Llibret benemerita 2014 (3)

LLIBRET MUSEU DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL
FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL
EDITA:
A.C. FALLA CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL
COORDINA:
OLGA CARRASCO
TONI GARCIA FENOLL
DISSENYA PORTADA E IL-LUSTRACIONS:
MARIO NAVARRO MARQUÉS
OLGA CARRASCO GARCIA
POEMA SATÍRIC:
CRISTINA CARRASCO
MAQUETA E IMPRIME:
IMPRESPUCHADES
COORDINA PUBLICITAT:
VICENTE TORDERA
QUIQUE LLOVERA
DEPÒSIT LEGAL: V-272-2014

1

Un any més posem totes les nostres forces i recursos en una ferramenta quasi tan antiga com la pròpia falla: el nostre llibret. Hem treballat de valent per a poder fer algo que estiguera a l'altura del
que mereix una comissió tan gran com la nostra i, així i tot, cada any pareix que sempre ha sigut poc.
Agrair l'esforç que açò suposa; l'esforç i el temps dels que estan darrere d'este treball. Aquells que
busquen la publicitat per a mantindre-ho viu i aquells que decidixen anunciar-se i contribuir amb
esta gran festa que ens unix. Aquells que maquetan, imprimixen, retoquen fotos. Aquells que aporten
informació. Aquells que pregunten si necessites qualsevol cosa i no dubten a oferir-se incondicionalment. Als que critiquen el treball esperant millores any rere any. A tots, gràcies
El repte ha sigut gran: art i falles. I dic repte perquè poca informació trobem respecte d'això. Després
de la seua àmplia història, resulta sorprenent l'escassa informació escrita. Potser serà pel seu caràcter efímer, tal vegada.
Però si alguna cosa crida l'atenció de la història artística del monument és la seua escassa evolució,
la seua fidelitat a cànons tradicionals i la seua por a la innovació estètica, artística i tècnica. “La falla
de tota la vida” és un dit molt faller que en res ha ajudat a canviar la història. La falla és tot el contrari, és viva, és renovació, és crítica, és foc, és sàtira i humor, és denúncia. I des d'ací és on hauria
de plantejar-se la seua identitat, al servici de la creativitat, la innovació i l'humor canalla.
En esta societat que ens ha tocat viure i, ara més que mai, necessitem artistes sense por, fallers crítics, premis renovats i no excloents, sàtires mordaces fora del lligam de l'espectacularitat i el “más
difícil todavía”. En una paraula: CREATIVITAT.
I si em pregunteu si llavors tot val vos diré... és art.
Olga Carrasco

2

Un altre any esperem ansiosament la nostra gran festa: la gran setmana fallera.
Una gran setmana, on tots els sentiments, emocions, esforç i treball de la gent que fan possible
sense res a canvi per a que tot estiga a punt i no falte cap detall.
En primer lloc, voldria acomiadar als representants del 2013: Adrián, Ana i especialment a Lidón que
ha tingut la sort de formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent. Moltes
gràcies als tres per les falles del 2013, un bes molt fort.
Com no, feliçitar als que enguany ens representen: Alberto i Mónica; uns xiquets de sang fallera i
que segur guardaran aquest any en el seu record per sempre. I per supost a la nostra Fallera Major
Ester, que enguany els dos estem vivint per fi un somni de la infancia fet realitat.
AGRAIR en lletres grans a tots els anunciant i col-laboradors per l’esforç que fan anunciant-se en
les pàgines del nostre llibret, ja que en temps de crisi es de molt agrair el que fan per que la nostra
festa siga en davant.
Vos convide a gaudir de les festes Josefines junt a tota la comissió, veïns i amics.
Vixquen les falles del 2014 i vixca la A.C. Falla Carrer Benemérita G.C.
Un fort abraç del vostre amic i president

Sergio Mengibar Saiz

6

COMISSIÓ MASCULINA
PRESIDENT HONORIFIC: JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ
DANIEL AGUADO PARRILLA
JUAN RAMÓN ALBACETE MIRANDA
RAMÓN ALBACETE PEINADO
JAVIER ALONSO PEREZ
DANIEL ARCE LUZ
JOSE LUÍS ARCE MASMANO
OSCAR ARDID GIL
JOSE RAMÓN BARTUAL ROGER
ÁNGEL BRAVO CORTÉS
JOSÉ CARRASCOSA JERICÓ
TEÓFILO CORTÉS GOMARÍN
JOSE VICENTE CORTÉS MARQUÉS
VÍCTOR CORTÉS MARQUÉS
FCO. JAVIER CUEVA GALINDO
FCO. MANUEL DELGADO MASEGOSA
SERGIO GALÁN PÁJARO
KEVIN GARCÍA DOLZ
DAVID GARCÍA FENOLL
TONI GARCÍA FENOLL
RAÚL GARCÍA MARTÍNEZ
RAÚL GÓMEZ GIMÉNEZ

TOMÁS GÓMEZ GIMÉNEZ
PEDRO JESÚS GONZÁLEZ MOLERO
SALVADOR GONZÁLEZ SÁNCHEZ
NACHO HIDALGO LLOPEZ
ÓSCAR HIDALGO LLOPEZ
ENRIQUE LLOVERA GIL
JUAN ANTONIO LÓPEZ JEREZ
SERGIO LUNA GUTIÉRREZ
MIGUEL MARTINEZ MORÁN
VICENTE MEDINA DELEGIDO
JUAN MENGIBAR SÁIZ
SERGIO MENGIBAR SÁIZ
JUAN MENGIBAR SÁNCHEZ
JOSE MIQUEL ALGARRA
JOSE MOLES MARTÍNEZ
ENRIQUE MONTORO ANDREU
ENRIQUE MONTORO GARCÍA
PASCUAL MONTORO TOLEDO
DANIEL MORAGA SEVILLA
MARIO NAVARRO MARQUÉS
JESÚS NAVARRO VÁZQUEZ

8

JOSÉ NUÑEZ MORALES
JOSÉ NUÑEZ VILATA
DOMINGO PALACIOS MARQUÉS
JUAN ENRIQUE PASCUAL MONTORO
JUAN ANTONIO PASCUAL TEJEDOR
RAMÓN PLÁ NAVARRO
RAFAEL VICENTE REYES HERNÁNDEZ
GABRIEL RODRÍGUEZ MORAGA
IGNACIO ROMERO LÓPEZ
JOSE MANUEL ROMERO MUÑOZ
SERGI RUIZ MARTÍNEZ

ANDRÉS RUIZ PÉREZ
JAVIER RUIZ RUIZ
VICENTE LUÍS SÁNCHEZ MORENO
MARCO ANTONIO SANCHÍS CARRATALÁ
ESTEBAN SANFELIX ALONSO
A. MIGUEL SANFELIX GUERRERO
JUAN LUIS SEGURA TORRES
ANDRÉS SERRANO MEZCUA
VICENTE TORDERA MARTÍNEZ
JOSE VILATA ORTÍ
ABILIO VILLARTA AROCA

ALTRES FALLERS I ABONAT
FALLER D’HONOR: SR. D. ALFONSO RUS TEROL
ANA BELÉN COBRA ESTEBAN
CONSUELO CUENCA NIETO
FRANCISCO FLOR CABEZA
IRIS ANDREU LÓPEZ
JOSE VICENTE LÓPEZ NAVARRO
ERIKA CEBRIÁN LLACERA
CATI SAIZ AVILÉS
LOLI RUBIO MANZANO

BEATRIZ MONTLET
MARTA HERNANDEZ CRUZ
VERÓNICA GARCÍA GÓMEZ
CHARI MOLTÓ RUIZ
YOLANDA YAGO GALLEGO
NOELIA ORTIZ
VANESA CASTELLÓ GUEVARA
FRAN RAMÍREZ PARRA

9

MIGUEL GONZÁLEZ GUZMAN
MªJOSÉ VILLENA ÁLVAREZ
CARLOS GARCIA MÁRQUEZ
SITO PEREZ CHUST
ANA ISABEL MONTORO ATIENZA
MARCOS GARCIA PEREA

