Material de segon d' ESO amb material per entendre l' Humanisme, l' art del Renaixement i la Reforma religiosa.

1. 2n ESO. Lourdes Escobar2n ESO. Lourdes Escobar

2. ÍndexÍndex
1.1. IntroduccióIntroducció
2.2. L’ HumanismeL’ Humanisme
3.3. La reforma religiosa. El protestantismeLa reforma religiosa. El protestantisme
4.4. La Contrareforma catòlicaLa Contrareforma catòlica
5.5. El nou esperit del RenaixementEl nou esperit del Renaixement
5.1 El Quattrocento5.1 El Quattrocento
5.2 El Cinquecento5.2 El Cinquecento

3. EDATMODERNAEDATMODERNA
CRONOLOGIA
REPRESENTA
- Comença amb la caiguda de Constantinoble
(1453), la invenció de la impremta i el final de la
Guerra dels 100 anys (França/Anglaterra).
- Acaba amb la Revolució Francesa (1789)
- El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària
- Un canvi de mentalitat
-Humanisme, en el pensament
- Renaixement, en l’art
genera
Reforma: escissió del
cristianisme
Catòlics
Protestants
Descobriments geogràfics  ampliació del món
conegut.

4. 1. El naixement de l’estat modern.
L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou
model d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el
món conegut, etc.
2. Economia i societat a l’Europa moderna.
Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat
moderna coneixerà el revifament de les ciutats, que
esdevindran els centres de la nova economia capitalista.
3. L’Humanisme.
L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees.
Reivindiquen l’ herència cultural i artística de l’ antiguitat
grecoromana i situen l’ ésser humà al centre de totes les
reflexions.

5. 4. El Renaixement.
El Renaixement va ser l’expressió artística del canvi de
mentalitat. S’ abandona l’ estil gòtic i s’ inicia la recerca de
models nous basats en el classicisme i en la mitologia
grecoromana.
5. Els conflictes religiosos.
El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el
cristianisme es va escindir en catolicisme i protestantisme.
6. Els descobriments geogràfics.
De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics,
tècnics i científics en va resultar una enorme ampliació del
món conegut.

6. LA CULTURA EN EL S.XV Y XVILA CULTURA EN EL S.XV Y XVI
Dos movimients culturals que
exalten la cultura clàsssica
L’ HUMANISME
El ser humà
Centre de
l’ univers
La impremta com
Mitjà de difusió
de les noves
idees
Avanços
científics
EL RENAIXEMENT
Apareix a
Itàlia
S’exten per
Europa
Dos periodes
Quattrocento
(S.XV)
Cinquecento
(S. XVI)

7. - moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XIV, i
s’estén per totes les minories cultes dels països
europeus durant el segle XV. Representa un canvi
radical en la manera de concebre el món i la societat.
- es supera la visió teocèntrica del món (Déu com a
centre de tot) i es desenvolupa una visió
antropocèntrica
 ésser humà esdevé l’objecte
principal d’estudi. Únic ésser proveït de
raó i lliure.
- La fe deixa de moure el món. Es confia en la raó i
mitjançant aquesta es pot transformar el món.
https://www.youtube.com/watch?v=lT1eKStbWKY

8. - anàlisi científica dels textos bíblics i tota
matèria d’ estudi.
 model: tradició
grecollatina (traducció clàssics)
- importància de la cultura en la recerca
del benestar dels pobles i les persones.
- Interès per la ciència i el progrés tècnic.
Noves teories i concepcions.
-Ús de llengües vernacles (francès, italià,
castellà...)  transmissió cultural.
Traducció de la Bíblia.
-Molts humanistes van pretendre unir l’
herència clàssica, l’ interés científic i els
valors cristians. En aquest grup destaca
Erasme de Rotterdam.
Cànon de Leonardo da Vinci,
prototipus de l’ humanista
que adopta una actitud
científica.
Erasme de Rotterdam
Leonardo da Vinci

9. EXPANSIÓ HUMANISMEEXPANSIÓ HUMANISME
-1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg)
- sistema d’impressió mitjançant la tipografia.
- motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro  tipus
mòbils.
- difusió idees humanistes:
- gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455)
- cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia,
París, Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu.
- El primer llibre imprès en català: Les trobes en lahors de la Verge
Maria el 1474
ACADÈMIES  centren estudis de llengua, literatura i filosofia.
Ex: Acadèmia Platònica de Florència.
 Formades per erudits que gràcies al mecenatge es dedicaven a traduir
manuscrits antics i a intercanviar idees..
UNIVERSITATS (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…)
- formació i transmissió de nous coneixements.

