Projecte museogràfic complet "Monjos Endins" pel Museu de SantCugat del Màster de Museografia Interactiva i Didàctica.
Setembre de 2011 Autor: Daniel Mateu Lengo. Tutora: Maria Feliu Torruella
3. “Los museos me aburren, de pequeño fuí a uno de ellos”
Anónimo
“Los museos me aburren, de joven trabajé durante 10 años en uno de ellos”
Daniel Mateu
Dedico aquest projecte a la Sonia,
que ha patit estoicament els meus dos anys de màster
“¡Sonia, que ya está! ¡Que ya he terminado!”
Agraïments:
A la Maria Feliu per ser una gran tutora de màster
Al Lluís Campins per ser un gran director de museu
Al Bruno Mateu per portar-se tan bé amb el seu pare
i deixar-li fer aquest projecte
2
4. Índex
Índex ...........................................................................................................................................................................................3
Introducció ..................................................................................................................................................................................6
Origen del projecte ............................................................................................................................................................................................................................................. 7
El Museu de Sant Cugat .................................................................................................................................................................................................................................... 11
L’espai ................................................................................................................................................................................................................................................................ 13
Objectius i públics ..................................................................................................................................................................... 18
Objectius ............................................................................................................................................................................................................................................................19
Públics ............................................................................................................................................................................................................................................................... 20
Guió museològic ........................................................................................................................................................................ 24
Conceptes .......................................................................................................................................................................................................................................................... 25
Set espais per circular lliurement entre ells ..................................................................................................................................................................................................... 31
Sentits ............................................................................................................................................................................................................................................................... 32
Monjos endins! ................................................................................................................................................................................................................................................. 33
Guió museogràfic ...................................................................................................................................................................... 36
Introducció al guió museogràfic ...................................................................................................................................................................................................................... 37
Espai 0.-L’exposició en conjunt ....................................................................................................................................................................................................................... 39
Espai 1.- Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització ....................................................................................................................................................................................... 48
Cada objecte al seu espai .......................................................................................................................................................................................................................................................... 49
La maquinària monàstica ......................................................................................................................................................................................................................................................... 55
Espai 2.- Obediència absoluta: Obediència. .................................................................................................................................................................................................... 64
Segueix la Regla! ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 65
Espai 3.- Tot per Déu: Devoció ........................................................................................................................................................................................................................ 74
Que no t’enganyin els ulls! ....................................................................................................................................................................................................................................................... 75
3
5. Espai 4.- Qui sap llegir i escriure?: Escriptura i lectura ................................................................................................................................................................................. 84
Escriptura calcada .................................................................................................................................................................................................................................................................... 85
El missatge secret ..................................................................................................................................................................................................................................................................... 93
Transformador d’oïdes ........................................................................................................................................................................................................................................................... 101
Espai 5.- El rellotge del monestir: Ritme i silenci .......................................................................................................................................................................................... 110
Les hores monàstiques ............................................................................................................................................................................................................................................................ 111
Això em sona ............................................................................................................................................................................................................................................................................ 119
Espai 6.- L’esforç ............................................................................................................................................................................................................................................ 128
El pes de les coses ................................................................................................................................................................................................................................................................... 129
Espai de temptació ................................................................................................................................................................................................................................................................. 135
Espai 7.- Un grup, una identitat: comunitat ................................................................................................................................................................................................. 144
Monjosdoscopi ........................................................................................................................................................................................................................................................................ 145
Pressupost ............................................................................................................................................................................... 152
Pressupost Material .........................................................................................................................................................................................................................................153
Pressupost força de treball ..............................................................................................................................................................................................................................159
Pressupost total ............................................................................................................................................................................................................................................... 161
Pla d’actuació .......................................................................................................................................................................... 164
Pla d’actuació ...................................................................................................................................................................................................................................................165
Notes de producció final .......................................................................................................................................................... 170
Notes de producció final ................................................................................................................................................................................................................................. 171
4
8. Origen del projecte
"Le haré una oferta que no podrá rechazar" -Vito Corleone a Johnny Fontane
La cita que encapçala aquest apartat de la pel·lícula “El Padrino”, de Francis Ford Coppola, és la
mateixa que li vaig dir a Lluís Campins, director del Museu de Sant Cugat el desembre de 2009 quan hi
vaig anar a parlar al seu despatx.
Per motius professionals conec en Lluís Campins i hem treballat en diferents projectes relacionats
amb la institució museogràfica que dirigeix des de 2003.
En aquest sentit sempre hem mantingut una comunicació directa que m’ha facilitat molt la feina
tenint a la meva disposició els mitjans tècnics i d'assessorament del Museu de Sant Cugat per a poder
realitzar-la.
A l’hora de matricular-me al Màster de Museografia Interactiva y Didàctica i en saber que
s’havia de realitzar un projecte final tenia clar que en el cas de desenvolupar un treball intel·lectual com
aquest no volia que fos un exercici estèril únicament vàlid per fer una avaluació.
Si es fa un projecte és per realitzar-lo o, si més no, que hi hagi la voluntat de materialitzar-lo.
És per això que a la primera entrevista per parlar del tema vaig plantejar el meu treball final des
de les necessitats de la institució i el seu director.
La meva oferta era: “El Museu de Sant Cugat és el client, què necessita?”
La resposta va ser immediata per part de Lluís Campins, el Museu de Sant Cugat necessitava: un
lloc web amb continguts adaptats a públic infantil juvenil sobre el museu, el monestir i Sant Cugat o un
espai lúdic per a visitants de 8-15 anys fer més accessibles els aspectes més abstractes de l’exposició
permanent on es tracta el monestir com a institució feudal.
La tria va ser també immediata perquè l’espai web general del museu necessita una renovació absoluta i no té sentit desenvolupar un espai web específic adaptat per
joves i infants si el web matriu no està corregit i actualitzat.
Així doncs el títol provisional del projecte que vaig proposar per fer la proposta a la direcció del màster vas ser:
La realització d'un Espai Lúdic per a visitants de 8 a 15 anys per concretar i fer més accessibles els aspectes més
abstractes de l'exposició permanent del Museu de Sant Cugat on es tracta el Monestir com a institució feudal.
7
9. Acostumat com estic a treballar per objectius no m'havia de ser complicat submergir-me en aquesta necessitat del Museu de Sant Cugat i trobar les solucions més
adequades.
Aquest plantejament del projecte de màster no només em motivava personalment sinó que suposava un repte professional excepcional.
Els objectius a assolir inicialment eren:
• Elaboració d’un espai expositiu permanent que formi part del discurs del Museu de Sant Cugat i que en complementi els continguts.
• Aproximar conceptes abstractes com a comunitat monacal, normes benedictines, formes d'elecció de l'abat, càrrecs del monestir, vida monacal, etc a un
públic infantil i juvenil a través d'experiències interactives.
• Propostes de mòduls interactius sensorials per transmetre sensacions sobre uns conceptes que a priori semblen abstractes. Sons, olors, tàctils del monestir
i la vida monàstica. Desenvolupar a través dels sentits (cosa molt comprensible per a aquest sector de públic) unes experiències que transcendeixen més que
l'abstracte.
• Donar voltes doncs a una idea de càpsula dels sentits monàstics.
• Proposta d'un joc de taula per comprendre els següents conceptes: territoris de monestir, gestors econòmics del monestir i funcions a què es destinen els
diners del monestir. (Tot a través de fonts documentades)
• Acotar un espai per a joves amb unes experiències més personalitzades per aquest sector de públic determinat.
La metodologia a aplicar a aquest projecte finalment ha estat:
• Fer un anàlisi de l'exposició permanent
• Determinar els requisits de l'espai i necessitats del museu
• Guió museològic
• Fer una proposta d'organització de l'espai i mòduls i experiències propostes
• Fer una recerca de material (gràfic, sonor, didàctic, etc.) per a la realització de l'espai.
• Realitzar el disseny, maqueta, programari, maquinària necessaris.
• Fer maquetes i demostracions (virtuals o tangibles)
• Elaborar un pressupost. Global i específic dels mòduls, espai, disseny, manteniment.
• Fer un simulacre de pla d’actuació per la construcció de l’espai i execució de l’obra.
