1. JOCS
FLORALS
2021
P O E M E S , T E X T O S I D I B U I X O S D E L ' A L U M N A T D E L T O R R E N T D ' E N M E L I S
E S C O L A T O R R E N T D ' E N M E L I S
2. SANT JORDI AL TORRENT
És Sant Jordi, de nou
aquest any, per sort,
diferent del passat.
No estem a casa,
no estem tancats.
Però la guàrdia
no podem baixar.
Hem d'anar amb compte,
vigilem en tot moment!
No ens agradaria gens
anar enrere com els crancs
i estar tot el dia a casa
com a mussols, tancats.
I com sempre, us recomanem:
llegiu, llegiu molt!
ompliu el cap d'aventures,
poesies i cançons!
Dia de llibres, roses i felicitat
Sempre amb mascareta i gel. És la realitat
Però tothom, infants i adults del Torrent
sempre amb un somriure i ben contents.
Us desitgem que passeu en família una bona diada de Sant Jordi plena de llibres i
il·lusió i que gaudiu plegats amb la lectura de la revista dels Jocs Florals.
Feliç Sant Jordi 2021!!
3. LA PAPALLONA TÉ ELS MEUS COLORS PREFERITS,
TOTS SÓN COLORS MOLT BONICS:
EL VERMELL DE LA MADUIXA,
EL GROC COM EL SOL,
EL ROSA COM EL PORQUET.
TOTS SÓN BONICS ELS COLORS DE L'ARC DE SANT MARTÍ.
A MI M’AGRADEN TOTS ELS COLORS.
Oriana León Viñas
H E V I S T U N A G R A N O T A ,
J U G A N T A L A P I L O T A I
U N C R A N C B A L L A N T
D A M U N T U N B A N C .
CRISTIAN GRISAU CARNÉ
TINDRÉ UN GOS
LI DIRÉ FLOC
SERÀ PELUT
LI DONARÉ PINSO.
L’ESPERO AMB IL.LUSIÓ
I JA L’ESTIC ESTIMANT.
NOAM AGUILAR PÉREZ
POESIA 1rA
ELS COLORS
ORIGINALITAT 1rA
ESFORÇ 1rA
FLOC
LA GRANOTA I EL CRANC
4. MENJO FRUITA CADA DIA
I TINC MOLTA ENERGIA.
M ’ A G R A D A L ’ E S P O R T
I TINC MOLTA SORT.
MARCO UN GOL PEL MEU EQUIP
I GUANYEM EL PARTIT.
POL PIQUÉ RODRÍGUEZ
ELS MEUS PATINS
EL VIATGE
SÓN MOLT DIVERTITS
I TAMBÉ MOLT PETITS.
SÓN DE COLOR ROSA I LILA
COM LA MEVA MOTXILLA.
CADA DIA SURTO A PATINAR
DESPRÉS D’ESMORZAR.
NICOLE DE LEÓN HUIMAN
PER VIATJAR AGAFO LA MALETA
I SI TINC GANA EM MENJO UNA
GALETA.
DESPRÉS HE PUJAT AL FAR
I HE MIRAT EL MAR.
JESSICA PRAT LEÓN
POESIA 1r B
L'ESPORT
ESFORÇ 1r B
ORIGINALITAT 1r B
5. Què és això? -va dir la Jana.
No ho sé - va respondre el Lucas.
Anem? - va dir la Jana.
Sí - va dir el Lucas.
Encara està aquí? - va dir la Jana.
Síííí. I tant - va dir el Lucas.
Llavors la Jana va tenir una idea, -empenyerem l’ós fora de
la cova- i al Lucas li va semblar bé. El van empènyer i
empènyer i empènyer però no podien i el Lucas va caure per
un forat. La Jana va agafar una corda i el va ajudar i va
empènyer l’ós fins que es va despertar. Grrrr!!!!
Aaaaaaahhhhh! -van cridar els dos.
Aaaahhhh! On són els meus fills!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!? -va dir la
mare.
Hem de vèncer l’ós- va dir un llop.
Lluitarem -va dir un mussol.
Però necessitem dos animals més -va dir un eriçó.
Ja /en/ teniu dos més!!! - van dir la Jana i el Lucas a l’hora.
D’acord -van dir els altres animals.
Hi havia una vegada dos germans, una nena i un nen. Vivien en
un castell al bosc i no els agradava viure allà perquè els
obligaven a portar vestits molt incòmodes. Llavors un dia van
decidir escapar-se a la nit. La nena, que es deia Jana, i el nen,
que es deia Lucas, van agafar les maletes i van marxar. Amb la
llanterna a la mà van veure una cova, van entrar i van sentir un
soroll: gooxi i gooxi.
