1. Tema 2: MaterialsTema 2: Materials
terrestres: mineralsterrestres: minerals
i roquesi roques
2. ÍNDEX
1. Els minerals.
1.1. Propietats.
1.2. Grups.
1.3. Jaciments.
2. Les roques.
2.1. Ígnies.
2.2. Metamòrfiques.
2.3. Magmàtiques.
3. Usos dels minerals i les roques.
3. 1. Els minerals
Materials sòlids, inorgànics i d’origen natural que tenen una
composició química ordenada i una estructura atòmica
ordenada.
Formen estructures cristal lines: -· cristalls; quan
la forma és
regular.
- mineraloides:
estructura amorfa.
Ex. òpal
4. Formació dels minerals
Cristal lització a partir·
de fluïds:
- Evaporació del solvent.
Ex. Halita o guix.
- Refredament del
magma.
Ex. quars
- Sublimació de vapors.
Ex. sofre
Transferència en estat
sòlid.
Canvis en les
condicions ambientals,
de pressió I
temperatura.
8. Duresa: És la resistència que presenta la superfície d'un mineral
a ser ratllada. Es determina per comparació amb els minerals de
l'escala de Mohs:
9. Tenacitat: És la resistència que presenta un mineral a trencar-se
o a deformar-se. Segons la seva tenacitat, en aplicar-los un
esforç.
10. Fractura: És l'aspecte que té un mineral en trencar-se
de forma irregular.
Exfoliació: És la propietat que tenen alguns minerals
en trencar-se en superfícies planes o làmines. Pot ser
laminar, prismàtica, cúbica...
11. Color: No és del tot fiable (minerals tenen una gamma
de colors molt variable, impureses, inclusions d'altres
minerals,..). Millor utilitzar la ratlla de color, que és el
color del mineral polvoritzat, i que sòbté ratllant el
mineral sobre porcellana.
Brillantor: És una propietat que depèn de la
incidència de la llum i la seva reflexió sobre la
superfície del mineral. Principals tipus són: metàl lica,·
vítria, nacrada,...
Birefringència: defineix el desdoblament de la llum en
travessar el mineral.
14. 1.3. Jaciments minerals
Agregat de substàncies d’origen mineral que es troba a
l’escorça terrestre I pot ser explotat econòmicament.
Quan hi ha una quantitat de mineral però no és rendible, es
parla de mineralització. Ex: A Mont-ras hi ha filons de
galena associats a baritina i altres minerals encaixats als
granits. Són mineralitzacions que poden esdevenir en un
futur jaciments minerals si passen a ser rendibles.
Minerals de mena són els que tenen interès econòmic.
Minerals de ganga els que no són explotables. A l'alta
Ribagorça la galena es la mena i la baritina es la ganga.
SEGONS EL PROCÉS GEOLÒGIC QUE ELS HA
ORIGINAT:
15. Jaciments filonians: són estructures planes,
relacionades en fractures. Es formen per
l'ascensió de solucions hidrotermals
procedents de les últimes fases de
solidificació d'un magma.
Jaciments de concentració magmàtica: en
les primeres etapes de solidificació d'un
magma es poden formar roques bàsiques que
se segreguen i se separen del magna i poden
contenir concentracions de minerals com la
cromita, magnetita. Es tracta de jaciments de
segregació magmàtica.
16. Jaciments de metamorfisme de contacte: es
formen a partir del contacte entre intrusions
plutòniques i roques sedimentàries. Quan les
roques sedimentàries són calcàries es parla
de skarn.
17. Jaciments de metamorfisme regional: concentracions minerals que es veuen
afectades per un augment de T i P.
Jaciments sedimentaris estratiformes: són tubulars i concordants amb els
estrats. Un grup especial són el jaciments estratiformes de tipus red-bed que
es troben entre estrats de conglomerats i gresos vermells. Es formen a partir de
la lixiviació d'elements metàl lics que son transportats en forma de sulfats·
dissolts , a través dels rius, fins a la conca sedimentària on precipiten i
s'incorporen a les roques detrítiques.
18. 2. Les roques
Agregats d’un o més minerals en proporcions determinades.
Segons el seu origen, hi ha tres tipus de roques, totes relacionades entre si, ja
que, en variar les condicions a les quals troben sotmeses, es transformen i es
reciclen
19. 2.1. Roques ígnies
Les roques ígnies, o magmàtiques, es formen a partir del
refredament i la solidificació del material fos a l’interior de
l’escorça, o del mantell superior, anomenat magma.
A mesura que la T i P del magma disminueix, comencen a
cristal litzar els components minerals. E·
20. La textura fa referència a la forma, mida i distribució dels diferents minerals
i ens dona informació sobre els procés de solidificació del magma.