• Tenir en compte el manteniment de l'espai per evitar la seva obsolescència.
8
10. Com és de suposar bastants punts dels objectius inicials han quedat fora de lloc en el desenvolupament global del projecte.
Per exemple el desenvolupament d’un joc de taula sobre la vida al monestir, tot i que s’ha estat treballant en un principi com a possible font d’inspiració del guió
museològic, ha caigut for de projecte per ser en si mateix d’una entitat important a desenvolupar a part. (Per exemple hem fet servir jocs com el Carcassonne o Caylus
com a jocs de taula ambientats a l’edat mitjana on apareixen personatges relacionats amb el món monàstic).
També han anat definint-se els continguts del guió museològic en base a uns conceptes que es van anar desgranant en diverses entrevistes amb el director del
Museu. És per això que opcions conceptuals com comunitat monacal, normes benedictines, formes d'elecció de l'abat, càrrecs del monestir... Han quedat relegades, o si
més no han canviat radicalment de com les havíem percebut en un inici.
El cas de fer el desenvolupament d’experiències que fossin molt sensitives s’ha pogut mantenir ja que era una de les essències principals del projecte. Era molt
important mantenir l’acció directa del visitant sobre els diferents interactius. Però el cas de fer una càpsula dels sentits, on entrar i sentir, requeria d’una sofisticació
fora de l’abast d’una institució com el Museu de Sant Cugat.
L’ajut de la tutora de projecte, Maria Feliu, ha estat cabdal per desencallar diverses vegades la cataracta de conceptes, desordre, creativitat, propostes que s’anaven
acumulant als apunts de la proposta expositiva. Ella m’ha ajudat a
La feina que s’ha realitzat és la mateixa que va fer Arnau Cadell amb els blocs de pedra que després configuraren els capitells del claustre del monestir: S’ha triat
la pedra ideal, s’ha fet un esbós, s’ha picat la pedra, s’ha donat forma i finalment s’ha anat a omplir-la de detalls.
9
12. El Museu de Sant Cugat
"Cuando yo era pequeño mi madre me decía: Si te haces soldado llegarás a general, si te haces cura, llegarás a ser Papa.
En cambio de todo eso decidí ser pintor y me convertí en Picasso." Pablo Ruiz Picasso
El Museu de Sant Cugat, situat al claustre del Monestir de Sant Cugat, és un centre
d'interpretació dividit en dos grans àrees:
• L’àmbit de descripció arquitectònica del monestir, explicació de les característiques del
romànic català i l’evolució de l’edifici en el temps des de el seu origen a l’actualitat
(planta baixa)
• L’àmbit en el que s’explica el concepte monestir com a institució clau del món feudal
(primera planta)
La filosofia del museu és la de centre d'interpretació tant dels aspectes tècnics arquitectònics com de la vida monàstica i la seva repercussió a la història de la
ciutat de Sant Cugat.
El museu vol promoure a més la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat, des d'un punt de vista molt obert. El
museu, de manera descentralitzada, consta de diferents seus:
• El Monestir de Sant Cugat, totalment rehabilitat, és la seu central i més emblemàtica del Museu de Sant Cugat. Disposa d'un conjunt d'instal·lacions com
sala d'exposicions permanents i temporals, auditori, aules taller per a les activitats pedagògiques i un espai reservat per a les col·leccions.
• La Casa Aymat conté habitualment la col·lecció de tapís contemporani català realitzat a l'antiga manufactura del mateix nom que la seu. També disposa d'una
sala d'exposicions temporals per acollir art contemporani.
• Altres seus pendents de rehabilitació i museïtzació són el Celler modernista de Cèsar Martinell, on una exposició permanent explicarà el pas d'una vila
agrícola a una ciutat de serveis i la vila romana de Can Cabassa, important centre d'explotació agrícola, ocupat entre segle I aC fins al segle VII dC.
Com dades a destacar del Museu de Sant Cugat podem dir que:
• És el 5è Museu més visitat de la Xarxa de Museus Locals de la província de Barcelona (darrere de Capellades, Cercs, Gavà i Sitges) per davant de Terrassa,
Sabadell o Rubí: és el més visitat de la comarca
• Ocupa l’onzena posició pel que fa a visites escolars de tots els museus de la Xarxa (el 21,3% del públic total)
11
13. Activitat escolar relacionada amb la identificació dels motius dels capitells A gairebé totes les activitats escolars els usuaris vesteixen hàbits
Des del 2008 es realitza el taller Scriptorium sobre la grafia i tècnica d’escriptura gòtica Les activitats de grup es desenvolupen principalment a un aula o al claustre inferior
12
14. L’espai
"Un topólogo es una persona incapaz de distinguir una taza de una rosquilla." Anónimo
L’espai destinat a aquesta exposició està acotat a “l’espai que resta” de l’exposició
permanent del Museu de Sant Cugat i del desenvolupament de la segona part del projecte
museogràfic original. Aquest espai té les següent característiques:
• Actualment és un lloc de pas.
• És a la segona planta del claustre.
• És un espai allargat i petit.
• Transcorre paral·lel a la sala d’exposició audiovisual tancada sobre Pere Ferrer.
• Hi ha una màquina condensadora amb el control d’il·luminació i aire condicionat
calefacció de l’espai.
• Actualment només es pot accedir per una de les dues puntes del passadís del claustre.
No s’accedeix a través d’una ruta circular.
• És també un lloc de pas per arribar als lavabos de la segona planta.
Aquest espai necessitarà de moltes modificacions tant de recorregut com de infraestructura
per la seva correcta aplicació.
Tal i com es pot comprovar a la imatge de la dreta en la que es veu la planta del segon pis
del claustre del monestir, l’espai de color vermell correspon a l’espai on s’hauria d’encabir
l’exposició.
L’anarquia d’entrades i sortides a espais tancats, Pere Ferrer, cul-de-sac que actualment té
l’exposició permanent que obliga a l’usuari sortir per on s’ha entrat... Són handicaps amb els que
s’ha de conviure i que poden comprometre part del projecte.
Actualment aquest espai en vermell es fa servir entre d’altres coses per exposicions
temporals.
13
15. Dimensions de l’espai:
L’espai útil de treball que disposem pel desenvolupament del projecte són 20 metres de llarg per 3’90 d’ample. Un total de 79’50 metres quadrats de superfície.
L’alçada més baixa de l’espai són 3’90 m, l’alçada màxima arriba als 6 metres aproximadament.
Un accident insalvable és la condensadora que hi ha a una punta del passadís, les dimensions de la qual són 2’60 m de llarg per 1’15 m d’ample. S’ha buscat la
manera de dissimular aquest entrebanc a l’exposició.
14
16. Imatges de l’espai:
A l’esquerra veiem l’entrada a Pere Ferrer Al fons d’aquest passadís està tancat amb catenària A l’esquerra veiem la màquina condensadora
En cas de necessitat, queda garantida la llum natural A la dreta, al front de la màquina, la sortida de Pere Ferrer Les maquetes es mouen segons les necessitats d’ús de l’espai
15
17. Imatges de la maqueta:
Vista de la planta de l’espai a treballar Vista de l’entrada a l’espai. Al fons queda la sortida, on hi ha la màquina
Vista general estructura sostre i exterior Vista de la sortida de l’espai. Al fons del passadís queda la l’entrada
16
20. Objectius
“Si no saps a on vas, acabaràs a un altre lloc.” Laurence J. Peter, poeta i pedagog canadenc
L'objectiu principal de l'exposició és presentar a l’usuari uns jocs amb els conceptes bàsics a l'entorn de la vida al monestir.
És important remarcar com a objectius que amb aquesta exposició es pretén:
• Atrapar a l'usuari des de l'inici, des de la primera experiència
• Ser un espai diferenciat de la resta d'exposició del museu en quant a forma, presentació de continguts i aspecte
• Presentar de manera lúdica la vida al monestir
• Ser un espai d'acció i de relaxació mental a la vegada
• Cobrir un buit en el discurs museogràfic que deixa una part de públic fora d'aquest discurs més formal i avorrit
• Ser una novetat museogràfica en el conjunt de l'exposició permanent i cridar l'atenció del
públic i els mitjans
• Donar suport i ampliar la oferta dels tallers i programes pedagògics orientat a un públic infantil
juvenil
19
21. Públics
“Tengo mi público y no quiero defraudarle”, Federico Moccia
La idea del director del Museu de Sant Cugat era cobrir l'espectre d'edat 8 a 15 anys aproximadament i apropar-los un discurs museogràfic modern, divertit i lúdic.
