4. - Habilitats cognitives
estretament relacionades amb
l’ús de la llengua, que s'activen
en produir textos descriptius,
explicatius, argumentatius,
etc.
- Són habilitats que
comparteixen trets comuns
però es concreten de manera
diferenciada segons l’àmbit de
coneixement.
Lola Quinquer
6. Què és?
•Enunciar qualitats, propietats,
característiques, etc. d’un objecte o
fenomen.
•La descripció és una manera d’organitzar del
discurs per representar lingüísticament
persones, animals, objectes, paisatges,
processos, etc.
Lola Quinquer
8. Descriure
Subjectiu:
“Depèn de les opinions i dels
gustos de cadascú, pots estar-hi
d’acord o no. No hi ha encert
o error”
Objectiu:
“No depèn dels gustos o
opinions. És basa en criteris
preestablerts. És cert o fals, pot
estar bé o malament...
Distanciament emocional de
l’autor/a”
Lola Quinquer
9. LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS
ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS
1) Fixeu-vos en:
so: altura, durada, timbre...
ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat
intensitat: suau o forta, monòtona o variada
melodia: aguda o greu, repetitiva o variada
instruments que utilitza
estil: monofònic, polifònic...
2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va
compondre?
3) Com valores aquesta peça musical? Quines
sensacions et provoca?
Lola Quinquer
14. Descriure un
cuc de seda:
quantificar les
propietats
agafar un regle
agafar el cuc de seda posar el cap del cuc al
zero del regle
mirar a quin número arriba la cua
escriure les mides en un full quan
Lola Quinquer
17. Percepció inicial:
Primera aproximació
-Què veus?
-Quines sensacions et
provoca el quadre?
-Què et crida més
l’atenció?
-Quina relació hi ha
entre les persones que
hi surten.
-T’agrada? Per què?
18. Transcripció de la conversa
•M. del Mar: Qui són aquests tres?
•Caterina: El bon Jesuset i la Verge Maria
•Joel: Una família
•Bianca: Un nen con el papà i la mamà
•Mestra: I com creieu que se senten aquestes persones que
surten a la làmina?
•Llorenç: Estan tristos. Perquè li peguen els seus amics.
•M. del Mar: Estan plorant perquè els seus amics els peguen.
Estan tristos i ploren com un bebecito.
•Mestra: I de quin color és aquesta làmina?
•Laura: Blau.
•Mestra: I per què creieu que el pintor va pintar aquest quadre
tot blau ?
•Rafel: Perquè el bon Jesús és blau. ........
19. Com superem aquesta situació inicial?
1. De la subjectivitat a objectivitat
2. Del general al concret
Aprofundir en els continguts,
proporcionant elements organitzadors
20. Què és una pintura?
La pintura és una forma d'expressar-se
visualment, emprant una superfície plana.
•El suport pot ser paper, una paret, fusta,
tela o un altre element.
•Les tècniques poden ser dibuix, fresc, oli,
aquarel·la…
•L'artista usa el pigment mitjançant
elements com a punts, línies, taques …
Lola Quinquer
21. Paul Klee: Flora and the sand, 1927 Kasimir Malevich: Black
Square,1913
Superficie plana
Lola Quinquer
23. Descriure art (pintura)
- composició: Com organitza els elements?
- línies, colors, traç: Predomina la línia o el
color? Quins colors utilitza servir? Com és el
traç?
- llum: Quina sensació predomina, la claredat
o la foscor? com s'il·lumina la pintura?
- figuració o abstracció: les figures tenen
formes reals, estan distorsionades, o bé no hi
ha figures?
- tema? De què tracta?
Lola Quinquer
24. Composició:
És la disposició dels diferents elements del quadre
com a arbres, cavalls, persones, fruites, flors, etc.,
figures geomètriques o taques irregulars.
•La composició simètrica sembla dividir-se en dues
parts absolutament iguals, i podria presumir-se una
línia vertical imaginària que travessa el quadre pel
centre, sent el costat dret exactament igual a
l'esquerre.