22. 2.2. Roques metamòrfiques
Metamorfisme és la transformació estructural i mineralògica de
les roques que té lloc en estat sòlid (sense fusió) degut a
l'augment de T i/o P .
Quan el que predomina és el factor temperatura parlem de
metamorfisme de contacte i quan predomina la pressió,
metamorfisme regional.
A causa de la pressió, els minerals de les roques metamòrfiques
poden orientar-se i donar lloc a la foliació. (la roca es pot
trencar en superfícies planes)
23. Roques sense foliació. Metamorfisme de
contacte
Els seus minerals han recristalitzat i han
augmentat de volum
Marbre: provenen del metamorfisme de
calcàries i , respectivament. Textura granular
Quarsita: provenen del metamorfisme de
gresos rics en quars.Textura granular
Cornubianites: formades a partir de roques
argiloses, amb composició molt variable.
Amfibolites: procedents de roques ígnies
bàsiques, són riques en amfíbols.
Migmatites: són roques de metamorfisme de
contacte de grau alt, que han experimentat
fusió parcial.
Roques amb foliació. Metamorfisme
regional
Quan més alt és el grau de metamorfisme
presenta: cristalls més grans i foliació
menys marcada
Pissarres: roques amb minerals invisibles a
simple vista i amb marcada foliació
Fil lites· : són el pas intermedi entre les
pissarres i els esquists. Brillen més.
Esquists: són roques amb cristalls grans i
foliació molt evident, on s’alternen bandes
clares i fosques de minerals visibles a simple
vista.
Gneis: són roques de metamorfisme de grau
alt en argiles, gresos o conglomerats, així
com en granits.
CLASSIFICACIÓ
24. 2.3. Roques sedimentàries
Clasts Fragaments de roca que
han estat erosionats I
transportats
Cristalls Formats per precipitació
química en medi aquós
Bioclasts (fòssils) Restes esquelètiques
d’éssers vius
Aquests components se sedimenten i formen capes (estrats) al llarg de les
extenses conques sedimentàries.
Aquestes capes de sediments, per un procés anomenat diagènesi, es
transformen en roques sedimentàries
26. Generalment a més de 6 km de profunditat i
a més de 200 ºC es parla ja de metamorfisme.
27. Les roques sedimentàries es classifiquen segons la naturalesa dels seus components.
- ROQUES DETRÍTIQUES: constituïts per clasts, envoltats i cimentats per una
matriu fina.
28.
29. - ROQUES NO DETRÍTIQUES: formades com a resultat de la precipitació de
diferents ions minerals dissolts a l'aigua, o bé de restes procedents d'organismes.
30. Les roques salines són molt plàstiques i poden fluir con a conseqüència de les
diferències de pes de les roques que tenen al damunt. Aquest flux pot provocar un
ascens i formar una estructura: DIAPIR.
31. ROQUES CARBONOSES
El CARBÓ es forma en ambients pantanosos o deltaics anaeròbics a partir des restes
de vegetals que durant el procés de carbonització s'ha enriquit de carboni i eliminat els
altres compostos bioquímics.
La carbonització comporta 2 fases:
1.Fase biològica, les restes vegetals s'acumulen al fons d'una zona pantanosa amb
aigües quietes i manca d'oxigen. Els bacteris anaerobis descomponen les restes
orgàniques i provoquen un enriquiment en carboni a causa de l'eliminació d'oxigen,
nitrogen i hidrogen. Es forma la torba una massa de color marronós
2.Fase fisicoquímica, l'enterrament i les altes P i T faran que la torba s'aixafi i
s'eliminen els volàtils, cosa que provoca un major enriquiment en carboni
32. EL PETROLI
És una barreja d'hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos, i d'una gran quantitat de
substàncies orgàniques i inorgàniques.
Es forma en la plataforma continental.
Fase biològica
Un dipòsit de matèria orgànica (plàncton) es barreja amb sediments i es produeix
una descomposició anaeròbica per bactèries, donant lloc a la formació d'una pasta,
querogen (es forma per eliminació de l'oxigen i el nitrogen, concentrant-se el Ci H)
Fase fisicoquímica
L’enterrament i l'augment de P i T entre una 2 i 7 Km de profunditat fins a 150ºC,
provoca una maduració fisicoquímica, trencant enllaços en els hidrocarburs i fent-
los més lleugers.Aquesta barreja d'hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos és el petroli.
La seva mobilitat i baixa densitat fa que ascendeixi cap a la superfície i pugui
acumular-se i donar lloc a jaciments.
