Rs què és i quins beneficis aporta 1.0

Enric Madrigal i Mir
emadrigal@ecogesa.net
Responsabilitat Social
Què és i quins beneficis aporta
ORGANITZADOR
COL·LABORADORS

RESPONSABILITAT
SOCIAL?

Núvol de
TAG’s
Responsabilitat
social
corporativa

Amb que identifiquem la
• Acció Social de les empreses
– iniciatives relacionades amb temes de filantropia
– accions amb ONG’s
– dies de solidaritat i família
– voluntariat corporatiu
– etc
• Formes jurídiques
– Organitzacions no lucratives
– Emprenedors socials
– Empreses de l’economia social

On rau l’èxit dels
nostres negocis
Si haguéssim de posar preu a les nostres
empreses o organitzacions que és el que
valoraríem?
• Les nostres fàbriques?
• Els nostres estocs?
• Els magatzems?
• Les botigues?

On rau l’èxit dels
nostres negocis
L'èxit d'un negoci o organització ja no depèn
exclusivament de la producció de béns
materials o de serveis, avui en dia, la
gestió i creació de "recursos intangibles«
es torna imprescindible.

RECURSOS
INTANGIBLES?

Quins i cóm són els
recursos intangibles?
• Satisfacció dels clients
• Capital intel·lectual
• El saber fer
• La motivació dels treballadors
• L'alineació amb l'estratègia
• La reputació i la imatge corporativa
• La cultura organitzacional
• La satisfacció en el lloc de treball
• La gestió del coneixement
• ...
De què estem parlant?

Que aporta la gestió
d’intangibles?
Per tant, per garantir l’èxit dels nostres
negocis o organitzacions hem de gestionar
de forma coherent aquest recursos
intangible.

COM GESTIONEM
AQUEST RECURSOS
INTANGIBLES?

SGRS
SISTEMA
GESTIÓ
RESPONSA-
BILITAT
GESTIÓ

Què es un SGRS?
Un “veritable” sistema de gestió de la
responsabilitat social és un sistema global
que permet gestionar de forma coherent
els recursos intangibles de la empresa o
organització.

EN QUÈ ES BASA?

En què es basa una
sistema de gestió de la RS
Amb tots aquells grups, tant que afecten a la
organització, com que es veuen afectats per
aquest, aquest grups son els que es coneixen com
a grups d’interès o stakeholders
DIÀLEG
TRANSPA-
RÈNCIA
2 Eines
amb qui?

En què es basa una
Parlem de DIALEG i no NEGOCIACIÓ, ja que en la
negociació cadascú busca el benefici propi, mentre
que en el diàleg es busca el màxim benefici per les
dos parts.
DIÀLEG

En què es basa una
Entenen la transparència com la necessitat de
posar sobre la taula tota aquella informació que
es directament útil pel procés de diàleg
TRANSPA-
RÈNCIA

DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA
SOBRE QUÈ?

DIÀLEG
TRANSPA-
RÈNCIA
IMPACTES
EXPECTA-
TIVES

QUÈ BUSQEM?

Un relació
que aporti
valor
Grups
d'interès
Clients
Medi
ambient
Prove-
ïdors
Comu-
nitat
Treba-
lladors
Altres
Propie-
taris
Compe-
tència

Grups
d'interès
Clients
Comu-
nitat
ELS CLIENTS:
“De la proposta de valor a la resposta de valor”
Aspectes a tractar:
• Promocions i publicitat
• Contractes
• Preus, pressupostos, terminis, garanties,
assegurances i impostos
• Confidencialitat
• Honestedat
• Atenció al client i postvenda
• Béns i serveis socialment responsables
Quantes vegades hem sentit parlar de la
importància de la proposta de valor en la definició
dels models de negoci? Avui en dia, davant
l'evolució que s'ha produït en les necessitats i
expectatives dels consumidors ja no val amb
proposar alguna cosa, s'ha de dialogar per
consensuar un benefici per ambdues parts, s'ha de
passar de la proposta de valor a la resposta de
valor.

