SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  94
Télécharger pour lire hors ligne
DESCRIURE 
Dolors Quinquer, 2014
Continguts 
Habilitat 
cognitivolingüística 
Tipologia textual 
Tres eixos 
Lola Quinquer
1. Descriure, 
habilitat 
cognitivolingüística 
Lola Quinquer
- Habilitats cognitives 
estretament relacionades amb 
l’ús de la llengua, que s'activen 
en produir textos descriptius, 
explicatius, argumentatius, 
etc. 
- Són habilitats que 
comparteixen trets comuns 
però es concreten de manera 
diferenciada segons l’àmbit de 
coneixement. 
Lola Quinquer
Què és descriure? 
Lola Quinquer
Què és? 
•Enunciar qualitats, propietats, 
característiques, etc. d’un objecte o 
fenomen. 
•La descripció és una manera d’organitzar del 
discurs per representar lingüísticament 
persones, animals, objectes, paisatges, 
processos, etc. 
Lola Quinquer
Descriure música 
Com és una flor? 
Lola Quinquer
Descriure 
Subjectiu: 
“Depèn de les opinions i dels 
gustos de cadascú, pots estar-hi 
d’acord o no. No hi ha encert 
o error” 
Objectiu: 
“No depèn dels gustos o 
opinions. És basa en criteris 
preestablerts. És cert o fals, pot 
estar bé o malament... 
Distanciament emocional de 
l’autor/a” 
Lola Quinquer
LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS 
ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS 
1) Fixeu-vos en: 
so: altura, durada, timbre... 
ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat 
intensitat: suau o forta, monòtona o variada 
melodia: aguda o greu, repetitiva o variada 
instruments que utilitza 
estil: monofònic, polifònic... 
2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va 
compondre? 
3) Com valores aquesta peça musical? Quines 
sensacions et provoca? 
Lola Quinquer
2. 
Els continguts 
Lola Quinquer
Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en 
els elements organitzadors és quan 
treballem els continguts i donem cos a la 
descripció. 
Lola Quinquer
Descriure una flor des de les ciències 
Lola Quinquer
Com és una flor? -o més en general, 
qualsevol objecte, fenomen…- 
PPeennssaarr eenn:: 
 QQuuèè ééss?? LL’’aappaarreellll rreepprroodduuccttoorr dd’’uunnaa ppllaannttaa 
AA qquuiinnaa ccaatteeggoorriiaa ppeerrttaannyy ((ééss uunn éésssseerr vviiuu,, uunn mmaatteerriiaall,, uunn 
oobbjjeeccttee,, uunn ccaannvvii,, eettcc.. ……)) NNoo vvaall ddiirr ““ééss uunnaa ccoossaa””,, ““ééss qquuaann””...... 
QQuuiinneess pprrooppiieettaattss oo ccaarraacctteerrííssttiiqquueess ssóónn lleess mmééss iimmppoorrttaannttss ii 
rreelllleevvaannttss.. NNoommeennaarr--lleess aammbb uunn cceerrtt oorrddrree.. 
 QQuuaalliiffiiccaarr lleess pprrooppiieettaattss:: ééss ddee ccoolloorr bbllaanncc ttrreennccaatt ((ééss aa ddiirr 
ppoossaarr aaddjjeeccttiiuuss)),, ii qquuaannttiiffiiccaarr sseemmpprree qquuee ssiigguuii ppoossssiibbllee aammbb 
pprreecciissiióó:: llaa ccoorrooll·llaa aammiiddaa …… ((ééss aa ddiirr,, ddoonnaarr vvaalloorrss aammbb 
nnúúmmeerrooss)) 
RReellaacciioonnaarr uunnaa aacccciióó aammbb aallgguunn ccaannvvii:: qquuaann eess mmiirraa aammbb llaa lluuppaa 
bbiinnooccuullaarr…….. SSii eess ppaarrtteeiixx ppeerr llaa mmeeiittaatt eell ppiissttiill…… 
........ 
Lola Quinquer
Descriure un 
cuc de seda: 
quantificar les 
propietats 
 agafar un regle 
 agafar el cuc de seda posar el cap del cuc al 
zero del regle 
 mirar a quin número arriba la cua 
 escriure les mides en un full quan 
Lola Quinquer
Descriure a 
matemàtiques 
Lola Quinquer 
IES Mimó, Cerdanyola
Seminari Cerdanyola, 2010. 
IES Pere Calders Descriure a 
educació física 
Lola Quinquer
Percepció inicial: 
Primera aproximació 
-Què veus? 
-Quines sensacions et 
provoca el quadre? 
-Què et crida més 
l’atenció? 
-Quina relació hi ha 
entre les persones que 
hi surten. 
-T’agrada? Per què?
Transcripció de la conversa 
•M. del Mar: Qui són aquests tres? 
•Caterina: El bon Jesuset i la Verge Maria 
•Joel: Una família 
•Bianca: Un nen con el papà i la mamà 
•Mestra: I com creieu que se senten aquestes persones que 
surten a la làmina? 
•Llorenç: Estan tristos. Perquè li peguen els seus amics. 
•M. del Mar: Estan plorant perquè els seus amics els peguen. 
Estan tristos i ploren com un bebecito. 
•Mestra: I de quin color és aquesta làmina? 
•Laura: Blau. 
•Mestra: I per què creieu que el pintor va pintar aquest quadre 
tot blau ? 
•Rafel: Perquè el bon Jesús és blau. ........
Com superem aquesta situació inicial? 
1. De la subjectivitat a objectivitat 
2. Del general al concret 
Aprofundir en els continguts, 
proporcionant elements organitzadors
Què és una pintura? 
La pintura és una forma d'expressar-se 
visualment, emprant una superfície plana. 
•El suport pot ser paper, una paret, fusta, 
tela o un altre element. 
•Les tècniques poden ser dibuix, fresc, oli, 
aquarel·la… 
•L'artista usa el pigment mitjançant 
elements com a punts, línies, taques … 
Lola Quinquer
Paul Klee: Flora and the sand, 1927 Kasimir Malevich: Black 
Square,1913 
Superficie plana 
Lola Quinquer
Superficie plana Profunditat fent ús de la 
perspectiva 
Lola Quinquer 
Diego Velázquez: 
Les Menines, 1656
Descriure art (pintura) 
- composició: Com organitza els elements? 
- línies, colors, traç: Predomina la línia o el 
color? Quins colors utilitza servir? Com és el 
traç? 
- llum: Quina sensació predomina, la claredat 
o la foscor? com s'il·lumina la pintura? 
- figuració o abstracció: les figures tenen 
formes reals, estan distorsionades, o bé no hi 
ha figures? 
- tema? De què tracta? 
Lola Quinquer
Composició: 
És la disposició dels diferents elements del quadre 
com a arbres, cavalls, persones, fruites, flors, etc., 
figures geomètriques o taques irregulars. 
•La composició simètrica sembla dividir-se en dues 
parts absolutament iguals, i podria presumir-se una 
línia vertical imaginària que travessa el quadre pel 
centre, sent el costat dret exactament igual a 
l'esquerre. 
•La composició asimètrica es caracteritza pel seu 
centre d'equilibri desplaçat cap a l'esquerra o cap a 
