1. EL RENAIXEMENT
Aquest moviment artístic, va néixer a Itàlia, a Florència en els primers decenis
del segle XV, tot i que a finals del mateix segle, ja s'havia difós per tota la
península. Va ser una època en la que hi havia un domini de l'humanisme i
una afirmació dels valors de l'home i del món. Es donava l'Apocentrisme:
ideologia en la que es considerava l'home com a centre del món; l'home era
el súmum de perfecció de la natura. Tot això, configura l'època, i serà un
moment, en el que hi haurà tendència cap a un interés intelectual.
Els artistes, també eren científics, i utilitzaven el dibuix com a eina de
coneixement. En aquesta època hi ha un retorn als principis de l'antiguitat
clàssica: equilibri, harmonia, estudi del cos humà, etc...en definitiva podem
dir que el principal objectiu d'aquest moviment artístic, era recrear l'estil
artístic del món greco-romà, l'art de les cultures clàssiques. A Itàlia, trobarem
dos centres de cultura: Roma i Venècia.
El gran descobriment que va aportar el Renaixement va ser la
PERSPECTIVA. En trobem de dos tipus: la lineal i la aèrea. La perspectiva
lineal, utilitza una línia d'horitzó, i un punt de fuga, és a dir que totes les línies
fuguen a un mateix punt. A través d'això es representa la profunditat.

2. CÚPULA DE SANTA MARIA DEL FIORE

3. Títol: Cúpula de Santa Maria del Fiore
Arquitecte: F. Brunelleschi
Cronologia: 1418-1446
Estil: Renaixement - Quattrocento
Dimensions: 114mts. (alçada des de terra).
41,7mts. de diàmetre.
Damunt la cúpula, s’aprecia una
llanterna, serveix per rematar la
cúpula i il.luminar l’espai interior.
La cúpula descansa sobre un
tambor octogonal de pedra,
cobert amb marbre.
Els nervis actuen com a elements
de suport.
Són els que marquen les arestes i fan
4 mts. de gruix.

4. Aquesta enorme cúpula respòn al desig de
grandiositat del poble de Florència, que
vivia un gran moment d’esplendor motivat
per l’activitat mercantil.
Amb aquesta cúpula Florència esparava
destacar per damunt de ciutats rivals com
Pisa o Siena.

5. Villa Capra

6. Títol: Villa Capra
Arquitecte: A. Palladio
Cronologia: 1551-1580
Estil: Renaixement - Manierisme
Dimensions: 25 mts. (els costats de l’edifici central).
Quatre façanes idèntiques
s’orienten cap als 4 punts
cardinals.
També anomenada La Rotonda per
la sala circular central.
Cada façana està composta de sis
columnes jòniques, frontons i
escalinates.
Sobre les parets de l’edifici central, s’alça la cúpula.

7. El Renaixement Italià representà un retorn a les cases de
camp, desaparegudes des de la caiguda de l’imperi romà.
Palladio deia:“Encara que és molt escaient per a un cavaller
tenir una casa a la ciutat, el més gran rendiment i plaer li
proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà veient com
la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb
cavall, i on conservarà el cos fort i sa, i la ment reposarà de
les fatigues ciutadanes, ja sigui amb quietud deicant-se a
l’estudi, ja sigui contemplant la natura.”

8. Quattrocento
RENAIXEMENT
Títol: “Templet de San Pietro in Montorio”
Autor: BRAMANTE,1503
Estil: Renaixement - Cinquecentto
Anàlisi:
L’obra marca la transició entre Quattrocento i
Renaixement
Està considerada la 1ª obra renaixentista.
Té planta circular, rodejat de columnes que
potencien la monumentalitat.
Cal diferenciar 3 elements amb els seus
significats:
Cupula Església triomfant
Cilindre:
Església de la terra
Cripta: Esglesia purgana

9. RENAIXEMENT
Títol: “Sala de lectura de la biblioteca
Laurenziana”
Autor: MIQUEL
Anàlisi:
ANGEL, 1524-27
En els dos compartiments estancs d’aquesta
construcció,(sala de lectura i vestíbul o
“ricetto” M.A. emfatitza la soledat de cada
ambient, on ho dissenya tot: els murs, els
pupitres tot buscant un silenci.

