Com a projecte per fer una

1. Entrevista al director:
Entrevista a Jordi Canalda, exdirector de l’institut Lluís Domènech i
Montaner de Canet de Mar.
Jordi Canalda, actual professor de llengua anglesa i alemany del centre, va ser
director anys enrere i l’entrevistem sobre la seva experiència en aquest càrrec.
Bon dia Jordi,
Anterior mandat
-Durant quins anys vas exercir de director en aquest centre?
Va ser un curs només, el curs 1998-1999.
-Qui formava part del teu equip directiu?
Helena Arnau, cap d’estudis. Sunsi Mora, coordinadora pedagògica. Sònia
Alarcon, secretària i Joan Terrats cap d’estudis adjunt.
-Com és que només va durar un any?
Penso que vam fer les coses bé, el que passa és que em va sortir una
oportunitat única a nivell professional, que un professor d’idiomes no podia
rebutjar. Com és el fet de que t’atorguessin una beca a Fulbright que és un dels
programes més prestigiosos del món i la vaig obtenir en primer lloc arreu
d’Espanya i vaig poder triar el lloc a on podia anar a gaudir-la, en aquest cas
Califòrnia i davant d’aquesta situació no em podia negar.
-Sempre havies volgut ser director? Quines en van ser les teves
motivacions?
No, de fet no m’ho hauria imaginat mai, no tenia vocació. El que passa que un
grup de gent de diferents sectors del centre m’ho va demanar. Després ja vaig
anar trobant motivacions, sí. Ens vam posar a treballar i vam veure que podíem
incidir molt positivament al centre i el nostre projecte pedagògic era molt sòlit.
-Pel que tinc entès, cada equip directiu ha de presentar un projecte
educatiu amb les idees principals que es duran a terme durant el seu
mandat. Podries resumir les idees principals del que es basava el vostre
projecte?
En aquell moment nosaltres vam apostar per a un canvi total en el plantejament
de les matèries optatives i vam voler apostar per reforçar la diversitat a l’alça.
Era un moment difícil perquè la Lomce no permetia moure’s ni un mil·límetre de
la lletra però vam aconseguir potenciar el que és el tema de la diversitat a
l’alça.

2. -Vau poder realitzar tots els punts que teníeu previstos en el projecte
educatiu? Destacaries algun que t’hagués agradat especialment de fer i
no es va poder?
No, perquè normalment un projecte de direcció té un objectiu de recorregut
d’uns quatre anys i nosaltres amb aquest temps vam fer el que vam poder. De
fet les circumstàncies eren difícils, perquè a on estàvem ubicats com bé saps,
amb mòduls prefabricats i amb un edifici que no era apta per acollir un centre
implicat, doncs la situació era complicada.
M’hauria agradat impulsar sobretot llengües estrangeres, jo.. és la meva
obsessió. M’hauria agradat donar-li un altre impuls, que penso que a la llarga
hem anat fent i, reforçar sobretot en aquell moment també, matemàtiques,
ciències, penso que sí...
-Vas quedar-te amb una bona sensació al finalitzar?
Sí, sí. La valoració que es va fer de la nostra tasca va ser molt correcte, penso.
Inspecció va fer una valoració molt positiva i el record de les diferents
institucions i organismes del poble també va ser molt correcte. La relació amb
l’alcaldia va ser fantàstica, vam establir pons amb l’AMPA que estaven força
deteriorats, els vam reconstruir i bé, jo suposo que la gent amb la que m’he
relacionat donarien fe sobre això.
-Va ser el primer cop que vas exercir de director?
Sí.
Nou mandat
-Tinc entès que ara seràs director al nou centre que s’obrirà l’any que ve a
aquí Canet. A grans trets, podries explicar-me les idees principals de les
quals es basa el projecte pel nou institut?
Quanta estona tenim? (riure) Molt resumides... Mmm.. bé, la nova societat
requereix nous coneixements. La societat a evolucionat moltíssim, el sistema
educatiu no ha evolucionat prou. Això requereix nous plantejaments.
Plantejaments més atrevits, més arriscats, com el que s’està fent als països en
que s’ha demostrat que el sistema educatiu funciona bé. Pot ser Finlàndia,
Alemanya. Tu has estat a Alemanya, sabràs segurament, si has tingut ocasió
de participar en alguna activitat acadèmica, que funciona bé. Doncs d’alguna
manera amb sintonia amb el que estic dient i també alguns centre d’elit
americans, es tracta de treballar de manera diferent. De fer que cada alumne
tingui la possibilitat de desplegar el seu màxim potencial I això s’aconsegueix
amb un canvi radical de funcionament, això no s’aconsegueix amb tots

