2. Segle d’or de la literatura anglesa: època violenta i
convulsionada (Reforma protestant i sorgiment del
saber científic)
Època isabelina (Isabel I): segona meitat s. XVI i
primera s. XVII. Darrera representant dinastia Tudor.
Accedí al tron el 1558. Engrandí Anglaterra, lluità
contra Escòcia i Irlanda. No acabà de resoldre el
problema religiós entre catòlics i anglicans.
Convertí Anglaterra en un regne pròsper i culte.
Teatre barroc: part de la producció serveix al poder
(construcció de la gran Anglaterra)
EL TEATRE ANGLÈS S. XVII
3. Isabel I morí sense descendència el 1603 i la corona
passà a mans de Jaume I (rei d’Escòcia): dinastia dels
Stuard.
Riquesa del segle d’or anglès: davallada. Ambient
purità (preval riquesa material davant el geni i talent
anterior)
Continuació
La seva manera de procedir
aviat va fascinar el Vell
Continent per la barreja
d’extravagància, autoritat i
arrogància, i també per les
seves tumultuoses històries
d’amor
4. 1560: grans transformacions teatre anglès (professió
reconeguda: companyies professionals)
Construcció primers teatres (abans espais oberts:
patis i places públiques): The Red Lion, The Rose, The
Globe.
Teatre anglès: sostre no cobert del tot.
Aprofitament de la llum del dia.
No utilitza a penes escenografia (massa cara i no
hauria destacat)
Canvi d’espai o temps: cartell
Compensació: vestuari acolorit i llampant.
Continuació
6. El teatre isabelí produí unes 2.000 peces escrites per
uns 150 autors: la majoria els anomenats university
wits (Thomas Kyd, Christopher Marlowe, Robert
Greene). Altres: Ben Jonson. Conformen l’edat d’or
del teatre anglès entre 1590 i 1595.
Shakespeare: comença a tenir èxit posteriorment: a
partir de 1597
Continuació
Marlowe fou qui
obtingué més èxits ,
deixant de banda
Shakespeare
7. Va néixer el 1564 a Stradford d’Avon
Estudià al college del seu poble nadiu.
L’any 1582 es casà amb Anne Hathaway (tingué 4 fills)
El 1586 arribà a Londres on Marlowe ja estrenava amb
éxit.
Fou actor (amb poc èxit): conegut en els escenaris
londinencs.
Primeres obres: les tres parts d’Enric VI, Ricard III (al
voltant de 1590)
Vida i obra
8. L’empenta definitiva li arriba quan entrà en la
companyia de Lord Chamberlain el 1594.
Entre 1595 i el 1599 escriu: Romeu i Julieta, El somni
d’una nit d’estiu, El mercader de Venècia i Molt soroll
per no res, entre altres. És ja un personatge conegut.
Les obres escrites fins al canvi de segle: comèdies i
drames històrics de la tradició anglesa.
A partir del canvi de segle: obres més arriscades
(grans tragèdies: Hamlet, Otel.lo, Macbeth, Juli
Cèsar,etc)
Cap a l’any 1610 marxa de Londres i torna a Stradford.
Allà escriu les últimes obres: La tempesta
Continuació
10. No ofereix respostes: pregunta, es mostra ambigu, ha
de ser el lector qui es decideixi.
Encert en la construcció dels personatges (mostra la
naturalesa humana tal com és: evolucionen, canvien, i
això els humanitza)
Gran domini de la llengua anglesa (importància estil i
registre dels personatges)
Mes de 10.000 paraules en la seva obra (el nostre
vocabulari ronda a l’entorn de 2.000)
L’idioma en què ell escriu serví per edificar les bases
de l’anglès modern.
Importància de Shakespeare
11. Recursos retòrics: oxímoron (típic del Barroc), joc de
contraris o l’art de la contradicció. Ex: a l’obra Romeu
...
Galant tirà, dimoni angelical, canalla respectable
(maneres que té Julieta d’anomenar Romeu)
Col.locació dels personatges en espais no neutres
(valor simbòlic de l’espai)
Renovació tradició literària: ex: no apareix cap déu
representant el destí, però sí personatges lligats al
més enllà per bruixes i fantasmes.
Ordenació geomètrica de les seves obres: ex:
Romeu... (duels i violència: actes senars/peripècies
amoroses: actes parells)
Continuació
12. Ritme de l’obra: alternança d’escenes còmiques dins
la tragèdia (moments de relax per mantenir atent
l’espectador)
Continuació
Shakespeare havia llegit
Aristòtil i coneixia que les
seves ganes de sentir plaer
eren proporcionals a les de
sentir dolor. D’aquí aquesta
mescla de situacions
còmiques en les seves
tragèdies
13. Tragèdia sagnant, representació de la lluita de l’home
contra ell mateix, contra les seves passions i
ambicions.
Dividida en cinc actes molt breus.
Principals personatges: el rei d’Escòcia, Duncan, el seu
súbdit Macbeth, la seva esposa (qui pressionarà
Macbeth perquè cometi l’assassinat), el fill del rei, el
príncep Malcolm i, finalment, Braquo.
Escrita el 1606.
Macbeth
14. Estabilitat inicial: Macbeth és un fidel servidor del rei
d’Escòcia Duncan. Ordre jeràrquic incorruptible.
Parlament de les bruixes: éssers sobrenaturals que
provoquen la caiguda de Macbeth. Alteració de
l’ordre.
Ambició de poder: trencament de l’ordre universal
(Macbeth n’és conscient, d’estar violant les lleis)
L’exhortació de la seva dona provoca el crim.
Aparició de Macbeth com un ésser dubitatiu i perplex.
Important: l’horror envaeix tota l’obra fins al final, en
què es restaura l’ordre.
Macbeth
15. Després del crim, Macbeth sent veus que el
turmenten i que el duran a la bogeria.
Subtemes importants: el tema de la culpa, el tema de
l’apariència, etc.
Importància de la figura de lady Macbeth: se situa en
el pol oposat a la del seu marit (sap el que vol i no té
prejudicis). Símbol d’extrema crueltat, el seu desig no
obeeix ni tan sols a un desig de venjança. S’ha
considerat aquest personatge com una encarnació
satànica de la pulsió de mort.
Hi ha en l’obra un joc de metàfores enfrontades: la
foscor de la nit a la llum del dia, el cel i l’infern, etc
Continuació
16. L’univers de Shakespeare prefigura l’estètica del
Romanticisme, amb el seu ambient llegendari i
tenebrós.
El final de la història: Macbeth convertit en un tirà i
que executa els seus rivals per mantenir-se en el
poder.
Reflexió final de Macbeth: tot és absurd, el món no és
més que una simple caricatura. Visió pessimista de la
realitat.
Influència del pensament de Maquiavel: “perquè els
homes sempre són dolents si no són bons per
necessitat”
Continuació
19. Fantàstica adaptació de l’obra a càrrec del director
Justin Kurzel, amb les prodigioses actuacions de
Michael Fassbender i Marion Cotillard.
Enllaç al tràiler:
https://www.youtube.com/watch?v=RgH_OnrYlCk
Més informació sobre Shakespeare i Macbeth:
Introducció a Romeu i Julieta, per Roger Cònsul.
Macbeth y la naturaleza humana, per Pablo Faúndez.
Lectura de Macbeth, per Manuel Canga.
Apropem-nos al cinema