10. Tipus mòbil de metall
Fins a mitjan segle XV els llibres
es difonien per mitjà de còpies
que els monjos escrivien a mà als
monestirs. El sistema de
Gutemberg va permetre fer un
gran nombre de còpies en el
mateix temps que un monjo
necessitava per fer una còpia. La
Bíblia de Gutemberg es va
imprimir l’ any 1455 a Magúncia.
Fitxa 1,2

11. -Fragment del 1r llibre
imprès en català:
“Les trobes en lahors de la
Verge Maria”, 1474

12. Erasme de Rotterdam fou l’Erasme de Rotterdam fou l’ humanista
de major prestigi del seu temps.de major prestigi del seu temps. (1466-
1536).
El seu pensament girava entorn de la
necessitat una reforma moral.
En la seva obra més important, Elogi
de la bogeria (1511), va realitzar una
crítica de:
 Els mals de la societat del seu
temps (la guerra, la cobdícia, la
intolerància i la incultura).
 Va advertir de les deficiències de
l'Església catòlica i va proposar una
reforma gradual i pacífica de la
mateixa, encara que sense atrevir-
se a trencar amb Roma.
 Va precedir, així, al reformisme
protestant, si bé Erasme no es va
adherir a este moviment

13. -Thomas More (1478-1535). Exposà la possibilitat d’una societat diferent,
basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.
- Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la
metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la
natura.
Thomas More
Joan Lluís Vives

14. Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI
-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol
de l’humanisme)
- considerat un dels millors pintors, també va ser un gran
científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert
en òptica. Va fer descobriments de geologia,
metereologia i hidràulica i va estudiar les marees i la
Lluna.
- va destacar com enginyer de tota mena de màquines:
militars i prototipus de voladors.
- va ser un músic notable
Catapulta. Va fer diversos projectes de
màquines militars pel duc de Milà,
Ludovico Sforza.
Projecte d’enginy volador. Va analitzar el vol
dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica.
http://leonardo.bne.es/index.html

15. Desenvolupament científic
NICOLAU COPÈRNIC:
- desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre de
l’univers.
- Església nega aquesta teoria  sistema de Ptolomeu (s.II dC)
defensa la posició central de la Terra.
MIQUEL SERVET:
-Origen aragonès.
- teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la
Inquisició.
-Estudis sobre la circulació sanguínia.
- Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.
 Període de manca de llibertat de pensament i expressióPeríode de manca de llibertat de pensament i expressió.

16. CAUSES: - finals Edat Mitjana hi havia malestar de la societat en general
per:
- luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els
principis de la religió cristiana.
- escassa cultura i relaxament del clero.
- compravenda de càrrecs eclesiàstics
 no per vocació, si per ganes de tenir beneficis
- venda de butlles i indulgències per tal d’ obtenir ingresos.
 obtenir el perdó dels pecats
CRÍTIQUES:
- es demana una religiositat més íntima, basada en la
lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació).
Erasme de Rotterdam.
- Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia
eclesiàstica.

17. Lucas Cranach. L’ Església veritable i la falsa. Detall. 1546

18. ENFRONTAMENT:
- 1515: venda de noves indulgències per ordre de Lleó X per
sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
-Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis”
contra la doctrina catòlica i la jerarquia
eclesiàstica  el papa li demana que rectifiqui
però no ho fa  excomunicat.
- nega el valor de les indulgències i el
poder de l’ Església per otorgar-les.
- proposa una nova espiritualitat religiosa.
Martí Luter. 1533. Lucas Cranch
https://www.youtube.com/watch?v=SmFAgq9GoSI

19. MARTÍ LUTERMARTÍ LUTER
- Els prínceps i nobles alemanys s’enfronten al
poder de l’emperador Carles V i al Papa. Donen
suport a Martí Luter.
- Ambicionen les propietats de l’ Església i volen
més poder.
- l’emperador Carles amb el suport del Papa
inicia les guerres de religió.
-Característiques de la reforma luterana:
- salvació per la fe (NO bones obres)
- sacerdoci universal, cadascú es relaciona
directament amb Déu per l’oració.
- autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la
Bíblia segons la seva consciència individual.
- només 2 sagraments: baptisme i comunió.
- no es practica el culte a la Verge ni als sants.
- no es reconeix l’ autoritat del papa de Roma.