“Per amor a l’art”……naix un sentiment que sols els fallers coneguem, un treball que es realitza per “ amar
aquest art “,sense rebre gens a canvi, simplement per amor a la nostra festa, a la nostra falla.
Eixes persones que fan que el carrer tinga color, tinga forma i tinga il.lusió el dia 15 de Març.
Eixes persones que fan de l’art pólvora i soroll, que fan que els nostres cors esclaten davant una mascletà.
L’art de l’indumentaria que tant homens com dones portem damunt, pintes, mantilles, davantals, mocadors,
mantes i pentinadors.
L’art pren vida en forma de flor i ho fa amb la nostra mare de déu engalanada baix l’església del nostre
“poble”. I es que l’art, a les falles, es manifesta a cada racó.
Gràcies a totes eixes personos que feu que cada dia “l’amor a l’art” estiga present al nostre casal, per fer
que el vostre treball done el seu fruit i cobre vida.
Perquè veins, amics de la nostra festa, l’art a la nostra falla “es vida” i l’amor per aquesta festa ens fa que
sigam el que som. Una comissió que per al que no la conega....no és una falla, és una gran familia!!
Convide a tot el que vullga, vei, foraster o amics d’altres comissions a que gaudiu d’aquestes festes junt a
nosaltres i que de prop tingau el plaer de comprobar que l”l’amor a l’art”, enguany és el lema del nostre monument major , però per sempre, és nostre lema per continuar endavant.
La falla Carrer Benemèrita Guardia Civil, de la que puc cridar ben alt que estic molt orgullosa de representar,
naixque xicoteta amb gran sentiment i hui es gran...molt gran...no és el número de cens, son les persones
que la formen.
M’acomiade de tots vosaltres amb la certesa de que la màgia envoltarà aquest any a Mónica, Alberto i Sergio
(el meu gran amic) i se que junt a ells, feliços, tornarem a veure les flames el dia 19 de Març per a que aquest
cicle mai es puga acabar!!
Vixca la nostra falla!! Vixquen les falles!!
Bones festes!!
Ester Veguer i Montoro
Fallera Major

12

CORT D’HONOR
JESICA AGUADO GÓMEZ
LUCIA AGUADO GÓMEZ
MªMERCEDES ALBACETE MIRANDA
TANIA ALONSO SANTIMOTEO
INMA BAUTISTA LÓPEZ
GLORIA BETA TORDERA
OLGA CARRASCO GARCÍA
EVA CASTILLO MURCIA
MªISABEL CASTILLO MURCIA
MARIBEL CUBELLS SÁNCHEZ
MIRIAM DELGADO MASEGOSA
MÓNICA DELGADO MASEGOSA
MARIA CECILIA FENOLL VILANOVA
NATALIA FLOR CUENCA
SANDRA GALÁN PÁJARO
AZAHARA GALLEGO GARCÍA
LAURA GARCÍA FENOLL
ANA GARCÍA GÓMEZ

SORAYA GARCÍA PEREA
MªCARMEN GARCÍA VILATA
MARIAN GIMÉNEZ ALBARRACÍN
MANOLI GIMÉNEZ SEVILLA
MªJESÚS GÓMEZ GIMÉNEZ
ANDREA GÓMEZ LÓPEZ
ELVIRA GÓMEZ MORCILLO
LORENA HERNÁNDEZ MONLEÓN
JESSICA HERRERA SÁNCHEZ
MANOLI GIMÉNEZ NIETO
ELENA LÓPEZ IRNAN
MªJOSÉ LÓPEZ IRNAN
INMACULADA LÓPEZ NAVARRO
MªCARMEN LOSADA MARTÍN
AMPARO LUZ CINTERO
ANABEL MANTAS ESCUDERO
MªCARMEN MANTAS ESCUDERO
AMPARO MARQUÉS GIMÉNEZ

14

ÁNGELES MARQUÉS GIMÉNEZ
MªJESÚS MARQUÉS GIMÉNEZ
PEPA MARQUÉS GIMÉNEZ
PAQUI MARTÍNEZ ALÓS
LAURA MARTÍNEZ MARTÍNEZ
FINA MARTÍNEZ PÉREZ
INMACULADA MARTÍNEZ TORDERA
JESSICA MEDINA RODRIGO
SANDRA MERINO GARRIDO
ELVIRA MIRANDA OCHANDO
ANA MARIA MOLINA MARTIN
RAQUEL MOLTO RUIZ
CONCHA MONTORO ANDREU
ANA MARÍA MONTORO GARCÍA
ANA MARÍA MONTORO MOLINA
ARANTXA MORENO LOSADA
TERE MUÑOZ NAHARRO
NURIA NIETO GIMÉNEZ DE LOS GALANES
MªDOLORES NUÑEZ VILATA
BEATRIZ PALACIOS MARQUÉS
MIREIA PASCUAL MONTORO

CRISTINA PLÁ MARQUÉS
MARIBEL PLÁ MARQUÉS
TAMARA PUIG RUIZ
MªCARMEN RAMOS MIRANDA
ALICIA RAMOS SELIVA
PEPI RODRIGO FERRER
PEPI RODRÍGUEZ FERNANDEZ
JUANI RODRÍGUEZ GONZALEZ
VIKI RODRÍGUEZ SÁNCHEZ
MARIA EMILIA ROMERO PINAR
MELANY ROS FUERTES
LIDIA RUBIO RAMOS
MINERVA RUÍZ MARTÍNEZ
FRANCISCA SANCHEZ CARRASCO
ROGELIA SÁNCHEZ QUILES
ANA BELÉN SÁNCHEZ SÁNCHEZ
ESTER VEGUER MONTORO
SANDRA VERDET CUENCA
PILAR VERDET SOLAESA
MARTA VEZZOSI CUBELLS

15

La història de les falles manca d’un
estudi complet i exhaustiu en matèria
artística, tal vegada per considerar-se
una iconografia accidental i poc firme
i pel caràcter innoble dels materials
empleats, poc inherents a les belles
arts. No obstant i això, hi ha una bona
quantitat de motius per fer un analisi
en profunditat dels elements artístics
d’una festa que reflectix les modes i
etapes de cadasquna de les époques
de la història de l’art.
Així i tot, tratarem de fer una relació i
explicació artística de les fases i periodes del monument faller ancara que la
falta d’estudis i anàlisis previs ens dificulte la tarea.
EL BARROC: s. XVI, s.XVII i principis del
s.XVIII
En primer lloc hem d’aclarir que l’origen d’aquesta manifestació efímera
d’art popular és prou inciert, sobretot
quan es tracta de datar amb exactitud
el periode que convertix l’hoguera simple en el monument faller o falla. En
qualsevol cas, és a partir del segle XVII
quan la festa es convertix en tota una
institució. Suposava una temptativa
d’escapisme a l’opresora quotidianitat
i a la grave crisi econòmica que patia el
país. Els governants al mateix temps
veuen en la festa fallera un mitjà d’impresionar al poble i mantindre-ho distret.
Pilar Pedraza en su tesi doctoral “Barroco efímero en Valencia” distingueix
tres tipus d’arquitectura efimera: els
arcs de trionf, las “rocas” i els altars i,

semblen plenament a la imagineria barroca amb llàgrimes, cabell natural i
vestits de tela.
No obstant i això, totes les estretes
relacions entre l’art barroc i la festa
fallera no impliquen que l’origen de la
falla escultórica es remonte a aquest
periode.
1

Les perruques i vestits amb els quals els
artistes configuraven els ninots, conecten
directament amb la imagineria barroca.
“La Porquerola”, ninot indultat de 1965 de
Vicente Luna

dins d’aquets últims, fa dos tipologies.
La més sencilla consistix en escenaris
teatrals amb tota una serie de personatges artificials que representen una
escena inmovil. La més sofisticada és
d’estructura piramidal i està formada
per tota una serie de grades en progresiva disminució i rematades per una
alegoria.
Ens trobem, per tant, davant els precedents formals dels monuments o cadafalcs fallers i, si a més tenim en
compte que els ninots des d’un primer
moment porten vestits, adorns i perruques, podem concluir que les falles es

EL KITSCH: s. XIX
Podem definir el Kitsch com un sistema d’imitació que mira cap al passat
amb nostàlgia copiant amb sorprenent
simplicitat allò que li precedix. Hermann
Broch opinava que “lo que ha existido,
lo que se ha experimentado, está destinado a reaparecer invariablemente
en el Kitsch”,
En aquest sentit, les falles desde els
seus orígens, poden ser considerades
com un fenomen purament Kitsch en
tant en quant perpetuen l’estil i formes
d’una estética difosa pel Barroc. I, hi ha
que resenyar l’acció conservadora que
compartixen Kitsch i falles, no sols a
nivel temàtic o argumental, sino també
com a reacció davant la vanguardia.
Una vanguardia i modernitat enemiga
de les falles davant una tradició que
s’ha auto-impossat o, en qualsevol cas,
imitat.
Com exemple del que contem, als
versos explicatius de la falla Sorní Salvatierra i Colón de 1954 que apareixen
en la revista Pensat i Fet, junt al boceto
s’afirma:
“En paisatges i retratos
l’art era lo d’abans
ara tot són moniatos”

1 especialitat de l'art de l'escultura, dedicada a la representació plàstica de temes religiosos, normalment realista i amb finalitat devocional, litúrgica o processional

17

És per aquest motiu que les falles estilística i artísticament es mantenen al
marge de l’evolució de l’art del moment, jurant fidelitat absoluta als canons i formes més tradicionals i que
recorden al passat.
Al trànsit del segle XIX al XX a les falles comencen a aparèixer construccions com la Torre Eiffel, racacels coms
els de Nueva York, etc., però apareixen
simplement com a símbols d’una capital
o país concret.
A principis del segle XX moltes falles
fan homenatge a pintors o escultors valencians però és aquesta una raó purament d’exaltació patriótica. Sorolla,
Pinazo, Benlliure... es traslladen a les falles encara que tot queda ahí, en una
simple exaltació dels genis valencians.
És en 1934 quan Vicente Benedito trasllada les característiques més superficials del cubisme a la falla Pl. del
Mercado Central. Si bé cal destacar que
ho fa una vegada el moviment ja ha
sigut asimilat per la societat eliminant
qualsevol caracter revulsiu.