Aquest sector de públic és molt exigent, amb una cultura multimèdia i interactiva molt elevada, amb un poder de concentració mínim i que no donarà una segona
oportunitat a l’espai o a les experiències.
No hi ha possibilitat d'error
Val a dir que el museu/monestir és un entorn hostil per aquest tipus de públic. Hostil en el sentit que el monestir no deixa de ser un indret anacrònic dins de la seva
vida quotidiana. Això ho dic perquè és vist com un monument, com una excepció a la ciutat.
Una visita el centre comercial, al gimnàs municipal, fins i tot a la biblioteca, seria un entorn més amigable per el nostre target d'edat.
No pretenem que aquesta exposició sigui el "non plus ultra" i que els nostres visitants es converteixin en assidus de les institucions museològiques del continent. No
serà el cas. Però sí que pretenem el donar una sèrie d'experiències que els permetin ocupar útilment uns quants bytes de la seva matèria grisa.
"Útilment" significa relacionar un concepte, fer una descoberta, desxifrar un enigma, mirar dos vegades la mateixa cosa, fer un somriure, caure a la trampa,
comentar la jugada amb un altre company...
Uns quants bytes de memòria, poquets.
Públic escolar de 8 a 15 anys
En un alt percentatge de proporció, els nostres joves visitants venen "per obligació". És a dir, que
els han agafat per les orelles i els han plantat al Museu de Sant Cugat.
És per això que l'usuari escolar vindrà amb una actitud bastant desfavorable. Igualment,
acostumen a venir en grups bastant nombrosos que no ajuda molt a la contemplació o a l'acció
intel·lectual. "Acció intel·lectual" significa accionar una palanca, observar una reacció i treure una petita
conclusió (segurament inconscient i invisible per l'usuari)
Depenent del volum de gent i l'actitud del professorat i alumnat una visita podrà ser un èxit o un
simple "toca-toca" amunt i avall per la sala, com un ramat de pollastres sense cap.
Aquesta actitud s'escapa un mica del contingut i forma de l'exposició.
20
22. Públic familiar que porta a joves de 8 a 15 anys
En la meva experiència en museus només m'he trobat un sol cas en que dos joves de 12 anys anaven
sols a una institució per visitar-la, de motu propio, aprofitant l'entrada gratuïta del Club Super 3 (Que
comporta el que han d'anar adults perquè els menors hi accedeixin) Evidentment es va fer una excepció i
se'ls va deixar entrar sols gratuïtament.
Els joves de 8 a 15 anys van acompanyats d'adults als museus. I l'acompanyament per part dels adults
haria de ser una palanca d'impuls per entrar a la nostra exposició i compartir l'experiència.
Aprofitar la visita acompanyat d'un adult és una molt bona oportunitat de descobrir conceptes complexes pel
públic infantil i fer-los d'una manera guiada molt interessant.
Públic adult
L'exposició no és un territori vedat al públic adult.
El visitant turístic espontani pot trobar divertides les diferents experiències i
fins i tot veure pintoresc un espai tan poc corrent en un museu de les característiques
del Museu de Sant Cugat.
El visitant purista i més avesat als grans discursos museològics i plantejament
museogràfics conservadors es trobarà amb un espai absolutament lúdic plantejant
experiències sensorials sobre uns conceptes "poc museografiats".
Encara que el nostre target d'edat és de 8 a 15 anys no descartem en cap cas
públic de més edat o de menys edat pels continguts i experiències de l'exposició.
Evidentment si parlem de llegir i escriure no podrem plantar a un nen de 4 anys
davant de l'experiència de calcar el seu nom en lletra gòtica!
Com tampoc pretenem que el sènior de 70 anys senti delit per la darrera
llaminadura que es pot agafar en un mòdul que fa olor a gominoles. No es pot fer
content a tothom!
21
26. Conceptes
"Els metges tapen els seus errors amb terra, els advocats amb papers i els arquitectes aconsellen posar plantes." Frank Lloyd Wright
En una de les primeres entrevistes que vaig mantenir amb el director del Museu de Sant Cugat, Lluís Campins, vàrem plantejar un gran brainstorming de conceptes
monàstics. Amb una lucidesa i una pedagogia impressionant Lluís Campins va anar desgranant els conceptes bàsics de la vida a un monestir fent-me veure que aquella
pluja de paraules, conceptes, termes, eren els que definien al 100% el que era la vida al monestir.
Volia arribar a l'essència del tema evitant perdre'm en l'anècdota arquitectònica o en l'efectisme sensorial.
Vaig plantejar-li la recerca de conceptes com en un concurs televisiu. El presentador li van llençant paraules al concursant i aquest ha de donar la resposta
encertada, i la resposta clau: "La vida al monestir"
Els ítems que es van anar desgranant un a un van ser:
• Silenci • Ordre • Cultura
• Ritme • Organització • Comunitat
• Austeritat • Poder • Devoció
• Disciplina • Jerarquia • Almoina
• Contenció • Lectoescriptura • Dogma
Aquests 15 conceptes defineixen l'essència de la vida a un monestir. A partir d'aquesta base ja es podia començar a construir un guió museològic coherent.
Anem a explicar com a base del guió museològic en paraules planeres i en un discurs naturalment infantil/juvenil cada concepte.
25
27. Ritme
La dinàmica de la vida al monestir ve donada pel ritme i pel silenci. Semblen conceptes contraris però són per
nosaltres més aviat complementaris.
Això què vol dir? Doncs que el ritme ve donat per la repetició de les coses que es fan. Com si fos un metrònom després
del tic ve el tac. Després d’un peu es mou l’altra peu...
Com a una cançó cada toc de metrònom és el toc de les campanes –que indiquen quan s’ha de fer alguna cosa-. I
entre toc i toc: el silenci, perquè una de les normes que va deixar Sant Benet als monjos era la de fer les coses en silenci.
Si diem en veu alta què fan els monjos a cada toc de campana tindrem una cançó com aquesta:
Despertar-se/ding – Silenci – Resar/dong – Silenci – Esmorzar/ding – Silenci – Resar/dong – Silenci – Llegir/ding...
Silenci
El silenci del monestir és el Silenci en majúscula. És el mateix tipus de silenci que trobem a una biblioteca, però una biblioteca de les de veritat. Quan a una
biblioteca a l’altra banda de la sala cau un llapis a terra, o un lector tus, o es tanca un llibre de cop, o es passa una pàgina d’un atlas, o s’obre la cremallera d’un
plumier... tot això fa un soroll terrible. És per això que l’absència de soroll fa que les remors més petites siguin amplificades com si fossin trons. Silenci no és només
absència de so, sinó que és l'amplificació de les remors.
Austeritat
En un món com el nostre on l’excés i tenir-ho tot és la norma, l’austeritat no l’acabem d’entendre del tot. Austeritat és tenir el
just i necessari per viure. Treure el que sobra: No tenir res en propietat perquè no ens cal i no desitjar coses que no es tenen.
Relacionem austeritat al sentit del tacte quan al llit de fusta on dormim és dur, com són durs el matalàs i el coixí (que és la
caputxa dels monjos rebregada), com els bancs, les cadires i la pedra on seure. Fan la seva funció perquè serveixen per dormir i
seure, però no són especialment còmodes o luxosos.
També fem servir, per veure els límits del Monestir i l’esforç que demana ser monjo, el sentit del gust. El menjar del monestir
també és auster: no té molt de gust ni és condimentat. Com menjar un plat d’arròs bullit sense sal: alimenta, però és insípid.