Aleshores van veure un ós dormint i van seure a terra a esperar
que marxés i mentrestant van dormir una estoneta. Quan es
van despertar l’ós encara estava dormint.
I van sortir corrents.
Al castell:
I la Jana i en Lucas van veure, en la fosca nit, una cabana.
Quan van entrar hi havia tot d’animals, però animals normals.
Llavors van entrar i van dir:
Van lluitar i l’ós se’n va anar. I van viure feliços al bosc.
Sofía Torralbo Castillo
PROSA 2n A
LAJANAIELLUCASAL'ATAC
6. Hi havia una vegada tres germans que anaven pel bosc. Es
van perdre i van trobar un cérvol i li van preguntar per on
havien d’anar i el cérvol els va dir, és cap allà i ells van dir
d’acord i van seguir caminant. Després es van trobar un
mussol i els va dir, és cap allà i van seguir i van tornar al lloc
on estava el cérvol i un cop allà, van estar una estona i van
veure cap a on volien anar.
Conte contat ja s’ha acabat.
Lliçó: no confiïs en la gent desconeguda.
Una vegada vaig anar a la platja amb els meus
pares i els meus germans. Hi havia un senyor amb
un carretó de gelats i ens va donar un gelat. Ens el
vam menjar i ens vam anar a casa a jugar amb les
joguines.
El meu germà petit Mateo va jugar amb els cotxes.
El meu germà gran, l’Andreu es va posar a jugar a la
Playstation. I jo vaig jugar amb la meva nina que es
diu Nancy.
Va ser un dia genial.
Cristina Mata Vasquez
ORIGINALITAT 2n A
PERDUTSALBOSC
ESFORÇ 2nA
UN DIA A LA PLATJA
Martina Peix Gràcia
7. Una vegada hi havia un nen que anava d'excursió a un
bosc molt llunyà i es va trobar a molts animals i
insectes i també es va trobar amb un os molt gran i li
va dir que el seguís i el nen va caure per un forat molt
gran i estava molt espantat i tenia una llanterna i va
veure un túnel i va aconseguir sortir i es va trobar un
gos i li va dir al gos vine amb mi, aleshores el nen es
va trobar un llop que feia molta por i els hi va dir veniu
i van arribar al final, aleshores el llop se'l va menjar i
va venir l´os i es va barallar i el va derrotar i li va
treure el nen i al gos i se'n van anar a un lloc molt
llunyà i es van trobar amb la seva família i van anar de
viatge a França i van anar a veure molts monuments i
després van anar a dinar i se’n van anar a casa seva i
es van fer un batut molt bo i després van esmorzar.
Marc Ocaña López
Havia una vegada a París una nena que vivia a la Torre
Eiffel i va pujar a la torre quan es feia de nit i després
va baixar a casa i va posar el pessebre i quan estava al
llit va venir el Pare Noel i es va despertar i va veure que
hi havia molts regals i va pujar a la Torre Eiffel i va
veure molts més regals i després els va obrir tots.
Violeta Lara Portal
EL BOSC
PROSA 2nB
ORIGINALITAT 2nB
A PARIS
8. Hi havia una vegada un gat que anava a dormir amb el seu fill. Al cap d’una
estona es van despertar i van anar a la cuina a menjar tonyina. Després se’n
van anar a dormir un altre cop.
Al dia següent van sortir a comprar una papallona. Tenia les ales blaves. Se la
van emportar a casa i la van cuidar molt. Li van posar el nom d’Alaf. Van ser
molt feliços.
I conte contat, ja és acabat!
Basmala Zanna
EL PINGÜÍ
El pingüí és un animal divertit
perquè camina amb molt estil.
Porta una negra capa
que és molt maca.
Al mar pesca un peix
i d’un ou neix.
I camina de costat
com un crack.
Abdullah Lamrani
ESFORÇ 2nB
LA PAPALLONA
POESIA 3rA
9. Carnestoltes és un home diferent,
divertit, rialler i polivalent.
Té la camisa a ratlles
i els pantalons de quadres.
Ens fa riure, cantar
i també ballar.
Ona Piqué
La meva conilleta
es diu Fumeta.
Menja pastanagues
si no les hi amagues.
Corre per la gàbia
i per la terrassa,
a vegades massa.
Juga i salta amb mi
i s’amaga sota un pi.
Si la faig enfadar,
el dit em mossegarà.
Ashly Cerrato
ORIGINALITAT 3rA
CARNESTOLTES
ESFORÇ 3rA
LA MEVA CONILLETA
10. El coronavirus és molt dolent,
perquè mata a molta gent!
