l'obra de Manuel de Pedrolo

1. MANUEL DE PEDROLO Ana Muñoz IES Clot del Moro Sagunt

2. MANUEL DEL PEDROLO Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. Conrea tots els gèneres literaris. A més,la seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa. Però La censura de la Dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. A més , li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

3. Pedrolo és autor d'obra més que d'obres. Una totalitat significativa més enllà d'escoles o moviments estètics que ha generat novel·les: Realistes (Estrictament personal) Humorístiques (Cops de bec a Pasadena) Simbolistes(Totes les bèsties de càrrega) Textuals (Text/càncer) De ciència-ficció (Mecanoscrit del segon origen) Policíaques (Mossegar-se la cua), ha fet teatre de l'absurd (Homes i No, 1957) Poesia d'arrel simbolista, visual (Sobres).

4. Podem dividir el teatre de Pedrolo en 3 etapes, a pesar, que , pròpiament només té una etapa central intensa i sòlida, que situem en la segona meitat de la dècada dels anys 50. En aquest període, Manuel de Pedrolo, planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l’existència humana i formula preguntes inquietants i permanents sobre alguns interrogants absurds. TEATRE…

5. Els personatges de Pedrolo habiten un món tancat que els separa de manera radical de l’espai exterior. Així, ens trobem amb personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de la presó, si bé els altres acaben en bona mesura per admetre’ls i acostumar-s’hi a causa de la por que desperta en ells l’espai exterior.

6. Escènicament, aquest conflictes suporten situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques, en què els personatges es troben sotmesos a accions rutinàries i inútils. Preocupat per la condició de la persona humana en un sentit transcendent, però compromès amb un país i un moment molt concrets, Pedrolo hereta la temàtica i se serveix de les formes de l’absurd.

7. El teatre de Manuel de Pedrolo és pessimista quan pren en consideració els problemes col·lectius i planteja una rigorosa transposició de la realitat, feta per mitjà d’uns trets representatius que la sintetitzen i la defineixen.

8. . Els personatges viuen abocats cap al seu món interior, que tracten d’explicar-lo sense que això signifique que no tenen interès , per món dels altres. Molt sovint els personatges viuen presoners del present, intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen un record imprecís del passat, que el confon.

9. Aleshores: -Peces dramàtiques de Manuel de Pedrolo foren considerades representatives del teatre absurd. -Pedrolo, mostrava l’absurd al llenguatge,i per extensió de la realitat, mitjançant personatges més be abstractes. - Tingué problemes comunicatius en les seues obres teatrals més importants: Cruma (1958), Homes i no(1959) , “la més important” Tècnica de cambra(1961).

10. Ana Muñoz. 2ºB