1. Reflexions sobre el procés d'integració curricular de les TIC en els centres educatius Sebastià Vidal Vicens [email_address] TIC i Funció Directiva novembre , 2008
5. T.I.C. La societat de la informació DESBORDAMENT I SATURACIÓ PERPLEXITAT FRAGMENTACIÓ DE LA COMUNICACIÓ MODIFICACIÓ MODEL DE COMPARTIR L'EMOCIÓ IMMEDIATESA, DESLOCALITZACIÓ, MULTICANAL MULTIMEDIAL MODIFICACIÓ DEL MODEL COMUNICATIU MODIFICACIÓ MODEL D'ENSENYAMENT EDUCACIÓ I TIC LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
6.
7.
8.
9.
10. F. Bibliogràfica: SÁNCHEZ, J. 2001 GROS, B. 2000 REPARAZ et alt. 2000 INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES TIC PROCÉS D'ACOMODACIÓ I ASSIMILACIÓ INSERCIÓ DE LES TECNOLOGIES PER A MOTIVAR L'APRENENENTATGE D'UN CONTINGUT ESPECÍFIC O EN UN CONTEXT MULTIDISCIPLINAR ENSAMBLADURA COHERENT EN EL DISSENY DIDÀCTIC I NO COM A ALTERNATIVA O AFEGITÓ EMPRAR LES TECNOLOGÍES DE MANERA QUE L'ALUMNAT APRENGUI MITJANÇANT FORMES IMPOSSIBLES DE “VISUALITZAR ANTERIORMENT” ESTABLIR ACTUACIONS PER LES QUALS EL CURRÍCULUM ORIENTI L'ÚS DE LES TIC I NO QUE LES TIC ORIENTIN EL CURRÍCULUM. CURRÍCULUM TIC INNOVACIÓ EDUCATIVA
11. F. Bibliogràfica: SÁNCHEZ, J. 2001 Primeres passes en el coneixament ús de TIC. No implica ús educatiu. Fase de descobriment de potencialitats Les TIC se coneixen i s'empren, però sense un propòsit curricular ben definit. No penetren en la construcció de l'aprenentatge i només juguen un paper perifèric en el procés d'aprendre i la cognició . Incorporació I articulació pedagògica de les TIC a l'aula NIVELLS EN EL PROCÉS D'INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES TIC
12. Els començos i l'efecte “desituat” Ordinadors dins l'aula sense una formació bàsica prèvia del professorat per a l'ús de les TIC i la seva integració curricular Ús de programes per a l'entrenament en determinades àrees d'interès especial no connectades amb cap àrea temàtica del currículum Alumnat a l'aula d'informàtica sense un disseny didáctic o plantejament curricular enraonat Exercitar amb l'ordinador aspectes curriculars que s'haurien de tractar amb instruments i tècniques didàctiques més rendibles. Aportar programari d'aplicació (mediateques, enciclopèdies electròniques, paquets ofimàtics, ...,) sense propòsit curricular clar.
13. F. Bibliogràfica: COOK, Ch. 2000 1 POLÈMICA REBUIG PER MANCA DE FORMACIÓ INFLUÈNCIA NEGATIVA EN LA QUALITAT SOCIAL DE L’EXP. EDUCATIVA METÀFORA DE L’ORDINADOR – TUTOR Model Màquina d’Ensenyar. Rels de la psic. conductista METÀFORA DE L’ORDINADOR – ALUMNE Aprenentatge per descobriment amb la manipulació dels micro-mons de LOGO. Influències de Piaget i del constructivisme METÀFORA DE LA CAIXA D’EINES Utilització de la potència característica de la tecnologia informàtica per a l’organització i comunicació de la informació. Ordinador com a element mediador CONTROVÈRSIA SOBRE LA SEVA FUNCIÓ ESCOLA INTEGRACIÓ DE L’ORDINADOR PROBLEMES PER A LA IMPLANTACIÓ MODELS MÉS USALS D’IMPLEMENTACIÓ M etàfores educatives Heterocontrol de l'aprenentatge Autoregulació de l'aprenentatge
14. Diferents interpretacions Aprendre tecnologia. Alfabetització informàtica Aprendre de la tecnologia. Aprenentatge assistit per ordinador. (Tutors inteligents) Metàfora ordinador -tutor Aprendre amb la tecnologia. Concepció constructivista / Aprenentatge significatiu Metàfora ordinador instrument cognitiu
15. Diferents interpretacions F. Bibliogràfica: DONOSO, EN ALONSO Y GALLEGO. 1998 L'ordinador com a eina per a la programació: Remanent cognitiu (desenvolupament de la lògica, l'organització del pensament, l'estructura mental, autoestima,... Aprendre tecnologia. Alfabetització informàtica L'ordinador com a eina de transmissió d'informació i coneixement: L es bases de dades i els multimèdia/hipermèdia presenten coneixements estructurats per a accedir-hi tantes vegades com es vulgui. Necessitat d'un mediador /motivador (professor/a) per que l'alumne/a interioritzi el coneixement Programari educatiu, multimèdia o de simulació per a aprenenentatges específics. Recolzament del coneixement, però no del domini afectiu. L'ordinador com aparell d'ensinistrament per a l'aprenenentatge . L'ordinador com a eina per al desenvolupament de les potencialitats de l'ésser humà : Visió global i eclèctica
16. F. Bibliogràfica: COOK, CH. 2000 Un enfocament constructivista Estimula l’avaluació de tots els recursos educatius nous en relació a les seves possibilitats d’enriquir els contextos interpersonals de l’aprenentatge Es considera la cognició com una activitat humana mediada per les tecnologies, sist. simbòlics, artefactes i ritus aparescuts en determinada cultura al llarg de la seva història . Es considera l’aprenentatge com el procés d’apropiació guiada dels elements mediadors per interpretar el món . Perspectiva sociocultural Conceptes claus Intersubjectivitat aporta eficàcia al diàleg instructiu com a objecte de coneixement comú que pot ser el punt de referència compartit de la comunicació L’aprenentatge té un caràter “situat” i “contextualitzat” La cognició i el canvi cognitiu tenen un fonament social Intercanvi interpersonal En un marcde recursos culturals històricament definits i organitzats
17. INTERSUBJECTIVITAT Però pot actuar com a plataforma mediadora i potenciadora de la intersubjetivitat Reconeixement mutu de les idees de l’altre en una realitat social perfectament compartida Diàleg instructiu eficaç inclou el desplegament hàbil i l’organització de les capacitats humanes d’intersubjectivitat Diàleg instructiu no sembla ser substituïble per l’ordinador en si mateix