1. Intervención psicológica en los
usos lingüísticos interpersonales
Ferran Suay i Lerma
Societat Valenciana de Psicologia
Universitat de València
2. ►Una llengua pot sobreviure sense
gramàtica unificada, sense
reconeixement legal i sense presència
pública. Però no pot sobreviure sense
parlants. O amb uns parlants que no
exerceixen, perquè cada dos per tres es
passen sense necessitat al castellà.
Adaptat de Joan Tudela (AVUI, 06/06/06)
3. Tria lingüística
Llengua A Llengua B
reforçadors càstigs reforçadors càstigs
Cost de Cost de
Positius Negatius Directe Positius Negatius Directe
resposta resposta
4. Probabilitat = f (Ref/Càst)
REFORÇADORS CÀSTIGS
► Aconseguir els ► Probabilitat de ser
objectius sense perdre contrariat
temps ► Cost en temps i esforç
► Obtenir atenció ► Demanda
► Ser acceptat d’explicacions
► Mantenir l’anonimat ► Connotació política
► Saber que t’entendran ► Possibilitat de ser
maltractat
5. Euskal hiztunen
hizkuntza-jokaerak
ASERTIBITATEA
LEIALTASUN AHULA
Leialtasuna minimoa
HIZKUNTZA
MENDEKOTASUNA
UKO EGITEA
MENDEKOTASUNA
6. Submissió lingüística
►Plegar-se sistemàticament a la
llengua (dominant) de
l’interlocutor/a
Sempre euskaldunak no és
cortesia
Sistemàticament no és lliure
elecció
7. Qui practica la submissió lingüística?
► Euskaldunak
De qualsevol classe social i nivell cultural
De qualsevol tendència política o ideologia
De tots els nivells de ‘consciència lingüística’
Amb qualsevol altra persona (residents de
llengua inicial castellana, parlants d’altres
llengües, altres bascoparlans....)
El model ETB-2
8. Aspectes específics euskera
► Distància lingüística:
El mite de la dificultat
El mite de la incomprensió absoluta
eta agur i folklorisme institucional
► Kaixo
► Pares a fills, però no entre pare i mare
► Canvi al castellà entre euskalduns
En presència de monolingües
Àrees temàtiques?
Castellanismes expressius
9. Com hem après aquesta
conducta?
mecanismes bàsics de l’aprenentatge en humans:
Reforç / Càstig / Desemparança / Modelatge
10. Càstig ⇒Evitació
• Directe: estímul aversiu contingent
• Cost de resposta: eliminació contingent d’un
reforçador disponible
Reforçament ⇒Repetició
• Positiu: estímul gratificant contingent
• Negatiu: eliminació contingent d’un càstig
11. Reforçar el castellà
► Reforç positiu
Històricament
Actualitat
► Reforç negatiu
Mantenir l’anonimat
Llengua “neutra”
Evitar dificultats de comunicació
12. Castigar el euskera
► Històricament
► ''Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de
encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano:
fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por
voluntad libérrima, el idioma de Cervantes''
Juan Carlos I (2001)
13. Càstig en l’actualitat
•Lleis
•Dificultats de comunicació
•Connotació política
•Conflicte fatiga
•Incomoditat = cost de
resposta
maleducat
tancat intolerant
provincià
radical
insolidari
....
antiquat
15. Efectes de la desemparança apresa
en animals
% animals que aprenen a
evitar la descàrrega
NORMALS DESEMPARATS
Weiss et al., 1975
16. Efectes en humans
Descens de la motivació (Cowling, 2006)
•
Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)
•
Menor capacitat per a reconèixer el control
•
(Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i
Lorig, 1990)
Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006)
•
Depressió
• (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)
Submissió
• (Kao, Nagata i Peterson, 1997)
20. CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA I DESEMPARANÇA
PARLAR EN CASTELLÀ
AT
PRESSIÓ
IT
D
SOCIAL Contribuir a la substitució
O
M
Mala consciència O
C
N
I
SITUACIÓ
D’INTERACCIÓ
LINGÜÍSTICA
PARLAR EN CATALÀ
És estressant AT
T
Permet que se’ns Iqüestione
D
O tema (la llengua)
Provoca canvi de
M
O
Connota políticament
C
N
I
Genera conflicte fatiga
21. Desemparança en parlants d’una
llengua minorada
No existeix la no-conducta
►
No hi ha cap tria lingüística neutra:
►
euskalunitzem o castellanitzem
No hi ha tria satisfactòria (doble càstig)
22. Reforçament i càstig en humans
Reforçadors i càstigs: incondicionats i
►
condicionats
► El pes específic d’un cervell evolucionat:
Els factors cognitius com a moduladors de
l’efecte de les contingències
24. Què ens falta per assolir la normalitat?
El plantejament tradicional
FIDELITAT LINGÜÍSTICA
Dimissió lingüística
25. Problemes d’aquest plantejament
• Saber que hi ha un problema
social
• Saber que la meua actuació és
1. Consciència =
rellevant
• Conèixer les meues capacitats
2. Tenir consciència lingüística no significa saber
com evitar la submissió
26. El nostre plantejament
(complementari)
ÚS EFECTIU DEL CATALÀ
• Què pensar
• Què dir i fer
• Com sentir-nos
FIDELITAT LINGÜÍSTICA
(voler usar el català)
27. Possibilitats
sobre l’estímul:
►Actuacions
Canviar el modelatge
►
Canviar les contingències associades a
►
l’elecció de llengua
sobre la resposta:
►Actuacions
Reduir impacte del càstig
►
l’efecte dels reforçadors
►Ampliar
28. Nivells d’anàlisi de la conducta
QUÈ ENS DIEM?
PENSAMENTS
QUÈ DIEM? QUÈ FEM
COM ENS SENTIM?
COMUNICACIÓ
EMOCIONS
29. Actuacions sobre l’estímul:
Canviar el modelatge
► Poders públics
► Mitjans de comunicació
► Ídols
► Models presencials:
Mares i pares
Altres familiars
Mestres
Ídols locals
30. Actuacions sobre l’estímul:
Canviar les contingències
► Poders públics
Lleis
Usos i costums (models)
► Massa crítica
31. Actuacions sobre la resposta:
Reduir impacte del càstig
► Xarxa social: trencar sensació de solitud
► Processament cognitiu:
Recursos cognitius: autocentrament,
establiment d’objectius...
Recursos de comunicació: controlar la
interacció, reduir incomoditat
Recursos fisiològics: anticipació, control
d’emocions negatives
32. Actuacions sobre la resposta:
Ampliar l’efecte dels reforçadors
► Xarxa social:
Fer costat, compartir objectius...
► Valoració cognitiva:
Valorar els objectius assolits
35. Objectius
► Nivell individual:
Reduir la incomoditat associada a
expressar-se en català.
Augmentar la satisfacció amb la
conducta lingüísticament assertiva.
Generar més recursos.
•Nivell social: Establir nous models de
conducta lingüística efecte expansiu.
36. Punts importants
► Població-diana: parlants amb voluntat d’usar
el català (consciència lingüística).
► No qüestiona la necessitat d’accions en favor
de la llengua a uns altres nivells.
► Progressivitat en l’assoliment de l’assertivitat
lingüística.
37. 50 edicions
Primera: Alboraig (País Valencià), novembre 2003
►
Darrera: Universitat de València, setembre 2007
►
Adaptacions
Per a funcionaris: Taller d’usos lingüístics en l’atenció al públic
(6 hores).
A l’euskara: 3 edicions al País Basc + 1 curs de formació de
formadors (EMUN).
Curs d’Extensió Universitària (40 hores)
Màster en Assessorament Lingüístic (UV, 2 crèdits)
39. No hem volgut dir que...
► ...
la solució a la discriminació lingüística estiga
exclusivament en modificar la conducta individual.
► …el canvi d’algunes conductes individuals
solucione la situació anormalitzada de la cultura
basca.
► ...
el nivell psicològic d’anàlisi siga més important
o més fructífer que els altres.
40. Hem dit que...
► ...
s’ha d’actuar també a nivell psicològic,
canviant les conductes de les persones.
► ...les opcions individuals ajuden a produir canvis
socials imprescindibles.
► ...
la conducta d’una persona pot influir la de
moltes altres (efecte expansiu).
► ...tothom pot aprendre a viure millor les
interaccions lingüístiques, i això augmentarà la
presència social del català.