Contrari a l’excés que tots nosaltres coneixem i hem patit davant d’un aparador de joguines està la contenció, que és
controlar i refrenar els impulsos del nostre cos i pensament. Quan veiem una bossa plena de llaminadures, quan veiem un plat de
pernil ben saborós, quan veiem un got de refresc... i hem de fer dieta i no podem menjar rés més que amanida, verdureta bullida i
beure un got d’aigua. Quan ens menjaríem un altra plat del nostre menjar favorit fins atipar-nos tant que ens faria mal... Quan
anem amb els pares i veiem un aparador ple a vessar de joguines i les voldríem totes, enlloc de cridar i posar-nos a plorar que és
una reacció molt humana, sospirem i passem de llarg. El pensament de refrenar questa ànsia és la contenció.
26
28. Disciplina
La disciplina és el bon comportament: fer les coses com cal i quan cal. Al monestir les coses i les activitats que fan els
monjos han d’estar molt ben ordenades perquè tota la gent que hi viu convisqui en harmonia. És molt important que tothom faci
les coses correctament per evitar problemes amb els altres.
Ordre
Cada cosa ha d’estar al seu lloc perquè tot funcioni correctament, com en un joc de peces geomètriques que han d’encaixar
als seus forats.
Els espais del Monestir (Refectori, Sala Capitular, Dormitoris, Celler) tenen una finalitat i les persones que hi habiten
(Abat, Cellerer, Pabordes) desenvolupen unes funcions i no unes altres. Els espais, els objectes i les persones no poden ser a dos
llocs diferents a l’hora. Cada cosa ha d’estar al seu lloc, com les sabates al sabater, les eines a la caixa de les eines i la brossa a les
escombraries. És com si fossin els containers de les deixalles: al groc van els envasos, al blau els papers, al marró la brossa
orgànica, al verd el vidre i al gris el rebuig.
L’ordre és a tot el monestir: a l’església, per exemple, com a una piràmide cada cosa està ordenada de dalt a la punta a baix
a la base. Com en una torre de cubs a dalt de tot hi ha l’abat, al vèrtex, després vénen els monjos i a la base a baix de tot, la peça
més gran que aguanta tot el pes, la gent del poble. Si canviem d’ordre les peces la torre de cubs cau i es desordena.
Organització
Podem dir que el monestir és com una maquinaria de rellotge, què passaria si una rodeta de rellotge no volgués girar? Doncs que el rellotge no funcionaria! És
per això que cada rodeta que conforma el mecanisme del Monestir ha al moment adequat i de manera adequada.
Les figures geomètriques preferides del monestir serien: el triangle com a piràmide -que es pot relacionar amb el concepte jerarquia- i qualsevol altra figura
geomètrica a on tot es disposi al voltant d’un espai obert al centre.
D’aquesta manera tot està organitzat a partir d’un centre, s’aprofita encara més l’espai, i les distàncies entre les diferents part del monestir més curtes. Tot el
que és simètric i perfecte té encaix a l’estructura del monestir, el que és boterut no hi entra.
Poder
El monestir era com un castell però enlloc de rei hi havia un abat amb els seus monjos. Igual que un
castell els veïns que viuen a les terres del monestir estaven sota les ordres de l’abat i li havien de pagar per
poder estar-hi. A diferència dels reis, enlloc de guerrejar, conquerir i tenir soldats, l'abat i els monjos
resaven, llegien i no sortien gairebé mai.
En el cas del rei i el castell el seu poder prové de la força i les armes, en el cas de l'abat i el monestir el
seu poder ve de la fe i Déu.
27
29. Jerarquia
Dintre del monestir l'abat és qui aplica les regles de Sant Benet a la Sala Capitular, l’espai on es prenen les decisions
que afecten a la vida dels monjos. Com és ell el màxim representant és la punta de la piràmide, és el primer de tots els
monjos i és qui pren les decisions del monestir, després per ordre d'importància vénen els altres. Aquesta organització es
diu jerarquia, el més important és qui més mana. A una escola també tenim jerarquia: director, responsable departament,
professor, delegat de classe, alumnat...
Lectoescriptura
A l’època dels monestirs només sabien llegir i escriure (reduint una mica la idea) els monjos i quatre més. Imagineu
que us posen davant d’un llibre i mai no n’heu vist un. El sabíeu llegir? Tan sols obrir? Què sentiríeu al veure aquelles
lletres? Es la mateixa sensació que tindríem davant d’un codi secret! Sentiríem impotència o indiferència si no el sabéssim
desxifrar (depèn de la sensibilitat i inquietud de cadascú) i sabríem el seu contingut en cas de saber llegir-lo.
El llatí era també l’idioma que es feia servir a l’església. La gent del poble no entenia el que li deia l’abat, però sabien
que era la llengua de Déu. (Què estrany que Déu parli en una llengua que no entén la gent!)
És per això que la gent del poble, amb unes orelles sense coneixements, no entenien el llatí. En canvi els monjos
tenien unes orelles que sí entenien el llatí.
Cultura
Els llibres eren molt estranys i no era habitual, com ara, tenir-ne a casa. Eren grossos,
pesats, escrits i dibuixats a mà i en idioma llatí. I una altra cosa, n’hi havien molt pocs!
A aquesta acumulació de llibres al monestir, recopilació de coneixement, li podíem dir
cultura.
Comunitat
La vida en comú dels monjos es manifesta especialment als espais on fan les coses plegats:
El menjador, la Sala Capitular o el dormitori són espais de vida que comparteixen. Comunitat és
un grup que comparteixen una manera de pensar, una manera de vestir, de relacionar-se, de viure
que els diferencia d’altres persones.
D'un grup de persones podríem reconèixer per la seva indumentària i pentinat als monjos
del monestir? Com si fos un “On és en Wally?” Segur que sí. A priori és més fàcil reconèixer
l'aspecte físic i indumentària que d'altres aspectes més abstractes.
28
30. Devoció
Per què els monjos viuen i actuen així? Per què resen tant? Per què llegeixen sempre textos religiosos? Per
què els capitells mostren passatges bíblics? És l’amor que senten els monjos i la seva dedicació total a Déu i, en el
cas del monestir, a Sant Cugat. És un sentiment irresistible que fa que tot ho facin per aquesta idea, la devoció. A
tot el monestir es manifesta aquesta dedicació a Sant Cugat, però en especial la trobem a l’església i al claustre.
El culte diari a l’església i les escultures dels capitells estan dedicades i són una ofrena artística i d’amor a Déu i a
Sant Cugat.
Aquesta base de guió museològic conceptual era la fulla de ruta de tota l'exposició.
En el desenvolupament posterior hi ha conceptes que han caigut i altres que han canviat per afinar encara més el guió museològic i posterior execució del
desenvolupament museogràfic.
Per exemple els conceptes almoina i dogma van ser ben aviat retirats de la cursa museològica en ser conceptes molt específics i poc materialitzables
museogràficament. En el cas del dogma era fins i tot, potser, entrar en contradicció amb les creences personals de l'usuari.
Un altre concepte que va canviar quan ja s'estava desenvolupant la proposta museogràfica va ser el de poder, que va canviar pel d'obediència. Aquesta afinació
suggerida pel director del museu va ajudar a arrodonir la proposta museogràfica i relacionar-la amb la omnipresent Regla de Sant Benet i la ferrera disciplina que regnava
al monestir.
Conceptes com disciplina, jerarquia i cultura han quedat perfectament inserits en altres conceptes i agrupacions superiors que les abracen i que les relacionen
properament sense mòduls exclusivament dedicats a ells. L'espai vital i el temps van obligar a aquestes mutacions conceptuals.
29
32. Set espais per circular lliurement entre ells
“Anda, alégrame el día.” Harry el sucio
He dividit en set “espais o agrupacions” els conceptes desenvolupats inicialment que defineixen el “què és un monestir”. Jugant sempre amb els elements sensorials
i d'acció directa s'han agrupat conceptes aïllats en idees una mica més elaborades.