20. El terme protestant sorgeix com a
sobrenom pejoratiu dels
participants, el 1529, a la Dieta d’
Espira  reunió dels prínceps i
representants de les ciutats del
Sacre Imperi per tal de protestar
contra l’ Edicte de Worms que:
- prohibia les doctrines
de Martí Luter.
- autoritzava perseguir
els seus seguidors .
El luterans van rebutjar el terme i
es van autonomenar evangèlics o
reformants.
Símbol protestant

21. EXPANSIÓ de la REFORMA
S 'estén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb
l’emperador), Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països
Baixos, Anglaterra i Suïssa.
De forma contemporània al luteranisme, sorgeixen
nous moviments de reforma religiosa:
- Calvinisme (Joan Calví)  doctrina de la
predestinació

les persones estan condemnades o salvades en
néixer, sense que les obres siguin importants. Déu
va elegir els seus fills abans de la creació del món.
- difusió per França: hugonots
- difusió per Anglaterra: puritans
- Escòcia: John Knox: funda església
presbiteriana (basada idees Calví)
Joan Calví

22. Lectura de la Bíblia fidels
Absència d’
imatges
pastor Trona, sense
altar
Interior de San Pere del Vaticà. Temple catòlic
Interior d’ un
temple calvinista
de Lió. Oli del
segle XVI

23. - Anglicanisme (Enric VIII
d’Anglaterra)
-conflicte amb el Papa (Climent VII)
 es volia divorciar de Caterina
d’Aragó (tia de l’emperador Carles)
però el Papa li negava la possibilitat.
- per mitjà de l’ Acta de
Supremacia 1534: crea l’Església
anglicana separant-se de Roma i s’
autoproclama cap de l’ Església d’
Anglaterra.
El clergat va restà sotmés a l’ Estat
però es van mantenir molts dogmes
catòlics i s’ hi va conservar el culte
solemne.

24. Fitxa 3

28. Davant la ràpida difusió de la Reforma
protestant les autoritats religioses veuen la
necessitat d’ actuar per dues vies:
1- Persecució dels protestants1- Persecució dels protestants
El 1542 es restableix la Inquisició, tribunal
eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar
els heretges. No es dubtava en utilitzar la
tortura per obtenir declaració.
Creació de la Congregació de l’ Índex:
estableix quines lectures són contràries a la
doctrina catòlica i els prohibeix.
Actes de fe: qui era acusat d’ heretge i no
renegava en públic de les seves creences,
podia ser cremat a la foguera.
Acte de fe

29. - Per això es convoca entre el 1545 i
el 1563 el Concili de Trento
(congrés de bisbes , altres
representants de l’Església i
monarques com l’ Emperador
Carles V.
2- Renovar l’ interior de l’ Església, corregirRenovar l’ interior de l’ Església, corregir
els error i defensar els dogmesels error i defensar els dogmes.
Acte de fe celebrat a la
Plaza Major de Madrid
l’ any 1680
Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495

30. - confirmar els dogmes la doctrina
elaborada per l’Església.
- proclamar que la fe era important,
però que la salvació s’aconsegueix
també per les bones obres.
- confirmar els 7 sagraments.
- caràcter sagrat de la missa i el culte
a la Mare de Déu i als sants.
- es declara la Vulgata com la única
interpretació vàlida de la Bíblia.
- fundar seminaris per a la formació de
sacerdots.
- crear nous mitjans per estendre la
dotrina catòlica. Catecisme i noves
escoles.
- prohibició de venda d’indulgències.
- obligació dels bisbes de residir a la
seva diòcesi i els sacerdots a la seva
parròquia.
- el clero ha de tenir una vida exemplar
i respectar el celibat.
Papa Emperador
cardenals
Sessió del Concili.
Pintura del segle XVII

31. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMADIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA

32. Fitxa 4,5

33. - importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal, que
afavorien l’ enriquiment.
- procés de secularització  la religió deixa de ser el centre de
da cultural i espiritual com passava a l’ Edat Mitjana.
- L’ Ideal home del renaixement deixa de ser el cavaller
medieval i passa a ser el del cortesà. També guerrer però
culte i refinat.
- Període de gran interés per la música, les lletres i l’art, les
ciutats comptem amb nombrosos artistes i pensadors.
L’ esperit humanista es va difondre per les ciutats, on la burgesia
havia consolidat la seva riquesa i poder. La seva mentalitat era més
oberta i adequada al seu temps.
-Nobles i prínceps  governants de les ciutats italianes van impulsar la
renovació cultural i amb el seu ajut econòmic a artistes es van convertir en
mecenes, patrocinant les seves obres.
- Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència)

34. Palau
renaixentista
Reproducció de la Villa Farnesina a Roma (1508-1511). És un model de palau
renaixentista. Residència d’ un banquer se Siena, reflecteix la sumptuositat que
envoltava la burgesia. L’ interior està pensat per fer-hi festes i representacions
teatrals, Està decorat amb frescos de temes mitològics i escenes de l’ antiguitat
clàssica.

35. Una nova concepció de l’ art
-Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu
taller i no firma les obres.
canvi
- Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la
fama i el reconeixement
 molt cultes, desenvolupen diverses
disciplines (Leonardo).
- suport dels mecenes: persones riques
que finançaven les obres i protegien els autors. (Ex: els
Mèdici)
https://www.youtube.com/watch?v=1Cu_rIPG1Z0&feature=related

36.  El Renaixement va promoure la recuperació de l’art de
l’antiguitat grecoromana.
 Els pintors i escultors es van obrir a nous temes profans
sorgits de la mitologia clàssica. Tot i que no es van
abandonar els temes religiosos, proliferaren els retrats.
 Els artistes van voler plasmar a les seves obres la bellesa
ideal.
 Van considerar l’ésser humà l’obra més perfecta de Déu i es
preocuparen per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia
humana.
 Els arquitectes van assimilar la bellesa a la simplicitat de les
línies i l’harmonia de les proporcions. S’ abandona la
grandiositat i abundant decoració del gòtic.
 Els pintors van adoptar la perspectiva (donar profunditat a
les imatges), fonamentada en regles de proporcionalitat
matemàtiques.
 Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons
del classicisme.

37. Perspectiva: Representació
dels objectes en un pla,
conservant la proporció de les
formes, les distàncies que les
separen i la disposició en la
que s’ofereixen a la vista.
Permet representar les 3
dimensions de la realitat
(alçada, amplada i volum) en
una superfície de 2
dimensions.Esposori de la Mare de Déu, Rafael
(1504)

38. -Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504.
Cinquecento.
-Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga
central que marca la perspectiva. Domina la tècnica i
el retrat. Les seves composicions són elegants i
harmòniques

39. El Renaixement sorgeix a Itàlia a finals del
s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes:
1. Quattrocento (s. XV). El gran centre
cultural va ser la ciutat de Florència.
Impulsors: família Medici.
2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de
difusió: Roma. El Renaixement s’estén
per tota Europa.

40.  Els arquitectes van buscar el domini de l’espai introduint
elements simples, proporcionats i ordenats, que
contribuïssin a crear un espai racional.
 Aquests elements es van inspirar en els models
grecoromans: arc de mig punt, columnes, frontons,
cornises i cúpules.
 A Florència van destacar Filippo Brunelleschi i Leon Battista
Alberti, que van introduir innovacions estilístiques basades
en les lleis de la geometria.

41. Alberti: façana i interior de Santa
Maria Novella, Florencia. 1456
Recreació d’ un temple grec.

42. Brunelleschi: Església de San Lorenzo,
Florència. 1418. La planta de creu
llatina i la repetició d’ elements reforcen
la sensació de profunditat espacial.
Totes les línies horitzontals
convergeixen en un únic punt: l’altar.
CÚPULA DE SANTA MARIA IN FIORE (FLORÈNCIA)

43.  Els escultors es van interessar per la representació del cos
humà, seguint els models clàssics pel que fa a les proporcions
i al tractament del nu.
 Donatello va expressar l’elegància a les seves obres, i va
infondre a les seves figures una vitalitat fins aleshores
desconeguda. Lorenzo Ghiberti va destacar per la realització
dels relleus del Baptisteri de Florència.

44. PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTIPORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI
És famós pels seus 3 conjunts de portes de
bronze d’alt valor artístic.
-Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats
en aquest baptisteri.
- Edifici de planta octogonal, les parets són de
gres decorades amb marbres de diferents
colors: blanc, verd i negre.
- 1401: concurs per decorar la porta nord
- guanyador: Lorenzo GHIBERTI
Sacrifici d’Isaac, 1401.

45. És una escultura
inspirada en l'època
clàssica i amb una
composició
clarament
praxiteliana; encara
que tracta un tema
bíblic, a l'escultura
es pot observar la
gran semblança que
té amb un heroi de
l'Antiguitat clàssica.
És la primera
estàtua exempta de
l'escultura
renaixentista que es
va realitzar en
bronze tota nua.
David. 1430
Déu Hermes. Praxítel·les
David de Donatello

46.  Les grans innovacions dels pintors del Quattrocento van ser l’ús
racional de la perspectiva i les lleis de la geometria.
 La perspectiva permetia representar la profunditat en una superfície
plana, el gust per la representació de la naturalesa i l’aprofundiment
en la psicologia dels personatges.
 Masaccio, Piero della Francesca i Sandro Botticelli són els pintors més
representatius.

47. LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)
-Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa
Maria Novella (Florència)
- Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant
Joan i els donants.
- Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs
romans, amb volta de canó dividida en cassetons i
sostinguda per columnes jòniques, adossades a
pilastres que sostenen un entaulament.
- Masaccio aconsegueix que la composició sigui un
perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una
arquitectura i el mur estigui foradat.
- Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el
volum i el realisme dels rostres.
- Sota la composició, com si fos la base hi ha un
altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha
una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E
QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL
QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.

48. FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)
-És una pintura sobre taula.
- 2 parts ben marcades:
1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després
de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat.
2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç
(mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.

50. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484
Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel
seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no
representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una
petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.
A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de
l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui
els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la
llegenda després es convertiran en éssers.
Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius
florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit
florit: és blanc i està brodat de blauets.
http://www.edu3.c
at/Edu3tv/Fitxa?
p_id=21724&p_ex
=pinzellades%20d
%27art&p_num=3

52.  Leonardo da Vinci és un model d’artista del Renaixement,
excepcionalment dotat per a la creació artística i la ciència. Va ser
un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a
difuminar els contorns per crear sensació de profunditat.
 Entre les seves obres cal destacar La Gioconda i el Sant Sopar.
 Rafael Sanzio despunta pel domini de la tècnica, pels retrats i per
l’elegància i harmonia de les composicions. Són remarcables les
seves Madonne i les pintures murals de les Estances Vaticanes.
 A Roma, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina. Aquests frescos
reflecteixen una concepció volumètrica de la pintura, ja que les
seves figures estan dotades d’un volum gairebé escultural.
 Al segle XVI va destacar l’escola de Venècia, ciutat on van treballar
Tintoretto, Giorgione, Ticià. Les seves obres són plenes de colorisme
i sensualitat.

53. LA GIOCONDA. LEONARDOLA GIOCONDA. LEONARDO
-Quadre + famós de la pintura
occidental.
- Pintat a principis del s. XVI. És el
retrat de mig cos d’una dona que
mira directament l’espectador, amb
una expressió una mica enigmàtica.
- Identificada com a Lisa Gherardini,
esposa d’un mercader florentí
Francesco del Giocondo. Mona era
una contracció comuna de la paraula
italiana madonna (dama).
- Oli sobre taula de 77 x 53 cm
- tècnica de l’sfumato
- exposat al Museu del Louvre de
París
http://tu.tv/videos/LeonardoDaVinciDocumental

54. SANT SOPAR. LEONARDOSANT SOPAR. LEONARDO
-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del
convent de Santa Maria della Grazie, a Milà.
- Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.
- Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i
com és narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en
el moment en què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de
trair.
- tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.