Ens hem de posar gel hidroalcohòlic,
per protegir-nos de la covid.
Si no et vols contagiar,
te n’has de vacunar!
Però això algun dia s’acabarà
i tots junts ho podrem celebrar!
I amb la família tots reunits,
ens farem petons de dia i de nit.
Júlia Oliveros
El cocodril té moltes dents
i espanta a la gent.
S’amaga al fons del riu
i no diu ni piu.
Menja un nyu o una zebra
que caminen sobre la pedra.
El cocodril amaga el seus ous
perquè neixin els petitons.
Josue Carrillo
EL CORONAVIRUS
POESIA 3rB
ORIGINALITAT 3rB
EL COCODRIL
11. El meu avi té un gat
i una rata s’ha menjat.
Juga amb una pilota
que bota i bota.
Dorm al seu llit
que és una mica petit.
Vol que l’acaronis
amb la mà
i es comença a estarrufar.
Es passeja per sobre el
para-sol
i li agrada prendre el sol.
Fiby Garzón
EL GAT
ESFORÇ 3rB
PROSA 4t A
L'IMPERI REAIXECAT
Hi havia una vegada un poble molt vell. Fa molt de temps
en aquest poble hi havia molta gent. Hi havia un fort
imperi amb un castell, un rei, una reina i uns cavallers.
Aquests cavallers estaven hipnotitzats i la gent del poble
no sabia què fer per treure aquesta hipnosi. El rei que
controlava el poble també era qui hipnotitzava a tothom,
d’això n’estaven segurs.
Un dia un noi que es deia Àlex va arribar al poble a visitar
un amic seu i sense entendre què estava passant va
decidir reunir-se amb tots els seus amics per recuperar el
castell i l’imperi del poble. Van reunir tots els cavallers
possibles, cavalls i espases. Per poder entrar al castell
alguns dels cavallers van aprofitar per distreure als
guàrdies mentre els altres entraven al castell. Tothom
tenia la seva estratègia preparada i tots tenien un paper
important.
12. L'Àlex va descobrir una porta i va entrar. Allà va veure una
sala secreta on hi havia un mirall. L'Àlex va pensar que
aquell objecte era el que feia servir el rei per hipnotitzar a
la gent.
Finalment, va decidir trencar-lo amb la seva espasa i la
gent va deixar d’estar hipnotitzada. L'Àlex va anar a
buscar el rei dolent per lluitar amb ell. El rei també
portava una espasa i era tan bo lluitant que va guanyar.
Tot i així, l’Àlex no va rendir-se i va agafar la seva millor
espasa per seguir lluitant. De sobte, el rei es va convertir
en un drac i va començar a llençar foc per la boca. L’Àlex,
que era molt àgil, va esquivar el foc i va poder clavar-li
l’espasa al drac.
Finalment, tot va tornar a la normalitat. Van poder viure
feliços i van menjar pastissos.
Oriol Montejo
A què podem jugar?
Què és això?- va preguntar la Greta.
La nostra cosina té màgia? – va dir la Valentina.
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria que vivia
amb els seus pares i la seva germana Sofia en una casa
molt a prop d’un poble petit. La nena tenia nou anys. Era
primeta i tenia el cabell marró, els ulls verd oliva i la pell
morena. La nena tenia unes amigues que eren més grans
que ella i només una que era més petita.
Un dia la nena estava a casa molt avorrida perquè estava
plovent i amb aquest dia no sabia què fer. De sobte, la
seva cosina Greta va entrar i li va preguntar:
Sense que li donés temps a contestar va entrar per la
porta l’altra cosina, la Valentina, que li va fer la mateixa
pregunta. La nena va contestar si els hi semblava bé jugar
a algun joc de cartes. A les dues cosines els va semblar
bona idea. Totes tres van obrir l’armari per agafar les
cartes, però el que van trobar va ser un joc que es diu
Sofia.
A la part frontal del joc hi havia un paper on es podia
llegir: Els jocs màgics de la Sofia.
ORIGINALITAT
4tA EL MISTERI I EL TRESOR
13. Per què no mirem el mapa? Alguna solució ha d’haver-
hi.
Totes tres volien conèixer de què anaven aquells jocs,
així que van començar a elaborar un pla. Una va seguir
buscant a l’armari, l’altra va anar a buscar si trobava
alguna cosa a l’habitació de la Sofia i l’última va anar a
buscar el seu diari secret. Després d’una estona, la Greta
va trobar un mapa i un escrit al diari. Les tres cosines no
s’ho van pensar i van començar a llegir el text. L’escrit
les portava a un volcà però cap d’elles sabia per on
començar. Al cap d’una estona una d’elles va dir:
Al cap d’una estona per fi van arribar al volcà. Allà es van
trobar una sèrie de pistes on la solució era poder tenir
poders màgics. Totes tres volien tenir-los.