A partir d’aquestes set agrupacions he pogut definir una mica millor espais i elements. Els set grups són:
• El rellotge del monestir: Ritme i silenci
• L’esforç dels monjos: Austeritat i contenció
• Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització
• Obediència absoluta: Obediència
• Qui sap llegir i escriure?: Lectura i escriptura
• Un grup, una identitat: Comunitat
• Tot per Déu: Devoció
Aquests àmbits són els que s'han desenvolupat amb les diferents experiències museogràfiques i també han ajudat a
relacionar entre sí els diferents conceptes que s'havien desenvolupat en un principi dotant de consistència el discurs
museològic. Estem parlant que no es tracta d'un "toca-toca" o un "interactúa-interactúa" sense solta ni volta -malgrat que
qualsevol usuari pot relacionar-se amb l'exposició d'aquesta manera-.
Aquests set espais permeten una visita de circulació lliure, no hi ha un mòdul que bàsicament depengui d’un
altre. No hi ha cap tipus de separació física sinó que anem passant d’un espai a l’altre relacionant els conceptes bàsics a la
vida al monestir.
Encara que hi ha una entrada i una sortida, l’ordre dels factors no alterarà el producte.
31
33. Sentits
"El mercat dels ordinadors personals és mort. La innovació ha cessat, virtualment. Microsoft domina amb molt poca innovació. S’ha acabat. Apple ha
perdut. Aquest mercat ha entrat a l'Edat Fosca, i estarà en aquesta Edat Fosca durant els propers deu anys. " Steve Jobs, entrevista a Wired (1996)
En un principi preteníem jugar a cada espai amb el fet que l’usuari s’hagués de posar a la pell d’un monjo del monestir en una situació determinada. Amb aquest joc
de rol preteníem que un usuari passés del seu “estat original” a un “estat monjo”. Calia llavors que els elements de l’espai li generin algun tipus de transformació o
metamorfosi (física i sensorial) perquè pogués deduir una idea, una sensació...
Evidentment no podem fer una transformació del visitant en monjo del monestir, ni aquesta és la funció del nostre espai, sinó que volem fer petits experiments
perquè l’usuari s’endugui píndoles mentals i sensorials.
Una de les característiques de l’espai és que ha de convidar al joc i ha de ser molt intuïtiu. No han de caldre grans
explicacions per interactuar amb els diferents elements de l’espai.
D’aquesta manera hem d’evitar l’estrès que pot suposar per un usuari tipus el seguir unes instruccions complicades o
recepta d’ús d’algun mecanisme. Normalment els jocs es poden seguir –com a molt- amb un senzill assaig error i amb unes
mínimes pautes.
El millor sistema, per aprendre un joc amb normes, és jugant.
El que sí que hem volgut és relacionar conscientment el joc i la interacció de l'usuari amb el concepte clau
sobre la vida al monestir que desenvoluparà cada mòdul.
En ser un espai pensat per nois i noies de 8 a 15 anys hem de preveure que no es tracta d’un públic ingenu ni infantil.
Estem davant d’un públic molt exigent, dispers, heterogeni i amb un poder de concentració i atenció mínim.
Tornem a insistir que no donaran una segona oportunitat a les experiències.
Pensem que l’espai ha de ser accessible i usable tant per grups com per públic familiar o individual.
32
34. Monjos endins!
"The way is clear, / The light is good, / I have no fear, / Nor no one should. / The woods are just trees, / The trees are just wood. / I sort of hate to ask it, /
But do you have a basket?” La Captutxeta vermella al musical “In to the woods” de Stephen Sondheim
Hi ha un aspecte a destacar d’aquesta proposta exposició: la originalitat dels continguts.
Fent una recerca a posteriori del que existeix sobre la vida als monestirs tant a museus locals com a institucions internacionals he trobat exemples d’exposicions i
activitats sobre la vida als monestirs.
Al mateix monestir de Sant Cugat hi ha un muntatge audiovisual (paret amb paret amb l’espai que he projectat) sobre la vida de Pere Ferrer (monjo entre 1174 i el
1231), un oblat que va entrar al monestir com a nen, va ser ordenat com a monjo i va escriure el Costumari de Sant Cugat que ens explica la vida quotidiana al monestir a
finals del segle XII i principis del XIII.
També es realitza al Museu de Sant Cugat l’activitat anomenada Scriptorium per a tothom. Taller d’escriptura medieval des del 2008. Aquest és un taller
per a jovs a partir dels 8 anys per a introduir-los a la vida monàstica en l’Edat Mitjana tot realitzant una de les tasques quotidianes en aquesta: l’escriptura medieval. El
coneixement de la història es vehicula a través de l’experimentació pròpia amb els estris emprats en aquesta època per a dur a terme els manuscrits.
El Museo del Convento de Santa Clara de Zafra, el Museo de León exposició itinerant “La vida de la orden cisterciense”, al Monestir de
Montserrat “Montserrat portes endins” o “Scriptorium” del Monestir de Ripoll, el “Athos - Monastic Life on the Holy Mountain” al Tennis Palast
Museum de Helsinki basen el seu guió museològic en uns aspectes que resulten llocs comuns i evidents museològicament i museogràficament parlant:
• La història de l’ordre (benedictí, cistercenc, ortodox o budista) o
• Impacte del monestir a la zona geogràfica on està ubicat (política, poder, economia) o
• L’arquitectura i l’art del monestir (espais, pintura, escultura, joieria, escriptura, biblioteca) o
• La vida diària dels monjos (present més proper o passat llunyà)
33
35. La proposta que presento és una mica diferent: parlarem de conceptes abstractes enormement relacionats amb la vida monàstica i d’una execució
museogràfica complexa i poc evident.
No estem parlant del dia a dia a la vida al monestir, encara que aquests conceptes són el motor en sí de la vida al monestir, el que farem serà ficar-nos dins del cos i
ànima dels monjos. Entrarem de ple dins dels monjos i mirarem amb els seus ulls, sentirem amb les seves oïdes i pensarem amb el seu cervell.
El títol de l’exposició és “Monjos endins!”
No hem plagiat deliberadament el nom de l’exposició de “Montserrat portes
endins”, perquè no entrem dins del monestir de Sant Cugat sinó que ens submergim,
amb aquest títol, dins dels monjos.
He agafat com a idea de nom el títol del magnífic musical “Into the woods”
(traduït com a “Boscos endins” en català) perquè ens endinsarem amb aquesta
exposició a l’interior d’aquests misteriosos personatges com si fos una aventura.
Quasi ens arribarem a sentir com ells i patirem les seves debilitats, habilitats i
percepcions.
Una de les possibles crítiques que pot rebre l’exposició és que hi molt poques
activitats que puguin ser desenvolupades en grup. Val a dir que moltes les
experiències suposen una actuació personal i intransferible: una experimentació
privada. Introspecció.
Moltes de les activitats poden tenir com a usuari un únic participant i diversos
acompanyants espectadors, però no deixa de ser una metàfora de la vida monàstica:
Una comunitat de monjos solitaris.
Finalment apuntar que l’equívoc que pot comportar el títol també és premeditat:
no estem dient “Monjos, endins!” com a convit als possibles candidats a monjo a
entrar de cap a l’exposició però podem acceptar també aquesta “errada” accepció. No
hi ha coma al títol... Estem a un trampolí i ens llencem de cap a la piscina.
Anem al moll de l’os de la vida monàstica.
Us hi atreviu?
34
38. Introducció al guió museogràfic
“No vaig a demostrar res. Vaig a mostra-ho.” Federico Fellini
Una vegada desenvolupat en contingut conceptual era el moment de posar fil a l'agulla i concretar cada concepte clau i la seva relació amb la vida monàstica amb
una experiència concreta.
Set agrupacions, onze conceptes i dotze mòduls interactius. Molta tela per tallar en un espai de 80 metres quadrats.
L'anàlisi de cada mòdul segueix el següent esquema de treball, amb variacions segons el tipus de mòdul que es tracti:
Títol del mòdul: No té perquè ser un títol descriptiu obvi, pot ser una referència elaborada o amb sentit de l’humor.
Cita: Cita relacionada amb el caràcter del mòdul. Considero les cites com l'essència, el tast, la olor del mòdul. Una frase contextualitzada punyent i concreta
també amb humor.
Imatge del mòdul: Imatge en perspectiva del mòdul amb simulació de persones al costat per veure la relació de mides amb els usuaris.