•La composició asimètrica es caracteritza pel seu
centre d'equilibri desplaçat cap a l'esquerra o cap a
la dreta.
Lola Quinquer
28. Esquelet estructural (Arnheim Arte y
Percepción Visual, (1954...1980)
1) Esquema de triangle.
2) Esquema en diagonal.
3) Esquema en forma de lletra "L”.
4) Esquema en forma ovalada.
5) Esquema en forma de rectangle.
Lola Quinquer
43. Línia:
- La línia o successió de punts és l’element bàsic de tot
grafisme. Les línies poden ser rectes o corbes, fines o
gruixudes…
- Per oposició al color, la línia defineix el contorn de les
formes.
Lola Quinquer
48. El clarobscur: Forts contrastos entre parts il·luminades
i altres enfosquides. Permet destacar determinats
elements
Caravaggio: El bautista, 1604
Georges de la Tour: Sant
Josep, 1642
Lola Quinquer
54. La descripció d'una obra d'art consisteix
a plasmar el que veiem mitjançant el
llenguatge (paraules).
Per “veure” és necessari educar la
mirada, apropiar-se dels organitzadors
…..
La descripció d’una pintu té un caràcter
inventarial, enumera elements....
Lola Quinquer
55. Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en
els elements organitzadors és quan
donem cos a la descripció.
En paraules d’un professor: “No han
aprés a descriure música, han aprés
música” (Perquè han aprés els
organitzadors)
ELS ORGANITZADORS SÓN ELS
Lola Quinquer
CONTINGUTS
57. - Permet visualitzar en
textos concrets els
requisits de contingut i
de forma que han de
complir les descripcions,
explicacions, definicions,
argumentacions, etc.
- Pot ser una eina
d'aprenentatge per a
totes les àrees i nivells
educatius.
Lola Quinquer
59. TEXT DESCRIPTIU
MODEL
La decoració de la portada es divideix en set franges
horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes
bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del
portal, representa l’església triomfant entorn del
Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels
evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en
les tres franges següents, hi ha escenificats diversos
exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la
part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen
l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha
representacions d’animals fantàstics i dels set pecats
capitals.
(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)
Lola Quinquer
64. Procés:
4. Practica
independent
3. Pràctica guiada amb bastides
2. Modelatge
1.Compartir els objectius
Lola Quinquer
65. “Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda
en punts específics del procés d’aprenentatge” (Berni
Donge)
Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida
(“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support
System” (LASS)”
Lola Quinquer
66. 1. Les bases d’orientació
Són instruments que ajuden a la anticipació i
planificació de l’acció.
• Presenten de manera gràfica les accions que cal fer
i l’ordre a seguir
• Les han d’elaborar els propis alumnes amb les seves
paraules.
•Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los,
matisant afirmacions…
• Se’n dedueixen els criteris d’avaluació
Lola Quinquer
68. Base d’orientació per descriure
Què és?
Dir amb precisió el grup
al qual pertany
Enumerar les
caracterís ques
Redactar amb
coherència,
cohesionant el text
Tenir cura amb el
vocabulari: precís, variat,
sense interferències ni
repe cions
Vigilar l’ortografia, la
lletra i la presentació
CONTINGUT
FORMA
Lola Quinquer
69. Institut de B Lola Quinquer adia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO
70. Roser Canals
Base d’orientació per a redactar un text interpretatiu sobre
el paisatge Base d’orientació: Descr ihuurmea nuitnz apta isatge
Ordena els passos que cal seguir per a redactar un text interpretatiu sobre
l’impacte de les activitats humanes sobre aquest paisatge.