la dreta. 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Lola Quinquer Francisco de Zurbaran: Bodegó, 1650
Lola Quinquer
Esquelet estructural (Arnheim Arte y 
Percepción Visual, (1954...1980) 
1) Esquema de triangle. 
2) Esquema en diagonal. 
3) Esquema en forma de lletra "L”. 
4) Esquema en forma ovalada. 
5) Esquema en forma de rectangle. 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Francisco de 
Zurbaran (1598- 
1694)
Gian Lorenzo Bernini: 
Apol·lo i Dafne, 1625 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
. 
- Composició centrípeta 
CARAVAGGIO: Amor guanyador, 1599. 
Lola Quinquer
Color: 
Colors 
càlids 
Isaac Newton 1666, 
Relació entre llum i color Colors bàsics 
Colors 
frets 
Lola Quinquer
Els colors ens provoquen sensacions 
- Colors clars i brillants: alegria 
- Colors foscos: Tristesa, por, 
misteri…
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Picasso: Vell guitarrista 
Si un color domina 
unaimatge pot crear 
sensació d’harmonia. 
A més diferència, més contrast 
Lola Quinquer
Color arbitrari per emocionar 
Gauguin: Crist groc, 1889 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Color dominant, sense línia 
Maurice de Lola Quinquer Valminck, Recol.lectors de patates, 1905
Marilyn Monroe 
por Andy Warhol 
1962 
Lola Quinquer
Línia: 
- La línia o successió de punts és l’element bàsic de tot 
grafisme. Les línies poden ser rectes o corbes, fines o 
gruixudes… 
- Per oposició al color, la línia defineix el contorn de les 
formes. 
Lola Quinquer
Georges Seurat (1859-1991) 
Puntillisme 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Tractament de la llum: 
- Procedència 
-Contrast: Clarobscur 
-Llum i color: Impressionistes 
Lola Quinquer
Cóm s’il·lumina? 
D’on ve la llum? 
Veermer de Delft 
(1632-1675) 
Lola Quinquer
El clarobscur: Forts contrastos entre parts il·luminades 
i altres enfosquides. Permet destacar determinats 
elements 
Caravaggio: El bautista, 1604 
Georges de la Tour: Sant 
Josep, 1642 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Impresionistas 
Impressionistes 
Lola Quinquer
Degas: Ballarina amb ram de flors a l’escenari, 1877. 
Lola Quinquer Figuratiu
Figuratiu, però a prop de l’abstracció V. Kandinsky, 1909 Lola Quinquer
Lola Quinquer Abstracte J. Pollock, 1946
La descripció d'una obra d'art consisteix 
a plasmar el que veiem mitjançant el 
llenguatge (paraules). 
Per “veure” és necessari educar la 
mirada, apropiar-se dels organitzadors 
….. 
La descripció d’una pintu té un caràcter 
inventarial, enumera elements.... 
Lola Quinquer
Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en 
els elements organitzadors és quan 
donem cos a la descripció. 
En paraules d’un professor: “No han 
aprés a descriure música, han aprés 
música” (Perquè han aprés els 
organitzadors) 
ELS ORGANITZADORS SÓN ELS 
Lola Quinquer 
CONTINGUTS
3. 
Tipologia textual 
Lola Quinquer
- Permet visualitzar en 
textos concrets els 
requisits de contingut i 
de forma que han de 
complir les descripcions, 
explicacions, definicions, 
argumentacions, etc. 
- Pot ser una eina 
d'aprenentatge per a 
totes les àrees i nivells 
educatius. 
Lola Quinquer
Text descriptiu 
Lola Quinquer
TEXT DESCRIPTIU 
MODEL 
La decoració de la portada es divideix en set franges 
horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes 
bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del 
portal, representa l’església triomfant entorn del 
Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels 
evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en 
les tres franges següents, hi ha escenificats diversos 
exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la 
part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen 
l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha 
representacions d’animals fantàstics i dels set pecats 
capitals. 
(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya) 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
5. 
Com procedir? 
Lola Quinquer
Continguts 
Habilitat 
cognitivolingüística 
Tipologia textual 
Tres eixos 
Lola Quinquer
Quatre eixos 
Habilitat 
cognitivolingüística 
Lola Quinquer 
Continguts Tipologia textual 
Suports didàctics
Procés: 
4. Practica 
independent 
3. Pràctica guiada amb bastides 
2. Modelatge 
1.Compartir els objectius 
Lola Quinquer
“Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda 
en punts específics del procés d’aprenentatge” (Berni 
Donge) 
Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida 
(“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support 
System” (LASS)” 
Lola Quinquer
1. Les bases d’orientació 
Són instruments que ajuden a la anticipació i 
planificació de l’acció. 
• Presenten de manera gràfica les accions que cal fer 
i l’ordre a seguir 
• Les han d’elaborar els propis alumnes amb les seves 
paraules. 
•Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, 
matisant afirmacions… 
• Se’n dedueixen els criteris d’avaluació 
Lola Quinquer
Anticipació i planificació de l’acció 
Lola Quinquer
Base d’orientació per descriure 
Què és? 
Dir amb precisió el grup 
al qual pertany 
Enumerar les 
caracterís ques 
Redactar amb 
coherència, 
cohesionant el text 
Tenir cura amb el 
vocabulari: precís, variat, 
sense interferències ni 
repe cions 
Vigilar l’ortografia, la 
lletra i la presentació 
CONTINGUT 
FORMA 
Lola Quinquer
Institut de B Lola Quinquer adia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO
Roser Canals 
Base d’orientació per a redactar un text interpretatiu sobre 
el paisatge Base d’orientació: Descr ihuurmea nuitnz apta isatge 
Ordena els passos que cal seguir per a redactar un text interpretatiu sobre 
l’impacte de les activitats humanes sobre aquest paisatge. 
Lola Quinquer
2. Organitzadors gràfics 
Són útils perquè: 
•Proporcionen estructures d’organització del 
pensament 
•Permeten visualitzar la informació organitzada 
•Fan surar el pensament dels alumnes 
•Fomenten l’autonomia 
Estructures de pensament + continguts 
Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Organitzador gràfic 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Lola Quinquer