Repte, solució i resultats previstos: Aquest és un esquema de treball a l'hora de treballar per projectes concrets que necessita d'una solució concreta. Els
reptes bàsicament acostumen a ser l'apropar i fer entenedors conceptes d'una complexitat bastant gran. La solució és el mòdul en sí mateix i la metàfora que
conté, la relació directa, o la idea subjacent. Els resultats previstos es poden preveure fent servir la lògica, malgrat que poden sorprendre per encertar molt o
molt poc.
Temps de realització mitjà: Podem preveure quan dura cada experiència per fer una idea general de la duració total de visita a l'exposició. Malgrat tot els
usuaris poden repetir una i na altra vegada l'experiència segons l’interès que li desperti.
Objectiu del mòdul: El que volem aconseguir que passi quan l'usuari interactuï amb el mòdul.
Descripció i funcionament del mòdul: Descripció formal del que passa quan l'usuari interactua amb el mòdul.
37
39. Característiques: Taula amb les característiques conceptuals del mòdul.
Anàlisi DAFO: Quan es fa qualsevol cosa, o quan la planegem, podem preveure quines son les seves febleses i les seves fortaleses. Aquest quadre mostra de
forma resumida questa punts forts i febles.
Benchmarking: Tot està inventat. El que és diferent és l’aplicació de coses conegudes i comunes als mòduls. Les fonts d’inspiració i les adaptacions poden
donar molts pistes del funcionament i rendibilitat interactiva i didàctica dels mòduls.
Imatges de Benchmarking: Un parell d’imatges valen més que mil paraules, un parell d’imatges suggerents de cada idea de mòdul.
Plànol d’ubicació a l’exposició: Ubicació exacta en un plànol planta de tota l’exposició.
Materials per la construcció del mòdul: Llistat de components del mòdul i dels fungibles
necessaris.
Pressupost del mòdul: Una xifra total del cost del mòdul, la ma d’obra la desglossarem a
posteriori.
Esquemes gràfics: Imatge del mòdul amb les mides i cotes clau per la seva construcció.
Inclou també imatges de esquema en planta, esquema frontal i esquema perspectiva.
Textos explicatius del mòdul: Que conté els ítems títol, subtítol (sempre es tracta d’una cita
traduïda al català de la Regla de Sant Benet relacionada amb el concepte clau del mòdul), text,
instruccions d’ús i en cas necessari una coda per deixar el mòdul preparat pel següent usuari.
Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport:
Esquema gràfic.
Imatges detall del mòdul: Interiors, peces, mecanismes... Tot el necessari per la correcta
interpretació dels mòduls.
A partir d’aquest punt cada mòdul pot presentar unes característiques particulars que demanden més esquemes, quadres de programació informàtica, guió
d’audiovisual, etc.
38
40. Espai 0.-L’exposició en conjunt
Una visió general de l’exposició ens permetrà veure el volum que ocupa cada mòdul i l’espai de circulació que tenim pel seu desenvolupament.
Imatge de la banda A de l’exposició on es veu la disposició dels mòduls i la separació física entre ells. Els mòduls 3 i 5a fan de barrera natural al mig de l’exposició.
Imatge de la banda B de l’exposició on es veu la disposició dels mòduls i la separació física entre ells. Els mòduls 3 i 5a fan de barrera natural al mig de l’exposició.
39
41. Imatge de l’entrada de l’exposició, sense la paret que fa de límit. Es veu la Perspectiva veient la banda A de l’exposició on es veu semi-planta els elements
disposició dels mòduls i el volum que ocupen. disposats a l’espai.
Imatge de la sortida de l’exposició, sense la paret que fa de límit extern. Es veu la Perspectiva veient la banda B de l’exposició on es veu semi-planta els elements
disposició dels mòduls i el volum que ocupen. disposats a l’espai.
40
42. Portalada d’accés a l’exposició vista des de dins. Permet l’entrada sense cap Imatge del centre de l’exposició on es veu el pas deixat a cada banda dels mòduls
dificultat i és prou ample per deixar veure l’interior de l’exposició si es vol. que fan de separació. Acompleixen els estàndards i normatives d’accés.
Sortida de l’exposició vista des de dins. Permet la sortida sense cap dificultat i és
prou ample per deixar veure l’interior de l’exposició si es vol.
41
44. Textos explicatius generals de l’exposició
Títol: Monjos endins!
Subtítol: “Tu, doncs, siguis qui siguis, que t'afanyes per arribar a la pàtria celestial, compleix bé amb l'ajut del Crist aquesta mínima Regla que hem redactat com un
començament, i aleshores arribaràs, amb la protecció de Déu, als cims més elevats de doctrina i de virtuts que ara recordàvem. Amén”.
Text: Com ja heu vist al museu, el Monestir de Sant Cugat va ser una institució molt important. Va anar creixent amb el pas dels anys i va ser cabdal pel
desenvolupament de la regió.
Però qui eren els monjos? Què feien? Què movia a una persona per tancar-se a una comunitat com aquesta? Què havien de fer per formar-ne part? Què sentien? Com
vivien?
No és fàcil explicar-ho a les persones d’avui en dia, però en la següent exposició trobareu la clau a aquestes preguntes! Us trobareu una sèrie d’experiments amb els
conceptes bàsics a l'entorn de la vida al monestir i podreu posar-vos a la pell d’un monjo medieval.
La vida al monestir girava entorn les següents idees:
• El rellotge del monestir: Ritme i silenci
• L’esforç dels monjos: Austeritat i contenció
• Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització
• Obediència absoluta: Obediència
• Qui sap llegir i escriure?: Lectura i escriptura
• Un grup, una identitat: Comunitat
• Tot per Déu: Devoció
Totes aquestes idees conformaven el dia a dia al monestir i la manera que tenien de viure els monjos. Us hi atreviu?
43
45. Textos explicatius generals de l’exposició
Simulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport.
44
46. Textos explicatius generals de l’exposició
Simulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conceptual.
45
47. Textos explicatius generals de l’exposició
Simulació de l’entrada amb la ubicació dels textos explicatius i l’esquema conceptual.
46
49. Espai 1.- Cada cosa al seu lloc: Ordre i organització
Ubicat a l’entrada de l’espai a la banda esquerra trobem l’àmbit relacionat amb l’ordre i la organització als monestirs. Aquest àmbit conté dos mòduls de base mecànica.
Imatge general de l’àrea reservada als conceptes ordre i organització.
Ubicació de l’àrea i els mòduls respecte el conjunt de l’exposició.
48
50. Cada objecte al seu espai
“Cada loco con su tema, contra gustos no hay disputas” Joan Manel Serrat
Objectiu del mòdul:
Entendre d’una manera senzilla el que significa ordre en el sentit més ampli de la paraula. Cada cosa a la vida
té el seu lloc i no un altre, com exemple els objectes als espais del monestir.
Repte: Explicar el concepte abstracte ordre com element clau de la vida en general i extrapolar-lo al cas
concret del Monestir. Ordre en el sentit d’ordre mental, físic, matemàtic, arquitectònic... Explicar que cada
cosa té el seu lloc concret i no un altre en el món.
Solució: Jugar amb els objectes quotidians del monestir: llibres, menjar, ganivet, cullera, calze... i ubicar-los
a l’espai que li correspondria dintre del monestir.
Resultats previstos: Que el visitant trobi l’espai
adequat per cada objecte i el posi al seu lloc. La
realització de l’experiència es pot fer de manera
individual o col·lectiva, es pot d’aquesta manera
fomentar el debat entre els participants. S’estimula
la psicomotricitat bàsica, el raonament lògic i la
distribució dels elements.
Temps de realització no superior a tres/quatre
minuts.
Descripció/funcionament del mòdul:
Una taula/calaix en la que es representa a la part superior el plànol en planta del monestir de Sant Cugat.
M’he pres la llicència didàctica d’ubicar espais que a dia d’avui no han estat del tot ben definits o localitzats
(escriptori i armari). A cada estança definida amb el seu nom hi ha uns forats de formes irregulars per ubicar els
objectes que hi encaixin.
Un calaix amb els objectes mòbils per encaixar. Cada objecte, realitzat en bloc de fusta massissa, té una
forma que només encaixarà a un forat/espai determinat i no en un altre. Així el sac de farina anirà al celler, els
plats al refectori, i la regla de Sant Benet a la Sala Capitular.