Finament, després de solucionar totes les pistes les
nenes es van tornar màgiques.
Annabella Jiménez
Hi havia una vegada un nen petit que es deia Joan
que estava jugant sol al pati de l’escola. Ell jugava
amb molta imaginació, però un robot va atacar la
ciutat tot trepitjant les cases i els carrers. L’amo
del robot, que era un noi que es deia Pep, el
controlava amb un comandament a distància. Ell
volia que destruís la Terra, però el robot, quan va
veure els animals i les persones espantades i
corrent, va dir que no ho volia fer. En Joan va
xutar la pilota a la cara del Pep i li va fer caure el
comandament al terra. El robot li va donar les
gràcies i es va fer amic del Joan, i van jugar
plegats al pati de l’escola. Vet aquí un gos, vet aquí
un gat, aquest conte s’ha acabat.
Nil Pascual
ESFORÇ 4tA
EL ROBOT GEGANT
14. Hi havia una vegada un nen que es deia Mark. Vivia en una
casa de muntanya, d’aquelles de parets de pedra i finestres
de fusta per protegir-se bé del fred i la neu.
Un dia va anar a passejar pels boscos que l’envoltaven i
es va trobar un mirall vell. Primer, el volia tornar a deixar al
terra, perquè pensava que no servia per a res, però
finalment va decidir collir-lo i deixar-lo al costat d’una
pedra grossa. Al tornar a casa, va sopar i després se’n va
anar a dormir com feia cada dia.
L’endemà, va anar a veure un amic seu que es deia Biel i
van passejar per la muntanya. Van arribar fins on estava el
mirall vell i el van agafar. Se’l van estar mirant una bona
estona, fins que de sobte, un conill va passar corrent i el va
travessar. Van mirar pel darrere, però el conill no havia
sortit, s’havia quedat dins i no el podien veure. Havia
desaparegut. Es van adonar que aquell mirall no era normal,
era un mirall màgic.
Els dos amics van decidir que també entrarien dins.
Aquell vespre, van tornar a casa, van sopar i es van ficar al
llit. Però a les dotze, es van llevar, van sortir d’amagat i van
arribar fins a la pedra on havien guardat el mirall. Allà el
van travessar com abans havia fet el conill.
Es van trobar dins d’una cova . Quan van sortir, van veure
que estaven en un món de somni ple de fades, dracs,
cavallers, princeses i tots aquells personatges que
acostumen a sortir en els contes clàssics.
Un cavaller amb una armadura molt neta i brillant els va
preguntar d’on venien i li van explicar que havien arribat
allà gràcies a un mirall màgic.
El cavaller els va portar en audiència davant del rei. En
aquell just moment un drac va atacar. El cavaller els va
recomanar que escapessin al Pantà de les Aigües Termals
que hi havia darrere el Castell. Allà van trobar una fada que
els va donar una poció màgica que havia preparat per a que
la donessin a beure al drac. Després d’una bona estona, van
preparar una trampa pel drac. Van fer un ninot en forma
d’ovella negra amb potes rosses, que són les preferides pels
dracs ferotges i dins la van farcir amb la poció.
La poció el va convertir en un ésser tan petit com un
microbi i ja no espantava ningú.
El rei els va estar tan agraït que els va regalar un collaret
amb el que podrien entrar i sortir quan volguessin d’aquell
món màgic. Van tornar a casa seva i van guardar per
sempre el mirall i el collaret que els havia fet viure aquella
aventura fantàstica.
Biel Badia
PROSA 4t B
EL MIRALL MÀGIC
15. Cada dia passaven uns camions que netejaven aquella
pluja de gel desinfectant, bacteris i ninots. Alguns
estaven espellifats i es llençaven, d’altres, que encara es
podien aprofitar, es donaven als nens i nenes petites.
Després d’un temps, van començar a ploure menjars com
pizzes, entrepans, etc i també gossos, granotes,
retoladors i alguna que altra persona. El poble es va
passar a anomenar el poble dels bojos.
A partir d’aquell dia, ni els camions podien treballar, ja
que els carrers estaven plens d’obstacles. La gent ja no
sortia de casa, i per a menjar, només calia allargar el braç
i agafar qualsevol cosa mengívola.
Més tard, els menjars eren tan grans, que es podia sortir
amb una forquilla i un ganivet i tallar la porció que et
volies menjar.
Quan plovien gossos, es posaven matalassos per evitar
fractures als ossos i després tothom tenia animals a casa.
Si plovien nens i xumets, tothom augmentava la família.
Fins i tot a vegades queien cases de joguina.
A la fi, un dia els habitants del poble es van cansar, van
reunir-se per veure què podien fer, i van decidir agafar
avions per a no tornar mai més. Van trobar un país
anomenat Gelatilandia, on hi havia molts gelats de tot
tipus i van viure feliços per sempre.
Eva Vila
Hi havia una vegada ja fa molt de
temps, un poble que era famós per
tenir les pluges boges. Els seus
habitants, ja n’estaven molt cansats. I
és que quan plovia, no ho feia com a
tot arreu que cau aigua del cel. Aquí
només plovia gel desinfectant, ninots
de pelfa en forma del virus del covid-
19, i tot tipus de bacteris malignes.
Les viles i ciutats veïnes
l’anomenaven el poble dels virus.
ORIGINALITAT 4t B
EL POBLE DE LES PLUGES BOGES
16. Fa molt i molt de temps, hi havia una princesa que estava
tancada en una torre molt alta. Una bruixa molt dolenta
l’havia tancada allà i no se’n podia escapar.
Un dia, un príncep valent va voler rescatar-la, però la
bruixa li va enviar un terrible encanteri que el va
convertir en granota.
La princesa es va passar tot el dia fent-li petons, fins que
al final un el va salvar i va recuperar la seva forma
original.
Tots dos van derrotar la malvada bruixa i van escapar del
bosc on hi havia aquella terrible torre.
Van anar a viure molt lluny d’allà, en un palau fantàstic, i
van ser feliços per sempre més.
Tiffany Venegas
L A P R I N C E S A
ESFORÇ 4tB
17. LES VERDURES
Hi ha nens que els agrada
menjar verdures alguna vegada.
D’altres no en volen menjar
perquè prefereixen anar a jugar.
A l’escola sempre toca
menjar verdures amb pollastre.
Per a molts és un desastre
acabar-se la safata.
L’amanida els dilluns
ens la mengem tots junts.
Les mongetes els dimarts
les mengem fins a la meitat.
Arriben les pastanagues els dimecres
acompanyades amb unes salsetes.
Per sort arriba el dijous
i ho acompanyem amb uns ous.
Davi Graça
COVID
La pandèmia va arribar
i a casa em vaig confinar;
sense poder sortir
ni poder-me divertir.
Mascareta, gel i guants,
mesures i obligacions.
Amb això podem sortir tots
per anar a qualsevol lloc.
Sense poder anar al parc,
ni a sortir a comprar...
Jocs nous ens vam inventar
per a casa poder jugar.
La vacuna va arribar
i els contagiats van baixar.
La mascareta hem de portar
per la covid finalitzar.
Stephany Quintana
ORIGINALITAT 5èA
POESIA 5èA
18. LA BALLARINA
Com li agrada a la ballarina,
anar sempre amb faldilla.
Fa un salt i acaba volant,
fa una tombarella i queda rodant.
Al cap porta una cua o una trossa,
perquè així el pentinat no es destrossa.
Mira-la ballar, és al·lucinant!
Mira-la saltar, és molt fascinant!
Un tutú d'un color,
per a mi rosa queda millor.
Sabates molt finetes,
i mitgetes molt primetes.
Entrena cada dia
amb la professora.
S'apunta a les olimpíades
amb les seves companyes.
María Rodríguez
POESIA 5èB
ESFORÇ 5èA
Els mesos de l’any
El gener és molt fred
si et quedes sense pèl.
El febrer és molt divertit
perquè el meu aniversari és aquí.
Al març arriba la primavera
i la sang altera.
L’abril és molt fi
perquè et quedes molt prim.
El maig és bonic
perquè la mare està feliç.
Arriba el mes de juny
que no queda gaire lluny.
De seguida ve juliol
que ve amb molta il·lusió.
A l’agost
tothom té calor.
Al setembre faves tendres,
a l’octubre unes bledes.
al novembre i desembre
tapa´t o tindràs febre.
Sofía Agudelo
19. L'ESCARABAT
L’escarabat a mi m’encanta,
perquè és un bitxet molt bonic,
i a vegades amb la seva pota
es fa un bon embolic.
Aquest escarabat pot volar
i sembla un bonic ocell.
També li agrada escorcollar
la meva roba de gairell.
Aquest bitxet tan bonic,
no és gens aquàtic...
El vaig posar a la piscina
i ha acabat fet una teranyina.
Les banyetes són precioses.
Les potetes són millors.
I amb les antenes desastroses
pot percebre els meus olors.
Adrià San Julián
LA GRANJA
El meu avi viu a una granja
Que és molt maca i lluminosa.