Organitzador gràfic: Infografia 
Les infografies 
permeten 
representar, en 
forma de cartell, 
dades, elements 
gràfics i textos que 
comuniquen, de 
manera simple i 
concisa, idees o 
conceptes 
complexos i 
elaborar-les 
demanda dels 
estudiants un alt 
nivell de síntesi. 
Lola Quinquer
Lola Quinquer
3. Rubriques
Lola Quinquer 
Professorat
Descriure (sant cugat) 5.11.2014
4.Llistes de vocabulari 
Per descriure objectes 
PRESENTACIÓ UTILITAT FORMA MATERIAL COLOR 
Eina 
Instrument 
Recipient 
Peça de 
vestir 
Aliment 
Contenidor 
Transportar 
Teixir 
Menjar 
Mesurar 
Ovalat 
Allargat 
Pla 
Rodó 
Rectangular 
Fang 
Ferro 
Fusta 
Metall 
Pell 
Plàstic 
Roba 
Blanc com 
Blau 
Verd 
Fosc com 
Lluent 
Lluminós 
Opac 
Translúcid 
Transparent 
Lola Quinquer
Aprendre vocabulari va més enllà de la 
memorització de paraules. Vol dir comprendre 
un concepte i apropiar-se’l. 
Aquest procés és més fàcil si el professorat dissenya situacions 
didàctiques d’acompanyament, empra suports visuals, 
exemples, sinònims, analogies, etc. 
Elisabet Coelho de la Universitat de Toronto proposa fer servir 
tot allò que ajudi els aprenents a entendre un concepte: 
gestos, expressions facials, mímica, dibuixos, etc.. 
Visualitzar les paraules amb cartells, amb gràfiques de mots 
penjats a l’aula. Proposa explicar el concepte de manera 
planera abans de introduir el mot. “Aprendrem com s’alimenten 
les plantes”, “aquest procés es diu fotosíntesis”. 
Fer connexions “foto” (llum) “fotosíntesis”, “fotògraf”....
5. El procés de composició al punt de mira : 
Planificació 
Textualizació 
Revisió 
Dolors Quinquer 
 planificar, organitzar, fer 
esquemes, llistes d’idees 
 primera redacció 
 revisar, reelaborar 
l’esquema 
Objectius: 
Generar comportaments propis d’escriptors 
competents / desenvolupar habilitats cognitives 
relacionades amb el procés /
Femuna descripció: 
1. Comprensió de la demanda. An cipació 
2. Documentació 
3. Planificació: Estructura 
4. Textualització 
5. Revisió / “Esta bé si ...” 
6. Publicació 
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB 
Lola Quinquer
5. 
Exemples 
Lola Quinquer
Activitat: Descriure roses i dracs (cicle inicial) 
- Introducció: La mestra comparteix amb l’alumnat el concepte 
de descripció (oralment) 
- Model: Descriure una rosa a partir de l’observació i enumeració 
de característiques (activitat dirigida amb un guió que dóna la 
mestra); ordenen les idees i escriuen la descripció (entre 
científica i literària) 
- Aplicació: Descriure un drac 
Models de descripcions de dracs a llibres 
Observar els trets dels dracs 
Consensuar les característiques més compartides 
Correccions dels companys 
Dibuixar el drac que s’ha descrit
Escola Ferran i Clua. Cicle inicial
Comentari: 
1) Contextualització: Activitats relacionades amb “Sant Jordi” 
2) Conceptes: descriure, rosa, drac, text descriptiu 
3) Activitat de llengua 
4) Representació dels objectius per part de l’alumnat: Parlem-ne 
5) Dóna models 
6) Eines de suport: interacció oral, pautes 
7) No queda clar si comparteixen els criteris d’avaluació, 
segurament es fa oralment 
8) Es fa una primera descripció (rosa). Per descriure el drac 
es fa un esquema, es redacta, els corregeix amb els 
companys.... 
9) Descriure el drac pot considerar-se una primera aplicació, 
se’n podria fer una altra....
Lola Quinquer
Institut de Badia del Vallès: 
Competència lingüística a l’ESO 
Lola Quinquer
Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration. 
Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló Lola Quinquer (frontera amb França).
Es tracta d’una fotografia de finals de la guerra civil que retrata un grup de persones camí de l’exili 
a França. Avancen penosament carregats amb maletes i paquets per una carretera de terra 
costeruda, que serpenteja per la muntanya, poc més ample que un camí. El fotògraf s’ha posat 
davant per captar-los a tots des de més alçada i poder agafar també la carretera. Així 
aconsegueix donar perspectiva a la fotografia. En un primer pla un home prim, demacrat, trist, 
amb mantes a les espatlles, -una d’elles de color clar i amb un dibuix-, porta de la ma a una nena 
seriosa d’uns 7 o 8 anys, amb una sola cama i amb una crossa. En segon pla, més enrere un 
home gran porta de la mà un nen d’uns 4 o 5 anys també sense cama i amb crossa, uns passos 
enrere un adolescent d’uns 14 anys. Darrera més gent carregada amb maletes i mantes. Al peu 
de la carretera un home mig girat d’esquena, mira al fons mentre espera aturat, al seu costat una 
maleta força gran i una garrafa. A diferents plans les persones retratades ocupen tot l’espai, i en 
conjunt transmeten una sensació d’impotència i desconsol. 
La càrrega emotiva la donen les criatures amb crosses, sense cama i la tristesa del pare. La 
fotografia va convertir-se en la icona dels vençuts a la guerra civil espanyola. El fotògraf va saber 
captar aquest missatge i ens dóna testimoni d’un moment terrible de la història d’Espanya. La 
fotografia ens porta a compadir-nos d’aquestes criatures innocents, que han petit en la pròpia pell 
les ferides d’una guerra que no comprenen. El peu de la foto podria ser: Els vençuts en el camí de 
l’exili. 
Lola Quinquer
Criteris per valorar activitats de descripció: 
1.L’activitat està contextualitzada, forma part d’un projecte o 
seqüència? 
2.Quins són els continguts? 
3.Classificaríeu aquesta activitat com una activitat de llengua o 
bé hi ha implicada alguna altra àrea o àmbit de coneixement? 
4.Creieu que l’alumnat es representa els objectius de la tasca? 
5.Es proporciona algun model per representar-se millor allò que 
haurà de fer? 
6.Quines eines de suport se’ls proporcionen per ajudar-los a fer 
la tasca? 
7.Es comparteixen els criteris d’avaluació amb l’alumnat? 
8.És proposa fer un esquema (planificació), un esborrany 
(textualització), una revisió, etc. abans de fer el text final. 
9.Es proposa alguna activitat d’aplicació o de pràctica 
autònoma? 
10. .....