49
51. Característiques:
Tipologia: Mòdul de base mecànica Tipus d’aprenentatge: Visual, espaial i lògic
Categoria temàtica: Cada cosa al seu lloc Tipus de coneixement: Experimental
Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt
Tipus d’interacció: Física i lògica Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal
Tipus de procés: Físic Nivell informatiu: Concret
Anàlisi DAFO:
Fortaleses: Debilitats:
És un mòdul molt fàcil de fer servir sense necessitat de gaires instruccions. Les peces amb el pas del temps es poden perdre o deteriorar.
La idea d’ordre queda ben representada Cal una revisió diària de la totalitat de les peces i del seu òptim estat.
Oportunitats: Amenaces:
A priori és un mòdul obert a qualsevol tipus de públic i edat. En ser un mòdul senzill pot arribar a ser poc atractiu per l’usuari.
Malgrat tot és una picada d’un als més petits. No és gens sofisticat.
Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició
50
52. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul:
Després d’haver rebutjat altres propostes –en concret dues de ben Per la realització del mòdul seran necessaris:
diferents- poc encertades per la comprensió i la finalitat del joc, m’he decantat
per aquesta més senzilla i entenedora. • Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble
• Pintura acrílica / laca i vernís aïllant
Dels possibles productes existents que hi ha al mercat m’he emmirallat amb
• Vinil amb imatge de la planta del monestir
els puzles de fusta siluetes que s’han d’encaixar. El mecanisme de funcionament
del mòdul és molt similar.
Per les peces mòbils:
El joc de les parelles en el que has de relacionar dos conceptes per • Blocs de fusta massissa
proximitat (un animal amb la seva cria) seria l’altra font d’inspiració pel mòdul a
• Vinils amb imatges i textos
nivell conceptual de relacionar objecte i espai per agrupar-los.
Pressupost global del mòdul: 670 €
51
53. Esquemes gràfics:
Esquema en planta
Esquema frontal
Una única peça cuboide d’alçada 70cm x ample 100cm x llarg 100cm que permet ser rodejada
per l’usuari per tres costats i veure la part superior a on hi ha dibuixada la planta del monestir.
S’ha de pensar en un espai per deixar les peces mòbils, encastat al mateix mòdul a mode de
calaix.
Esquema perspectiva
52
54. Textos explicatius del mòdul
Títol: Cada objecte al seu espai
Subtítol: “És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. La primera és la dels cenobites, o sigui la dels monestirs, que militen sota una regla i un abat”.
Text: Sempre organitzem les coses d’una forma ordenada. Des de la caixa de les eines del mecànic, l’armari dels plats i gots de taula o els llibres de la biblioteca.
Igualment, la forma de pensar s’organitza dins del nostre cap en calaixos i armaris: el llenguatge a un costat, la lògica a un altra, la memòria més enllà… Tot té el seu lloc.
Als monestirs passa el mateix. Arquitectònicament s’organitzen al voltant d’un claustre o pati interior. Totes les estances s’organitzen ordenadament al seu voltant. L’abat
ocupa una habitació determinada i els monjos unes altres. El cellerer treballa al celler i el refetorer al refectori. Tothom té el seu lloc.
Instruccions: Fixa’t en el plànol del monestir i les estances que hi havien. Troba l’espai que ocupa cada objecte del monestir tenint en compte que cada peça ocupa un
lloc i no un altre.
Coda: Recorda recollir després totes les peces perquè ho puguin provar de fer altres visitants.
Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport.
53
55. Imatges detall del mòdul:
Solucionari del mòdul (objectes i correspondència als
espais del vinil)
Espais Objectes
Sala Capitular Regla de Sant benet
Església Calze
Safata
Estola
Casulla
Armari Llibres
Cambra de l’Abat Llit de l’Abat
Taula i cadira
Celler Bota de vi
Sac de farina
Cuina Olla
Refectori Plats
Culleres
Infermeria Herbes remeieres
Escriptori Puntes de canya
Dormitori dels monjos Llits dels monjos
Latrines Un seient amb un forat
Detall del vinil que correspon a la part superior del mòdul. Planta del monestir al segla XII amb les principals
estances per ubicar els objectes.
54
56. La maquinària monàstica
“No soy el único de mi equipo, pero en mi equipo soy único.” Dr. Gregory House
Objectiu del mòdul:
Fer entendre que la organització és clau en la vida al monestir amb una metàfora mecanicista molt
evident.
Repte: Explicar el concepte abstracte organització com element clau de la vida monàstica. Explicar
que totes les peces que configuren la comunitat tenen un espai i una funció concreta (malgrat que algunes
són més determinants que d’altres) i que pel bon funcionament del mecanisme cal que vagin totes a
l’uníson i compassades.
Solució: Un mecanisme d’engranatges gegants amb rodes de diferents mides. La roda central representa
l’Abat. Cada peça té inscrites el nom d’un
membre de la comunitat i estan enllaçades
entre elles segons la seva jerarquia i
dependència. Es fa girar la una maneta i tot
el mecanisme girarà a l’uníson. La
importància no és discriminar què fa cada
peça en concret al Monestir (no volem
explicar les funcionalitats) sinó la seva
dependència unes de les altres.
Resultats previstos: En accionar la
maneta l’usuari veurà com tot el mecanisme
es mou. Es pot veure les dependències de les diferents peces, unes amb les altres. És una metàfora
mecanicista il·lustrativa del concepte organització.
Temps de realització de l’activitat un minut.
Descripció/funcionament del mòdul:
Quan s’acciona la maneta del mecanisme tot l’engranatge gegant funciona i gira a l’uníson. Cada peça
del mecanisme té el nom de a qui correspon, d’aquesta manera la més gran és l’Abat i una de les més petites
és l’oblat o el monjo sense altres funcions. Un mecanisme reductor de velocitat evita que les peces girin molt
ràpidament tot i que es faci girar la manera de manera exagerada.
55
57. Característiques:
Tipologia: Mòdul de base mecànica Tipus d’aprenentatge: Visual i lògic
Categoria temàtica: Cada cosa al seu lloc Tipus de coneixement: Experimental
Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt
Tipus d’interacció: Física i lògica Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal
Tipus de procés: Físic Nivell informatiu: Concret
Anàlisi DAFO:
Fortaleses: Debilitats:
Aquest mòdul no necessita gaires instruccions per saber com s’ha d’accionar. Les peces amb el pas del temps es poden desgastar i el mecanisme pot quedar inutilitzat.
La metàfora queda molt ben explicada amb la imatge de les rodes dentades.
Dins del conjunt de l’exposició queda bastant espectacular. Cal fer un seguiment del manteniment acurat.
Oportunitats: Amenaces:
L’usuari es pot quedar només amb l’anècdota de les rodes girant sense relacionar-ho amb el
Mòdul obert a qualsevol tipus de públic i edat.
concepte organització.
Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició
56
58. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul:
La base de la idea va ser la imatge de maquinària de rellotge com a clau Per la realització del mòdul seran necessaris:
d’organització
• Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble
Vaig trobar els Gears Georello de la marca italiana Quercetti. La casualitat • Pintura acrílica / laca i vernís aïllant
ha fet que a posteriori la casa Imaginarium hagi inclòs al seu actual catàleg el
• Vinils de retall amb noms de les peces d’engranatge
mateix joc Georello en la versió més bàsica.
• Fusta /escuma dura /plàstic per les peces engranatge.
Al Summerlee Heritage Museum hi ha un mòdul amb engranatges de • Eixos i rodants d’acer galvanitzat
foam/escuma per muntar mecanismes propis i veure com funcionen i cap a on
• Mecanisme reductor de velocitat per la maneta
giren les combinacions de peces.
• Maneta d’accionament ergonòmica
• Metacrilat antiratllades de 10mm de gruix i els seus ancoratges al tauler
Pressupost global del mòdul: 3.850 €
57
59. Esquemes gràfics:
Esquema en planta
Esquema frontal
Una única peça encastada a la paret d’alçada 340cm x ample 30cm x llarg 250cm de forma
rectangular que s’acciona a través d’una maneta a 85 cm d’alçada de terra.
