SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Illa Manjula




        Mar Vera, Júlia del Pozo,
        Laura Soler i Anna Vicent
Índex:
-Arribada al nostre país.
-Com és el nostre país?
-On viurás?
-El ciutadà
-Caracterització del poder polític
-La justícia, la llei i el poder polític
-El poder executiu i les formes de govern
-La constitució
-L’educació

-Les utopies
-L’ONU
Durant el nostre viatge a les Illes Bahames
varem anar a parar a una illa, la que vam
           anomenar Manjula.
Varem conéixer als indígenes que habitaven
allà i ens van acollir durant els primers dies.
Més tard, després d’acordar amb el
govern local, vam decidir comprar la illa.
El nostre país com es pot veure clarament en el mapa, està situat al costat de les illes
                                       Mapa
Bahames, Cuba i Haití. Les seves costes toquen per un costat el Mar Carib i per l’altre
L’Oceà Atlàntic. La nostra illa està rodejada de mar, i per tant tot el contorn de l’illa són
platges tropicals. El centre de l’illa esta format per una gran selva, de la qual només la
part que toca el Mar Carib està habitada
L’ illa Manjula té una extensió de 1500 hectàrees de les quals només són
habitables 700 i estan habitades 400, el seu relleu està format bàsicament
per platges, selva i un gran volcà situat al nord-est de l’illa.

                                      .
La fauna que habita la nostra illa és característica del clima
subtropical, els seus mars d’aigües calentes integren gran varietat de
 peixos com la barracuda, el mero o alguns crustacis. Existeixen més
  de 50 especies diferents de rèptils, entre elles la iguana verda, la
  iguana blava i el cocodril americà, així com diverses especies de
                       tortugues com la carey.
La flora presenta una gran biodiversitat de plantes; algunes
  de les plantes que es poden trobar són: el caimito o el
         guayacán. El clima és un clima subtropical.
En la nostra
illa, primerament vàrem
  aprofitar les cabanyes
  que tenien els natius.
  Més endavant, vàrem
 començar a construir la
   nostra casa amb els
materials exportats de la
       capital de les
     Bahames, on vam
contractar una empresa
    de construcció que
    s’encarregarà de la
nostra casa i dels edificis
         nacionals.
Podríem aprofitar els recursos naturals de la zona però no farem
una tala d’arbres. Només extraurem els recursos naturals que ens
siguin necessaris i només per al propi interès del país, i sense
malmetre el medi.
El ciutadà ideal que hauria
de viure al nostre país
hauria de ser respectuós
amb el seu entorn i amb
les cultures, treballador i
amb uns principis ètics i
morals que els facin poder
conviure en societat.
Vídeo
· Seu principal de govern
         · Hospital
           · Escola
   · Hotel amb café-bar
        · Vivendes
Caracterització del poder polític
• Contractualista

• John Locke

• Govern escollit per
  el poble

• Poder executiu, legislatiu i federatiu
La justícia, la llei i el poder polític

•   Justícia entre els ciutadans
•   Mateixos drets i llibertats
•   Dret a la llibertat individual
•   Dret a escollir lliurament els seus governants
•   Dret a l’educació
•   Dret a la vida
El poder executiu i les formes de
                govern

En el nostre país s’instal·larà un govern en forma de , evitant
un règim que pugui reduir-se a l’autoritat d’un dirigent/a o
d’un partit únic, d’una forma democràtica.

Es posarà en mans del poble l’elecció dels diferents
representants del país. De forma democràtica, mitjançant el
vot universal.
Una vegada es fa el recompte dels vots, els participants que
han recollit més vots seran els que ocuparan el càrrec de
dirigents i formaran part del govern de cooperativa.