Vicente Benedito utilitza les característiques
més superficials del Cubisme en “Lo extranger
tot ho invadeix”. Plaza Mercado Central, 1935

Qualsevol informació referida a tècniques i materials empleats per fer els
primers ninots, ens ha arribat per transmissió oral. No obstant això, la falla plantada en la Pl. Mariano Benlliure en 1903
amb el lema “Antigor i modernisme” ens
permet deduir que els cosos de les primeres figures estaven elaborats a partir d’un ànima de fusta o de fil d’aram,
recobertes de teles o abrics i que la
configuració dels rostros es feia amb
masqueres de cartró. S’utilitzava calçat
vell i guants farcits d’espart a l’hora de
traçar les extremitats.
La falla, que inicialment no constituia
més que una proposta plàstica feta per
un conjunt de veïns completament despreocupats de les técniques i formes artístiques, promte comença a tindre tanta
importancia l’argument com la forma. I
és així com paulatinament la realització
del monument passa de ser un fet espontani a convertirse en un acte coordinat per un entés en la materia, encara
que no siga un profesional de l’art.
La construcció d’una falla deixa de
ser anónima i noms com el del mestre
fuster Vicente Sena, coordinador de la
realització de les falles Alt del Alfondech
de 1856 i Mossén Sorell de 1864 y 1867, o
del ebenista Noguera, asesor de la confecció de la falla Pl. Pellicers de 1866, són
dels primers en inscriure la història dels
artesans fallers.
No obstant i això, resulta imposible
datar amb exactitud la participació en
materia fallera del primers pintors i escultors profesionals però si podem afirmar que el primer artista que va
conferir a les falles la dignitat de Belles
Arts va ser Antonio Cortina Farinos (1853
– 1911), mestre de la Escuela de B.B.A.A.
de San Carlos seguidor de l’estil renai-

1903 – Pl. Mariano Benlliure
“Antigor i modernisme” de Alemany

EL PAS DE L’HOGUERA A L’ART: 1849 – 1899
Fins a principis del segle XIX no tenim
noticies de les falles diferenciades de la
simple hoguera feta amb restos de
fusta o trastos vells.
Tramoyers insisteix en que el pas no
es generalitza fins al periode comprés
entre 1812-1843, i cal suposar que la transició va ser lenta i gradual en vista de
les declaracions d’un periodista del Diari
Mercantil de 20-03-1849 que, al fer alusió
a les festes josefines, afirma:
“Vuelve a renacer la costumbre de las
fallas en la época de San José. Habia desaparecido casi esta manifestación en
que los carpinteros obsequian a su patrón y sólo veíamos algún mamarracho
sobre las hogueras en que se quemaban los trastos viejos e inutiles de toda
una calle. Ahora el renacimiento ha sido
con progresos y mejoras porque nueve
hemos oído decir que existían ayer, ninguna indigna de ser mirada con gusto;
algunas hasta se merecían elogios y lástima daba que se destinaran al fuego”
És just a partir d’aquest moment quan
la prensa oferix informació puntual de
les falles, describint detenidament el
seu argument, figures i contingut.

18

xentista i especialista en quadres de batalles. Va ser l’introductor de les cares
dels ninots modelades en cera.
Farem per tant l’afirmació de que la
incursió del primer artista professional
al món de les falles data d’abans de 1866,
encara que la participació en masa d’artistes professionals en el proces de realització de falles, és un proces mes
tardiu. Cal suposar que dos fets foren
fonamentals en aquest fet: la conversió
de les falles en espectacle de pago i la
concesió de premis a cadafalcs per tota
una serie d’entitats.
Entre 1866 i 1873 es planten ininterumpidament pretencioses falles a la Plaça
de Bous de València, exibició que per lo
general be acompanyada d’espectacle
piro-musical que per presenciar-ho cal
pagar el preu d’una entrada. Aquest fet
obliga als promotors a millorar quantitativa i qulitativament les característiques del cadafalc per captar l’atenció
del public i oferir una opció distinta
d’allò que ja es pot presenciar a la via
pública.
D’altra banda, en 1887 el seminari La
Traca concedeix per primera vegada
premis a les falles, iniciativa que de 1895
a 1900 retoma la societat Lo Rat Penat.

1900 – Falla plantada a la Plaça de Bous

1895 – Pl. de la Pelota – Primer premi de la
historia concedit per Lo Rat Penat

En 1895 es plantaren catorze falles i el
veredicte de Lo Rat Penat va ser “ninguna falla mereixia emportar-se el primer premi, però obligats a concedir-ho
se li otorga a la Plaça de la Pelota” que
era una apologia a l’alcalde Reig i a
l’emprèstit municipal.”
Els premis suposaren l’introducció de
la competitivitat entre falles i la preocupació artística dels fallers pel cadafalc i
és aquest motiu el que ocasiona l’inici de
la búsqueda de profesionals que puguen dirigir o que executen directament
l’obra.
El fet és que des de finals del segle
XIX d’entre la inmensa masa d’artificis
anònims podem destacar noms com:
· MARIANO GARCIA MAS, (1858 - 1911), catedràtic en la Escuela de B.B. A.A de
San Carlos i autor de reconegudes estatues com la de Juan de Juanes en la
Pl. del Carmen així com de nombroses
pintures i grabats. En 1895 s’asocià
amb Gómez per realitzar la falla de la
Calle de la Paz, experiència que es repetix a 1900 a la Pl. de Bous junt amb altres artistes.

19

· El pintor PEDRO FERRER CALATAYUD,
(1860 - 1944), discípul d’Antonio Cortina,
catedràtic i director de la Escuela de
San Carlos, especialitzat en marines,
paisatjes i retrats, en 1898 construye
“El Joc de Coín” per a la comissió Hort
d’en Sendra, falla de gran elegancia
formal que li reportà el primer premi
a la millor falla.
· L’escultor VICENTE PELLICER, autor
entre altres de “Nou Quixot” per a la
comissió Pl. de la Pilota i “Marruecos”
al carrer Gracia- En Sanz; ambues
premiades a 1899 i 1908 respectivament.
En els últims anys la falla del carrer de
la Pilota sempre estava en boca de tots,
per la seua originalitat i per les seues
crítiques, va ser l’ultima a cremar-se ja
que s’en portà el premi de Lo Rat Penat
a 1899. El premi va consistir en una guitarra, unes castanyoles i un ram de llorer ple de bunyols i subjecte tot per una
traca de la qual penjava una llaçada de
ras amb els colors nacionals. Com diuen
les cròniques “durante la crema, en la
plaça no cabia ni un ànima més”
· MANUEL BENEDITO VIVES, (1875 - 1963)
va ser un altre reconegut artista que
va participar de la realització de les
primeres falles artístiques. Acadèmic
d’honor de la Escuela de B.B.A.A. de
San Carlos especialitzat en el retrat i
uns del més importants sorollistes va
afirmar en una entrevista realitzada
pel diari Levante a 1954: “yo hice una
falla que representaba a Don Quijote
y Sancho Panza, ayudado por mis colaboradores a finales del siglo pasado”
La participació de tots aquests artistes
en la realització de falles no sols revert
un perfeccionisme formal sino que

