Ecotendències .idea 3.6.2014

1. Projecte URBES: Biodiversitat i
serveis ecosistèmics en entorns
urbans
Francesc Baró
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals
Universitat Autònoma de Barcelona
Els ecosistemes naturals i la biodiversitat:
un recurs econòmic? CosmoCaixa,
Barcelona, 3 de Juny de 2014

2. • Serveis ecosistèmics en entorns urbans
• El projecte URBES
• Consideracions finals
• Cas d’estudi de Barcelona
Índex

3. Capital Natural
SERVICIOS DE LOS ECOSISTEMAS:
“beneficios que los humanos obtenemos de
los ecosistemas” (EEM 2003)
Servicios de
abastecimento
COMPONENTES
BIENESTAR HUMANO
LIBERTAD Y
OPCIONES
Seguridad
Necesidades
materiales
básicas
(alimento,
vivienda...)
Salud
Buenas
relaciones
sociales
Servicios de
regulación
Servicios
culturales
Evaluación de Ecosistemas del Milenio 2003
Serviciosdesoporte
Serveis ecosistèmics en entorns urbans

4. • Nuestro planeta urbanizado depende más que nunca de
los ecosistemas (metabolismo global en expansión)
 Las ciudades requieren áreas de suministro de servicios
500-1000 veces mayores que su propia superficie (Folke et
al. 1997); ‘Parásitos de la biosfera’ (Odum 1971)
Artwork: Phil Testemale, in Wackernagel and Rees 1997
• Más del 50% de la población mundial y (más del 75% en
Europa y EEUU) vive en ciudades. Se esperan 3.000
millones más de habitantes urbanos para el 2050
• Gran potencial para mejorar bienestar humano, crear
resiliencia y capacidad de adaptación al cambio global, y
ayudar a cumplir estándares de calidad ambiental
Serveis ecosistèmics en entorns urbans

5. Horts urbans Llacs i llacunes
Boscos urbans Rius i canals
Infraestructura verda (incloent la blava) en sòcio-ecosistemes urbans
“Els ecosistemes urbans són aquells on la urbanització cobreix un gran proporció de la
superfície del sòl, o aquells on la gent viu en grans densitats (Pickett et al., 2001).
Parcs urbans
Arbrat viari
Serveis ecosistèmics en entorns urbans

6. Producció d’aliments
Serveis d’aprovisionament
• Agricultura en el entorno
periurbano, en tejados verdes,
jardines y huertos urbanos
• Más de 600 millones de
personas practican la agricultura
urbana en el mundo
Puede suponer parte substancial del abastecimiento urbano:
•Dakar 60%; Dar es Salaam 90%; Phnom Penh 7%; Hanoi 58%; Vientiane 100%; (Moustier 2007)
• En la Habana: 8.500 ton de verdura, 7.5 millones huevos y 3,650 ton carne (Altieri 1999)
Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245
Servicios ecosistèmics en entorns urbans

7. Especialmente importante para la resiliencia de las ciudades
durante épocas de crisis económica y social
Producció d’aliments
Serveis d’aprovisionament
Cultivos de patatas frente al Reichstag, 1946
Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245
Servicios ecosistèmics en entorns urbans

8. • Amortiguación del “efecto isla de calor”
• Regulan temperaturas extrema aportando
sombra, mediante evapotranspiración, etc.
• Árboles reflejan radiación solar y evitan que
superficie sellada absorban calor
Serveis de regulació
Regulació micro-climàtica
Amortiment de fenòmens extrems
• La infraestructura ecológica (manglares,
arrecifes, marismas…) actúan como barreras
• Protección ante tsunamis, olas de calor,
inundaciones, deslizamientos, oleaje…
Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245
Servicios ecosistèmics en entorns urbans

9. Amortiment cont. acústica
• La vegetación amortigua el ruido
mediante absorción, desviación,
reflejo y refracción de las hondas
Serveis de regulació
Reducció de l’escorrentia
• Ciudades con 50–90% superficie
pavimentada pierden 40–83% del
agua por escorrentía
Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245
Servicios ecosistèmics en entorns urbans

10. Oportunitats recreatives:
Los parques, lagos, canales y bosques
urbanos ofrecen múltiples
oportunidades para la recreación,
relajación y contemplación
Serveis culturals
Beneficis estètics:
Los paisajes urbanos ofrecen
beneficios sensoriales que mejoran el
bienestar y la salud física y mental
Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245
Servicios ecosistèmics en entorns urbans

11. El projecte URBES
www.urbesproject.org
Projecte europeu (BiodivERsA)
2012 – 2014
13 partners
Urban Biodiversity and
Ecosystem Services
“Avaluar els buits de
coneixement en la relació entre
els processos d’urbanització i els
serveis dels ecosistemes, així
com enfortir la capacitat de les
ciutats per adaptar-se al canvi
climàtic i reduir la seva petjada
ecològica.”