Aquest govern vetllarà pels interessos i el benestar dels
habitants, amb una direcció igualitària i tolerant, que
augmenti la qualitat de vida.
La constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals establerts, segons
els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests
principis s'escriuen a un conjunt de documents legals, es pot dir que
aquells documents comprenen una constitució escrita. Estableixen els
principis que governen la organització. En el nostre cas d’un Estat, una
constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els
procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i
dels ciutadans.
Article 1
Manjula es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu
ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació manjuliana, pàtria comuna i indivisible de
tots els manjulians, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la
integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
El manjulià és la llengua oficial de l’Estat. Tots els habitants tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
Article 4
La bandera de l’Estat és formada per tres franges horitzontals, blava, groga i blava, i s’utilitzarà en els seus
edificis públics i en els seus actes oficials.
Article 5
La capital de l’Estat és Chiole.
Article 6
Els representants polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la
voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Dret a votar a les eleccions
populars i dret a ser votat.
Article 7
Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i
dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives.
Article 8
Som tots iguals davant la llei, sense que pugui aparèixer discriminació alguna per raó de
naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstancia personal o social.
Aricle 9
Dret a l’habitatge.
Article 10
Dret a l’educació
L’educació
Implantarem un sistema educatiu en que s’escolaritzin tots els nens
i adults i ajudar a la seva formació professional i personal de forma
gratuïta.

Als 3 anys els alumnes ingressar a les escoles i curaran les matèries.
A partir dels 6 anys començarà l'etapa de la primària. Al finalitzar
aquesta, començarà una altre etapa que serà l’ESO, fins als 16 anys.

Els alumnes que vulguin cursar estudis superiors, se'ls i facilitarà
una beca a Nassau, la capital de les Bahames, i tenir accés a títols
de rua superior i universitaris.

L’escola també oferirà cursos de formació professional per
estudiants que es vulguin inscriure de a partir els 20 anys, per
aquells qui vulguin integrar-se més ràpidament al seu lloc laboral.
Utopia
La nostra utopia consisteix en millorar la situació dels ciutadans que ho
necessiten formant una pròpia organització política en vista de que el seu
antic govern no es preocupava pel benestar dels habitants. Parlaríem
doncs, d’una utopia positiva igualitària inspirada en el socialisme utòpic de
Robert Owen.

Nosaltres apliquem una utopia que intentarà aconseguir que la situació
desigualitària de les Illes Bahames sobre els indígenes de la nostra illa
canviï i se’ls consideri els mateixos drets que la resta d’éssers humans
gaudeixen. Es dóna molta importància a l’educació y a la reforma moral de
l’ésser humà.
Robert Owen va proposar que s’eduqués a la gent des del naixement amb
valors com l’ordre, la temprança i la laboriositat per, posteriorment, crear
petites cooperatives.

El nostre govern, d’acord amb aquest model d’utopia, serà format per una
cooperativa formada per uns representants que seran escollits
democràticament en unes eleccions en les que hi participaran tots els
habitants del país.
Activitats Extres
Petites biografies
Aristòtil:
     Aristòtil va néixer a Estagira, Grècia l’any 384 aC i va morir a Eubea, Grècia l’any 322 aC. És
     reconegut com el pare fundador de la lògica i de la biologia, perquè si bé hi ha reflexions i escrits
     previs sobre totes dues matèries, és en el treball d'Aristòtil on es troben les primeres investigacions
     sistemàtiques sobre això.
 Hobbes
     Hobbes va néixer a Westport, Inglaterra l’any 1588dC i va morir a Hardwick Hall l’any 1679dC. Va
     pertànyer al moviment filosòfic de l’empirisme. sostenia que la societat sorgeix d’un acord artificial
     basat en el propi interès que busca la seguretat per por als demés.
Locke
     Locke va néixer a Wrington, Somerset l’any 1632 i va morir a Oaks, Essex l’any 1704. El moviment
     filosòfic al que pertany és l’empirisme. Pensava que la filosofia havia de participar en aquests
     importants avanços científics.
Rousseau
     Rousseau va néixer a Ginebra, Suiza l’any 1712 i va morir a Ermenonville, França l’any 1778. Pertany
     al moviment filosòfic de l’estructuralisme.
Rawls
     Va néixer a Baltimore, Els Estats Units el 21 de febrer de l’any 1921, i va morir a
     Massachusetts, Estats Units l’any 2002. És d’esperit contractualista.
Lemes:

L'utopie est le principe de tout progrès et de la conception d'un avenir
   meilleur.
La utopia és el principi de tot progrés i el disseny d'un futur millor.
Anatole France (1844-1924) Escritor francés.