3. barrejats i tots fent el mateix, no. La nostra societat és una societat diversa,
d’una aula sortirà segurament un fuster, sortirà un metge, i per tant perfils
diferents que necessiten una atenció diferent. I això s’aconsegueix treballant de
manera diferent. El que passa és que estem treballant per tal de garantir això.
Després també, un tracte més familiar. Important que l’alumnat i les famílies se
sentin com a casa. Si un va a l’escola cohibit, reprimit, a vegades, represaliat.
Aleshores no rendeix com hauria de fer, i nosaltres apostem per aquesta
manera de fer. És un centre petit, com més petit millor. Ara aquest centre s’ha
fet massa gran i en el seu moment es podria haver evitat que creixés en excés.
Al fer-se gran això ja sabem el que implica. Conflictes, implica desatenció,
implica problemes... per tant nosaltres això... per això ens interessa treballar
com ho farem al nostre centre. I bé, també podria comentar més coses però
suposo que vols disposar del teu pati.
-Veig que el projecte que teniu pensat pel nou institut difereix molt del
que actualment s’aplica al nostre centre. Si confies en aquesta forma
d’ensenyar, has intentat, d’alguna manera, aplicar o moure alguns fils
perquè aquesta ideologia actual s’assembli més a la teva? Fins a quin
punt això podia estar a les teves mans?
Sí, aquesta pregunta ja ens l’hem fet varies vegades. Per què? Perquè
d’entrada això es pot fer en un projecte que comença de zero, amb un grup de
professorat implicat, que conegui la metodologia, que l’està treballant, que hi
està aprofundint. Ens hem format amb aquesta metodologia nosaltres.
Aleshores això es pot fer i s’ha de fer, hem d’anar tots a una. I tots a una vol dir
que si som cinc professors, els cinc anirem a una, però setanta professors,
coordinar setanta professors perquè facin el que t’estic explicant és molt difícil,
és molt complicat. D’entrada no tots ho prediquen, no tots estan d’acord amb
aquesta metodologia. Vol dir, vol dir, renunciar a alguns plantejaments, però
també el benefici que n’obtens és... el que n’obtindran els estudiants és
fantàstic.
-Al ser un institut completament nou que comença des de zero, serà més
fàcil dur a terme tot el que teniu pensat o al contrari?
Serà complicat, en l’època que estem de retallades, de falta de pressupost, de
manca de recursos... serà realment complicat, ja ens imaginem. Però allà a on
no arribin els recursos, arribarà la nostra imaginació i la nostra il·lusió.
T’intimida el fet de pensar que tot el futur del nou centre està a les vostres
mans?
Estic... Està... Jo estic en bones mans. Tinc un equip fantàstic que està darrere
meu i, gràcies aquest equip, m’he animat a tirar aquest projecte endavant. És
un projecte amb majúscules i, per tant, ha d’estar en mans de gent... de gent
supercompetent. I... afortunadament jo ho estic. Però sí, intimida, sí.

4. -Creus que t’ajudarà tenir experiència en aquest àmbit per afrontar millor
les situacions complicades o que al ser un nou centre i un nou sistema
serà igual de complicat?
Sí, i tant que sí. Un any va ser... va ser un any molt intens, molt a fons. I... em
vaig treure les meves conclusions, que em serviran per a aplicar en el nou
projecte, clar que sí.
-Quina relació s’establirà entre el dos instituts que hi haurà a aquí Canet.
Serà un relació de cooperació o més aviat de competència?
La nostra voluntat és cooperar. La nostra voluntat és cooperar. I nosaltres
treballarem perquè així sigui. El nostre plantejament d’inici és... nosaltres som
un centre petit i hi ha una sèrie de projecte internacionals que he engegat als
diferent cursos i... per tal de no... per tal d’aprofitar aquests programes, doncs
eh... la idea és treballar plegats, de no deixar-los perdre, clar.
-El fet de ser director impedeix generalment, dedicar tot el temps a les
aules i ensenyant la teva assignatura. Vas trobar a faltar aquestes hores
mentre exercies de director? Aquest cop penses posar-hi remei? És a dir,
intentaràs dedicar-hi més hores?
En moments sí. Jo penso que sóc un home més d’aula que no de despatx. I la
idea, de la manera que tenim plantejat el projecte, va en aquesta direcció,
camina en aquesta direcció. És a dir, nosaltres... això m’obligarà a estar més
hores pendent de l’aula, sí.. I....per això també m’agrada més aquest projecte.
Bé, tots... tots farem de tot.
Gràcies per la teva col·laboració i sort en el teu projecte.