
Eficiència
Economia
Caixa única
Pressupost únic
Pressupost
anivellat
Retiment de
comptes
Autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials
PRINCIPIS DE LA GESTIÓ ECONÒMICA
12

14
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DEFINICIÓ
És l’expressió xifrada de les despeses que com a màxim pot
reconèixer un centre en un exercici, així com l’estimació dels
ingressos que preveu obtenir durant el mateix període.
 L’estat de despeses té un caràcter limitatiu.
 L’estat d’ingressos és estimatiu.

15
ANUAL
CLAR
EQUILIBRAT
UNITAT DE CAIXA
EL PRESSUPOST DEL CENTRE.
CARACTERÍSTIQUES

16
FASES DEL PRESSUPOST
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. CICLE
PRESSUPOSTARI
Modificació
• El pressupost ha d’incloure totes les activitats de caire econòmic del centre i
tots els ingressos que es generen, així com les despeses associades. Ha de
ser coherent amb la programació anual derivada del projecte educatiu i del de
direcció.
• L’aprovació del pressupost la realitza el director del centre, abans del 31 de
gener, prèvia consulta preceptiva al consell escolar.
• El consell escolar farà el seguiment del pressupost, comprovant
l’aplicació dels recursos econòmics. Les modificacions les realitza el
director del centre i les informa al consell escolar.
• S’aprova en sessió del consell escolar abans del 31 de març. S’enviarà
al Servei Territorial, el qual la validarà i, realitzarà el posterior tancament
de l’exercici econòmic.
• Cal definir indicadors que ajudin a treure conclusions del pressupost
tancat amb la finalitat d’introduir millores en l’exercici següent.

17
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ELABORACIÓ
PRESSUPOST D’INGRESSOS
Conceptes a tenir en compte:
 L’aportació del Departament d’Ensenyament: Agafar com a estimació
la quantitat assignada l’exercici anterior (descomptant les aportacions
extraordinàries) i adaptant-la si escau en el cas de modificació de grups
d’alumnes.
 La recaptació de preus públics si s’escauen. Fer servir la fórmula
següent com a previsió:
𝑅𝑒𝑐𝑎𝑝𝑡𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑢𝑠 =
𝑅𝑒𝑐𝑎𝑝𝑡𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑓𝑒𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎 𝑒𝑥𝑒𝑟𝑐𝑖𝑐𝑖 𝑎𝑛𝑡𝑒𝑟𝑖𝑜𝑟
𝑁𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑′ 𝑎𝑙𝑢𝑚𝑛𝑒𝑠 𝑚𝑎𝑡𝑟𝑖𝑐𝑢𝑙𝑎𝑡𝑠 𝑒𝑛
𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡𝑠 𝑎𝑚𝑏 𝑝𝑎𝑔𝑎𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑢 𝑝ú𝑏𝑙𝑖𝑐
× 𝑃𝑟𝑒𝑣𝑖𝑠𝑖ó 𝑎𝑙𝑢𝑚𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑢𝑟𝑠 𝑠𝑒𝑔ü𝑒𝑛𝑡
 El romanent: S’ha d’informar de la previsió de romanent de l’exercici
anterior. Posteriorment es modificarà quan coneguem el definitiu.
 Les aportacions de les famílies: Tant de sortides com de material.
 Altres ingressos derivats de programes, subvencions, indemnitzacions,
etc.

18
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ELABORACIÓ
PRESSUPOST DE DESPESES
Tenen caràcter prioritari en l’assignació dels recursos
econòmics:
1. Les dotacions per als expedients amb despesa pluriennal
aprovada.
2. Les despeses fixes: electricitat, gas, aigua,...
3. Les dotacions per als procediments de contractació anticipats.
4. Les despeses per al funcionament normal del centre.
5. La resta de despeses que el centre tingui previst realitzar durant
l’any.

19
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DESPESES
PLURIENNALS
 Els directors poden realitzar contractacions pluriennals d’acord
amb l’establert a la DA dissetena de la Llei 2/2014, de
mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
 Requisits de la normativa:
 Actuació d’abast d’un curs escolar i que tinguin com a objecte la
contractació de serveis de caràcter recurrent en la dinàmica del centre
docent, sempre que l’import de les anualitats futures no superi els 150.000
euros.
 Les despeses compromeses totals per a la primera anualitat futura no han
de superar el 50% de l’import del pressupost de despeses del centre docent
vigent en el moment de l’autorització.
 Comuniquin al servei territorial corresponent per tal que es trameti la
informació del compromís pluriennal al Servei de Gestió Pressupostària,
que gestiona la base de dades de compromisos amb càrrec a exercicis
futurs dels centres docents del Departament.

20
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ESTRUCTURA
Amb l’entrada en funcionament d’Esfer@ s’adapta la classificació
econòmica de les partides del pressupost dels centres a l’actual de la
Generalitat.
Partida d’ingrés: I/410000901 Del Departament d’Ensenyament
Partida de despesa: D/227000100/4210 Neteja i sanejament
Les partides de despesa inclouen la classificació per programes tot i que
inicialment només hi ha partides del programa 421 (Educació general).
Els centres que treballen amb centres de cost també inclouen una
classificació orgànica en el seu pressupost (determinen qui gasta). En el
cas que no es creïn centres de cost específics s’imputen totes les
despeses a un centre de cost general.
NOVETAT

EL PRESSUPOST DEL CENTRE. EXECUCIÓ
 S’inicia l’1 de gener i finalitza el 31 de desembre de cada any,
excepte quan es crea o es tanca un centre el qual tindrà una
durada inferior a l’any natural.
 És el registre de totes les operacions amb vessant econòmica
que es fan al centre.
 Tots els moviments registrats a la comptabilitat hauran de
disposar de documentació que els justifiqui i s’haurà de portar
un sistema d’arxiu que permeti la ràpida localització dels
documents.
 Els ingressos i les despeses es registren quan el centre disposi
de documentació que els acrediti, independentment dels
cobraments o pagaments que es poden donar en un moment
posterior.
21

22
 Aportacions del Departament d’Ensenyament per a funcionament
 Aportacions del Departament d’Ensenyament per a actuacions
específiques
 Aportacions d’altres departaments de la Generalitat
 Aportacions d’altres ens públics
 Aportacions de famílies
 Aportacions d’institucions sense finalitat de lucre
 Transferències d’empreses privades
 Ingressos per l’activitat del centre
 Indemnitzacions d’assegurances
 Romanent d’exercicis anteriors
Principals ingressos que pot tenir un centre a la seva
comptabilitat
COMPTABILITZACIÓ D’OPERACIONS
D’INGRESSOS I DE DESPESES

23
COMPTABILITZACIÓ D’OPERACIONS
D’INGRESSOS I DE DESPESES
Principals despeses que pot tenir un centre a la seva
comptabilitat
 Subministraments i serveis bàsics
 Neteja
 Subministrament de material amb destinació al
funcionament del centre
 Subministrament de material didàctic
 Serveis de manteniment
 Conservació dels edificis
 Adquisició de material inventariable
 Treballs realitzats per empreses o professionals
 Despeses per desplaçaments

24
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. PROVEÏDORS I
APORTADORS GENÈRICS
 Proveïdors varis. És un proveïdor definit per a la
comptabilització conjunta de despeses puntuals i de petit
import (existirà un import màxim per apunt comptable):
 Dietes als professors produïdes a les sortides escolars
(tiquet restaurant) o per gestions de l’equip directiu (tiquet
transport públic).
 Compres de material en establiments no habituals.
 Aportadors genèrics. Per a la comptabilització de les
aportacions de les famílies o alumnes per diferents conceptes
(material, sortides, llibres, dossiers, fotocòpies, preus públics,
taxes, etc..). Existiran diversos aportadors genèrics en funció
dels conceptes de les aportacions.
 Es tracta d’operacions que implicarien molta feina de donar
d’alta proveïdors o aportadors que potser no es tornarien a fer
servir.
NOVETAT

25
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. RESERVES DE
CRÈDIT
 És una eina que facilita la tasca de control dels crèdits per gestionar el
pressupost. S’utilitza per garantir que el centre disposa del crèdit
suficient per a fer les contractacions.
 Són retencions que es practiquen sobre el crèdit de les partides
pressupostaries per tal de garantir la seva disponibilitat quan sigui
necessari dur a terme l’execució d’una despesa. Una reserva no
consumeix crèdit (contràriament al que fa una despesa), però minora
l’import disponible en la partida pressupostària.
 Exemple: El centre s’ha d’assegurar que disposarà del saldo suficient a
la partida per a pagar el servei de neteja. Aleshores ha de crear una
reserva a la partida de “Neteja i sanejament” (D/227000100/4210) per
l’import anual del contracte de neteja.
NOVETAT

26
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. MODIFICACIONS
 Són l’instrument que permet variar les dotacions del pressupost
per adaptar-lo a les necessitats reals de l’exercici.
 Sempre afectaran a més d’una partida perquè el pressupost
sempre ha d’estar equilibrat.
El director o directora del centre aprova les modificacions del
pressupost.
Exemples de modificacions del pressupost:
 Obtenció de nous ingressos que no estaven previstos al pressupost.
 Insuficiència de saldo a una partida que impedeix imputar una despesa
o un ingrés.
 Disminució de la previsió d’ingressos.
 Modificació de la partida del romanent.
NOVETAT

