EXPRESSIONISME

Al llarg de la hist òria de l ’ art es poden distingir dues grans tendències. Simplificant les podem classificar com clàssica i barroca. L ’ altra tendència, la que anomenem barroca , es caracteritza per tot el contrari. Cerca el desequilibri, l ’ exageració, el dramatisme, la teatralitat, el sentiment. Molts cops s ’ acusa a aquesta tendència de ser exagerada i excessiva. La tendència clàssica es caracteritza per la cerca de l ’ equilibri, la simplicitat i l ’ harmonia. Molts cops s ’ acusa a aquesta tendència de ser massa freda i racional. Leonardo da Vinci. La Gioconda. 1506 Rubens. Andromeda. 1638

L ’ expressionisme . Aquest moviment d ’ avantguarda de la primera meitat del s.XX forma part d ’ aquesta tendència barroca que tendeix a l ’ exageració i el dramatisme. Però també es preocupa per la crítica social i la condició humana, per la soledat de l ’ esser humà. Oskar Kokoschka, Autoretrat

Antecedents

Caravaggio. Sacrifi d ’Isaac. 1603

Caravaggio. La incredulitat de Sant Tom às . 1602

Caravaggio. La crucifixi ó de Sant Pere. 1601

J. de Ribera. Martiri de Sant Bartomeu.

J. de Ribera. Martiri de Sant Andreu. 1623

Rembrandt. Autoretrat. 1669

Rembrandt. Autoretrat. 1661

Rembrandt. Cegant Samson. 1636

F. de Goya. Dos homes vells. 1821

F. de Goya. Aquelarre. 1821

F. de Goya. Asta su abuelo. 1821

La principal preocupació dels artistes expressionistes és l ’ànima humana en tota la seva subjectivitat. En l ’ art expressionista domina el sentiment per sobre del pensament. L ’ expressionisme es va desenvolupar a Alemanya i el nord d ’ Europa entre 1905 i 1930.

Els expressionistes van trobar en l ’ art primitiu africà un model que expressava la puresa original de l ’ànima humana i que era oposat a l ’ art decoratiu i cosmètic de l ’ art acad èmic . Els artistes expressionistes utilitzen les formes i els colors amb total llibertat, sense seguir cap norma, i amb tota la subjectivitat individual. Per aconseguir l ’ efecte expressiu que desitgen fan una pintura espontània, primitiva i directa.

Les formes tendeixen a la deformació i la distorsió, com en una caricatura cruel del dolor humà, del dolor provocat tant per la situació social com per les pròpies angoixes de l ’ existència. L ’ Expressionisme alemany, i el nòrdic en general, té un sentit dramàtic i de forta crítica social .

Alguns artistes importants d ’ aquest moviment són: Ernst Ludwig Kirchner, Karl Schmidt-Rottluff, Emil Nolde, Vasilij Kandinskij, Franz Marc, August Macke, Aleksej von Jawlensky, Otto Dix, George Grosz i Max Beckmann.

Max Beckmann

Max Beckmann. Christ and the Woman Taken in Adultery. 1917

Max Beckmann. The Descent from the Cross. 1917

Max Beckmann. The Night. 1918-19

Max Beckmann. Dancing Bar a Baden-Baden. 1923

Max Beckmann. Self Portrait with Champagne Glass. 1919

Ernst Ludwig Kirchner

E. Ludwig Kirchner. . Dancing Bar in Baden-Baden. 1923

E. Ludwig Kirchner. Autoretrat com a soldat. 1915

E. Ludwig Kirchner. Autoretrat amb una model. 1926

E. Ludwig Kirchner. Grup d ’artistes. 1927

E. Ludwig Kirchner. Banyistes a la gespa. 1919

E. Ludwig Kirchner. Escena de carrer a Berl ín . 1915

E. Ludwig Kirchner. Dona al mirall. 1912

George Grosz

G. Grosz. Metr òpolis . 1917

G. Grosz. Aut òmates republicans . 1920

G. Grosz. Lovesick man. 1916

G. Grosz. Suicidi. 1926

G. Grosz.

G. Grosz. Eclipse de sol. 1926

G. Grosz. L ’ enterrament del poeta Oskar Panizza. 1918

G. Grosz. Pimps of death. 1919

G. Grosz. Riot of the Insane (1915)

G. Grosz. Suburbi. 1917

G. Grosz. Friedrichstrasse. 1918

G. Grosz. Shall Exterminate Everything around Me That Restricts Me from Being the Master. 1921

G. Grosz. T oads of Property. 1921

G. Grosz. T he Guilty One remains unknown. 1919

G. Grosz. Cross Section. 1920

Otto Dix

O. Dix. El sal ó . 1921

O. Dix. To Beauty. 1922

O. Dix. La ballarina Anita Berber. 1925

O. Dix. Dr. Mayer-Hermann. 1926

O. Dix. The Art Dealer Alfred Flechtheim. 1926

Emil Nolde

E. Nolde

E. Nolde. Dues dones i un pallasso. 1917

E. Nolde. Gent excitada. 1913

E. Nolde. Cricifixió. 1912

La influ ència de l’expressionisme

Francis Bacon

F. Bacon. Retrats i autoretrats. 1971

F. Bacon. Estudi del retrat del papa Inocenci X. 1962

F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó I. 1962

F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó II. 1962

F. Bacon. Tres estudis per una crucifixi ó III. 1962

F. Bacon.

Lucien Freud

L. Freud . Reflex amb dos nois. 1965

L. Freud. Reflexi ó (autoretrat). 1985

L. Freud. La mare de Freud . 1972

L. Freud.

L. Freud. Retrat d ’Isabel II. 2001

L. Freud . 1993

L. Freud . Noia rosa en un llit. 1987

L. Freud . Home despullat en un llit. 1987

L. Freud . El pintor i la model. 1987

Jean Michel Basquiat

Jean Michel Basquiat. Aaron I (1981)

Jean Michel Basquiat. Vino de Babilonia (1984)

Jean Michel Basquiat. Dos cabezas 2 (1983)

Jean Michel Basquiat. Tenor (1985)

Jean Michel Basquiat. Sense t ítol . 1983

Jean Michel Basquiat. Sense t ítol .

Jean Michel Basquiat. Guerrer. 1981

Jean Michel Basquiat. Zydeco. 1984

Jean Michel Basquiat. Autoretrat. 1981

Jean Michel Basquiat.