11. RENAIXEMENT
Títol: “Vista exterior de
la Basílica de Sant
Pere del Vaticà”
Autor:
MIQUEL ANGEL,1547-64
Anàlisi:
Planta de creu grega
Cúpula semiesfèrica
Gran cúpula central sobre tambor circular
Contraforts enormes per suportar el gran pès de la cúpula, dissimulats per columnes.
Per contraposar la verticalitat empra masses pesants i obertures apaisades

12. El principal motiu de representació va ser la
figura humana. Permet treballar l’anatomia i
la relació amb l’espai.
• Altres temàtiques representades van ser: el retrat, temes
religiosos, temes mitològics, monuments funeraris, etc

13. Escultura exempta
Títol: David
Escultor: Donatello
Cronologia: 1444-1446
Estil: Renaixement - Quattrocento
Material: Bronze
Dimensions: 1,58 mts. alçada
David, un jove pastor de Betlem,va
entrar al servei del rei Saül.
En una batalla contra els filisteus,
s’oferí per lluitar contra el gegant
GOLIATH, un “gran” filisteu que desafiava
de lluitar cos a cos.
L’estàtua recull el moment en què
el jove, un adolescent segons
Donatello descansa després d’haver
guanyat al gegant Goliath.

14. Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en que un
escultor europeu es va atrevir a crear un un
tridimensional de mida natural.

15. La corba del cos ens recorda
l’ideal de bellesa de
Praxíteles.
Els escultors del
Renaixement van decidir
estudiar el cos humà
observant els models i
demanant que posessin per
ells.
El seu emplaçament original
havia de ser al palau dels
Mèdici.
Aquest heroi bíblic, havia de simbolitzar la
resistència militar i política de Florència sobre
el pròsper gobern dels Medici.

16. Donatello va convertir el seu David
en el símbol de la ciutat, en fer que
portés el barret típic dels camperols
toscans.
Dóna més gràcia i i airositat a la
figura..
Donatello el mostra com
un jove sensual, ingenu i
seductor.

17. RENAIXEMENT
Títol: “El Moisès”
Autor: Miquel
Anàlisi:
Angel,1513-20
Forma part del projecte de tomba del Papa Juli ll.
Va ser un encàrrec de 50 escultures.
M.A.desbordat, va proposar de fer-ne 17, situades
en tres nivells:
12 esclaus, 4 profetes, 1 Papa..
Va esculpir només 1 profeta: MOISÈS i uns quants
esclaus a mig fer i no acabats.
El Papa Juli ll va morir abans de que M.A. acabés
l’obra (1513) i el projecte va quedar aturat.

18. Història:
Gran
expressivitat
Contempla horroritzat com el poble
d’Israel ha abandonat el culte de
Jehovà per el dels seus antics ídols.
(altres déus).
Qui eren els avantpassats dels
cristians?
Símbol de la indignació, de la
violència continguda contra les
baixeses de la vida humana.
Les banyes al cap simbolitzen la idea
de representar la llum, la fe que té i
que també reb.

19. Història:
David, un jove pastor de
Betlem,va entrar al servei del
rei Saül. En una batalla contra
els filisteus, s’oferí per lluitar
contra el gegant GOLIATH.
L’escultura expressa el
moment en que David va
a llançar la pedra contra
Goliath.

20. RENAIXEMENT
Títol: “El David”
Autor: Miquel
Anàlisi:
Angel,1502-04
Esculpit en marbre de carrara.
Té quatre metres i mig d’alt.
Gran expressivitat en el rostre,
intensa sensació de vida interior…
La perfecció anatòmica, retrata
un del models ideals del cos
humà.
Mans una mica desproporcionades, per
accentuar la força

21. RENAIXEMENT
Títol: “La Pietat”
Autor: Miquel
Anàlisi:
Angel,1498-99
Composició triangular.
El cos del Crist reposa sobre una
mare bellíssima sense cap
expressió de dolor.
M.A. va firmar la seva obra en
lletres capitals romanes damunt
la banda que travessa el pit de la
Mare de Déu.