1898 - Falla Hort d’en
Sendra de PEDRO FERRER CALATAYUD

1899 - Falla Pl. de la
Pilota de PELLICER

també revoluciona tècniques i materials. Tot i així, a 1863 encara que no estava del tot generalitzat, ja habia
aparegut el modelat en cera de la cara
dels ninots, la qual cosa implicava tot un
procés artesanal que dista molt del pensat i fet d’ anys enrere. A 1899 el periòdic
El Pueblo exclamava: “Lástima que se
quemen algunas fallas, pues merecen
guardarse por el arte que encierran”
L’APARICIÓ DE LA FALLA ARTÍSTICA: 1900 –
1919
Des de principis de segle, les falles es
carcateritzaren no sols pel seu caracter
escultòric i artístic, sino també pel creiximent en altura. Així, encara que als primers anys continuaven predominant les
formes horitzontals damunt una base
alta que imita un taulat teatral, sorgix
una nova modalitat més decisiva per a
la seua evolució posterior: la falla creix
en altura al voltant d’un eix vertical. Ara
el patrón a imitar també es remonta a la
arquitectura festiva barroca, una estructura piramidal ascendent rematada
en la part superior per una gran figura
de grans dimensions. Aquesta figura és
capaç de simbolitzar el tema al voltant

del qual giren les escenes inferiors que
la rodegen i que fan que la falla siga un
monument rodat i no frontal.
La monumentalitat de la figura principal exigix el domini de la técnica de la
fusteria, sobre tot, del sistema de distribució del pes i les mases per tal de conseguir l’equilibri de la mateixa. Per altra
banda, també implica la participació en
la realització de la falla de sastres i modistes que elaboren vestits a mida per
als gegants que hara presiden el cadafalc.
Aquest canvi, és ja un fet consumat al
voltant de 1915 quan la participació de
profesionals de l’art en la construcció
de la falla ja s’ha generalitzat. El mateix
Ajuntament de Valencia, secunda la
idea de Lo Rat Penat i premia a les falles
delegant la decisió a un jurat en que mai
falta la presencia d’un erudit de les belles arts. D’altra banda, la qualitat artística de les falles comença a ser un
factor decisiu per algunes comissions
com la de la Bajada de San Francisco,
que en 1908 trau a concurs públic la
construcció del cadafalc.
A pesar de tot, encara no ha sortit la
figura de l’artista faller. Es tractava
d’una figura que no existia com a tal, no
obtant i això es començaba a perfilar
aquesta dedicació.
Entre 1900 i 1910 participaren a la construcción de falles:
· CARLOS CORTINA BELTRAN (1875 – 1949),
fuster i acreedor dels primers premis
a 1912 i 1913.
· JOAQUIN IGUAL CALVO, pintor i escenógraf que amb “La entrada de siglo”
(Ruzafa-Cirilo Amorós 1901) va conseguir el primer premi de l’Ajuntament,
esforçant-se per conferir a les falles
l’estètica del Modernisme.

20

1908 – Falla de la Pl. del Árbol – criticava una
orde del ministre De La Cerva, regulant l'horari de tancament de bars, tavernes i espectacles.

· LUIS BLESA, pintor d’ofici que va conseguir consecutivament el primer
premi a 1902 amb “El Dios Napoleón”
a la Pl. Príncipe Alfoso; i a 1903 amb
“Alegoria a la tabacalera” a Bajada
de San Francisco, aquesta vegada
junt amb RAMÓN ANDRÉS CABRELLES
(1869 – 1957) que a posteriori faria de
les falles la seua professó, convertint-se en mestre de tota una generació d’artistes fallers.
· ENRIQUE NAVAS ESCURIET, pintor regionalista que després de guanyar el primer premi amb la seua falla “La Pipa,
Krugger i els anglesos” (Pl. Príncipe Alfonso) a 1900, es consagrà a la docencia de les belles arts.

Durant el periode de 1910 a 1919, poques són les innovaciones que s’incorporen, si ben és cer cap destacar la
proposta del Circulo de las Bellas Artes
de recuperar la senzillesa del format
horitzontal i el moviment que caracteritzen les falles d’antany. Així, els sues
membres conjuntament elaboren a 1911,
1914, 1917 i 1918 quatre falles al Carrer del
Mar que suposen la culminació de la
perfecció artística i reactiven el poder
de la sàtira antiga.

LES FALLES COM A OFICI: 1920 – 1929
Al llarg de la década dels 20, poques
són les innovaciones técniques que experimenten les falles. Els materials empleats per a la contrucció són els
mateixos que s’utilitzaben ja a principis
de segle. És durant aquest periode dels
anys 20 que experimenten una crisi, no
en el que respecta a la quantitat de cadafalcs plantats, ja que aprofitant la coyuntura favorable d’aquests anys, va
en aument, sino més bé una crisi al voltant de la tipologia idònia a seguir. És en
aquest moments quan comença a qüestionar-se si el creiximent en altura contribueix a millorar la falla i no fa més que
degenerar el seu sentit inicial.
No obstant i això, a 1927 Carlos Cortina, l’artista més destacat del periode
pels seus éxits, imposa el prototip de
falla monumental i la fa creixer tant a lo
alt com a lo ample. “De València a Nueva
York a les ales d’un parot” (Pl. Mariano
Benlliure, 1928), “Concurs de bellesa a
Paris” (Pl. Mariano Benlliure, 1929) i “La situació internacional” (Pl. Mercado Central, 1929) són una bona mostra.

1914 - Falla calle del Mar-Altar de San Vicente.
Lema: ”Xe, ves a patinar”. Feta del Circulo de
Bellas Artes

1928 - Falla Pl Mariano Benlliure. Lema: “De Valencia a Nueva York a les ales d’un parot”.
Carlos Cortina.

1900– Tasllat del gegant “Tio Nelo” fins a la seua
ubicació (Pl. Reina).

1903 – Falla Bajada de San Francisco. “Las Víctimas de la Tabacalera” de Andrés Cabrelles

Junt amb ells, destaca el famós escenógraf Ricardo Alós Sierra, l’escultor
José Castrillo García o el pintor Pascual Isla Garcia.
La cera continua sent el material destinat a les cares i braços dels ninots durant aquest periode i el cartró acoplat i
moldeat directament a una carcassa interna de tela soluciona el problema de
grans volumens que començen a sorgir,
sobre tot a l’hora de plantar la falla.
El volum i l’altura del cadafalc impedixen traslladar- ho per peces fins al lloc
de l’ubicació, raó per la qual es va imposar la erecció de la falla al tombe. El monument, perfectament ensamblat al
taller és volcat i traslladat fins al lloc de
la plantà durant la nit del 17.

21

Els anys 20 van suposar la profesionalització de l’activitat fallera. SI fins a
la data, alguns pintors o escultors participen esporadicament en la construcció de cadafalcs, ara aquesta faceta es
converteix en la base económica fonamental de molts de ells, que contribuixen en un mateix any a varies falles a la
vegada i necessiten d’operaris per planinificar el treball.
L’ARTISTA PROFESSIONAL: 1930 – 1937
Als anys precedents a la Guerra Civil
Espanyola, les falles es convertixen en
un fenomen d’atracció turística degut a
la qualitat artística aconseguida.
Des de el punt de vista artístic s’introduïxen una sèrie de variacions tècniques i formals que seràn decisives per
al futur. Encara que els artesans continuen utilitzant la cera per configurar els
rostros i les extremitats dels ninots, es
comença a utilitzar la tècnica del cartró
a l’hora de modelar les grans figures.
A principi dels anys 30 la festa havia
crescut molt, sobre tot en altura. És en
aquest any quan es forma el gremi dels
artistes fallers, separant la construcció
de les falles de la comissió fallera que
es dedica a organitzar la festa i pagar
a l’artista faller pel seu treball. També,

1929 – foto d ‘Estació del Nort des de Marqués
de Sotelo en plenes falles

1934 – Construcció de
la Falla Calle Escalante – Cabanyal.
Artista: Modesto
González

1931 – Falla Blanquells-Conde Salvatierra de Vicente
Benedito. Lema: “La
tortà del dimoni”
Artista: Modesto
González

apareixen les primeres falles infantils.
D’altra banda, la introducció de més
d’una escena en la base du a terme una
sèrie de canvis morfològics. Es tracta
d’un periode d’armonica convivència
entre caricatura i retrate.
Carlos Cortina, Regino Mas, Vicente
Benedito, Carmelo Roda, Amadeo Desfilis i Francisco Coret són els protagonistes del periode que acapara els màxims
galardons tant a la Secció 1ª como a la 2ª,
creada en 1933 amb el propòsit de fer
justicia als cadafalcs segons el seu
pressupost.Els anys 30 suposen els primers contactes de les falles amb corrents avanguardistes que venien
dominant l’Art en aquella época. Comencem a veure indicis de l’Art Deco
(amalgama d’estils i moviments amb influència predominant del instructivisme,
el cubisme i futurisme) a falles com la de
Blanquells-Conde Salvatierra de Vicente
Benedito a 1931, guanyadora del primer
premi i on es manifesta un modernisme
descontextualitzat.