Les parets són de color vermell i blanc
i té unes totxanes de color fang.
El gos del meu avi
viu content a una gàbia,
no penseu que és maltractat...
si no passa gens de gana!
Ple de coixins sempre dorm,
si no es perd en els records.
És molt gran i molt viscut
i té el cabell de diferents colors.
També té cavalls
que són macos i elegants.
M’agrada quan caminen
perquè són espectaculars.
I també té ànecs molt macos,
Que em fan riure quan es banyen a
l’estany.
Són de color blanc
com els núvols del cel brillant.
Johan Villa
ORIGINALITAT 5èB
ESFORÇ 5èB
20. -Hola,soc Hikura i…
-HOLA! HOLA!
-I aquesta és la meva pesadeta germana!-vaig dir amb
desesperació-
Avui dia dos de març de 2045 es compleixen dos anys des
que la meva família i jo ens vam anar del Japó cap a
Barcelona.
-Sóc una noia de quinze anys i com tota adolescent tinc les
meves amigues, el meu nòvio i les meves ganes de sortir de
festa. Però he de cuidar de la meva germaneta,es diu
Hinata,té tretze anys i...JO CREC QUE ÉS MASSA GRAN PER
TENIR CANGUR !
-No et queixis noia !, aquest és el meu pare Haku.
-Haku si us plau,no siguis tan pesadet, -i aquesta la meva
mare Nejire.
-UFF….Com m’agradaria canviar de família -vaig pensar-
-Però és clar, això no passarà n’estic segu...
Riiiiiiiiing,Riiiiiiiiing !!!!.....
-VINGA!!,ara qui truca -pensava mentre anava cap al telèfon
-Hola?
-Hola bonica !
-Hola Jack, (en Jack és el meu nòvio).
-Què et semblaria anar d'excursió? -va dir en Jack-
-M'agradaria molt però...He de cuidar a la meva germana.
-Vinga, la Marta també vindrà. És la teva millor amiga, no?
-VINGA!!!,però tan sols una hora i mitja.
Després de l’excursió...
-M’ho he passat molt bé,i el telèfon aquest passat de moda és
graciosíssim.
-Per què? -va preguntar Marta
-Perquè quan truco sempre contesta una nena que diu…
“Compte amb el telèfon….Canvia el que necessites pel que vols”.
Tots van fer un silenci com mai l'havia escoltat, però sense fer
massa cas al que passava me’n vaig anar tranquil·lament.
-JA HE ARRIBAT !!!
-Com has estat germaneta ?
UN TELÈFON PASSAT DE MODA
PROSA 6èA
21. -.......
-Germaneta !?
-Hinata, on estàs !!??
-RIIING!!! RIIIIING!!!
Em vaig abraonar cap al telèfon i amb totes les meves
forces vaig cridar:
-I LA MEVA GERMANA?
-Tu volies una nova família…La teva germana no existeix-va
xiuxiuejar una veu.
-Fes que torni...-vaig demanar plorant com mai ho havia fet.
Però abans de que pogués dir res més va penjar…
Vaig esperar deu hores però ni la mare ni el pare van tornar
a casa, és més...em vaig adonar de que desapareixien de les
fotografies, també ho feia la meva germana.
-Per fi em vaig aixecar del terra i ben decidida vaig anar cap
a la porta, necessitava descobrir si la resta del món havia
desaparegut.
-Després de dues hores buscant el rastre de qualsevol humà
o animal em vaig adonar de que no hi havia ningú que em
pogués ajudar.
Després d'això l'únic que vaig poder pensar va ser:
-Per què vaig ser tan egoista al demanar això?, i per què el
telèfon sabia si ho havia demanat jo?
-Cap de les meves preguntes tindrien respostes a menys que
jo agafés el maleït telèfon i parlés amb la veu.
Vaig córrer a casa més ràpid que mai i vaig agafar el
telèfon, però abans de fer res una veu va dir…
-Jo sé que no vols això, però havies d’entendre que la gent
ho passa malament...La vida no es tan sols festa i amigues.
Només vaig escoltar el principi llavors vaig cridar
-"TU NO SAPS RES!!"
-"No...Sí que ho sé" -va dir la veu- Jo...Sóc igual que tu,és
més jo sóc TU.
-TU NO ETS JO, SI HO FOSSIS NO ESTARIES FENT AIXÒ.
-
22. -Ho pots cambiar….PODRIES FER HO!!!…Però ho has de
demanar de veritat.
-Que vols dir amb "demanar de veritat" ?
-Jo...ja he dit que sóc tu i hem parlat 7 vegades, el que dic
és que aquesta conversa ja l'hem feta 7 vegades i les set ho
has demanat intentant no tenir la culpa….I no intentant que
la teva família tornés a casa.