ELS TREBALLADORS:
“D’empleats a professionals compromesos”
Aspectes a tractar:
Podem treballar per que les persones en les
nostres empreses u organitzacions siguin
empleades, es a dir que treballin per un sou a final
de mes, o podem parlar de professionals
compromesos, persones que realitzen la seva
feina amb un alt coneixement especialitzat,
formació, control sobre el contingut del treball,
autoregulació, esperit de servei, aplicació, serietat,
honradesa i eficàcia.
• No-discriminació
• Dret a la intimitat
• Salut i seguretat
• Contracte de treball
• Formació, ocupabilitat i carrera professional
• Conciliació de la vida personal, familiar i laboral
• Respecte a la dignitat del treballador
• Mecanismes de comunicació
• Entorns accessibles
• Associació i negociació
• Salari
Grups
d'interès
Clients
Treba-
llaors

ELS PROVEÏDORS:
“De subministradors a aliats”
Aspectes a tractar:
En tota empresa els proveïdors son la primera
baula en el procés per assolir els objectius de la
organització i poder lliurar al client un producte o
servei de qualitat que satisfaci les seves necessi-
tats. Per tant incidir en la relació amb els proveï-
dors es pot reflectir directament en millores en
competitivitat, el que es tradueix en millores de la
capacitat de gestió i, precisament, de generació
de "valor afegit " a les empreses i organitzacions.
• Formalització i compliment del contracte
• Honestedat
• Foment dels principis de la responsabilitat social
en la cadena de subministrament
Grups
d'interès
Prove-
ïdors
Treba-
llaors

PROPIETARIS, ACCIONISTES,
INVERSORS I SOCIS:
“De la incertesa al control de riscos”
Aspectes a tractar:
Son els primers interessats en que l’empresa u
organització sigui competitiva i sostenible en el
temps. Aplicar aquest tipus de polítiques permet
avaluar els riscos que corren tenint un control mes
eficient de la empresa u organització.
• Eficàcia i eficiència en la gestió
• Govern de l'organització
• Transparència informativa
• Drets de vot i representació
Grups
d'interès
Prove-
ïdors
Propie-
taris

MEDI AMBIENT:
“De la imatge als beneficis tangibles”
Aspectes a tractar:
Tenir una política d'ús racional dels recursos evita
el malbaratament, redueix costos, minimitza els
problemes residus i impacte ambiental. Els costos
de crear cultura del reciclatge són mínims, i en
canvi minva l'impacte ambiental
• Prevenció de la contaminació
• Canvi climàtic
• Ús eficient dels recursos
• Preservació dels ecosistemes i de la biodiversitat
Grups
d'interès
Medi
Ambient
Propie-
taris

LA COMPETENCIA:
“De la competència a la col·laboració interessada”
La relació amb la competència es pot plantejar a
diferents nivells. Pot anar des d’un nivell inicial a
on s’estableixen unes polítiques i estratègies
comercials que garanteixin la no realització de
pràctiques de competència deslleial, fins a
plantejaments a on la relació fluida amb la
competència directa pot tenir avantatges clars.
Com capturar mercats nous o ampliar els
existents, per després competir i així ampliar les
quotes de mercat. O fins i tot hi ha ocasions en
que el més convenient es aliar-se per derrotar
iniciatives intrusives...
Grups
d'interès
Medi
Ambient
Compe-
tencia

LA COMUNITAT:
“Operant en sintonia amb l’entorn”
Aspectes a tractar:
Diuen que una empresa u organització no es pot
desenvolupar de forma adequada en un entorn
degradat. Així invertir en la comunitat a on esta
ubicada la empresa facilita un cop més la
sostenibilitat en el temps. Si hem dit que l’aposta
per la persones a nivell intern resulta fonamental
a nivell estern també es important.
• Compromís
• Promoció del desenvolupament local
• Seguretat del producte i servei
Grups
d'interès
Comu-
nitat
Compe-
tencia

ALTRES:
• Mitjans de comunicació
• Entitats financeres
• Consell directiu
• Universitats
• ...
Grups
d'interès
Comu-
nitat
Altres

QUINS BENEFICIS
OBTENIM?

Beneficis
• Mes enllà dels beneficis específics amb
cada grup d'interès, com a negoci o
organització...
1. Identificació primerenca de tendències i
assumptes rellevants.
2. Millor gestió de riscos i d'oportunitats
3. Innovació i millora
4. Establir la credibilitat com a soci
5. Presa de decisions fonamentada

CONCLUSIONS

En què es basa la RS?
–QUÈ
–COM
–PERQUÈ

En definitiva
• Amb un SGRS a les nostres empreses o
organitzacions, aconseguirem ser:
Competitius
Sostenibles
Responsables

Gràcies
Per a més informació sobre CSR «Competitivitat Sostenible i Responsable» visiti
addvante.com/consultoria/csr.pdf
o contacti amb
emadrigal@addvante.com

Rs què és i quins beneficis aporta 1.0

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Rs què és i quins beneficis aporta 1.0

Similar to Rs què és i quins beneficis aporta 1.0 (20)

Rs què és i quins beneficis aporta 1.0