27
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. LIQUIDACIÓ
 Es realitza un cop finalitzat l’any i és el moment en el qual es dóna per tancada
la comptabilitat de l’any.
 Per a realitzar-la cal seguir el següent procediment:
a) Fer la conciliació bancària dels comptes corrents del centre.
b) Fer l’arqueig de la caixa de metàl·lic.
c) Fer el traspàs de fons de l’estructura extrapressupostària. Aquesta
operació implica :
 El traspàs dels saldos dels comptes extrapressupostaris de l’exercici
actual al següent , i
 El traspàs dels sobrants dels comptes extrapressupostaris que el
centre determini, a la partida de romanent pressupostari.
d) Tancar les reserves.
e) Aprovar la liquidació en sessió del Consell Escolar.
f) El Servei Territorial verificarà i comprovarà la seva correcció i tancarà el
pressupost. Si no és correcta, canviarà l’estat del pressupost perquè el centre
faci les modificacions oportunes i torni a realitzar el procés.
g) Presentar al Servei Territorial o al CEB abans del 31 de març els
documents de la liquidació del pressupost.
NOVETAT

28
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. DOCUMENTS DE
LIQUIDACIÓ
 Compte general de rendes públiques.
 Compte general de despeses.
 Compte general d'operacions extrapressupostàries.
 Compte general de tresoreria.
 Excés de fons.
 Liquidació del pressupost.
 Acta d'arqueig en data de 31 de desembre.
 Certificat de saldo de cada compte bancari o extracte a nom del
centre i el de totes les caixetes de diners en metàl•lic a 31 de
desembre.
 Certificat del director en funció de la seva responsabilitat en
referència a la gestió econòmica.

29
Certificat del director assumint la seva responsabilitat
en referència a la gestió econòmica
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. CERTIFICAT DE LA
LIQUIDACIÓ
 Document format per diferents blocs relatius a la gestió econòmica
(pressupost, comptabilitat, tancament, etc.), cadascun dels quals conté
una sèrie d’ítems bàsics de com s’ha de dur a terme la gestió
econòmica d’un centre educatiu públic.
 Document amb el qual el director corroborarà que en el centre s’està
fent una correcta gestió econòmica, aplicant la normativa vigent.
 Document que facilitarà als Serveis Territorials el seguiment tant de les
liquidacions econòmiques dels centres com del relleu en la direcció del
centre.
 S’haurà de presentar per primera vegada al 2018, acompanyant a la
liquidació de l’exercici 2017.
NOVETAT

30
EL PRESSUPOST DEL CENTRE. ROMANENT
 Representa la part d’ingressos que ha tingut el centre durant l’exercici
que no han estat aplicats a cap despesa. Incrementa la capacitat
pressupostària del centre per a l’exercici següent.
 Es calcula com el romanent de tresoreria però només tenint en compte
la part pressupostària:
 Pot incorporar una part o el total del superàvit dels comptes
extrapressupostaris, però per a calcular-lo cal:
a) Determinar el sobrant real dels comptes extrapressupostaris a data 31 de
desembre. Un bon indicador seria prendre com a referència el saldo de
cadascun d’ells quan finalitza el curs.
b) Tenir en compte que només es pot considerar que disposem d’un sobrant si
el centre sap que aquest no pot ser aplicat a la finalitat concreta que va
motivar l’ingrés, i a més, que l’òrgan que els va atorgar ja no el pot reclamar
(normalment caldria esperar 4 anys). Exemple: Beques menjador.

32
TRESORERIA. COMPTES BANCARIS
 Tots els comptes bancaris han de tenir doble signatura
conjunta (una de les quals sempre serà la del director).
 Tots els comptes bancaris han d’estar reflectits a l’aplicació de
gestió econòmica:
 Compte bancari principal: és on es reben les assignacions del Departament i es
gestionen els pagaments.
 Compte bancari auxiliar: per facilitar el control dels ingressos procedents de les
famílies o alumnes.
 Compte bancari de gestió de menjador en el cas que hi hagi un pressupost del
menjador diferenciat.
 El mitjà de pagament habitual ha de ser la transferència.
 Cal limitar les domiciliacions bancàries a les empreses de
subministraments bàsics. Es preveu que es pugui ampliar a
un nombre limitat de proveïdors i amb un màxim sobre l’import
del pressupost de despeses.

33
 Totes les caixes de diner en efectiu han d’estar reflectides a
l’aplicació de gestió econòmica.
 Cal garantir el control permanent i la correcta incorporació a la
comptabilitat de les transaccions que s’hi facin. S’han de fer
periòdicament, actes d’arqueig i integrar tots els pagaments i
cobraments a la comptabilitat general del centre.
 En cas d’existir més d’una caixa d’efectiu al centre, s’haurà de
designar el responsable de cada caixa, que serà qui haurà de
facilitar la documentació justificativa dels moviments al
responsable de la comptabilitat. Aquesta persona serà la
responsable dels diners existents a la caixa i serà a qui es
demanarà responsabilitats en cas de desquadrament.
TRESORERIA. CAIXA D’EFECTIU

34
TRESORERIA. TARGETES BANCÀRIES
 Preferentment targetes de dèbit.
 Targetes de prepagament.
 Es pot utilitzar targetes de crèdit sempre, i un cop feta
l’operació s’avança el pagament.
 Cal defugir el màxim possible les compres realitzades pels
professors. Per evitar-ho es pot obrir un compte a les
botigues habituals, que facturin a final de mes i pagar per
transferència.
 Es pot comprar a proveïdors per Internet sempre que es
compleixin els requisits legals.