Les dimensions de les peces i mecanisme les mostrem en detall posterior.
Esquema perspectiva
58
60. Textos explicatius del mòdul
Títol: La maquinària monàstica.
Subtítol: “Per això nosaltres ens hem adonat que per al manteniment de la pau i de la caritat convé que estigui a l'albir de l'abat l'organització del seu monestir”.
Text: Un monestir és com la maquinària d’un rellotge: Hi ha un munt de peces que fan que tot funcioni a la perfecció. Malgrat que algunes peces són més grans que altres
cadascuna té la seva importància i empeny a unes altres perquè totes estan connectades. Unes peces s’ocupen de la formació dels monjos, altres de recaptar fons per
mantenir la comunitat, altres que sempre estigui el menjar preparat per tothom... Si una de les peces fallés el rellotge s’aturaria o no donaria l’hora correctament.
Instruccions: Gira la maneta del monestir i mira com unes peces empenyen les altres perquè tot funcioni a la perfecció.
Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius, noms de les peces d’engranatge i imatges de suport.
59
61. Imatges detall del mòdul:
Peça corresponent a les figures del Sagristà Menor, Mestre Detall on s’especifiquen l’ample de totes les peces
Peça corresponent a la figura de l’Abat
d’escola, Xantre, Paborde del Palau, Paborde del Penedès, d’engranatge (30 mm) i diàmetre del forat de l’eix
Paborde del Llobregat, Prior Claustral, Obrer, cambrer, (80mm)
infermer, cellerer, reboster, cellerer del vi, i refetorer
Peça corresponent a les figures del cuiner, forner, cellerer Detall on s’especifica el diàmetre dels eixos (80mm)
Peça corresponent a les figures del Sagristà Major, Paborde
laic, hostaler, cambrer de l’Abat, escuder major, almoiner, de tot el mecanisme
Major i Prior.
porter, saig, carceller, monjos i oblats.
60
62. Detall del mecanisme reductor de velocitat del mòdul.
Detall de la maneta i la connexió amb el reductor. Imatge de detall amb els noms i ordre que correspon a cada peça d’engranatge.
61
65. Espai 2.- Obediència absoluta: Obediència.
Ubicat a la banda esquerra de l’exposició trobem l’àmbit relacionat amb la obediència. Aquest àmbit conté un únic mòdul de base multimèdia.
Imatge general de l’àrea reservada al concepte obediència.
Ubicació de l’àrea i els mòduls respecte el conjunt de l’exposició.
64
66. Segueix la Regla!
“The roof, the roof, the roof is on fire!! / Follow the lider, lider, lider, follow the lider, / ¡sígueme!.” Cançò de The Soca Boys
Objectiu del mòdul:
Discernir el que està ben fet del que està mal fet (segons la Regla de Sant Benet).
Repte: Explicar el concepte obediència com a base de la vida dels monjos del monestir. Discernir el que
està bé i el que no ho està, el que està ben fet i el que està mal fet. La Regla de Sant Benet com a clau per
ser un bon monjo, com a base de la norma i convivència al monestir.
Solució: Sistema audiovisual on es mostra una escena de vídeo (de curta durada). En acabar aquesta
escena cal discernir si està bé o no està bé el que s’ha vist, segons les regles de Sant Benet.
Resultats previstos: Que els usuaris
s’adonin de la severitat i captin els preceptes
bàsics de la regla de Sant Benet.
Temps de realització no superior a cinc/sis
minuts.
Descripció/funcionament del mòdul:
Una pantalla multimèdia de format gran. Ens farà una fotografia inicial de manera automàtica i la
validarem. S’anirà mostrant una sèrie de vídeos de curta durada on es mostraran escenes de la vida
quotidiana al monestir. Quan acaba cada escena de curta durada a la pantalla es preguntarà si està ben fet o
mal fet. L’usuari ha d’accionar una les opcions per continuar a l’escena següent.
Al final de la sèrie de vídeos es dóna el rànking per veure si s’és un bon o mal monjo, amb la cara de
l’usuari com a exemple. Podem posar un correu electrònic per enviar a l’usuari la imatge. La sèrie de vídeos
que es mostri cada vegada (uns sis o set) serà aleatori del total de vídeos enregistrats.
65
67. Característiques:
Tipologia: Mòdul de base audiovisual Tipus d’aprenentatge: Lògic
Categoria temàtica: Obediència absoluta Tipus de coneixement: Conceptual
Tipus de públic: A partir de 7 anys Grau d’interacció: Alt
Tipus d’interacció: Física i visual Estratègia participativa: Individual, parcialment grupal
Tipus de procés: Visual, lògic i físic Nivell informatiu: Concret
Anàlisi DAFO:
Fortaleses: Debilitats:
El fet d’agafar una imatge de l’usuari pot fer gràcia .
Que la seqüència avorreixi i es deixi el joc a mitges.
És pot veure com un repte a superar amb un premi al final: ser reconegut com a bon
Que es faci un ús indegut de la pantalla: cops, manotades...
monjo.
Oportunitats: Amenaces:
El mòdul es basa en una pantalla tàctil de gran format amb els problemes que comporta de
És una forma lúdica de fer conèixer les regles estrictes dels monestirs, que d’altra posada en marxa i manteniment.
manera serien molt eixutes.
Que el sistema de captació d’imatge i d’enviament no funcioni.
Pots enviar la foto teva com a bon o mal monjo a casa.
Cal garantir la llei de protecció d’imatge.
Ubicació del mòdul respecte el conjunt de l’exposició
66
68. Benchmarking: Materials per la construcció del mòdul:
La base de la pantalla ha vinguts dels videoràpids instal·lats a Sant Cugat Per la realització del mòdul seran necessaris:
les campanyes de Nadal i Estiu l’any 2009. L’usuari interactuava amb la màquina
després de veure uns vídeos. • Taulers d’OSB / o de densitat mitjana per la base del moble
• Pintura acrílica / laca i vernís aïllant
Un altre exemple serien els quiz que es poden fer amb qualsevol pantalla
• Pantalla LCD touch screen LG de 47" (M4716T)
tàctil i que donen opcions alternatives o teclats virtuals per introduir dades.
• Webcam Logitech (HD Pro C910) -cal preveure la necessitat d’una doble
També hem tirat de veta dels actuals programes informàtics de webcam-
reconeixement facial, com les càmeres fotogràfiques digitals, que • Mini CPU exclusiva per la gestió del mòdul amb sortida de dades
automàticament prenen la imatge del rostre de l’usuari a través d’un algoritme.
Per la realització dels vídeos caldrà:
• Producció i postproducció audiovisual
• Actors i direcció
• Vestuari, maquillatge i atrezzo
Pressupost global del mòdul: 3.030 €
67
69. Esquemes gràfics:
Esquema en planta
Esquema frontal
Pantalla amb marc de respecte encastada a la paret d’alçada 88 cm x ample 133cm. El sistema
de captació d’imatge queda a la part superior central amb prou marge per captar els rostres de
les persones que passin per davant.
La pantalla està a una alçada 100 cm de terra, sent l’alçada total del mòdul de 188 cm.
Esquema perspectiva
68
70. Textos explicatius del mòdul
Títol: Segueix la regla!
Subtítol: “El bé de l'obediència, no sols l'han de prestar tots a l'abat, sinó que també els germans s'han d'obeir els uns als altres”
Text: La regla de Sant Benet era una norma que explicava com s’havien de comportar els monjos al monestir. Des del matí quan es llevaven fins al vespre abans d’anar a
dormir. Qui no seguia la norma se’l castigava! Per ser un bon monjo cal ser obedient i seguir la regla de Sant Benet sense discutir-la. L’abat és la màxima autoritat del
monestir: és com un pare pels membres de la comunitat i és qui marca millor el pas de la regla de Sant benet .
Instruccions: La pantalla us mostrarem una sèrie d’escenes quotidianes a la vida dels monjos. Ens heu de dir si està ben fet o mal fet i veurem si vosaltres seríeu o no
uns bons monjos.
Simulació de l’espai amb la ubicació dels textos explicatius i imatges de suport.
69