Contenu connexe

Tendances (11)

Textos explicatius
Textos explicatiusTextos explicatius
Textos explicatius
 
Mapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptualsMapes mentals i conceptuals
Mapes mentals i conceptuals
 
ReflexionARTTutories d'Art 2011-2012
ReflexionARTTutories d'Art 2011-2012ReflexionARTTutories d'Art 2011-2012
ReflexionARTTutories d'Art 2011-2012
 
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
 
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llenguaSeqüències didàctiques per aprendre llengua
Seqüències didàctiques per aprendre llengua
 
Quarta Sessió
Quarta Sessió Quarta Sessió
Quarta Sessió
 
Avaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatgesAvaluació de la comprensió lectora en imatges
Avaluació de la comprensió lectora en imatges
 
Projecte expressart
Projecte expressartProjecte expressart
Projecte expressart
 
Projecte ExpressArt
Projecte ExpressArtProjecte ExpressArt
Projecte ExpressArt
 
Projecte individual de treball
Projecte individual de treballProjecte individual de treball
Projecte individual de treball
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 

En vedette

El text argumentatiu, la mascota de cinquè def
El text argumentatiu, la mascota de cinquè defEl text argumentatiu, la mascota de cinquè def
El text argumentatiu, la mascota de cinquè defesperanto2
 
Argumentar (Expressió escrita)
Argumentar (Expressió escrita)Argumentar (Expressió escrita)
Argumentar (Expressió escrita)esperanto2
 
Descriure 2. pdf
Descriure 2. pdfDescriure 2. pdf
Descriure 2. pdfesperanto2
 
Lectura de la imatge
Lectura de la imatgeLectura de la imatge
Lectura de la imatgeesperanto2
 

En vedette (6)

El text argumentatiu, la mascota de cinquè def
El text argumentatiu, la mascota de cinquè defEl text argumentatiu, la mascota de cinquè def
El text argumentatiu, la mascota de cinquè def
 
Argumentar (Expressió escrita)
Argumentar (Expressió escrita)Argumentar (Expressió escrita)
Argumentar (Expressió escrita)
 
Descriure 2. pdf
Descriure 2. pdfDescriure 2. pdf
Descriure 2. pdf
 
Lectura de la imatge
Lectura de la imatgeLectura de la imatge
Lectura de la imatge
 
Olivera
OliveraOlivera
Olivera
 
La narració
La narracióLa narració
La narració
 

Similaire à Descriure (sant cugat) 5.11.2014

Similaire à Descriure (sant cugat) 5.11.2014 (20)

Pint A Loli
Pint A LoliPint A Loli
Pint A Loli
 
Pint a l'oli
Pint a l'oliPint a l'oli
Pint a l'oli
 
Joan Fontcuberta
Joan FontcubertaJoan Fontcuberta
Joan Fontcuberta
 
Pintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / BalearsPintura Barroca / Balears
Pintura Barroca / Balears
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
Joan fontcuberta
Joan fontcubertaJoan fontcuberta
Joan fontcuberta
 
Portafolis
PortafolisPortafolis
Portafolis
 
Textdescriptiu
TextdescriptiuTextdescriptiu
Textdescriptiu
 
Comentari Matrimoni Arnolfini
Comentari Matrimoni Arnolfini Comentari Matrimoni Arnolfini
Comentari Matrimoni Arnolfini
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
La revista
La revistaLa revista
La revista
 
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador EspriuActe d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
Acte d'homenatge de Primària a Salvador Espriu
 
Introducció Història de l'Art
Introducció Història de l'ArtIntroducció Història de l'Art
Introducció Història de l'Art
 