22

1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau.

1930 – Falla Luis Morote de J. Arnau.

Brotes cubistes caracteritzen també
la falla del Mercat Central a 1935, també
obra de l’artista V. Benedito i realitzada
en base a cosos geométrics i un modelat angulós i plá.
Cal destacar també el cadafalc realitzat a 1930 per J. Arnau per al carrer
Luis Morote, on els cosos prismàtics del
dos rascacels es fragmenten al mateix
temps per tota una serie de planos
frontals i de perfil. Per últim, cal destacar també aquesta influència modernista i sobre tot, Surrealista a la falla
Troya-Ramón i Cajal de Guinart a l’any
1934, on podem observar a un elegant
home vestit amb frac i amb un garfio
per cap apuntant amb un canyo a varies escenes disasociades.
EL NOU ESTIL: 1940 – 1949
El patrocini amb el que militars, alta
burguesia, comerciants enriquits i homens de negocis contribueixen a la festa
financiants algunes falles, acaba per fer
prevaler els seus gustos, les ganes d’aparentar i la necessitat de exterioritzar
el luxe i la fastuositat. Seràn per tant, característiques de les falles punteres,
que convivixen amb les falles de barri
més modestes i tradicionals.
La diferència de pressupost entre falles obligà a l’organisme rector a 1942 a
crear tres categories: Secció Especial,
Primera i Segona, a les quals es sumara
Secció Tercera a 1945.
Les noves pautes estétiques que aputen a la “dignitat artística”, demanada
oficialment pel Conseller de Cultura i
Turisme en una emissió radiofónica a
1939, obliguen als artistes a utilitzar sofisticats acabaments que imiten amb
cartró-pedra models escultòrics consagrats per l’Història de l’Art.

1944 – Pl. Mercado Central. Artista: Regino
Mas. Lema: “Rumbos del nuevo orden”

Regino Mas és l’artista més fidel d’aquesta tendencia i protagonista indiscutible d’aquest periode. Exemple són
les seus falles de 1944, 1945 i 1948 per a
la Pl. Mercado Central, guayadores
totes del primer premi de Secció Especial. La perfecció artística és alló més
determinant en aquest periode, de fet
a 1941 es creen els premis d’enginy i
gràcia, els quals es deslliguen als aspectes artístics i s’otorguen a d’altres
falles que manquen d’aquestes qualitats.
Amb tot i aixó, quina és la situació dels
artistes fallers? Amb la col-laboració de
Regino Mas conseguixen el permís necessari del Gobernador Civil per fundar la Sociedad de Artistas Falleros,
però l’entitat prompte entrarà en crisi
i passarà per dificultats econòmiques i
d’autoabastiment de materials. Així la

23

1948 – Falla Pl. Mercado Central. Artita: Regino
Mas. Lema: “Lucha Libre”

CNS insistix a Regino Mas a que es constituixen en Gremi, i apesar de l’animadversió de molts artistes, es constituix a
1945 el Gremi d’Artistas Fallers com a
única possiblitat de supervivència i adquisició de certa cobertura legal. Pese
a tot, els artistes continuen treballant
en condicions insalubres en naus i antics almacens desmantelats.
NOVES GENERACIONS: 1950 – 1959
Els anys 50 suposen la superació de
les restriccinons i l’etapa de l’ascens
social, aspecte que revert en un nou
creiximent no sols en quantitat de falles sino també en altura, aconseguint
mesures desorbitades.
Tant és així que el procés de realització passa a ser més pensat i planificat i
que demana al menys uns sis mesos de
preparatius.

Els preparatius de la plantà a les comissions de secció especial s’anticipen
al menys 24 hores, no en va, el procediment “al tombe” que consistix en volcar el cos central i eregir-ho amb ajuda
de cordes, començà a resultar insuficient dades les dimensions dels monuments. Ara es recurrix a cabestrants i
andamis de fusta com a únic mode d’eregir les falles.
La major innovació tècnica ve de la
mà d’un escultor iniciat al taller de Regino Mas: Juan Huerta Gasset. És
aquest qui a 1953 revoluciona el procés
artesanal faller al modelar per primera
vegada una de les figures de la falla
Archiduque Carlos – Chiva (“La vida es
un comercio”) íntegrament amb cartró, desplaçant així a la cera que resistia amb grans inconvenients les
inclemències del temps.
A més trencà amb la tradició dels
vestits de tela, els quals pasarà a imitar
també amb cartró. Els elogis que reb
amb aquest ninot, fa que a 1955 construixca totes les seus falles amb
aquesta tècnica que a finals d’aquesta
etapa es comença a generalitzar per a
la resta de falles.
Junt amb aquests artistes destaca el
prestigiós escultor SALVADOR OCTAVIO
VICENT, que venia abordant de forma
esporàdica la construcció de falles. El
seu renom li porta a realitzar la falla de
la Pl. del Caudillo a 1949, 1954 i 1955, materialitzant el boceto que la Comissió
del Foc encarrega a l’extravagant pintor Salvador Dali amb el propòsit de fomentar l’atracció turística i que les
falles arriven a tot el món.
Aquest nou contacte entre vanguardia i falles, interpretat per Salvador
Octavio Vicent no aconsegueix tampoc

deslligar-se del resorts del Kitsch. El
projecte no te lema fallero perquè “Dalí
no coneix les nostres falles”, declarà
l’escultor.
La falla es rebutjada unanimament
per bona part dels artistes profesionals al considerala un atentat al treball
d’artesania i escuden les seues crítiques en la falta de sàtira del monument. Els fallers d’altra banda,
acostumats a la lectura sencilla del cadafalcs, no accepten una proposta que
hauria pogut ser decisiva al seu intent
d’obrir les portes a la vanguardia:
“Una falla estil Dalí?
No entenem el que és i així
que no es apta per açi”
Pensat i Fet, 1955

24

ARRIBA LA INNOVACIÓ: 1960 – 1969
Els anys 60 suposen la transició del
Kitsch més pur a un altre més sofisticat.
L’artista que inicia la seus producció a
1948 subjecte a les convencionals pautes neobarroques, aposta ara per la innovació considerant que el cicle
naturalista de l’estetica fallera ja es
troba colmat. Així crea això que ell mateix denomina “falles desíntegrades”.
Es tracta de cadafalcs de gran sentit
arquitectònic als quals l’estructura
central, purament decorativa, potència
el volumen de les formes pures i geomètriques i on el buit cobra gran importància.
Aquesta nova combinació de línies i
colors que no escapa de l’influència del
diseny industrial de l’època, es complementa amb la més ecléctica combinació
entre els tradicionals ninots i les figures sotmeses a un procés d’esquematització i estilització amb nous materials
de construcció. El propòsit de l’autor de
concentrar al màxim la crítica fallera
en la mínima expressió li porta a l’extrem de fer desapareixer els ninots, fet
que suposa un revulsiu a l’entorn faller
de l’època. No obstant i això, la comissió
de la Pl. del Caudillo, conscient de la
projecció que suposen les seues falles
opta per la ruptura i es decanta per
aquesta nova tendència a 1963 i 1964.
Postura similar adopta aquesta comissió entre el 67 i el 68 al aceptar els
projectes de José Barea i els Germans
Fontelles per a la seua falla-escaparate. Les falles “Los que se ponen las
botas” i “Embotellamiento de tráfico”
constituexen un clar “farol” del Pop Art,
moviment lúdic i irònic que influix l’art
occidental entre 1956 i 1966 i que té com
objectiu principal buscar valors estè-

1963 – Pl. del Caudillo. “El Nuevo Caballo de
Troya”