Mai admetré una utopia que no em deixi la llibertat que jo més
   estimo: la de obligar.
I will never admit an utopia that wouldn’t give me the freedom which I
   love the most: which let me force.
Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escritor británico

Las utopías nacen solamente dentro de aquellas culturas donde se
   encuentra claramente diseñada una edad feliz que desapareció.
María Zambrano.
Fotografies:




                             Utopia de la naturalesa




   Utopia de la Tecnologia
Cançons
                               EL MÓN SERIA
                          El món seria més feliç
                           si tots fóssim amics.
                              Jugar tots junts,
                             cantar tots junts,
                               seria divertit.
                        El món seria molt millor
                           si no tinguéssim por
                        si sense demanar perdó
                        poguéssim ser com som.
                         El món seria més humà
                         si tots fóssim germans
                     si ens agaféssim de les mans
                      com mai ho hem fet abans.
                              En un altre món
                          és el món que volem
                          és el món que volem
                             en un altre món.

          •   http://www.youtube.com/watch?v=_SPlkGmHIQA
Poesies

Cómo voy a creer / dijo el fulano   cómo voy a creer / dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías   que tu cuerpo / mengana
                                    no es algo más de lo que palpo
cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido       o que tu amor.
o que el placer una tristeza.       ese remoto amor que me destinas
                                    no es el desnudo de tus ojos
cómo voy a creer / dijo el fulano   la parsimonia de tus manos
que el universo es una ruina
aunque lo sea                       cómo voy a creer / mengana austral
o que la muerte es el silencio      que sos tan sólo lo que miro
aunque lo sea.                      acaricio o penetro.
cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera     cómo voy a creer / dijo el fulano
que el mar es nadie                 que la útopia ya no existe
que la noche es nada.               si vos / mengana dulce
                                    osada / eterna
                                    si vos / sos mi utopía.

                                                                Mario Benedetti
                                    http://www.youtube.com/watch?v=HtyPlOezBIk
Fi

More Related Content

What's hot

Drets humans
Drets humansDrets humans
Drets humansJeniLina
 
Els drets humans
Els drets humansEls drets humans
Els drets humansAnna Tur
 
Treball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresTreball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresEmili-Aldea
 
Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1elicres
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsTxeli
 
Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2lorenteescrigas
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansÀ. Baldó
 
Declaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets Humansguest7c77c1
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)csantan2
 
Declaració universal dels drets humans 1948
Declaració universal dels drets humans 1948Declaració universal dels drets humans 1948
Declaració universal dels drets humans 1948mutxafilo
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansIrennitte
 
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol Lourdes Escobar
 

What's hot (14)

Drets humans
Drets humansDrets humans
Drets humans
 
Els drets humans
Els drets humansEls drets humans
Els drets humans
 
Treball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais honduresTreball filosofia pais hondures
Treball filosofia pais hondures
 
Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1Els drets humans i els seus incompliments 1
Els drets humans i els seus incompliments 1
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
 
Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2Els Drets Humans 3 Eso 2
Els Drets Humans 3 Eso 2
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets Humans
 
Declaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets HumansDeclaració Universal dels Drets Humans
Declaració Universal dels Drets Humans
 
Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)Unitat 1. organització política (1)
Unitat 1. organització política (1)
 
Ipanema
IpanemaIpanema
Ipanema
 
Declaració universal dels drets humans 1948
Declaració universal dels drets humans 1948Declaració universal dels drets humans 1948
Declaració universal dels drets humans 1948
 
Declaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets HumansDeclaració Universal Dels Drets Humans
Declaració Universal Dels Drets Humans
 
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
L' organització política de les societats. El model catàlà i espanyol
 
Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat Unanovaconstitucio.cat
Unanovaconstitucio.cat
 

Similar to Illa Manjula

Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaEdgar Perez
 
Jean jacques rousseau
Jean jacques rousseauJean jacques rousseau
Jean jacques rousseausebaslincas
 
Jean jacques rousseau
Jean jacques rousseauJean jacques rousseau
Jean jacques rousseausebaslincas
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02rosasabates
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria políticafiloinfanta
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estatTxema Gil
 
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011jvilar
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dretrocio5
 
Patzcuaro
PatzcuaroPatzcuaro
Patzcuaroanabf8
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàjcalzamora
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societatsprofessor_errant
 

Similar to Illa Manjula (20)

Política: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadaniaPolítica: democracia i ciutadania
Política: democracia i ciutadania
 
Jean jacques rousseau
Jean jacques rousseauJean jacques rousseau
Jean jacques rousseau
 
Jean jacques rousseau
Jean jacques rousseauJean jacques rousseau
Jean jacques rousseau
 
Filosofia Política
Filosofia PolíticaFilosofia Política
Filosofia Política
 
71john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp0271john locke-p-130922153406-phpapp02
71john locke-p-130922153406-phpapp02
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Lockepolitica
LockepoliticaLockepolitica
Lockepolitica
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat
 
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011
 
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De DretFonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret
 
Text tema 3
Text tema 3Text tema 3
Text tema 3
 
Terranova!
Terranova!Terranova!
Terranova!
 
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANAÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
ÈTICA: LA NATURALESA HUMANA
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
Patzcuaro
PatzcuaroPatzcuaro
Patzcuaro
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Isla guacamaio
Isla guacamaio   Isla guacamaio
Isla guacamaio
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
L'organització política de les societats
L'organització política de les societatsL'organització política de les societats
L'organització política de les societats
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Illa Manjula