Paraules dolces 22000 copia
Paraules dolces 22000   copiaParaules dolces 22000   copia
Paraules dolces 22000 copia
 
Treballdeplastica
TreballdeplasticaTreballdeplastica
Treballdeplastica
 
Narració
NarracióNarració
Narració
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
Introduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'artIntroduccio a l'historia de l'art
Introduccio a l'historia de l'art
 
Pinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsóPinotxo- maria monsó
Pinotxo- maria monsó
 

Plus de esperanto2

Sc llegir, resumir, escriure
Sc llegir, resumir, escriureSc llegir, resumir, escriure
Sc llegir, resumir, escriureesperanto2
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2esperanto2
 
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centres
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centresDefinitiu intervenció eap centres concertats pels centres
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centresesperanto2
 
David bueno sessió 1
David bueno   sessió 1David bueno   sessió 1
David bueno sessió 1esperanto2
 
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull final
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull finalGrup de treball Educació Infantil 2014-15 recull final
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull finalesperanto2
 
Narracio 2 sant cugat
Narracio  2 sant cugatNarracio  2 sant cugat
Narracio 2 sant cugatesperanto2
 
El diari d'una rata apestada
El diari d'una rata apestadaEl diari d'una rata apestada
El diari d'una rata apestadaesperanto2
 
Plafa temps de llegir
Plafa temps de llegirPlafa temps de llegir
Plafa temps de llegiresperanto2
 
Fem prediccions gerbert
Fem prediccions gerbertFem prediccions gerbert
Fem prediccions gerbertesperanto2
 
Presentació ilec1 plafa
Presentació ilec1 plafaPresentació ilec1 plafa
Presentació ilec1 plafaesperanto2
 
Lvg201410260391 lb
Lvg201410260391 lbLvg201410260391 lb
Lvg201410260391 lbesperanto2
 
Lvg201410260381 lb
Lvg201410260381 lbLvg201410260381 lb
Lvg201410260381 lbesperanto2
 
Identificadors aplicatius
Identificadors aplicatiusIdentificadors aplicatius
Identificadors aplicatiusesperanto2
 
Documentacioannalopezutae
DocumentacioannalopezutaeDocumentacioannalopezutae
Documentacioannalopezutaeesperanto2
 

Plus de esperanto2 (17)

Sc llegir, resumir, escriure
Sc llegir, resumir, escriureSc llegir, resumir, escriure
Sc llegir, resumir, escriure
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2
 
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centres
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centresDefinitiu intervenció eap centres concertats pels centres
Definitiu intervenció eap centres concertats pels centres
 
David bueno sessió 1
David bueno   sessió 1David bueno   sessió 1
David bueno sessió 1
 
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull final
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull finalGrup de treball Educació Infantil 2014-15 recull final
Grup de treball Educació Infantil 2014-15 recull final
 
Narracio 2 sant cugat
Narracio  2 sant cugatNarracio  2 sant cugat
Narracio 2 sant cugat
 
El diari d'una rata apestada
El diari d'una rata apestadaEl diari d'una rata apestada
El diari d'una rata apestada
 
Plafa temps de llegir
Plafa temps de llegirPlafa temps de llegir
Plafa temps de llegir
 
Fem prediccions gerbert
Fem prediccions gerbertFem prediccions gerbert
Fem prediccions gerbert
 
Presentació ilec1 plafa
Presentació ilec1 plafaPresentació ilec1 plafa
Presentació ilec1 plafa
 
El tdah
El tdahEl tdah
El tdah
 
El tdah2
El tdah2El tdah2
El tdah2
 
Lvg201410260391 lb
Lvg201410260391 lbLvg201410260391 lb
Lvg201410260391 lb
 
Lvg201410260381 lb
Lvg201410260381 lbLvg201410260381 lb
Lvg201410260381 lb
 
Gep
GepGep
Gep
 
Identificadors aplicatius
Identificadors aplicatiusIdentificadors aplicatius
Identificadors aplicatius
 
Documentacioannalopezutae
DocumentacioannalopezutaeDocumentacioannalopezutae
Documentacioannalopezutae
 