1967 - 1968 – Pl. del Caudillo

tics als objectes d l’entorn cotidià, sobretot en aquells propis de la societat
de cosum.
Així, en un context en el que imperen
imponents catafalcos neobarrocs que
imiten mimèticament la realitat, la deformen per mitjà de la caricatura o reprodueixen fidelment amb célebres
monuments, irromp una mísera i despuntada bota damunt la seua caixa corresponent i una botella de cerveza
amb una pajarita de paper al damunt.
Però aquesta renovació de la imatge
serà sols algo molt temporal. Prompte
el péndul de la innovació oscila cap al
lloc contrari i la Plaça Major torna a
acollir la Torre de Pisa, Colosos de
Rodas, Estàtues de la Llibertat i altre
meravelles del món.
Durant aquest periode les falles
s’han convertit en Festa d’Interés Turístic (1965) i això revert de nou a les
seues dimensions. Tant és així que es
necesita com a mínim una setmana
d’antelació per plantarles al seu lloc
d’ubicació.
D’altra banda, el Gremi d’Artistes Fallers aconseguix fer realitat una de les
seues màximes aspiracions des de la
seua creació: la fundació de la Ciutat de
l’Artista Fallero. Així queda resolt el problema de trobar el lloc idoni per elaborar una falla. A les inmediacions de
Benicalap i Burjassot es crea una ciutat
provista de 60 naus que alberguen al
votan d’un centenar de tallers d’artesans i unes mil vivendes destinades a
aquells que viuen de l’artesania fallera.
D’altra banda i per evitar lintrusisme,
el Gremi proposa una titulació: la de
Mestre Artesà, per a obtindre’l serà necesari superar un examen i construir
una falla de Secció Tercera en el exer-

25

cic següent al de la proba. Sorgix així
una de les primeres generacions d’artistes acreditats tal com ho demana la
Junta Central Fallera a l’hora de contractar la construcció d’un cadafalc.
TEMPS DIFICILS: 1970 – 1979
Coincidint amb el creiximent econòmic que afecta al pais al 1973, les falles
plantaes en la ciutat es multipliquen en
comparació a èpoques anteriors. Però
aquest increment sustancial (2.548 falles) no és ni molt menys secundat per
la quantitat d’artistes especialitzats i,
per altra banda, coincidix amb la pujada dels preus dels materials bàsics
per a construir una falla.
Tot aquest panorama revert directament en la qualitat del monuments, que
disminuix de forma considerable. Un
mateix artesà pot construir entre 3 i 6
falles en funció de la categoria i es veu
en la necesitat d’incrementar la seua
plantilla i els gastos que això suposa. És
en aquest contexte on sorgix el fenò-

1970 – Falla Convento Jerusalén. Artista: Julián Puche . Lema: “Xoriços”

men del “refrito” o motiu resultant de
la reutilització d’un molde, objecte de
venta en circuls d’artesaria fallera en
una época de crisi i economia de mitjans.
No obtant i això, serà un aspecte a tindre en compte a l’hora de evaluar i premiar una falla i és també el moment en
que es qualifiquen independenment la
part satírica i la part artística. Així el recull l’article 109 del Reglament Faller. És
aquest fet el que fa eclosionar la caricatura dins dels més diversos estils.
Factor al qual contribuixen no sols els
artistes de noves generacions sino
també els grans mestres d’èpoques
previes i del que donen proba els ninots
indultats des de 1969, exceptuant alguns
que continuen en la linea retratista.
El propi Julián Puché evoluciona cap
a una expresiva distorsió de la realitat
tant en el modelat de les figures como
en lo relatiu a les seues proporcions i
colorit.
La caricatura és la nota predominant
d’aquest periode però a més els anys
70 suposen també la irrupció d’una
nova tècnica en le procés d’elaboració
de falles: l’utilització del poliester. L’introductor d’aquest nou material es
Martinez Mollá el qual l’utilitza a 1977

per fer el ninot indultat de la Pl. del
Pilar: “Dolçainer i Tabaleter”
CONTINUISME - RUPTURA : 1980 – 1990
Després d’una època parca en innovació, al llarg dels 80 apareixen ocasionalmnet nous models i estils que donen
que parlar a l’ambit artístic.
El fet que en 1981 es dissolguera la comissió que costeaba la falla de la Pl. del
País Valencià, va fer que aquest es
convertixca en el monument oficial de
la ciutat i per tant referència i blanc de
nombroses crítiques.
És ara quan l’Ajuntament contracta
l’artista encarregat de dur a terme tan
gran responsabilitat. Així Vicente Luna
serà l’encarregat de materialitzar la
falla des de 1980 fins al 1983 sense cap
dubte ni dilema al voltan de l’elecció de
l’artista. Però és a 1984 quan Luna
anuncià la seua retirada i surt el problema. L’Ajuntament convoca publicament un concurs de bocetos i crea una
comissió de cultura i un altra de govern
per fer l’elecció del més adecuat. Mario
Lleonart amb “Visita de l’altre món”
serà l’encarregat de dur a terme
aquest projecte amb un monument que
sense trencar amb el clasicisme porta
retocs surrealistes.

1986 – Falla Pl. País Valencià. Artista: Manuel Martin . Lema: “Una estoreta velleta”

26

Però és a 1986 quan Manuel Martin decidix dotar a les falles d’un “fum distint”
i és per aixó que busca la col-laboració
d’un prestigiós modisto (Francis Montesinos) i un famós dibuixant de còmics
valencià (Sento Llobell). EL resultat és
“Una estoreta velleta”, una falla on l’influència del pop es ben clara i on per
fi, es fan patents les tendències estètiques del moment.
El seus ninots amb un modelat sols insinuat, s’ajusten a la línea clara dels
protagonistes de les historietes, trascendixen el plà i prolonguen les seues
accions en l’espai. Globus i “bocadillos”
porten el significat de cada escena
sustituint els tradicionals ripios.
Continuant amb aquesta tendència
innovadora és a 1988 quan aquest mateix artista presenta “Tot ho tenim cap
avall”, falla que gira al voltant de dibuixos del famós il-lustrador gràfic Antonio Ortiz “Ortifus”. Projecte que és
aprobat i materialitzat.
No obstant i això, quan Manuel Martin
abandona l’activitat fallera la “experimentació” cessa, al menys a nivel oficial, bé per falta de noves propostes
innovadores o be per la pressió de
certs consellers que opten per unes
característiques més tradicionals.

1988 – Falla Pl. País Valencià. Artista: Manuel
Martin . Lema: “Tot ho tenim cap avall”

D’altra banda menys oficial, podem
destacar innovacions tècniques i formals també dignes de ser tingudes en
compte. La recuperació del moviment
és una d’elles. Vicente Agulleiro el recupera a la falla Na Jordana a 1980 amb
unn cavallets en moviment per mitjà de
motors. Va ser l’inici de la seua persistència per movimentar les falles, inclús va moure grans volumens, proba
d’alló és la ballarina que constituix el
remat final de la falla Pl. del Pilar a 1990.
També és destacable la incorporació
d’un nou material que acelera el procés de modelat: poliestiré expandit. Industrialment es preseta en forma de
làmines les quals pegades entre si cobren forma després un procés d’escatat. Aquest nou material es torna de
vital importància quan Miguel Santaeulalia presenta a l’Exposició del Ninot de
1984 el grup “El fantasma de la renda”,
modelat integrament en suro blanc.

EL NOU SEGLE: 2000 – 2014
Després de l’anàlisi dels anys enrere
podem anar concluint que innovar i
modernitzar l’estil i les qualitats artístiques de les falles ha sigut i és encara
una tarea ardua. I davant aquesta
questió cal reflexionar el per qué. La
resposta és ben sencilla: estem parlant
d’un ritual i com a tal, canviar imatges
que formen part d’eixe ritual és no sols
dificil sino també perillós.
En aquest nou segle s’ha intentat modernitzar l’estil dels monuments però
no han passat de ser actituds minoritàries Encara que hi ha hagut falles experimentals, algunes d’elles d’indubtable
mèrit artístic, la majoria de les falles
continuen sent monuments recarregats, barrocs, caricaturístics,..., en dos
paraules (V.Borrego): KITSCH POPULAR
Un dels monuments que va marcar el
punt d’inflexió de la nova era de les falles va ser Manuel Martín per a la falla
Na Jordana a 2001 amb “Pinotxada universal”. Alguns experts en la matèria
l’han califitat com una de les millors falles de la història, un icon de la València
moderna, colosal i grandiosa.
Amb 23 metres d’altura, constituix el
punt de partida d’una falla que, a
pesar de la seua innovació, respecta
tots els elements de la més tradicional
i barroca. Els llargs nassos són una
constant en totes les escenes, i els «ninots» recorden a les màscares dels còmics del segle XVIII. Darrere de la
innovació i la simplicitat de línies s’amaga un valent crític social en la que
estan representats tots els aspectes de
la realitat valenciana, des de les noves
tendències per a vestir les falleres, fins
als nous tipus de paelles.