12. • Ciutat compacte: 1,62
milions hab.; 10.121
Ha; 160 hab./Ha
• Verd total: 2893 Ha
(28,59%); 17,91
m2/hab.
• Verd urbà: 1098 Ha
(10,85%); 6,80 m2/hab.
• Principals àrees:
Montjuïc (320 ha)
Collserola (1795 ha)
• Arbrat viari: 158 896
unitats (98,36 arbres
per 1000 habitants)
Cas d’estudi de Barcelona
Baró et al.2014. Ambio

13. Quantificació i valoració de serveis i “de-serveis”
• i-Tree: State-of-the art, peer-reviewed software
suite from the USDA Forest Service
• i-Tree Eco quantifies urban forest structure and
functions based on standard inputs of field,
meteorological and pollution data.Source: www.itreetools.org
Cas d’estudi de Barcelona
• Captura de diòxid de carboni (CO2)
• Emissió de COVs (des-servei)
• Filtració de l’aire
(O3, SO2, NO2, CO, & PM10)
i-Tree Eco Model:
Baró et al.2014. Ambio

14. Cas d’estudi de Barcelona
Baró et al.2014. Ambio

15. Cas d’estudi de Barcelona
Baró et al.2014. Ambio
Eliminació mensual i anual de contaminants atmosfèrics (infraestructura verda de
Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics.
305.6 tones de contaminants atmosfèrics
1,73 milions d’euros anuals

16. Cas d’estudi de Barcelona
Baró et al.2014. Ambio
Captura anual de carboni (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions
biofísiques i valors econòmics.
19.036 tones de CO2 per any
300.000 euros anuals
Net Carbon Sequestration
Land-use class t / year SE US$ / year SE
Urban green 1002 100 78.688 7.839
Natural green 2099 181 164.804 14.224
Low-density residential 565 155 44.326 12.173
High-density residential 1282 149 100.630 11.660
Transportation 196 54 15.366 4.250
Institutional -64 109 -4.995 8.518
Commercial/Industrial 31 14 2.409 1.086
Intensively used areas 311 62 24.396 4.844
Total
5422
5187*
823 425,625
407 177* 64.595
*Note: Net carbon sequestration values considering GHG emissions of green space maintenance.

17. Cas d’estudi de Barcelona
Baró et al.2014. Ambio
Però...és rellevant la contribució de la infraestructura verda de
Barcelona en relació a la millora de la qualitat de l’aire i els objectius
de mitigació del canvi de climàtic de la ciutat?
Air
pollutant
Removal
biophysical
value
(t year-1)
Removal
monetary
value
(USD year-1)
City-based
emissions
(t year-1)
Background
pollution
influence
(%)
Ecosystem Service
contribution (%)
City-based
emissions
City-based
emissions &
background
pollution
PM10 166.01 1 097 964 743.77 88.10 22.32 2.66
NO2 54.59 540 745 10 412.94 18.70 0.52 0.43
CO2eq 19 036 123 621
4 053 766
84 403*
N/A
0.47
22.55*
N/A
*Note: considering CO2eq emissions from services and activities directly managed by the City Council (“Covenant of Mayors”
policy target baseline emissions).

18. Consideracions finals
• Los ecosistemas generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar
humano cuyo valor tiende a pasar desapercibido e la toma de decisiones
• Restaurar la infraestructura ecológica puede mejorar la calidad de vida y la salud,
así como aumentar la resiliencia /capacidad de adaptación al cambio climático,
especialmente en entornos urbanos.
• A Barcelona, la infraestructura verda contribueix a millorar la qualitat de l’aire de
la ciutat i mitigar el canvi climàtic, tot i que de manera modesta. Tot i així,
invertir en infraestructura verda pot ser una mesura efectiva per reduir la
concentració de certs contaminants, com les partícules en suspensió (PM10).

19. Urban Biodiversity and
Ecosystem Services (URBES)
http://urbesproject.org/
Baró et al.
2014 AMBIO
43:4
Operationalising Natural
Capital and Ecosystem
Services (OpenNESS)
http://www.openness-
project.eu/
Més informació
https://www.youtube.com/watch?v=iuFS8ACqObg

20. MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Francesc Baró (francesc.baro@uab.cat)
Agraïments:
Johannes Langemeyer; Erik Gómez-Baggethun
ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona
Jaume Terradas; Lydia Chaparro
CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona
David Nowak
USDA Forest Service
Finançament:
BIODIVERSA – MINECO (URBES-PRIPIMBDV-2011-1179)
European Commission (OpenNESS – FP7 grant 308428)
Ajuntament de Barcelona – Espais Verds i Biodiversitat