etica moral

1. 1. Què és la moral?
Conjunt de normes i valors amb els quals l’ésser humà dirigeix la seva conducta
La moral està formada per
un conjunt d’ordres,
prohibicions, permisos,
patrons de conducta, valors i
ideals de vida bona, que
formen un sistema
coherent.
La moral vindria a ser com
una llista o catàleg d’allò que
està bé I allò que està mal.
Només els humans
disposen de moral. Els
animals no fan judicis
de valor.
La moral ens serveix
per decidir. La moral
és una guia per a
l’acció

3. Vaig al caixer automàtic a retirar diners.
Vull treure 20 € , però no sé per quina raó,
segurament un error, el caixer me'n dóna
100 € que provenen d'un altre compte que
no és el meu. L'error informàtic no ha
quedat enregistrat en lloc i ningú ho sabrà
mai.
- Què faig? Em quedo els diners?
Ha aparcat el cotxe en un lloc prohibit en
anar a recollir els seus fills a l'escola.
Arriba tot just en el moment en què la grua
està retirant el seu vehicle. En veure'l, un
agent de trànsit li comenta que podria
donar-li una modesta quantitat de diners
allá mateix i solucionar les coses d'una
vegada.
- Què faig?
Vostè és regidor/a d'urbanisme
del seu poble. Li ofereixen
requalificar uns terrenys que són
parc natural per tal que es
puguin aixecar habitatges. En
aquell terreny hi viuen les
últimes parelles d'àligues
imperials de la regió. Li
ofereixen 10.000 €.
- Què faig?

4. 2. Dimensions de la moral
La moral té una doble dimensió:
individual i social
La moral és un fet social:
•La moral és un codi de normes i valors que
forma part de la cultura d’una societat. No hi
ha cap societat que no tingui una moral.
•Aquest codi s’aprén al llarg del procés de
socialització.
•En tant que element cultural està sotmés a
canvis i transformacions

9. 2. Dimensions de la moral
La moral és un fet individual:
•Un individu pot acceptar les normes de la seva
societat, però també pot rebutjar-les i fer servir
unes normes pròpies
•La moral personal és el que s’anomena
“conciència moral”

13. 3. Moral, inmoral, amoral
Totes les persones, pel sol fet de prendre decisions basades en motius,
gustos, interessos, etc. ja som morals.
Els nostres gustos, interessos, etc. no sempre coincideixen amb els
d’altres persones. Des d’aquest punt de vista, les persones sempre podem
ser qualificades d’immorals quan no seguim les normes dels altres
Amoral és aquella conducta
que té lloc independenment
del bé i del mal. Una persona
amoral seria aquella que
decideix sense considerar si
la seva acció és bona o
dolenta perquè no té noció
d’aquests conceptes
Sóc amoral, però
amb una miqueta
d’informació
acabaré sent un
sant o un criminal
DECIDIR VALORAR MORAL

14. 4. L’ètica
L’ètica és una investigació filosòfica sobre la
moral
Moral viscuda/moral pensada
 El sentiment moral (moral viscuda) és
inevitable i no necessita ser verbalitzat.
 La reflexió ètica (moral pensada) és
voluntària i s’ha d’expressar en paraules i
judicis
Em sap greu
haver enganyat
a la meva
dona...
Poden les
circumstàncies
aconsellar mentir en
lloc de dir la veritat
sempre?
L’ètica és l'anàlisi reflexiu i crític, propi
de la reflexió filosòfica, amb el qual
justifiquem, validem, fonamentem i
donem raons de les decisions valors,
motivacions, que comprenen la moral

15. 6. Diferències entre ètica i moral

16. 5. Els judicis morals
No és el mateix valorar que descriure
Tria...
Tria...
Tria...
Tria...
Tria...

17. El crim va tenir lloc a les 14:00 El crim és dolent

18. 4. Els judicis morals
La moral és diferents de la ciència. Valorar no és el mateix que descriure
CIÈNCIA MORAL
“El crim va tenir lloc a les 14:00 ”
La ciència treballa amb qüestions de
fet
Les QF són descriptives. Descriuen
propietats empíriques que atribuïm a
objectes externs a la nostra ment
(impressions externes).
Les QF són objectives.“Blanc” és una
qualitat discernible, identificable
“El crim és dolent”
La moral es basa en fer valoracions
(judicis de valor)
Els JM no són descriptius. No hi pot
haver una ciència moral.
Els JM no són objectius. No hi pot
haver una certesa moral.

19. RACIONALISME MORAL EMOTIVISME
SÒCRATES HUME
El possible conèixer què és el bé
La intel·ligència és la base de la
bondat moral
El mal és ignorància
El sentiment i no la raó és la base de la
moral
Fem servir la paraula “bo” per referir-
nos a sentiments de simpatia, benestar,
grat, goig… que ens procuren les accions
i els fets
Hi ha certs universals morals

20. Segons Sòcrates, n'hi havia prou el coneixement del que
és just per obrar correctament.
Les males accions són producte del desconeixement, és a
dir, no són voluntàries. El que actua malament, ho fa per
ignorància de bé, perquè desconeix què és "el bo": ningú
obra malament sabent.
No hi ha pròpiament culpabilitat per haver escollit el mal o
per actuar incorrectament, sinó ignorància i
desconeixement del bé.
Des d'aquest punt de vista, la filosofia resulta fonamental,
perquè només amb la seva ajuda serem capaços de
descobrir el que és el bé veritable, que és un valor
universal i absolut.

21. L'emotivisme ètic afirma que la funció dels judicis morals és
expressar emocions o persuadir els altres perquè sentin el
mateix.
En no ser afirmacions, els judicis de valor no són ni veritables
ni falsos; per tant no té sentit parlar de veritats morals o d'un
coneixement moral.
Quan afirmem que X és bo o dolent, el que fem és informar
d’un determinat sentiment personal envers aquest X:
aprovació/desaprovació; antipatia/simpatia;
benestar/malestar; plaer/dolor.
Alguns d’aquests sentiments estan presents en la majoria de
persones, la qual cosa fa pensar en l’existència d’universals
morals.

22. Quan jutgem a un home acusat d’un
crim, com podem determinar si
l’acusat criminal o innocent? Un cop
fet l’anàlisi de totes les circumstàncies,
coneguts tots els fet i relacions,
l'enteniment no té més espai per
operar, ni cap objecte sobre el qual
pugui emprar-se. L'aprovació o la
culpa que sobrevé, no pot ser obra de
l'opinió, sinó de cor; i no és una
proposició o afirmació especulativa,
sinó un sentiment o sentiment activo.