  • 1. Illa Manjula Mar Vera, Júlia del Pozo, Laura Soler i Anna Vicent
  • 2. Índex: -Arribada al nostre país. -Com és el nostre país? -On viurás? -El ciutadà -Caracterització del poder polític -La justícia, la llei i el poder polític -El poder executiu i les formes de govern -La constitució -L’educació -Les utopies -L’ONU
  • 3. Durant el nostre viatge a les Illes Bahames varem anar a parar a una illa, la que vam anomenar Manjula.
  • 4. Varem conéixer als indígenes que habitaven allà i ens van acollir durant els primers dies.
  • 5. Més tard, després d’acordar amb el govern local, vam decidir comprar la illa.
  • 6. El nostre país com es pot veure clarament en el mapa, està situat al costat de les illes Mapa Bahames, Cuba i Haití. Les seves costes toquen per un costat el Mar Carib i per l’altre L’Oceà Atlàntic. La nostra illa està rodejada de mar, i per tant tot el contorn de l’illa són platges tropicals. El centre de l’illa esta format per una gran selva, de la qual només la part que toca el Mar Carib està habitada
  • 7. L’ illa Manjula té una extensió de 1500 hectàrees de les quals només són habitables 700 i estan habitades 400, el seu relleu està format bàsicament per platges, selva i un gran volcà situat al nord-est de l’illa. .
  • 8. La fauna que habita la nostra illa és característica del clima subtropical, els seus mars d’aigües calentes integren gran varietat de peixos com la barracuda, el mero o alguns crustacis. Existeixen més de 50 especies diferents de rèptils, entre elles la iguana verda, la iguana blava i el cocodril americà, així com diverses especies de tortugues com la carey.
  • 9. La flora presenta una gran biodiversitat de plantes; algunes de les plantes que es poden trobar són: el caimito o el guayacán. El clima és un clima subtropical.
  • 10.
  • 11.
  • 12. En la nostra illa, primerament vàrem aprofitar les cabanyes que tenien els natius. Més endavant, vàrem començar a construir la nostra casa amb els materials exportats de la capital de les Bahames, on vam contractar una empresa de construcció que s’encarregarà de la nostra casa i dels edificis nacionals.
  • 13. Podríem aprofitar els recursos naturals de la zona però no farem una tala d’arbres. Només extraurem els recursos naturals que ens siguin necessaris i només per al propi interès del país, i sense malmetre el medi.
  • 14. El ciutadà ideal que hauria de viure al nostre país hauria de ser respectuós amb el seu entorn i amb les cultures, treballador i amb uns principis ètics i morals que els facin poder conviure en societat.
  • 16. · Seu principal de govern · Hospital · Escola · Hotel amb café-bar · Vivendes
  • 17. Caracterització del poder polític • Contractualista • John Locke • Govern escollit per el poble • Poder executiu, legislatiu i federatiu
  • 18. La justícia, la llei i el poder polític • Justícia entre els ciutadans • Mateixos drets i llibertats • Dret a la llibertat individual • Dret a escollir lliurament els seus governants • Dret a l’educació • Dret a la vida
  • 19. El poder executiu i les formes de govern En el nostre país s’instal·larà un govern en forma de , evitant un règim que pugui reduir-se a l’autoritat d’un dirigent/a o d’un partit únic, d’una forma democràtica. Es posarà en mans del poble l’elecció dels diferents representants del país. De forma democràtica, mitjançant el vot universal.
  • 20. Una vegada es fa el recompte dels vots, els participants que han recollit més vots seran els que ocuparan el càrrec de dirigents i formaran part del govern de cooperativa. Aquest govern vetllarà pels interessos i el benestar dels habitants, amb una direcció igualitària i tolerant, que augmenti la qualitat de vida.
  • 21. La constitució Una constitució és un conjunt de principis fonamentals establerts, segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a un conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Estableixen els principis que governen la organització. En el nostre cas d’un Estat, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans.
  • 22. Article 1 Manjula es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Article 2 La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació manjuliana, pàtria comuna i indivisible de tots els manjulians, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Article 3 El manjulià és la llengua oficial de l’Estat. Tots els habitants tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Article 4 La bandera de l’Estat és formada per tres franges horitzontals, blava, groga i blava, i s’utilitzarà en els seus edificis públics i en els seus actes oficials. Article 5 La capital de l’Estat és Chiole. Article 6 Els representants polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Dret a votar a les eleccions populars i dret a ser votat. Article 7 Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives. Article 8 Som tots iguals davant la llei, sense que pugui aparèixer discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstancia personal o social. Aricle 9 Dret a l’habitatge. Article 10 Dret a l’educació