Em vaig posar a plorar pensant en com d'egoista havia
sigut.
-Però això l'únic que va fer és que ho demanés amb més
ganes que mai….
Vaig cridar i cridar: "FES QUE TORNIN,QUE VINGUIN AMB MI
SISPLAU"
Tan sols recordo que vaig cridar fins quedar-me adormida,
però quan vaig llevar-me… Estava amb la meva família!!!!!
Hinata la meva germana, Haku el meu pare i Nejire la meva
mare!!!
Hi eren tots i no ho podia creure, era tan feliç!
Vaig decidir no dir res als meus pares del que m'havia
passat però ara sóc jo la que demana fer de cangur a Hinata.
Tan sols espero que puguem estar sempre feliços tots junts.
Ashlyn Acosta
23. Que tal Skye? - em va dir - fa bastant fred, no?
Estic bé - li vaig respondre
Doncs jo no - acte seguit va donar un cop de mà - Així està
millor!
Necessites alguna cosa?
Necessito un descans - vaig replicar.
Haver-ho dit abans!
Ayyyy skyeceta... JO PUC PARAR EL TEMPS SI HO NECESSITES!
Ho necessites?
Pensa un número
emmm 120.000?
ANEM A LA DIMENSIÓ 120.000!
T’explico… aquesta és una de milions de dimensions
paral.leles SOBRE VOSALTRES que existeixen, nomes anem a
donar-hi un cop d’ull
Woooww…. increïble
Ho sé - va dir amb orgull - si no no seria cosa meva
Ha, ha - li vaig dir amb cara de ’’quina mala broma’’
Bé, comencem
LES DIMENSIONS PARAL.LELES
Està tot tranquil, es un dia una mica fred...jo no en tinc molt ja
que estic ben abrigada i amb una tassa de xocolata calenta a la
mà. De sobte, va aparèixer la Meredith (Meredith es un humà
amb el poder de crear i controlar mons,els que crea és clar)
De sobte vaig començar a sentir bastant calor. No sé perquè em
va sorprendre però ho va fer igual i ella se’n va adonar… o això
crec, és difícil saber què li passa pel cap a Meredith, està fora de
la meva comprensió a no ser que ella m’ho digui. Jo no estava
molt d’humor, així que em vaig desinteressar de la seva
misteriositat.
Llavors em va dir:
Ella va somriure i em va dir:
La vaig mirar de manera desconcertada i em va dir:
En aquell moment em vaig quedar gelada per uns instants i
després em va dir:
Jo vaig assentir i ella va picar de mans. Vam aparèixer en una
espècie d’habitació negra sense pinta de tenir cap tipus de
final.. NI ON ESTÀVEM TREPITJANT SEMBLAVA CREÏBLE!
En uns instants vam aparèixer en un lloc diferent segons la meva
impressió ella va tornar a aplaudir i una pantalla davant de
nosaltres es va encendre.
Ella va tornar a la realitat i em va dir
Continuarà…
‘’una historia no té una part 2 si la primera no es dóna a
conèixer, veritat?’’
Nailem Nicolás
ORIGINALITAT - 6èA
24. LA MEVA HISTÒRIA
La Regin i jo vam anar per primera vegada a l'institut a 1r de
la ESO.Vam anar a 1r i em van confondre amb un nen li vaig
dir que era una noia i em deia Ella i la Regin també ens vam
presentar. Vam anar a classe i pel passadís vaig trobar a la
meva germana.
A l’hora del pati una noia se’m va apropar i em va dir hola,com
estàs? i jo li vaig dir: bé, i tu? i vaig fer una amiga nova.
Després vem tornar a classe i tocava matemàtiques, i vaig fer
una altra amiga, i la Regin, la Marina, la Carla i jo ens vam
colar a educació física perquè ens vam escapar de classe de
matemàtiques. Vam agafar i vam saltar als matalassos, i vam
tornar a classe i gairebé ens pillen.
I aquesta és la meva història.
Daniella Hernando
ESFORÇ 6èA
PROSA 6èB
EL MISTERI DEL CAMPAMENT
L'Olivia, la Cristina i jo, estàvem en un campament d'estiu,
perquè volíem desconnectar de la ciutat. Ens vam instal·lar a
l'habitació que ens va tocar amb unes nenes que es deien
Maria i Mònica. Vam anar a fer una activitat a l'aire lliure.
Ens semblava una mica estranya l’actitud de la professora,
com una mica inquietant. Després de fer l'activitat, la vam
seguir fins que vam arribar al seu quartet. No vam descobrir
res!