35
TRESORERIA. ALTRES CONSIDERACIONS
Pagaments a proveïdors
 Pel que fa al pagament amb xec bancari, cal que en el xec estigui
identificat el receptor i que el seu ingrés es faci a través d’entitats
bancàries. En cap cas es faran pagaments a proveïdors amb xec
bancari estès a favor de “qui el porti”, excepte els fets per personal
autoritzat en el compte per tal de disposar en efectiu.
 Excepcionalment, i per quantitats petites, es podran fer pagaments en
efectiu.
 De tots els pagaments a proveïdors, el centre n’obtindrà el rebut
corresponent.
 Quan el centre efectua un pagament subjecte a retenció a compte de
l’IRPF, s’especificaran tant la quantitat que es percep directament com
l’import de la retenció que legalment ha d’efectuar el centre.
Posteriorment, el centre liquidarà la retenció a l’Agència tributària.

36
TRESORERIA. ACTA D’ARQUEIG
 L’acta d’arqueig permet comprovar que el saldo real de la
tresoreria del centre (comptes bancaris + caixetes en efectiu)
coincideix amb el saldo anotat a la comptabilitat.
 Inclou també una relació dels diferents comptes bancaris de
l'entitat.
 Quan l'import dels saldos comptables i els saldos bancaris no
coincideixen exactament, l‘acta d‘arqueig ha d'anar
acompanyada d'una Conciliació Bancària on es justifiquin les
diferències.
 És obligatori fer una acta d’arqueig anual (a 31 de desembre) i
recomanable fer-la en períodes més curts.

TRESORERIA. CONCILIACIÓ BANCÀRIA
 Cal fer-la periòdicament per comprovar que els saldos de les
entintats financeres i els de la compatibilitat són equivalents, i quan
els saldos dels comptes que ens faciliten les entitats financeres amb
què treballem no coincideixen exactament amb els saldos d'aquests
comptes segons la nostra comptabilitat a la mateixa data.
 En cas d’existir diferències, cal conèixer quines són les operacions
que les motiven i justificar-les.
 Quan la conciliació bancària hagi d'acompanyar una acta d‘arqueig
de confecció obligatòria (anual ordinària, extraordinària per canvi de
mandat, etc.) cal acompanyar-la d’un certificat/extracte bancari del
saldo per a cadascun dels comptes en la data corresponent.
37

OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. IVA
39
 Grava l’adquisició de béns i serveis pel consumidor final.
 L’educació és una activitat exempta de la tributació de l’IVA (article 7 de la Llei
37/1992)
 Alguns ingressos del centre donen lloc a l’emissió de factures, les quals han
d’incloure l’IVA cobrat pel centre:
- Les possibles factures de caràcter habitual emeses pel centre en la
realització d’una activitat econòmica
- La venda de l’excedent d’energia produïda per plaques solars
 Trimestralment es computarà el deute per IVA, que resulti de la diferencia entre
l’IVA repercutit (recaptat o cobrat als clients) i l’IVA suportat (pagat als proveïdors).
Si la diferència és positiva s’ingressarà a l’Agència Tributària dins dels 20 dies
següents a l’acabament del període impositiu (abril, juliol, octubre i 30 de gener).
En cas contrari es demanarà la compensació per al trimestre següent fins a un
màxim de 5 anys
 Es presenta a l’Agència Tributària
- Declaració trimestral d’IVA
- Declaració resum anual, que es presenta de l’1 al 30 de gener de l’any
següent

OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. IRPF
40
 Qualsevol pagament que es realitzi a una persona física exercint una activitat de tipus
professional (per exemple un conferenciant), està sotmès a la retenció en concepte
d’IRPF (actualment 15% amb caràcter general i 7% en determinats supòsits).
 Retenció de l’1% o 2% (aquest només per a activitat agrícoles o ramaderes) als
empresaris (autònoms) que tributen mitjançant estimació objectiva. L’empresari té
l’obligació de fer constar la retenció a les factures.
 Liquidació trimestral. Període: de l’1 al 20 d’abril, juliol, octubre i gener.
 En el cas d’haver presentat alguna liquidació trimestral és obligatori presentar també el
resum anual de retencions i ingressos a compte. Es presenta de l’1 al 20 de gener de
l’any següent.
 Presentació de les liquidacions a l’Agència Tributària.
S’ha de lliurar certificació a l’interessat sobre la
retenció efectuada, abans de l’inici del període
establert per a la liquidació de l’impost Declaració
de la renda(maig i juny de l’any següent)

OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. DECLARACIÓ
D’OPERACIONS AMB TERCERS (MODEL 347)
41
 És obligatòria per a totes les empreses privades i organismes
públics que en cada exercici anual hagin efectuat operacions amb
tercers (normalment pagaments a proveïdors) per un import,
acumulat per a cadascun d’aquests proveïdors, superiors a
3.005,06 euros, que inclou l’IVA
 Les operacions s’entendran produïdes en el període en el que
s’hagin anotat en els llibres de registre de l’IVA (data de la factura)
 Declaració anual desglosada per trimestres
 Cal relacionar tots els proveïdors que superin el límit anual
de facturació
 Termini de l’1 al 29 de febrer de l’any següent.
 Declaració únicament informativa i no comporta cap despesa
 S’ha de presentar per via telemàtica.

OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES. ALTRES
42
 Impost sobre transmissions patrimonials (en el cas d’adquisicions de
productes usats a persones o entitats que no puguin emetre una
factura amb IVA)
 Taxes municipals: Escombraries, gual, taxes ambientals, ...
 IBI – Impost de béns immobles-. l’article 62 del Real Decret Legislatiu
2/2004 pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les
Hisendes Locals n’estableix l’exempció
“queden exempts els següents immobles:
a) Els que siguin propietat de l’Estat, Comunitats Autònomes o
entitats locals que estiguin directament afectats a la seguretat
ciutadana i als serveis educatius i penitenciaris....”
Si el centre no presenta les diferents declaracions fiscals obligatòries, podrà
ser requerit i multat , per l’Agència Tributària.

44
CONTRACTACIÓ. MARC NORMATIU
 Directiva 2004/18/CE, de 31 de març, que regula la coordinació dels procediments dels
contractes públics d’obres, de subministraments i de serveis.
 Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014,
sobre contractació pública.
 Constitució: art 149.1.18
 Estatut d’Autonomia: art. 159.3
 Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la
Llei de Contractes del Sector Públic ( en endavant TRLCSP).
 Reial Decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007,
de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.
 Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament General de la Llei
de Contractes de les Administracions Públiques.
 Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació
pública.
 Competències en centres educatius:
 Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació (art.90).
 Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia de Centres Educatius (art.51).

45
CONTRACTACIÓ. PRINCIPIS
 Principis general
 Legalitat
 Eficàcia
 Eficiència
 Economia
 Principis específics
 Publicitat i transparència
 Llibertat d’accés a les licitacions i concurrència
 Igualtat i no discriminació
 Existència de crèdit
 Lliure competència i selecció de l’oferta econòmicament més
avantatjosa
 Confidencialitat

46
CONTRACTACIÓ. TIPUS DE CONTRACTES
Contractes típics:
 Obres
 Concessió d’obra pública
 Serveis
 Gestió de serveis públics
 Subministrament
 Col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Contractes atípics:
 Contracte administratiu especial (contractes d’objecte diferent als
anteriors però vinculats al gir o tràfic específic de l’Administració).

47
CONTRACTACIÓ. CONTRACTE DE SERVEIS
 És un contracte que té per objecte prestacions de fer
consistents en el desenvolupament d’una activitat o dirigides a
obtenir un resultat diferent d’una obra o d’un subministrament.
Art.10 TRLCSP
Peculiaritats:
- Subrogació de personal (art.120 TRLCSP)
- Recomanació: no donar instruccions directes al personal extern
que presta el servei. Utilitzar la figura del coordinador tècnic o
responsable de l’empresa.
- Durada màxima per als centres: 1+1

48
CONTRACTACIÓ. TIPUS DE TRAMITACIÓ
 ORDINÀRIA ( Art. 109 TRLCSP)
 URGENT ( Art. 112 TRLCSP. Cal informe justificatiu de la
urgència)
 ANTICIPADA (Art. 110.2 TRLCSP. )

49
CONTRACTACIÓ. PROCEDIMENTS EN FUNCIÓ DE
LA QUANTIA
Contracte menor
Oberts
(Decret llei 3/2016, de 31 de maig)
Oberts no
subjectes a
regulació
harmonitzada
Oberts subjectes a
regulació
harmonitzada.
Subministraments i
serveis inferiors a
18.000 €
Subministraments i
serveis entre
18.000 i 99.999 €
Subministraments i
serveis entre
100.000 € i
208.999 €
Subministraments i
serveis a partir de
209.000 €.
•Aquests valors s’expressen amb IVA exclòs i fent referència al valor estimat del contracte (VEC).
•El VEC= import de licitació + import pròrrogues+ import possibles modificacions.
•Contractes subjectes a regulació harmonitzada:
•Publicitat DOGC,BOE i europea DOUE
•Recurs especial en matèria de contractació. Resol òrgan administratiu independent . La seva
Interposició suspèn l’adjudicació.