Descriure (sant cugat) 5.11.2014

  • 2. Continguts Habilitat cognitivolingüística Tipologia textual Tres eixos Lola Quinquer
  • 3. 1. Descriure, habilitat cognitivolingüística Lola Quinquer
  • 4. - Habilitats cognitives estretament relacionades amb l’ús de la llengua, que s'activen en produir textos descriptius, explicatius, argumentatius, etc. - Són habilitats que comparteixen trets comuns però es concreten de manera diferenciada segons l’àmbit de coneixement. Lola Quinquer
  • 5. Què és descriure? Lola Quinquer
  • 6. Què és? •Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. d’un objecte o fenomen. •La descripció és una manera d’organitzar del discurs per representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, processos, etc. Lola Quinquer
  • 7. Descriure música Com és una flor? Lola Quinquer
  • 8. Descriure Subjectiu: “Depèn de les opinions i dels gustos de cadascú, pots estar-hi d’acord o no. No hi ha encert o error” Objectiu: “No depèn dels gustos o opinions. És basa en criteris preestablerts. És cert o fals, pot estar bé o malament... Distanciament emocional de l’autor/a” Lola Quinquer
  • 9. LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS 1) Fixeu-vos en: so: altura, durada, timbre... ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat intensitat: suau o forta, monòtona o variada melodia: aguda o greu, repetitiva o variada instruments que utilitza estil: monofònic, polifònic... 2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va compondre? 3) Com valores aquesta peça musical? Quines sensacions et provoca? Lola Quinquer
  • 10. 2. Els continguts Lola Quinquer
  • 11. Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els elements organitzadors és quan treballem els continguts i donem cos a la descripció. Lola Quinquer
  • 12. Descriure una flor des de les ciències Lola Quinquer
  • 13. Com és una flor? -o més en general, qualsevol objecte, fenomen…- PPeennssaarr eenn::  QQuuèè ééss?? LL’’aappaarreellll rreepprroodduuccttoorr dd’’uunnaa ppllaannttaa AA qquuiinnaa ccaatteeggoorriiaa ppeerrttaannyy ((ééss uunn éésssseerr vviiuu,, uunn mmaatteerriiaall,, uunn oobbjjeeccttee,, uunn ccaannvvii,, eettcc.. ……)) NNoo vvaall ddiirr ““ééss uunnaa ccoossaa””,, ““ééss qquuaann””...... QQuuiinneess pprrooppiieettaattss oo ccaarraacctteerrííssttiiqquueess ssóónn lleess mmééss iimmppoorrttaannttss ii rreelllleevvaannttss.. NNoommeennaarr--lleess aammbb uunn cceerrtt oorrddrree..  QQuuaalliiffiiccaarr lleess pprrooppiieettaattss:: ééss ddee ccoolloorr bbllaanncc ttrreennccaatt ((ééss aa ddiirr ppoossaarr aaddjjeeccttiiuuss)),, ii qquuaannttiiffiiccaarr sseemmpprree qquuee ssiigguuii ppoossssiibbllee aammbb pprreecciissiióó:: llaa ccoorrooll·llaa aammiiddaa …… ((ééss aa ddiirr,, ddoonnaarr vvaalloorrss aammbb nnúúmmeerrooss)) RReellaacciioonnaarr uunnaa aacccciióó aammbb aallgguunn ccaannvvii:: qquuaann eess mmiirraa aammbb llaa lluuppaa bbiinnooccuullaarr…….. SSii eess ppaarrtteeiixx ppeerr llaa mmeeiittaatt eell ppiissttiill…… ........ Lola Quinquer
  • 14. Descriure un cuc de seda: quantificar les propietats  agafar un regle  agafar el cuc de seda posar el cap del cuc al zero del regle  mirar a quin número arriba la cua  escriure les mides en un full quan Lola Quinquer
  • 15. Descriure a matemàtiques Lola Quinquer IES Mimó, Cerdanyola
  • 16. Seminari Cerdanyola, 2010. IES Pere Calders Descriure a educació física Lola Quinquer
  • 17. Percepció inicial: Primera aproximació -Què veus? -Quines sensacions et provoca el quadre? -Què et crida més l’atenció? -Quina relació hi ha entre les persones que hi surten. -T’agrada? Per què?
  • 18. Transcripció de la conversa •M. del Mar: Qui són aquests tres? •Caterina: El bon Jesuset i la Verge Maria •Joel: Una família •Bianca: Un nen con el papà i la mamà •Mestra: I com creieu que se senten aquestes persones que surten a la làmina? •Llorenç: Estan tristos. Perquè li peguen els seus amics. •M. del Mar: Estan plorant perquè els seus amics els peguen. Estan tristos i ploren com un bebecito. •Mestra: I de quin color és aquesta làmina? •Laura: Blau. •Mestra: I per què creieu que el pintor va pintar aquest quadre tot blau ? •Rafel: Perquè el bon Jesús és blau. ........
  • 19. Com superem aquesta situació inicial? 1. De la subjectivitat a objectivitat 2. Del general al concret Aprofundir en els continguts, proporcionant elements organitzadors
  • 20. Què és una pintura? La pintura és una forma d'expressar-se visualment, emprant una superfície plana. •El suport pot ser paper, una paret, fusta, tela o un altre element. •Les tècniques poden ser dibuix, fresc, oli, aquarel·la… •L'artista usa el pigment mitjançant elements com a punts, línies, taques … Lola Quinquer
  • 21. Paul Klee: Flora and the sand, 1927 Kasimir Malevich: Black Square,1913 Superficie plana Lola Quinquer
  • 22. Superficie plana Profunditat fent ús de la perspectiva Lola Quinquer Diego Velázquez: Les Menines, 1656
  • 23. Descriure art (pintura) - composició: Com organitza els elements? - línies, colors, traç: Predomina la línia o el color? Quins colors utilitza servir? Com és el traç? - llum: Quina sensació predomina, la claredat o la foscor? com s'il·lumina la pintura? - figuració o abstracció: les figures tenen formes reals, estan distorsionades, o bé no hi ha figures? - tema? De què tracta? Lola Quinquer
  • 24. Composició: És la disposició dels diferents elements del quadre com a arbres, cavalls, persones, fruites, flors, etc., figures geomètriques o taques irregulars. •La composició simètrica sembla dividir-se en dues parts absolutament iguals, i podria presumir-se una línia vertical imaginària que travessa el quadre pel centre, sent el costat dret exactament igual a l'esquerre. •La composició asimètrica es caracteritza pel seu centre d'equilibri desplaçat cap a l'esquerra o cap a la dreta. Lola Quinquer
  • 26. Lola Quinquer Francisco de Zurbaran: Bodegó, 1650
  • 28. Esquelet estructural (Arnheim Arte y Percepción Visual, (1954...1980) 1) Esquema de triangle. 2) Esquema en diagonal. 3) Esquema en forma de lletra "L”. 4) Esquema en forma ovalada. 5) Esquema en forma de rectangle. Lola Quinquer
  • 30. Francisco de Zurbaran (1598- 1694)
  • 31. Gian Lorenzo Bernini: Apol·lo i Dafne, 1625 Lola Quinquer
  • 33. . - Composició centrípeta CARAVAGGIO: Amor guanyador, 1599. Lola Quinquer
  • 34. Color: Colors càlids Isaac Newton 1666, Relació entre llum i color Colors bàsics Colors frets Lola Quinquer
  • 35. Els colors ens provoquen sensacions - Colors clars i brillants: alegria - Colors foscos: Tristesa, por, misteri…
  • 38. Picasso: Vell guitarrista Si un color domina unaimatge pot crear sensació d’harmonia. A més diferència, més contrast Lola Quinquer
  • 39. Color arbitrari per emocionar Gauguin: Crist groc, 1889 Lola Quinquer
  • 41. Color dominant, sense línia Maurice de Lola Quinquer Valminck, Recol.lectors de patates, 1905
  • 42. Marilyn Monroe por Andy Warhol 1962 Lola Quinquer
  • 43. Línia: - La línia o successió de punts és l’element bàsic de tot grafisme. Les línies poden ser rectes o corbes, fines o gruixudes… - Per oposició al color, la línia defineix el contorn de les formes. Lola Quinquer
  • 44. Georges Seurat (1859-1991) Puntillisme Lola Quinquer
  • 46. Tractament de la llum: - Procedència -Contrast: Clarobscur -Llum i color: Impressionistes Lola Quinquer
  • 47. Cóm s’il·lumina? D’on ve la llum? Veermer de Delft (1632-1675) Lola Quinquer
  • 48. El clarobscur: Forts contrastos entre parts il·luminades i altres enfosquides. Permet destacar determinats elements Caravaggio: El bautista, 1604 Georges de la Tour: Sant Josep, 1642 Lola Quinquer
  • 51. Degas: Ballarina amb ram de flors a l’escenari, 1877. Lola Quinquer Figuratiu
  • 52. Figuratiu, però a prop de l’abstracció V. Kandinsky, 1909 Lola Quinquer
  • 53. Lola Quinquer Abstracte J. Pollock, 1946
  • 54. La descripció d'una obra d'art consisteix a plasmar el que veiem mitjançant el llenguatge (paraules). Per “veure” és necessari educar la mirada, apropiar-se dels organitzadors ….. La descripció d’una pintu té un caràcter inventarial, enumera elements.... Lola Quinquer
  • 55. Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els elements organitzadors és quan donem cos a la descripció. En paraules d’un professor: “No han aprés a descriure música, han aprés música” (Perquè han aprés els organitzadors) ELS ORGANITZADORS SÓN ELS Lola Quinquer CONTINGUTS
  • 56. 3. Tipologia textual Lola Quinquer