55. LA CAPELLA SIXTINALA CAPELLA SIXTINA
Autor: Miquel Àngel (1475-1564)
Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes
es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat.
Tècnica: pintura al fresc
Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (àbsis)
Temàtica: històries de la Bíblia.
2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566)
Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes
obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel.
- sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segint
l’encàrrec del Papa Pius V.
Capella Sixtina: lloc on es celebra el cònclave  la reunió del Col·legi de
Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma,
càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de
l’Esglésica Catòlica) i Cap de l’Estat del Vaticà.
Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa.
Fumata blanca: HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla
seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre.
Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)

56. Creació d’Adam.
El pecat original.
El diluvi universal.

58. 1. Crist Jutge
2. Sant Bartolomeu
3. Ressurrecció del justos.
4. Barca de Caron
1 2
3
4

60. LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINALLA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL
-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i
sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant
Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la
pròpia pell).
- Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.
- Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes
impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el
Leviatan (monstre marí, visió de Job).
- Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.
- Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la
columna, la creu, els claus i la corona d’espines.
-Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
http://www.vatican.va/various/cappelle/sistina_vr/index.html

61. ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAELESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL
-Diògenes se’l veu
assegut a les escales
(4).
- Grup format per
diversos
personatges. El que
dibuixa amb un
compàs és
Bramante.
- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
- Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.
- Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.
- Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i
dóna profunditat al quadre. (1)
-El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)
- El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)
1
2
1
2
3
4
5

62. http://www.xtec.cat/~lvallmaj/taller/atenes.htm
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?
p_id=21889&p_ex=pinzellades%20d%27art

64. BACANAL. TICIÀBACANAL. TICIÀ
-Encàrrec del duc de Ferrara
per a decoració de l’estança
del seu castell.
- Oli sobre tela, pintat vers el
1519-1520. Actualment és al
Museu del Prado.
- Representa un tema
mitològic: una festa del déu
del vi, Bacus, una bacanal.
- S’observen personatges
parlant, prenent vi, ballant,
amb braços i cames en
moviment. Es passen el vi els
uns als altres. La dona del
centre, identificada com a
Violant, de qui estava
enamorat el pintor, té una
partitura al costat on diu. “Qui
beu i no torna a beure, no sap
el que és beure.”
-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.
- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar
els trets de caràcter dels seus personatges.

65.  Al llarg del segle XVI, els papes van exercir un gran mecenatge
sobre les arts.
 El papa Juli II va iniciar la construcció de la basílica de Sant
Pere del Vaticà i va encarregar les obres a Bramante i, més
tard, a Miquel Àngel.
 Al nord d’Itàlia va destacar Andrea Palladio, que va posar al
servei de la burgesia els elements arquitectònics dels temples
clàssics.
-s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA

66. Temple romà de Vic
Vil·la Capra, Andrea Palladio
Elements d’inspiració romana:
1.Figures exemptes.
2. timpans.
3. Columnes corinties.
4. Escalinates.
Aquesta vil·la era el centre d’1
gran explotació agrícola. Va ser
imitada en molts països, ex: les
mansions de camp angleses i
del sud-est dels EUA
construïdes en els segles XVII i
XVIII, imiten aquest patró.
1
2
3
4
Planta de la vil·la
composta per les
formes
geomètriques més
senzilles: quadrat,
cercle i rectangle.

67. SANT PERE DEL VATICÀSANT PERE DEL VATICÀ
La construcció de Sant Pere del Vaticà (1506-1666) simbolitza
el poder de l’ Església de Roma. Hi treballen diferents artistes
renaixentistes i barrocs. Bramante fa el projecte de basílica de
planta de creu grega, segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i
Maderno farà la façana.

68. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII)
Façana, Carlo Maderno (s.XVII)

69.  A més d’arquitecte, Miquel Àngel era pintor i està considerat com l’escultor
més important del seu temps.
 La seva obra ja no se centra en la recerca de les proporcions i l’equilibri, sinó
en l’expressió de sentiments.
 Els temes : personatges bíblics i mitològics, també retrats.
 Un altre gran escultor fou Benvenuto Cellini, que va representar temes
mitològics com Perseu. Se’l considera un artista de transició (manierisme) cap
al Barroc.