Lola Quinquer
71. 2. Organitzadors gràfics
Són útils perquè:
•Proporcionen estructures d’organització del
pensament
•Permeten visualitzar la informació organitzada
•Fan surar el pensament dels alumnes
•Fomenten l’autonomia
Estructures de pensament + continguts
Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994
Lola Quinquer
77. Organitzador gràfic: Infografia
Les infografies
permeten
representar, en
forma de cartell,
dades, elements
gràfics i textos que
comuniquen, de
manera simple i
concisa, idees o
conceptes
complexos i
elaborar-les
demanda dels
estudiants un alt
nivell de síntesi.
Lola Quinquer
82. 4.Llistes de vocabulari
Per descriure objectes
PRESENTACIÓ UTILITAT FORMA MATERIAL COLOR
Eina
Instrument
Recipient
Peça de
vestir
Aliment
Contenidor
Transportar
Teixir
Menjar
Mesurar
Ovalat
Allargat
Pla
Rodó
Rectangular
Fang
Ferro
Fusta
Metall
Pell
Plàstic
Roba
Blanc com
Blau
Verd
Fosc com
Lluent
Lluminós
Opac
Translúcid
Transparent
Lola Quinquer
83. Aprendre vocabulari va més enllà de la
memorització de paraules. Vol dir comprendre
un concepte i apropiar-se’l.
Aquest procés és més fàcil si el professorat dissenya situacions
didàctiques d’acompanyament, empra suports visuals,
exemples, sinònims, analogies, etc.
Elisabet Coelho de la Universitat de Toronto proposa fer servir
tot allò que ajudi els aprenents a entendre un concepte:
gestos, expressions facials, mímica, dibuixos, etc..
Visualitzar les paraules amb cartells, amb gràfiques de mots
penjats a l’aula. Proposa explicar el concepte de manera
planera abans de introduir el mot. “Aprendrem com s’alimenten
les plantes”, “aquest procés es diu fotosíntesis”.
Fer connexions “foto” (llum) “fotosíntesis”, “fotògraf”....
84. 5. El procés de composició al punt de mira :
Planificació
Textualizació
Revisió
Dolors Quinquer
planificar, organitzar, fer
esquemes, llistes d’idees
primera redacció
revisar, reelaborar
l’esquema
Objectius:
Generar comportaments propis d’escriptors
competents / desenvolupar habilitats cognitives
relacionades amb el procés /
85. Femuna descripció:
1. Comprensió de la demanda. An cipació
2. Documentació
3. Planificació: Estructura
4. Textualització
5. Revisió / “Esta bé si ...”
6. Publicació
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB
Lola Quinquer
87. Activitat: Descriure roses i dracs (cicle inicial)
- Introducció: La mestra comparteix amb l’alumnat el concepte
de descripció (oralment)
- Model: Descriure una rosa a partir de l’observació i enumeració
de característiques (activitat dirigida amb un guió que dóna la
mestra); ordenen les idees i escriuen la descripció (entre
científica i literària)
- Aplicació: Descriure un drac
Models de descripcions de dracs a llibres
Observar els trets dels dracs
Consensuar les característiques més compartides
Correccions dels companys
Dibuixar el drac que s’ha descrit
89. Comentari:
1) Contextualització: Activitats relacionades amb “Sant Jordi”
2) Conceptes: descriure, rosa, drac, text descriptiu
3) Activitat de llengua
4) Representació dels objectius per part de l’alumnat: Parlem-ne
5) Dóna models
6) Eines de suport: interacció oral, pautes
7) No queda clar si comparteixen els criteris d’avaluació,
segurament es fa oralment
8) Es fa una primera descripció (rosa). Per descriure el drac
es fa un esquema, es redacta, els corregeix amb els
companys....
9) Descriure el drac pot considerar-se una primera aplicació,
se’n podria fer una altra....
91. Institut de Badia del Vallès:
Competència lingüística a l’ESO
Lola Quinquer
92. Fotografia publicada el 18.02.1939 a la revista francesa L’Illustration.
Es va fer a la carretera de Camprodon a Prats de Molló Lola Quinquer (frontera amb França).