L'endemà, després de dinar, vam anar al bosc i vam veure
unes persones amb un walkie talkie. Aquell aparell també el
tenia la professora del campament. Ens semblava molt
estrany.
Quan vam acabar les activitats vam tornar a anar al bosc i
vam veure a la professora amb aquelles persones. Els nois li
van dir a la professora que com no els donés una quantitat
de diners ens faria mal als nens del campament.
25. A l’endemà vam buscar una solució per allò que li van dir
a la professora. Vam decidir dir-ho a les nenes de la
nostra habitació, la Maria i la Mònica, van dir que seria
millor explicar-li a la mestra que ho havíem escoltat. No
sabíem què fer. Vam fer cas a les nenes i li vam dir a la
professora. Ella ens va dir que estava molt espantada!
A l’Olívia se li va ocórrer una idea. Vam anar a buscar a
aquells nois del bosc i els vam preguntar per a què
volien els diners. Ens van dir que els volien perquè un
d'aquells nois s'havia fet mal a la cama i se li estava
infectant i ningú els donava diners per curar-se, llavors
va tenir la idea d’amenaçar a la professora.
Vam marxar d'allà i li vam dir a la professora que volien
els diners perquè un noi s'havia fet mal a la cama i no
tenien prou diners per poder pagar els medicaments.
A la professora això la va fer sentir molt malament. Vam
anar tots junts al bosc i la mestra els va donar una mica
de diners. A l’endemà va ser tot normal i vam passar les
vacances molt bé.
Irene Garzón
UN VIATGE PER L'ESPAI
A l’any 3083,un planeta molt evolucionat anomenat Andor 98 va
ser atacat per uns extraterrestres verds i grans. Els habitants
d’aquell planeta van ser obligats a ser els seus esclaus, però un
equip d’astronautes van poder escapar en una nau espacial.
L’equip d’astronautes format per la Irina, en Rich, l’Elena i el seu
capità i pilot, en Loo, van anar a dormir, però quan era mitjanit els
va despertar l’alarma d’emergència, tots estaven espantats.
Resultava ser un cometa molt gran que es dirigia cap a la nau, en
Loo va intentar esquivar-lo, però no va ser possible. El cometa va
rascar la nau fent-li una averia als propulsors. La nau descendia a
poc a poc fins caure en un planeta verd i petit.
ORIGINALITAT 6èB
26. Sí, necessitem una nau i la teva ajuda.
En Loo es va estranyar molt perquè aquest planeta no sortia a cap
mapa. Quan va aterrar van observar que el planeta estava ple de
vegetació. Els tripulants van acampar a prop de la nau. A l’endemà
van anar a buscar aigua. A la tornada hi havia un arbre molt alt que
no els deixava passar i els astronautes van intentar moure’l, però
no es podia. Al cap d’uns instants l’arbre es va moure i va parlar. Els
tripulants es van espantar, l’arbre tenia cames i braços i uns ulls
grans i negres. L’arbre els va agafar i els va dir que ell no volia fer
mal a ningú. Ell era un Exolonia del planeta Exolot i es deia
Balrock.
En Balrock els va preguntar: necessiteu una nau?
Els tripulants, que ja estaven més calmats, van contestar:
L’arbre els va donar la nau i va pujar a sobre. En Loo li va explicar a
l’arbre tot el que havia passat al seu planeta i en Balrock va dir que
els ajudaria.
A punt d’aterrar al planeta Andor 98 l’arbre va fer fugir a tots els
extraterrestres d’un sol crit i va alliberar el planeta.
Bruno Martín
27. SI ALGÚ VOL SER REI HA DE FER UNA MISSIÓ MOLT
IMPORTANT!
EL QUE PORTI L’ AIGUA DE LA VIDA ETERNA A LA FONT
DE L’ARBRE SERÀ REI.
Rei, jo faré la missió!
L'ARBRE DELS OCELLS
A l’any 9099 totes les persones podien viure a l’espai.
Els animals tenien tots els llocs del món i van fer de nou
les seves vides del passat allà on les persones havien
viscut abans.
En un arbre molt gran vivien molts ocells.
Hi havia un ocell que volia ser rei de l’arbre.
Mentrestant el rei ocell, que ja era vell va dir:
I tots els ocells no ho volien fer però l’ocell que volia ser
rei va anar al castell i va dir:
I el rei ho va acceptar i li va donar el mapa on es trobava
la font de l’arbre.
Va tardar dies en aconseguir l’aigua.
I quan va tornar havia posat l’aigua a l’arbre i tot l’arbre
es va recuperar.
El rei li va donar la corona com el nou Rei i l’ocell va
complir el seu somni.
Andrés Álvarez
ESFORÇ 6èB