CONTRACTACIÓ. CONTRACTES MENORS
Expedient molt simplificat en els termes previstos en el TRLCSP.
(Art.111 i 138.3).
 El requisit per a la seva utilització es defineix exclusivament per
la quantia:
17.999,99 € IVA exclòs en serveis i subministraments
 Requisits de tramitació:
 Pressupost, consignació de crèdit, aprovació de la
despesa i incorporació de la factura a l’expedient. Duració
màxima d’un any.
 Prohibició de pròrroga i de revisió de preus.
50

51
 Procediment negociat sense publicitat:
 Per manca d’ofertes en un procediment obert
 Únic proveïdor, per motius tècnics o drets
exclusivitat ( cal informe justificatiu)
 Per imperiosa urgència (no s’accepta supòsits de
no planificació).
 Per declaració de secret o reservat
 La Directiva 2014/24/UE suprimeix el
procediment negociat per quantia.
 Procediment obert: Art.157 i següents.
 Simplificat (<100.000 €) (Art. 8 Decret llei 3/2016, de 31 de maig)
 No subjecte a regulació harmonitzada (<209.000 €)
 Subjecte a regulació harmonitzada (≥ 209.000 €)
CONTRACTACIÓ. PROCEDIMENT NEGOCIAT I
OBERT

52
CONTRACTACIÓ. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ
1. El centre educatiu té una necessitat de contractació i cal
iniciar la tramitació. Elecció del procediment.
2. L’òrgan de contractació (director del centre) realitza la
resolució d’inici i paral·lelament cal consignar el crèdit
suficient.
3. Redacció del plec de clàusules administratives i
prescripcions tècniques (capacitat, solvència i garantia).
4. Resolució aprovació expedient (òrgan contractació)
5. Licitació : En procediments oberts anuncis al diaris oficials
i perfil del contractant.
Fins a 60.000 euros, només al perfil del contractant
(Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública).

53
CONTRACTACIÓ. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ
6. Obertura pliques per part de la mesa de contractació (3
sobres en procediments oberts ordinaris). Meses.
7. A proposta de la mesa de contractació, l’òrgan de
contractació (Director/a del Centre), resol l’adjudicació del
contracte, prèvia constitució garantia.
8. Un cop adjudicat i signat el contracte, ja es pot iniciar
l’execució.
9. Publicitat: les formalitzacions dels contractes (excepte
contractes menors).
- Perfil contractant: < 100.000 €
- Perfil contractant + DOGC: ≥ 100.000 €

54
CONTRACTACIÓ. DOCUMENTACIÓ DE SUPORT
 El circuit dels processos de contractació i els models de
documents, els podeu trobar a l’enllaç de la intranet
següent:
 http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntran
et/Inici/PortalCentres/pcContractacio

GESTIÓ DEL MENJADOR I
BEQUES
55

GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR. COMPETÈNCIA
56
Diferents supòsits en la gestió del menjador escolar
 Decret 219/89. Competència de la gestió del servei de
menjador escolar delegada als Consells Comarcals.
 En el cas de renúncia expressa a la competència pels
Consells Comarcals recau en la direcció dels serveis
territorials (Art. 11 Decret 160/1996).
 La direcció dels serveis territorials pot delegar la gestió d’un
determinat menjador escolar d’un centre públic al seu
director.

GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR.
COMPETÈNCIA CONSELL COMARCAL O ST
57
En els casos de gestió pels consells comarcals o pels serveis
territorials, el centre pot intervenir en la gestió del pagament del
servei dels alumnes amb beca menjador, sempre que hagi estat
ingressada prèviament al centre a tal efecte.
Aquestes beques es tractaran en el pressupost general del centre
com un concepte extrapressupostari. Els cobraments i pagaments
es faran des d’un dels comptes corrents del centre per a la seva
gestió ordinària.

GESTIÓ DEL MENJADOR ESCOLAR.
COMPETÈNCIA DEL CENTRE
58
Menjador escolar gestionat des del centre:
 Cal disposar de la resolució de delegació de competència del ST
 S’ha de contractar d’acord amb els procediments de la Llei de
Contractes
 S’ha de portar una comptabilitat totalment diferenciada de la del
funcionament del centre. Això implica:
 Pressupost diferenciat
 Comptes corrents i caixes de metàl·lic diferenciades
 En el cas de gestionar beques menjador transferides pels consells
comarcals o altres entitats, aquestes s’integraran com ingrés en el
pressupost del menjador (no seran un concepte extrapressupostari)

BEQUES O AJUTS
59
Els centres poden rebre beques amb destinació al seu alumnat per a la seva
gestió.
Si la beca està destinada al pagament de material escolar o altres conceptes
que el centre gestioni per a la totalitat de l’alumnat, aquests ingressos s’hauran
d’integrar en el pressupost general del centre i, si cal, identificar-los
separadament per a la seva posterior justificació o liquidació.
En la resta de supòsits el centre només fa d’intermediari. Es tractaran com un
concepte extrapressupostari.
Si el centre rep un import total per un alumne que inclou una part que s’ha de
tractar dintre del pressupost i una altra que ha de ser extrapressupostària,
caldrà realitzar una doble anotació diferenciant les dues situacions.

61
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS
La finalitat de l’ús social és la realització d'activitats
educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de
caràcter social per part de persones físiques o
jurídiques sense ànim de lucre i no compreses en
l'ús propi del centre, no discriminatòries i que no
suposin l'establiment d'obligacions jurídiques
contractuals o de qualsevol altra mena. Aquestes
activitats poden ser puntuals o tenir caràcter continuat.
El Departament d’Ensenyament, els ajuntaments i els
centres educatius públics poden promoure el seu l’ús
social atès que constitueixen un patrimoni públic al
servei de la ciutadania.

