1. HISTÒRIA DE LA LITERATURA DECADÈNCIA - segles XVI-XVIII RENAIXENÇA - segle XIX
2.
3. El terme “decadència” és qüestionable i la recessió només afecta la literatura culta. La literatura popular es produí amb regularitat (romanços i cançons de transmissió oral). Moviments literaris del període: Segle XVI- Renaixement Segle XVII- Barroc. Segle XVIII- Neoclassicisme i Il·lustració
4. Una de les figures més representatives del Barroc és Francesc Vicent Garcia (1579-1623), el popular Rector de Vallfogona. Els seus sonets amorosos són un bon exemple de l’estètica barroca. A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil. Ab una pinta de marfil polia 10A Sos cabells de finíssima atzabeja 10B A qui los de or més fi tenen enveja, 10B En un terrat, la bella Flora, un dia; 10A Entre ells la pura neu se descobria 10A Del coll que, ab son contrari, més campeja 10B I, com la mà com el marfil blanqueja 10B I, com la mà de una peça pareixia. 10A Jo, de lluny, tan atònit contemplava 10C Lo dolç combat, que ab estremada gràcia 10D Aquestos dos contraris mantenien, 10E Que el cor, enamorat, se m’alterava 10C I, temerós de alguna gran desgràcia, 10D De prendre’ls tregües ganes me venien. 10E El sonet és un cant a la bella dama que el té encisat. Es basa en el contrast , característica estètica barroca ( el marfil de la pinta i l’atzabeja del cabell).
5. Segle XIX: LA RENAIXENÇA Presa de consciència diferencial catalana És un moviment de redreçament cultural. La recuperació de la identitat catalana es va buscar principalment en el passat històric i en la tradició popular (influència del romanticisme). Els seus promotors van ser els intel·lectuals fills de la burgesia.
6. Una de les fites més importants del moviment fou la restauració dels Jocs Florals, certàmens literaris medievals per tal que estimulessin la creació en català. Va tenir lloc el 1859.
7.
8.
9. REALISME Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Reacció als postulats romàntics, implica la descoberta de la realitat com a matèria artística o literària. Busca el detall. Fa ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels personatges, situacions i llocs. Pretén l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Temes contemporanis i afany crític. El quotidià i no l'exòtic és el tema central, vol exposar problemes polítics, humans i socials del seu temps.
10. NATURALISME Sorgit a França a finals de la dècada de 1860, parteix del realisme, però incorpora les teories fisiològiques de Claude Bernard, el positivisme d’August Comte i el determinisme de Taine. Vol fer de l’art una branca de la ciència. Elabora un teoria mig filosòfica, mig científica segons la qual l’home està determinat per les lleis biològiques i ambientals
11.
12. Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pròleg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdevé manifest programàtic del moviment. Reivindica la conquesta d’una literatura pròpia i no satèl·lit de la castellana i la restauració dels Jocs Florals. Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixença. És autor de poesia lírica de tema bucòlic i religiós i de dos poemes èpics: L’Atlàntida (1877) Canigó (1886) Orígens mítics de Catalunya Jacint Verdaguer
13.
14. NOVEL·LA Narcís Oller ( 1846-1930) Creador de la novel·la moderna catalana. Algunes de les seves obres: La papallona (1882) L’escanyapobres (1884) Vilaniu (1885) La Febre d’or (1890-92) La bogeria (1898) Les novel·les d’Oller, com a reflex del corrent realista, formen un conjunt que té com a finalitat l'estudi de la societat catalana de la Restauració en tots els seus aspectes, amb una clara finalitat crítica i didàctica.
15. El tombant de segle El MODERNISME (1892-1911) afany de modernització El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada: França- Art Nouveau Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl Anglaterra - Modern Style o Art Déco Espanya i Sudamèrica - Modernismo ... El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, arts aplicades...
16.
17.
18. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un bar-restaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària ( La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia . Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós .
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27. Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català: http://www.xtec.es/~jducros/clobrescat1.html
28.
29.
30. Les avantguardes Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme
31. Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)- L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)
44. POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988) PERE GIMFERRER (1945)
45.
46.
47. PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .
48.
49.
50. La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges
51. MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura
52. Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya