1. La pintura gòtica mostra la preocupació per aspectes nous:
PINTURA GÒTICA
Representació de la profunditat.
Estudi anatòmic dels personatges.
Descripció de la vida quotidiana.
Representació dels sentiments.
Interès per la llum.
2. Les tècniques van ser:
Oli o tremp d’ou sobre fusta
Fresc
Cola de conill Blanc d’Espanya
(guix)
fusta
Com preparaven les taules?
3. Interessava pintar la realitat, i tot i que
els temes dels quadres eren
essencialment religiosos, els
personatges representats eren retrats
fidels dels homes i les dones de l’època.
L’estructura de les noves esglésies gòtiques,
substituïa gran part dels murs per grans finestrals.
Això va fer reduir l’espai per pintar-hi motius
religiosos.
4. Això va fer que es generalitzés la pintura sobre
fusta: taules i retaules, que ocupaven l’absis
central del temple, darrere l’altar.
7. Títol: La ressurrecció de Llàtzer
Autor: Giotto di Bondone
Cronologia: 1304-1306
Tècnica: fresc
L’escena es basa en el moment en
que Llàtzer ressucità per ordre de
Jesús. Aquest situat a l’esquerra, alça
la mà i el beneeix.
Davant Jesucrist Maria i Marta,
germanes de Llàtzer s’agenollen en
senyal d’agraïment.
Darrere de Jesús, els deixebles, i al fons
els que ploraven la mort de Llàtzer.
Els altres es mostren incrèduls al
que estàn presenciant.
Paisatge de fons molt esquemàtic,
(podem intuïr l’entrada de la cova
tancada amb una llosa, el sepulcre).
Colors matisats, com si
fossin pastels.
8. Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Jan van Eyck
Cronologia: 1434
Tècnica: oli sobre taula
Representa les noces entre
Giovanni Arnolfini (un ric
mercader italià) i la seva
promesa Giovanna Cenami.
Són a la cambra nupcial,
plena d’lements simbòlics:
El sagrament del matrimoni
La fidelitat
El compromís
La fertilitat
9. Gos: fa referència a la fidelitat.
Mans agafades:
unió entre home i dona.
Espelma solitària: presència de Déu.
Peus descalços: acte sagrat
(quan Moisès és al Sinaí i es descalça
per tal de tocar la terra sagrada).
Forma rodona del
ventre de la dona: FERTILITAT
10.
11. L’estructura del quadre, es
delimita per les línies de fuga
de les bigues del sostre i dels
taulons de fusta del terra.
Així es crea la profunditat.
També va afegir un altre
element que defineix l’espai: el
mirall del fons on s’hi
reflecteixen els dos testimonis.
(Un d’ells era Van Eyck). Com
ho sabem?
L’espòs agafa la mà de la dona
i amb l’altra fa un gest
d’acceptació, ella acota el cap
amb certa modèstia.
Tres colors sobresurten:
vermell, marró i verd.