93. Es tracta d’una fotografia de finals de la guerra civil que retrata un grup de persones camí de l’exili
a França. Avancen penosament carregats amb maletes i paquets per una carretera de terra
costeruda, que serpenteja per la muntanya, poc més ample que un camí. El fotògraf s’ha posat
davant per captar-los a tots des de més alçada i poder agafar també la carretera. Així
aconsegueix donar perspectiva a la fotografia. En un primer pla un home prim, demacrat, trist,
amb mantes a les espatlles, -una d’elles de color clar i amb un dibuix-, porta de la ma a una nena
seriosa d’uns 7 o 8 anys, amb una sola cama i amb una crossa. En segon pla, més enrere un
home gran porta de la mà un nen d’uns 4 o 5 anys també sense cama i amb crossa, uns passos
enrere un adolescent d’uns 14 anys. Darrera més gent carregada amb maletes i mantes. Al peu
de la carretera un home mig girat d’esquena, mira al fons mentre espera aturat, al seu costat una
maleta força gran i una garrafa. A diferents plans les persones retratades ocupen tot l’espai, i en
conjunt transmeten una sensació d’impotència i desconsol.
La càrrega emotiva la donen les criatures amb crosses, sense cama i la tristesa del pare. La
fotografia va convertir-se en la icona dels vençuts a la guerra civil espanyola. El fotògraf va saber
captar aquest missatge i ens dóna testimoni d’un moment terrible de la història d’Espanya. La
fotografia ens porta a compadir-nos d’aquestes criatures innocents, que han petit en la pròpia pell
les ferides d’una guerra que no comprenen. El peu de la foto podria ser: Els vençuts en el camí de
l’exili.
Lola Quinquer
94. Criteris per valorar activitats de descripció:
1.L’activitat està contextualitzada, forma part d’un projecte o
seqüència?
2.Quins són els continguts?
3.Classificaríeu aquesta activitat com una activitat de llengua o
bé hi ha implicada alguna altra àrea o àmbit de coneixement?
4.Creieu que l’alumnat es representa els objectius de la tasca?
5.Es proporciona algun model per representar-se millor allò que
haurà de fer?
6.Quines eines de suport se’ls proporcionen per ajudar-los a fer
la tasca?
7.Es comparteixen els criteris d’avaluació amb l’alumnat?
8.És proposa fer un esquema (planificació), un esborrany
(textualització), una revisió, etc. abans de fer el text final.
9.Es proposa alguna activitat d’aplicació o de pràctica
autònoma?
10. .....
Notes de l'éditeur
La descripció és un pas esencial en l’aprenentatge. S’han d’identificar les característqiues essencials. Amb la descripció es comença a fixar el vocaulari específic i a saber com anomenar les parts característiques.
Fer referència al pistil i els estams
A l’hora de descriure la flor es veu que hi ha grups que es fixen en les parts, altres en el color o en l’olor. Uns són sistemàtics, mentre que altres descriuen les parts sense cap ordre. Alguns inclouen dibuixos, altres no. D’aquí s’arriba ala conclusió que una bona descripció ha de ser sistemàtica, completa i si es posible acompanyada d’esquemes.
Base d’orientació
Si analitzem el que demanem als alumnes veiem que els demanem que descriguin, que expliquin, que analitzin. Tots això són habilitats cognitives ja que han d e posar en joc sistemes de raonament i alhora habilitats lingüístiques perque han de demostrar que saben escriure els diferenst tipus d e text associats.
En la pràctica s’ha comprovat la importància de cpmpartir amb els alumnes les regels de joc del que volem que afcon quan els demanem que descriguin, que expliquin o que justifiquin.
Aquestes definicions de les diferenst habilitats són les que es van fer en el marc d’un grup interdisciplinars a l’iCe de la UAB.
Un problema important és l’ambiguitat del terme “explicar”. Un text explicatiu des de les classes de llengua pot ser explicar una pel.licual, que has fet avui, Sense fer cap referència a la teoria. Quan a classe de cie`ncia demnaem que xpliquin volen que ens diguin el perquè