70. MOISÈS. MIQUEL ÀNGELMOISÈS. MIQUEL ÀNGEL
- Encàrrec del Papa Juli II per la
seva tomba.
- Escultura en marbre, acabada el
1515.
-Representa el profeta Moisès, just
després de baixar el mont Sinaí
amb les Taules de la Llei.
- Contempla horroritzat que els
jueus estan adorant una escultura
d’or.
- Escultura amb volum gràcies a la
llum i als plecs de la roba.
- Destaca la perfecció de
l’anatomia i l’expressió del rostre,
la musculatura en tensió. Sembla
que l’escultura s’hagi d’aixecar.
- Es representa amb banyes al cap
per un error en la traducció feta
per Sant Jeroni en el capítol del
llibre de l’Èxode. En el text en
hebreu es comenta que del rostre
del profeta emanen uns rajos de
llum, i Sant Jeroni ho va traduir
dient que el seu rostre era banyut.
L’error en la traducció és possible
perquè la paraula “karan” en
hebreu pot signficar raig o banya.

71. LA PIETAT. MIQUEL ÀNGELLA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL
- Escultura de marbre, es localitza a la
Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499
-Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel
seu monument funerari.
- Representa cos de Crist mort sobre la
falda de la seva mare, Maria.
- Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i
restricció clàssica.
- Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex
és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla
fins la base on cauen les vestimentes.

72. MIGUEL ANGEL: EL DAVIDMIGUEL ANGEL: EL DAVID
-Obra de 1504. Cinquecento
-S’hi observa l’estudi de
l’anatomia humana i la cerca
de la bellesa ideal. Com a
característica específica de
Miquel Àngel, podem dir que
no es centra només en les
proporcions i l’equilibri, sinó
en l’expressió dels
sentiments.

73. PERSEU, BENVENUTO CELLINIPERSEU, BENVENUTO CELLINI
Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí,
deixeble de Miquel Àngel.
Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme
de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.
- Obra feta en bronze.
-Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus.
- Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb
serps al cap que si et mirava quedaves petrificat.
Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’acer
per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut
brillant, regal d’ Atenea. Va poder tallar el cap de
la Medusa fent servir l’escut com a mirall. I
gràcies al casc d’Hades que fa invisible a qui el
porta . També porta unes sandàlies alades.
- De la sang de la Medusa en va néixer el cavall
alat, Pegasus.
- Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i
Casiopea.
- Hermes: missatger dels déus
- Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.

74. -Difusió durant el s. XVI
FLANDESFLANDES
-Poca influència del Renaixement italià. Es desenvolupa un estil propi:
- gust pels detalls
- el realisme
- retrats
- NO al·lusions a l’antiguitat clàssica
-Artistes: Jan van Eyck  domina l’oli i la perspectiva
- obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.
-Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco)  món imaginari i fantàstic amb una
finalitat moralitzadora
- obra: El jardí de les delícies, 1515.
-Artista: Pieter Brueghel el Vell  escenes de la vida quotidiana i ofereix una
visió grotesca i satírica de la realitat.
- obra: La sega, 1565

75. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21728&p_ex=pinzellades%20d%27art

76. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565

77. El Bosco. El jardí de les delícies, 1515El Bosco. El jardí de les delícies, 1515
Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i
dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar
sobre aquella.
-Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció
moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.
- es conserva al Museu del Prado, Madrid.
- encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les.
El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern
Tancat, 3r dia de la
creació del món.

78. ALEMANYAALEMANYA
-Triomf reforma luterana  deixa de banda
la pintura religiosa per centrar-se en
paisatges i retrats
- Artista: Albrecht Dürer  important
dibuixant i gravador.
- obra: taules d’Adam i Eva  síntesi de
la perfecció ideal del cos humà.

80. FRANÇAFRANÇA
-mecenes: monarca Francesc I.
- Destaca en ARQUITECTURA la construcció de castells.
- En l’ anomenada escola de Fontainebleau hi van confluir influències
flamenques i italianes en un art refinat i ornamental
- influència flamenca i italiana
Castell de Chenonceaux, 1520-1560