27

2001 – Falla Na Jordana. Artista: Manuel Martin . Lema: “Pinotxada Universal”

La figura principal estava feta de
“vareta”, anells de fusta curvada als
que van destinats els millors taulons de
fusta. Manuel Martin, és un gran coneixedor de la tècnica encara que el poliextiré expandit és el material més
utilitzat en aquest nou periòde per la
gran majoria dels artistes.
ELS NOUS MATERIALS I LA INFLUÈNCIA
TECNOLÒGICA
Fa temps que el cartró no és el material fonamental de treball. La introducció de nous materials en la construcció
de les falles, especialment el poliestirè
expandit (copolímers d’estirè que contenen una mescla d’hidrocarburs de
baix punt d’ebullició), ha revolucionat
els mètodes de treball. El poliestirè expandit té un alt poder calorífic, major
que el del carbó, i pot incinerar-se
d’una forma, segons pareix, segura.
Utilitzant estos nous materials, el procés de construcció de les grans figures
se simplifica molt. La primera part del
procés, és a dir, dibuixos, projectes,
maquetes, etc.., és igual al del sistema
convencional; el gran canvi es dóna
quan s’inicia el modelatge definitiu de
les peces. Es modelen a xicoteta escala,
la qual cosa facilita el treball i allibera
de la necessitat de les carcasses de
sosteniment. Esta peça menuda passa

Robot fresador esculpint un ninot

de física a virtual per mitjà d’un procés
de digitalització en 3D, i amb el model
obtingut, amb un sistema de mecanitzat proveït d’un robot CAD/CAM, es
talla a l’escala d’ampliació desitjada la
figura de poliestirè expandit. Es pot
partir d’un model de 30 cm d’altura i
ampliar-ho sense dificultat a una escala d’1:20, per a obtenir una peça de 6
m d’altura que s’acaba manualment,
sense molt d’esforç, gràcies a la bondat del material. Per mitjà d’este sistema és obvi que el temps i l’esforç
invertits són incomparablement menors.
D’altra banda, fins fa poc els obradors i les cases dels artistes fallers s’agrupaven a la Ciutat Fallera, un barri
temàtic de gran interés arquitectònic i
social. L’Ajuntament de València l’ha
declarat sòl industrial protegit destinat
a tallers fallers, però així i tot, actualment, gran part dels tallers s’han dispersat per la resta de la ciutat i pels
pobles pròxims. A més s’hi ha rehabilitat
una nau per a instal·lar el Museu Faller,
en estos moments ubicat en l’antiga
presó de Montolivet.
A l’actualitat han sortit diverses empreses dedicades al desenvolupament
de softwares que automatitzen el procés de construcció de falles.
L’aparició de les noves i cares tecnologies informatitzades per a la construcció dels monuments fallers ha
conduït a la divisió dels tallers fallers
en dos grups: els grans, en possessió
de tots els avanços i que construïxen
totes les falles importants, i els menuts,
reduïts a treballar només com a subcontractats dels anteriors o en encàrrecs d’escassa magnitud (en la
producció de ninots en sèrie).

28

Es ben cert que hui està molt estés ja
el tema tecnològic, pero encara queden molts artesans del cartró i la manera tradicional. Bé per pressupostos,
bé per no saber actualitzar-se, ... Però
indubtablement el camí és de no retorn.
EL NAIXIMENT DE LES FALLES EXPERIMENTALS
És també en aquest segle quan naix
un nou concepte de falla que genera
un intens debat en el món faller ¿és o
no és una falla?
En primer lloc les definim com a falles
que busquen una estètica totalment
vanguardista amb formes, continguts i
linies innovadores. Es tracta d’un
terme complexe que podem resumir
com falles que tracten de transformar
l’inercia que han seguit els monuments
de les darreres èpoques.
Aquesta distinció de falles innovadores es produeix fonamentalment per
un fet que ha sigut molt criticat per
aquells que defenen la necesaria evolució del cadafals: el premi de JCF a les
falles innovadores.
El fet de tindre una categoria no ha
fet més que marginar aquest tipus de
falles que fan una versió diferent al
que s’ha fet fins ara i que aposten pel
canvi. Molts autors afirmen que apartar així la innovació no és si no possarli barreres.
La postura més tradicional, els que
defenen “la falla de tota la vida”, opina
que es deu respectar una tradició i un
gust arraigats segles enrere. Com a
tradició i ritual s’han de mantindre determinades formes i linies. No tot val,
així ho defenen els més apocaliptics.
El debat està servit....

LES SUPERFALLES DEL S.XXI
No podem passar per alt l’aparició de
les “superfalles”, falles de la Secció Especial amb un pressupost i una
grandària desmesurats, però sempre
dins dels cànons de l’estètica fallera
convencional. Van ser un fenomen dels
últims anys de bonança econòmica,
conseqüència de patronatges personals i han creat entre els fallers sentiments contradictoris, perquè han
acaparat una gran quantitat de premis
i distincions.
Amb presupostos desorbitats com la
falla més cara de l’ historia (Nou Campanar 2008) que costà 900.000€, es
planteja l’opció de restringir el presupost de manera que totes les falles siguen igualment competitives i no es
creen grans desigualtats.
En lo referent a l’evolució del momument aquest tipus de falles no aporten
més que grandiositat desmesurada al
cadafal, cap evolució artística.
En tot cas la majoria opina que son falles destinades a morir dins la greu crisi
econòmica que patix el país i en concrete
la Comunitat Valenciana.

2004-2005-2006-2007 – Falla Mossen Sorell - Corona. Falles experimentals

CONCLUINT...
Després de la seua àmplia història i
de la tradició del monument artístic, resulta sorprenent l’escassa documentació fora de l’àmbit purament faller. Són
pocs les investigacions empreses
sobre el tema a l’esfera universitària,
treballs que ens facen conéixer en profunditat l’origen i les vicissituds per on
ha passat un fenomen que ha impregnat tan àmplies capes de la població, i
que ha adquirit tal rellevància social.
Més curiós resulta la decep-te representació de les falles en el centre de

29

documentació mes potent que ha
donat la nostra era: la xarxa d’internet.
A principis del segle XX les falles cada
vegada tenien mes èxit i el seu valor
estètic més apreciat. Al realisme dels ninots i l’oportunitat de les critiques que
representaven, s’unia la perícia tècnica
de les construccions, fins al punt de convertir-se en una atracció turística a principis dels anys 30. Després de la guerra
civil, en els temps del franquisme, la falla
adquirix la seua forma final i es fossilitza. El franquisme no és un bon moment per a l’art, ni per a la crítica, ni per
a la participació lliure dels veïns. Les falles s’estructuren estrictament, les comissions es jerarquitzen, i els artistes
fallers són organitzats en el Gremi d’artistes fallers. Com a conseqüència el monument faller deriva en una ostentació
de perícia tècnica buscant el més difícil
encara per a satisfer l’incipient turisme
i la rivalitat entre les distintes comissions.
La falla acaba per adquirir la forma amb
què la coneixem en l’actualitat. Una
mena d’ art estancat?
La innovació artística i estètica és a hui
en dia una osadia, un atreviment que
aparta als que intenten canviar els canons més tradicionals i els relega a una
categoria premiada i moltes vegades
qüestionada.
Por a alló desconegut davantde l’éxit
d’alló que ha funcionat sempre? Crisi
econòmica que obliga a abaratar costos
o crisi de creativitat? Por a les reaccions
o reaccions plenes de por?
Com poden observar una història rica
artíticament sense molta documentació
i un debat social que ens fa reflexionar
sobre un futur més que inmediat.
Olga Carrasco Garcia

PER AMOR A LÁRT,
els àngels sénamoren
dels cors humans
quan els veuen bategar,
com roselles tendres,
vers la llum.

PER AMOR A LÁRT
de la cuina,
el cuiner ens fa
tants i tants plats
respirant receptes
dántigues iaies
que cuinaven envoltades
dényor i fang.

PER AMOR A LÁRT
el cos humà sempre ha estat
pintat, esculpit, retratat,
amat, acariciat...
gran o menut, gros o prim,
les seues corbes ens parlen
de bellesa
i la tremor de la seua pell
ens parla de fragilitat.

PER AMOR A LÁRT
la natura ens dona
camps dárròs, marjals, espills del sol
on les garces volen i els gossos
acompanyen lárribada del nou dia.

PER AMOR A LÁRT
hem plorat i hem rigut,
hem sentit " paraules dámor... no en
sabiem més, teníem quinze anys",
i ens hem enamorat per primera vegada,
i la segona, va ser com la primera,
i la tercera, va ser com la primera,
i quan escoltem " Paraules dámor"
plorem per dins... fent un somriure.

PER AMOR A LÁRT
compta les monedes, que li sembren sols,
i compta els cotxes, esl viatges, les cases,
i compta els billest
i els torna a comptar
per no sentir el buit,
el buit de dins.