  • 57. - Permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc. - Pot ser una eina d'aprenentatge per a totes les àrees i nivells educatius. Lola Quinquer
  • 59. TEXT DESCRIPTIU MODEL La decoració de la portada es divideix en set franges horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del portal, representa l’església triomfant entorn del Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en les tres franges següents, hi ha escenificats diversos exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha representacions d’animals fantàstics i dels set pecats capitals. (Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya) Lola Quinquer
  • 61. 5. Com procedir? Lola Quinquer
  • 62. Continguts Habilitat cognitivolingüística Tipologia textual Tres eixos Lola Quinquer
  • 63. Quatre eixos Habilitat cognitivolingüística Lola Quinquer Continguts Tipologia textual Suports didàctics
  • 64. Procés: 4. Practica independent 3. Pràctica guiada amb bastides 2. Modelatge 1.Compartir els objectius Lola Quinquer
  • 65. “Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda en punts específics del procés d’aprenentatge” (Berni Donge) Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida (“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support System” (LASS)” Lola Quinquer
  • 66. 1. Les bases d’orientació Són instruments que ajuden a la anticipació i planificació de l’acció. • Presenten de manera gràfica les accions que cal fer i l’ordre a seguir • Les han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules. •Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions… • Se’n dedueixen els criteris d’avaluació Lola Quinquer
  • 67. Anticipació i planificació de l’acció Lola Quinquer
  • 68. Base d’orientació per descriure Què és? Dir amb precisió el grup al qual pertany Enumerar les caracterís ques Redactar amb coherència, cohesionant el text Tenir cura amb el vocabulari: precís, variat, sense interferències ni repe cions Vigilar l’ortografia, la lletra i la presentació CONTINGUT FORMA Lola Quinquer
  • 69. Institut de B Lola Quinquer adia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO
  • 70. Roser Canals Base d’orientació per a redactar un text interpretatiu sobre el paisatge Base d’orientació: Descr ihuurmea nuitnz apta isatge Ordena els passos que cal seguir per a redactar un text interpretatiu sobre l’impacte de les activitats humanes sobre aquest paisatge. Lola Quinquer
  • 71. 2. Organitzadors gràfics Són útils perquè: •Proporcionen estructures d’organització del pensament •Permeten visualitzar la informació organitzada •Fan surar el pensament dels alumnes •Fomenten l’autonomia Estructures de pensament + continguts Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994 Lola Quinquer
  • 77. Organitzador gràfic: Infografia Les infografies permeten representar, en forma de cartell, dades, elements gràfics i textos que comuniquen, de manera simple i concisa, idees o conceptes complexos i elaborar-les demanda dels estudiants un alt nivell de síntesi. Lola Quinquer
  • 82. 4.Llistes de vocabulari Per descriure objectes PRESENTACIÓ UTILITAT FORMA MATERIAL COLOR Eina Instrument Recipient Peça de vestir Aliment Contenidor Transportar Teixir Menjar Mesurar Ovalat Allargat Pla Rodó Rectangular Fang Ferro Fusta Metall Pell Plàstic Roba Blanc com Blau Verd Fosc com Lluent Lluminós Opac Translúcid Transparent Lola Quinquer
  • 83. Aprendre vocabulari va més enllà de la memorització de paraules. Vol dir comprendre un concepte i apropiar-se’l. Aquest procés és més fàcil si el professorat dissenya situacions didàctiques d’acompanyament, empra suports visuals, exemples, sinònims, analogies, etc. Elisabet Coelho de la Universitat de Toronto proposa fer servir tot allò que ajudi els aprenents a entendre un concepte: gestos, expressions facials, mímica, dibuixos, etc.. Visualitzar les paraules amb cartells, amb gràfiques de mots penjats a l’aula. Proposa explicar el concepte de manera planera abans de introduir el mot. “Aprendrem com s’alimenten les plantes”, “aquest procés es diu fotosíntesis”. Fer connexions “foto” (llum) “fotosíntesis”, “fotògraf”....
  • 84. 5. El procés de composició al punt de mira : Planificació Textualizació Revisió Dolors Quinquer  planificar, organitzar, fer esquemes, llistes d’idees  primera redacció  revisar, reelaborar l’esquema Objectius: Generar comportaments propis d’escriptors competents / desenvolupar habilitats cognitives relacionades amb el procés /
  • 85. Femuna descripció: 1. Comprensió de la demanda. An cipació 2. Documentació 3. Planificació: Estructura 4. Textualització 5. Revisió / “Esta bé si ...” 6. Publicació Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB Lola Quinquer
  • 86. 5. Exemples Lola Quinquer
  • 87. Activitat: Descriure roses i dracs (cicle inicial) - Introducció: La mestra comparteix amb l’alumnat el concepte de descripció (oralment) - Model: Descriure una rosa a partir de l’observació i enumeració de característiques (activitat dirigida amb un guió que dóna la mestra); ordenen les idees i escriuen la descripció (entre científica i literària) - Aplicació: Descriure un drac Models de descripcions de dracs a llibres Observar els trets dels dracs Consensuar les característiques més compartides Correccions dels companys Dibuixar el drac que s’ha descrit
  • 88. Escola Ferran i Clua. Cicle inicial
  • 89. Comentari: 1) Contextualització: Activitats relacionades amb “Sant Jordi” 2) Conceptes: descriure, rosa, drac, text descriptiu 3) Activitat de llengua 4) Representació dels objectius per part de l’alumnat: Parlem-ne 5) Dóna models 6) Eines de suport: interacció oral, pautes 7) No queda clar si comparteixen els criteris d’avaluació, segurament es fa oralment 8) Es fa una primera descripció (rosa). Per descriure el drac es fa un esquema, es redacta, els corregeix amb els companys.... 9) Descriure el drac pot considerar-se una primera aplicació, se’n podria fer una altra....
  • 91. Institut de Badia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO Lola Quinquer
  • 92. Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration. Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló Lola Quinquer (frontera amb França).
  • 93. Es tracta d’una fotografia de finals de la guerra civil que retrata un grup de persones camí de l’exili a França. Avancen penosament carregats amb maletes i paquets per una carretera de terra costeruda, que serpenteja per la muntanya, poc més ample que un camí. El fotògraf s’ha posat davant per captar-los a tots des de més alçada i poder agafar també la carretera. Així aconsegueix donar perspectiva a la fotografia. En un primer pla un home prim, demacrat, trist, amb mantes a les espatlles, -una d’elles de color clar i amb un dibuix-, porta de la ma a una nena seriosa d’uns 7 o 8 anys, amb una sola cama i amb una crossa. En segon pla, més enrere un home gran porta de la mà un nen d’uns 4 o 5 anys també sense cama i amb crossa, uns passos enrere un adolescent d’uns 14 anys. Darrera més gent carregada amb maletes i mantes. Al peu de la carretera un home mig girat d’esquena, mira al fons mentre espera aturat, al seu costat una maleta força gran i una garrafa. A diferents plans les persones retratades ocupen tot l’espai, i en conjunt transmeten una sensació d’impotència i desconsol. La càrrega emotiva la donen les criatures amb crosses, sense cama i la tristesa del pare. La fotografia va convertir-se en la icona dels vençuts a la guerra civil espanyola. El fotògraf va saber captar aquest missatge i ens dóna testimoni d’un moment terrible de la història d’Espanya. La fotografia ens porta a compadir-nos d’aquestes criatures innocents, que han petit en la pròpia pell les ferides d’una guerra que no comprenen. El peu de la foto podria ser: Els vençuts en el camí de l’exili. Lola Quinquer
  • 94. Criteris per valorar activitats de descripció: 1.L’activitat està contextualitzada, forma part d’un projecte o seqüència? 2.Quins són els continguts? 3.Classificaríeu aquesta activitat com una activitat de llengua o bé hi ha implicada alguna altra àrea o àmbit de coneixement? 4.Creieu que l’alumnat es representa els objectius de la tasca? 5.Es proporciona algun model per representar-se millor allò que haurà de fer? 6.Quines eines de suport se’ls proporcionen per ajudar-los a fer la tasca? 7.Es comparteixen els criteris d’avaluació amb l’alumnat? 8.És proposa fer un esquema (planificació), un esborrany (textualització), una revisió, etc. abans de fer el text final. 9.Es proposa alguna activitat d’aplicació o de pràctica autònoma? 10. .....