22. RENAIXEMENT
Títol: “Presoners”
Autor: Miquel
Anàlisi:
Angel, 1519-34
Esculpit en marbre de carrara.
2,63
2,67
Gran expressivitat de moviment i de
força que surten del bloc de pedra
Perfecció anatòmica.
Escultures inacabades. Cal
destacar el tractament de
l’escarpa en les textures que no
estan polides.
2,56
2,77

23. RENAIXEMENT
Títol: “Sagrada Família ”
Autor: Miquel
Angel 1503-04

24. RENAIXEMENT
Títol: “El judici universal”
Autor: Miquel Angel,1537-41
Anàlisi:
Simbolitza el judici final.L’escena
+important és la del centre amb la figura
del Crist i la Verge, amb tots els
personatges que van cap a judici(+ de
400).
………………. hi ha les persones
Al voltant del Crist,
que van a judici.
A la part de dalt, els símbols de la passió
A la part de baix, els condemnats.
A la dreta i a l’esquerra, els que van
ressucitant cap al cel.

25. La censura moral trobà objeccions després
del concili de Trento.Daniele de Volterra es
guanyà el malnom de “il braguettone”,
perquè cobrí les nueses corporals
considerades obscenes.
El Concilio de Trento afrontó problemas dogmáticos como la precisión
de la fe católica contra los errores del protestantismo, aunque las
cuestiones de la primacía papal y del concepto eclesial no se
modificaron. Reafirmando la doctrina tradicional, el Concilio fijó el
contenido de la fe católica.
Trento promulgó catorce decretos doctrinales y trece decretos sobre la
reforma de la atención pastoral y la disciplina de la Iglesia.

26. Títol: “L’últim sopar” Autor: Leonardo da Vinci
Oli sobre guix sec
Anàlisi:
La pintura reflecteix el moment de l'últim sopar en el qual Jesús anuncia que
entre els deixebles hi ha un traïdor. Es formen quatre grups de tres
personatges on cadascun plasma una emoció humana: estupor, ira, por...

27. És el moment en que Jesús inicia el ritus de l’eucaristia
És sabut que
Leonardo va
utilitzar
persones reals
com models
per als
personatges
del mural.
Si observem la taula apreciarem
com tan sols hi ha dotze gots amb
vi, dotze gots amb l'atribut
imaginari de la sang de Crist...
No existeix una copa o calze,
només dotze gots amb vi... Falta ,
evidentment, un d'ells o en defecte
d'això un calze,
Aquesta carència correspòn a
Jesús o bé a Joan (Maria
Magdalena). Potser perquè oculta
un secret en el seu cos?
Tal vegada i en aquest punt cobren sentit l'actitud de Pere, la submissió i
estranya feminitat d'aquest personatge ,la doble “M”,la copa o got que falta. Tot
ens duu al mateix punt...

28. Títol: “El naixement de Venus” Autor: Sandro Botticelli
Tremp sobre tela
Composició triangular
simetria
Anàlisi:
El quadre capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a l’Illa de Xipre. Venus
correspòn a la deesa grega Afrodita, i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el riure i el matrimoni.

29. Arriba a la vida i
a la humanitat al
damunt d’una
petxina, el
simbol de la
fertilitat.
Envoltada d’un
cert misteri, amb
ulls absents,
envoltada de
símbols
relacionats amb
l’amor: les roses,
la garlanda de
murta (significa
l’amor etern).
Venus està en la mateixa
posició de les estàtues
gregues.
Colors discrets, com la
mateixa deesa.
Els blaus i verds es suavitzen
amb la calidesa dels rosats
de la pell.
A l’esquerra, Zèfir, el vent
de l’oest, l’acosta amb el
seu alè, amb Floris, la
seva consort i la senyora
de les flors.
A la dreta, la primavera,
l’espera per cobrir-la amb
una capa rosada

30. Títol: “La Gioconda
(o Monna Lisa)”
Autor: Leonardo da Vinci
Oli sobre taula
Vasari, un famós historiador de l’art, afirmà
que era la dona d’un ric florentí anomenat
Francesco da Giocondo.
Leonardo va voler fer un retrat naturalista,
però també retratar l’ànima de la dona que
tenia al davant.
Per aconseguir la mirada especial i el
misteriós somriure, Leonardo va fer servir
la tècnica de l’Sfumatto, en dos punts
principals: els ulls i els llavis. També ens
els rínxols que s’acaben fonent amb les
roques del paisatge.
És una obra que representa l’ideal
de bellesa de l’artista.
Els dos costats, no coincideixen
exactament ni en la cara ni en el paisatge
del fons. L’horitzó de l’esquerra sembla
més alt que el de la dreta, de manera que
quan un mira el costat esquerra la dona
sembla més alta i la seva expressió
diferent.