  • 23. L’educació Implantarem un sistema educatiu en que s’escolaritzin tots els nens i adults i ajudar a la seva formació professional i personal de forma gratuïta. Als 3 anys els alumnes ingressar a les escoles i curaran les matèries. A partir dels 6 anys començarà l'etapa de la primària. Al finalitzar aquesta, començarà una altre etapa que serà l’ESO, fins als 16 anys. Els alumnes que vulguin cursar estudis superiors, se'ls i facilitarà una beca a Nassau, la capital de les Bahames, i tenir accés a títols de rua superior i universitaris. L’escola també oferirà cursos de formació professional per estudiants que es vulguin inscriure de a partir els 20 anys, per aquells qui vulguin integrar-se més ràpidament al seu lloc laboral.
  • 24. Utopia La nostra utopia consisteix en millorar la situació dels ciutadans que ho necessiten formant una pròpia organització política en vista de que el seu antic govern no es preocupava pel benestar dels habitants. Parlaríem doncs, d’una utopia positiva igualitària inspirada en el socialisme utòpic de Robert Owen. Nosaltres apliquem una utopia que intentarà aconseguir que la situació desigualitària de les Illes Bahames sobre els indígenes de la nostra illa canviï i se’ls consideri els mateixos drets que la resta d’éssers humans gaudeixen. Es dóna molta importància a l’educació y a la reforma moral de l’ésser humà.
  • 25. Robert Owen va proposar que s’eduqués a la gent des del naixement amb valors com l’ordre, la temprança i la laboriositat per, posteriorment, crear petites cooperatives. El nostre govern, d’acord amb aquest model d’utopia, serà format per una cooperativa formada per uns representants que seran escollits democràticament en unes eleccions en les que hi participaran tots els habitants del país.
  • 26. Activitats Extres Petites biografies Aristòtil: Aristòtil va néixer a Estagira, Grècia l’any 384 aC i va morir a Eubea, Grècia l’any 322 aC. És reconegut com el pare fundador de la lògica i de la biologia, perquè si bé hi ha reflexions i escrits previs sobre totes dues matèries, és en el treball d'Aristòtil on es troben les primeres investigacions sistemàtiques sobre això. Hobbes Hobbes va néixer a Westport, Inglaterra l’any 1588dC i va morir a Hardwick Hall l’any 1679dC. Va pertànyer al moviment filosòfic de l’empirisme. sostenia que la societat sorgeix d’un acord artificial basat en el propi interès que busca la seguretat per por als demés. Locke Locke va néixer a Wrington, Somerset l’any 1632 i va morir a Oaks, Essex l’any 1704. El moviment filosòfic al que pertany és l’empirisme. Pensava que la filosofia havia de participar en aquests importants avanços científics. Rousseau Rousseau va néixer a Ginebra, Suiza l’any 1712 i va morir a Ermenonville, França l’any 1778. Pertany al moviment filosòfic de l’estructuralisme. Rawls Va néixer a Baltimore, Els Estats Units el 21 de febrer de l’any 1921, i va morir a Massachusetts, Estats Units l’any 2002. És d’esperit contractualista.
  • 27. Lemes: L'utopie est le principe de tout progrès et de la conception d'un avenir meilleur. La utopia és el principi de tot progrés i el disseny d'un futur millor. Anatole France (1844-1924) Escritor francés. Mai admetré una utopia que no em deixi la llibertat que jo més estimo: la de obligar. I will never admit an utopia that wouldn’t give me the freedom which I love the most: which let me force. Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) Escritor británico Las utopías nacen solamente dentro de aquellas culturas donde se encuentra claramente diseñada una edad feliz que desapareció. María Zambrano.
  • 28. Fotografies: Utopia de la naturalesa Utopia de la Tecnologia
  • 29. Cançons EL MÓN SERIA El món seria més feliç si tots fóssim amics. Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit. El món seria molt millor si no tinguéssim por si sense demanar perdó poguéssim ser com som. El món seria més humà si tots fóssim germans si ens agaféssim de les mans com mai ho hem fet abans. En un altre món és el món que volem és el món que volem en un altre món. • http://www.youtube.com/watch?v=_SPlkGmHIQA
  • 30. Poesies Cómo voy a creer / dijo el fulano cómo voy a creer / dijo el fulano que el mundo se quedó sin utopías que tu cuerpo / mengana no es algo más de lo que palpo cómo voy a creer que la esperanza es un olvido o que tu amor. o que el placer una tristeza. ese remoto amor que me destinas no es el desnudo de tus ojos cómo voy a creer / dijo el fulano la parsimonia de tus manos que el universo es una ruina aunque lo sea cómo voy a creer / mengana austral o que la muerte es el silencio que sos tan sólo lo que miro aunque lo sea. acaricio o penetro. cómo voy a creer que el horizonte es la frontera cómo voy a creer / dijo el fulano que el mar es nadie que la útopia ya no existe que la noche es nada. si vos / mengana dulce osada / eterna si vos / sos mi utopía. Mario Benedetti http://www.youtube.com/watch?v=HtyPlOezBIk
  • 31. Fi