Notes de l'éditeur

  1. La descripció és un pas esencial en l’aprenentatge. S’han d’identificar les característqiues essencials. Amb la descripció es comença a fixar el vocaulari específic i a saber com anomenar les parts característiques. Fer referència al pistil i els estams A l’hora de descriure la flor es veu que hi ha grups que es fixen en les parts, altres en el color o en l’olor. Uns són sistemàtics, mentre que altres descriuen les parts sense cap ordre. Alguns inclouen dibuixos, altres no. D’aquí s’arriba ala conclusió que una bona descripció ha de ser sistemàtica, completa i si es posible acompanyada d’esquemes. Base d’orientació
  2. Si analitzem el que demanem als alumnes veiem que els demanem que descriguin, que expliquin, que analitzin. Tots això són habilitats cognitives ja que han d e posar en joc sistemes de raonament i alhora habilitats lingüístiques perque han de demostrar que saben escriure els diferenst tipus d e text associats. En la pràctica s’ha comprovat la importància de cpmpartir amb els alumnes les regels de joc del que volem que afcon quan els demanem que descriguin, que expliquin o que justifiquin. Aquestes definicions de les diferenst habilitats són les que es van fer en el marc d’un grup interdisciplinars a l’iCe de la UAB. Un problema important és l’ambiguitat del terme “explicar”. Un text explicatiu des de les classes de llengua pot ser explicar una pel.licual, que has fet avui, Sense fer cap referència a la teoria. Quan a classe de cie`ncia demnaem que xpliquin volen que ens diguin el perquè