62
ÚS SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS.
MARC NORMATIU
 LOE: art. 122.3, art.127.h
 LEC: art 103.d, art. 165
 Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels
centres: art. 53 i 54

63
CONDICIONS PER A L’ÚS SOCIAL
 Cal conèixer qui té la propietat demanial de l’edifici i la instal·lació del
centre públic. Pot ser el Departament d‘Ensenyament o l’ajuntament.
 L’ús social s’ha de realitzar preferentment fora de l’horari escolar. Podrà
ser dins l’horari escolar, en condicions excepcionals i sempre que no
interfereixi en les activitats pròpies del centre.
 La persona física o jurídica autoritzada per a l’ús d’edificis, instal·lacions
o serveis han de contractar una pòlissa d’assegurances que cobreixi la
seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei.

64
Procediment d’actuació en cas de centres públics de
propietat municipal:
PROCEDIMENT
1. Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada a
l’Ajuntament amb la conformitat prèvia del director del centre.
2. L’Ajuntament resol la sol·licitud d’acord amb la regulació
establerta al municipi a aquest efecte.

65
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de
centres públics de propietat municipal:
PROCEDIMENT
I. En cas que s’hagi de fer ús dels equipaments o materials del
centre que siguin de propietat de la Generalitat de Catalunya, cal
la conformitat expressa del director.
II. L’ajuntament respon del perfecte estat d’ús dels equipaments o
materials del centre utilitzats.
III. L’ajuntament garanteix que qui fa l’ús compensi econòmicament
les despeses generades (corrents o inventariables).
IV. L’Ajuntament adopta mesures de vigilància, manteniment i
neteja.
V. L’interessat podrà recórrer la resolució de l’ajuntament en cas de
disconformitat.

66
PROCEDIMENT
Procediment d’actuació en el cas de centres públics de
propietat de la Generalitat de Catalunya:
1. Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada al director
del centre.
2. El director resol la sol·licitud motivadament, mitjançant conveni
o resolució, prèvia consulta al consell escolar ja sigui l’ús dins
o fora de l’horari escolar. El director pot revocar l’autorització
quan no es respectin les condicions del seu atorgament o no
s’apreciï ús social.

67
PROCEDIMENT
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de
centres públics de propietat de la Generalitat de
Catalunya:
I. La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica
derivada de l’activitat a desenvolupar que ha de respondre a la finalitat
de cobrir tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de
material, i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment
malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar i
recollits a les NOFC.
II. El director adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància,
manteniment i neteja dels locals i comprova que un cop acabat l’ús
social, els equipaments i materials del centre eventualment emprats
per a l'exercici de l'activitat romanen en perfecte estat d'ús.

68
PROCEDIMENT
III. Cal definir l’actuació concreta i temporitzar-la.
IV. Si les activitats tenen caràcter de continuïtat, el director pot
subscriure un conveni amb persones físiques o jurídiques
sense afany de lucre.
V. En cas de recurs contra la resolució, serà davant la direcció
dels serveis territorials o l’òrgan competent del CEB, la
resolució dels quals posa fi a la via administrativa.

69
PROCEDIMENT ALS CENTRES DEL CONSORCI
Les instruccions per a la gestió de l’ús social de les
instal·lacions dels centres públics que depenen del Consorci
d’Educació de Barcelona, es regeixen per l’Acord del Consell
de Direcció el qual es dóna publicitat en la Resolució del
Consorci d’Educació de Barcelona (Núm. 5587 – 15.03.2010),
en relació amb la gestió de l’ús social de les instal·lacions
dels centres públics depenents del Consorci d’Educació de
Barcelona.

70
COMPENSACIÓ PER L’ÚS DE LES INSTAL·LACIONS
 Els centres poden obtenir una compensació per les
despeses que comportin, al centre, l'ús social de les seves
instal·lacions o equipaments.
 L’import és la quantitat estipulada al conveni (a la clàusula
tercera) i que ha fixat la direcció del centre d’acord amb els
criteris aprovats pel consell escolar i recollits a les NOFC.

RELACIONS DELS CENTRES DOCENTS AMB L’AMPA
72
Com pot col·laborar econòmicament l’AMPA amb el
centre?
 Pot pagar les despeses d’una activitat realitzada al centre si la
factura d’aquesta despesa va a nom de l’AMPA.
 Pot fer aportacions econòmiques en diners o béns amb caràcter
finalista, d’acord amb el procediment de donació establert:
 S’ha de dirigir a la Subdirecció General de Suport als Centres
Públics del Departament d’Ensenyament, que serà la responsable
de requerir els informes tècnics i la documentació necessària per a
la tramitació d’aquests expedients de donació.
 Es podrà tramitar un sol expedient de donació per cada centre
docent, de caràcter anual, i, per anys naturals, en el que hi consti la
relació detallada de totes les aportacions de béns i diners rebudes.

74
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE
Marc normatiu:
 Apartat 5.1 de la Instrucció 1/2014 de la secretària general,
relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del
Departament d’Ensenyament i l’annex incorpora:
 Model 1. Acta del traspàs de la gestió econòmica en el
relleu del director/a del centre.
 Model 2. Model de diligències.
 El relleu en la direcció d’un centre es produeix en cas de canvi
del director del centre.
 El traspàs de documentació i informació s’ha de fer en el termini
de quinze dies des de la data del relleu.

75
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. TASQUES
DE LA DIRECCIÓ SORTINT
• Traspàs de la informació pressupostària. Ha de lliurar al director
entrant:
 Còpia del pressupost vigent per a l’any natural.
 Còpia de les actes del consell escolar que informen del
pressupost i les seves modificacions.
 L’estat d’execució del pressupost en el moment del canvi
(informar dels ingressos i de les despeses que ja s’han fet).

76
DE LA DIRECCIÓ SORTINT
• Traspàs dels documents comptables i del fons de tresoreria:
 Llibres comptables actualitzats.
 Conciliacions documentals i arqueig de caixa: Documents que
acreditin que els comptes corrents i la caixa es troben conciliats.
 Obligacions de pagament ja contretes: Relació de les factures
compromeses i de les obligacions de pagament derivades dels
contractes de serveis subscrits pel centre.
 Previsió de pagaments periòdics: Relació de les factures
corresponents a subministraments i serveis que tenen establert el seu
pagament periòdic mitjançant domiciliació bancària.
 Ingressos pendents de realitzar.
 Acreditar que s’han complert amb les obligacions tributàries.
 Presentar els contractes vigents i la relació de l’inventari.

77
DE LA DIRECCIÓ ENTRANT
 Verificar la documentació comptable lliurada per l’equip directiu
sortint.
 Acta de traspàs: cal estendre acta en la qual es farà constar
l’estat de comptes, la relació de factures pendents de pagament i
la situació de l’inventari.
 En cas de disconformitat amb la documentació traspassada, cal
que trameti immediatament un informe sobre la situació a la
secretaria dels serveis territorials corresponents.
 Canviar les signatures autoritzades als comptes corrents del
centre, així com les claus i contrasenyes de la banca electrònica i
de la caixa forta.

78
RELLEU EN LA DIRECCIÓ DEL CENTRE. NOU
MODEL DE RESPONSABILITAT EN EL RELLEU
Proper canvi en l’acta de traspàs:
Per tal de donar-li més valor i sigui una eina més efectiva, l’equip
directiu sortint podrà certificar (com fins ara) que aporta tota la
documentació requerida i que és correcta, però, en canvi, l’equip
directiu entrant, només signarà conforme l’ha rebut.
Si en el termini de 6 mesos l’equip directiu entrant no ha presentat
cap al·legació als ST, l’acta de traspàs passa automàticament a
ser definitiva i validada. És a dir, l’equip directiu entrant disposarà
de 6 mesos per revisar la documentació aportada a l’acta de
traspàs, detectar possibles mancances o informació no facilitada, i
comunicar la seva disconformitat a la secretaria del ST.

ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE
LA DIRECCIÓ A ESFER@
79

80
ACTUACIONS DEL DIRECTOR/A
Administració de Paràmetres de centre

81
Aprovar el pressupost i canvis d’estats
Per fer canvis d’estat el pressupost sempre ha d’estar equilibrat
En
Elaboració
Provisional Aprovat
Liquidat
pendent
Liquidat
aprovat

82
Quan passem d’Aprovat a Liquidat Pendent fem el traspàs de fons
Liquidat Pendent: reversible – Liquidat aprovat: bloquejat

83
Modificacions de pressupost
Modificar les
partides
Imprimir les
modificacions
Tramitar les
modificacions
El director/a aprova les modificacions

PRIMERES PASSES DE GESTIÓ ECONÒMICA EL
PRIMER ANY D’UTILITZACIÓ D’ESFER@
 CAL INTRODUIR ELS APORTADORS I ELS PROVEIDORS
 CAL DONAR D’ALTA TOTES LES CAIXETES I COMPTES
BANCARIS DEL CENTRE
 CAL INFORMAR DEL ROMANENT DE L’EXERCICI 2016
 CAL COMUNICAR ELS SALDOS DELS COMPTES BANCARIS
I DE LES CAIXETES EN EFECTIU
 REGISTRAR COBRAMENTS I PAGAMENTS DE L’EXERCICI
ANTERIOR
NO S’IMPORTA CAP DADA DE SAGA
84

Formació ge directors 021116

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (16)

Similaire à Formació ge directors 021116

Similaire à Formació ge directors 021116 (20)

Plus de crpsabadell

Plus de crpsabadell (16)

Dernier

Dernier (9)

Formació ge directors 021116