31

PER AMOR A LÁRT
Voldria fer de la rutina
un quadre de plaer,
una remor de poesia,
una cançò de puny en alt,
una pancarta,
un ací estem TOTS:
els precaris
i els que "treballen"
en látur.

PER AMOR A LÁRT
les falles desafien els temps
de ferro rovellat,
miren la història
i veuen que a voltes és així:
menys pòlvora, menys que cremar,
menys clavells... i sobreviure
dálé de poble i désperança.

Són moltes les persones que han estat al meu costat durant este somni, familiars i amics vos estic
molt agraïda pel vostre temps i dedicació, per que sense vosaltres res haguera sigut el mateix.
Gràcies a tots vosaltres fallers i falleres que feu possible que tinguem la millor festa del món "LAS
FALLAS", gràcies a què treballeu per a fer possible i més gran la nostra festa. Moltíssimes gràcies
perquè sou vosaltres, la meua comissió, la falla CARRER BENEMÉRITA GUARDIA CIVIL, els que m'heu omplit d'il·lusió i d'afecte en tot moment.
I sobretot moltes gràcies a Sergio, el meu president, per acompanyar-me enguany i disfrutar amb
mi de cada acte. Sempre seràs el meu primer president, et desitge que enguany siga igual o millor
d'especial com ho ha sigut amb nosaltres.
Els meus xiquets Lidon i Adrián, moltes gràcies perquè sense vosaltres este somni no hauria sigut el
mateix. Vos desitge que els vostres somnis es vagen complint al llarg de la vostra vida com s'ha complit aquest i espere poder disfrutar molts junt amb vosaltres, perquè per a mi sou i sempre sereu
els meus xiquets.
Mónica, Alberto i Ester, disfruteu de cada moment com si fóra l'últim, estic segura de què ens aneu
a representar d'una forma exemplar, moltíssima sort. Desitge que el somriure i la felicitat siguen els
vostres millors companys d'aquest somni que comenceu.
A tots vosaltres vos dic, que ací em teniu per al que necessiteu. Em sent orgullosa de ser fallera però
més orgullosa de pertànyer a esta comissió, la meua comissió: Falla CARRER BENEMÈRIT GUÀRDIA CIVIL.
Vos vull, moltíssimes gràcies a tots i fins sempre."
Ana Montoro Molina
FM 2013

32

RELACIÓ DE RECOMPENSES
JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA
Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
MªCarmen Losada Martín
Ramón Plá Navarro
Juan A. Pascual Tejedor

Or
Toni García Fenoll
David García Fenoll
Sergi Galán Pájaro
Enrique LLovera Gil
Daniel Moraga Sevilla
Jose Miquel Algarra
Pepi Rodríguez Fernandez
Ester Veguer Montoro

Torre d’or amb fulles de llorer
MªCarmen García Vilata
Elvira Miranda Ochando
Ana Mª Montoro García
Juan Mengibar Saiz
Jose Nuñez Vilata
Loli Nuñez Vilata
Rogelia Sánches Quiles

Argent
Tania Alonso Santimoteo
Óscar Ardid Gil
Mónica Delgado Masegosa
Ana Mª Montoro Molina
Sergio Moraga Sevilla
Enrique Montoro García
Beatriz Palacios Marqués
Melany Ros Fuertes
Gabriel Rodríguez Moraga
Vte Luís Sánchez Moreno

34

JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT
Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer
MªCarmen Losada Martín
Ramón Plá Navarro
Juan A. Pascual Tejedor

Argent
Beatriz Palacios Marqués
Melany Ros Fuertes
Ana Belén Sánchez Sánchez
Gabriel Rodríguez Moraga
Vte Luís Sánchez Moreno
Ana Mª Montoro Molina
Sergio Moraga Sevilla
Tania Alonso Santimoteo
Óscar Ardid Gil

Torre d’or amb fulles de llorer
Elvira Miranda Ochando
Ana Mª Montoro García
Juan Mengibar Saiz
Jose Nuñez Vilata
Loli Nuñez Vilata
Rogelia Sánches Quiles

INSIGNIES DELS 25 ANYS DE LA NOSTRA
COMISSIÓ
Jose María Nuñez Vilata

Or
Sergi Galán Pájaro
Enrique LLovera Gil
Daniel Moraga Sevilla
Jose Miquel Algarra
Pepi Rodríguez Fernandez
Ester Veguer Montoro

35

PREMIS ACONSEGUITS DURANT L’EXERCICI ACTUAL
• CONCURS DE CURT METRATGES organitzat per la Falla Nicolau Andreu:
1er PREMI al millor curt
1er PREMI a la millor tècnica i edició
1er PREMI a la millor actriu
• 2n PREMI: ARRÒS AMB COSTELLES, organitzat per la Falla Avinguda
• 2n PREMI: PENTINAT DE FALLERA, organitzat per la Falla Reina Sofia
• 3er PREMI: GAZPACHO MANCHEGO, organitzat per la Falla Poble Nou
• 1er PREMI: PLAYBACK TRADICIONAL, organitzat per la Falla Ángel del Alcazar
• 2n PREMI: ESPARDENYÀ, organitzat per la Falla Santos Patronos
• 1er PREMI CONCURS DE NADALENCS INFANTILS organitzat per la Falla Poble Nou
PREMI AL MILLOR CONJUNT ORIGINAL

36

Quan la xiqueta diu
que vol pujar a la lluna
per posar-li un cascavell,
els grans riuen i diuen:
" Un dia despertaràs..."
Peró hui ella somia i somia
que l´ajutarà una girafa
i els angelets alats.

40

CORT D'HONOR INFANTIL
NOA ALONSO PUIG

NOA GÓMEZ SÁNCHEZ

LIDIA ORTÍ SALINAS

IRENE ARDID RODRÍGUEZ

PAULA GONZÁLEZ VILLENA

ERIKA PARADA GÓMEZ

MÓNICA ARDID RODRÍGUEZ

SELINA GONZÁLEZ VILLENA

NATALIA PEIRÓ BURGUETE

LOLI BARTUAL NÚÑEZ

ELENA HERNÁNDEZ SAYAGO

LUCIA PERIS MOLTO

JULIA BERMELL CASTILLO

MARIA HERNÁNDEZ SAYAGO

CARMEN RAMÍREZ DOMÍNGUEZ

MARIA BONET MONTORO

MARTINA LLOVERA VERDET

BLANCA REYES HERNÁNDEZ

NEREA BRAVO IZQUIERDO

MARTINA LOPEZ CEBRIAN

MIREIA REYES HERNÁNDEZ

ELENA BURGUETE MEDIALDEA

CELIA LOPEZ MARTINEZ

SARA ROMERO CASTILLO

PAULA CALAHORRA VERDET

LUCIA LOPEZ TORRALBA

LUCÍA ROMERO LÓPEZ

MARIA CALAS PEREZ

CARMEN MATEO ORTÍ

MARÍA ROMERO LÓPEZ

MARIA CONVERSA BALLESTEROS

LAURA MATEO ORTÍ

ANDREA ROS DOLZ

ELENA CORTES LACOBA

DANIELA MORAGA PLÁ

NATALIA ROS DOLZ

CLAUDIA CUARTERO ROS

ALICIA MORENO JIMÉNEZ

AINHOA RUIZ MUÑOZ

PAULA CUARTERO ROS

SANDRA MORENO JIMÉNEZ

CANDELA SABATER MANTAS

ROCÍO CUEVA GIMÉNEZ

LEIRE MUÑOZ ESCUDERO

NEREA SÁNCHEZ GIMÉNEZ

NOELIA DE LAS HERAS GIMÉNEZ

NAYARA MUÑOZ ESCUDERO

DANIEL·LA SANCHÍS ALONSO

ELVIRA DÍAZ SANCHÍS

INES MUÑOZ QUINTANILLA

MARÍA SANCHÍS ALONSO

ROCIO FENOLL GONZÁLEZ

ÚRSULA NAHARRO BALLESTER

ANDREA SANFELIX GALÁN

LORENA GARCÍA CABRA

LIDÓN NAVARRO BETA

ROCÍO SANFELIX MOLTO

SHEILA GARCÍA GARCÍA

AMPARO NAVARRO MARQUÉS

NATALIA SILLA YAGO

AITANA GARCÍA ORTÍ

NOELIA NAVARRO RODRÍGUEZ

NAYARA SUCIU HUAMAN

OLGA GARCÍA ORTÍ

NATALIA NÚÑEZ MAZARRO

OLAYA TORDERA NIETO

LUCÍA GARCÍA YAGO

CARME ORDINES MENGIBAR

AITANA GÓMEZ LÓPEZ

MICHELLE OREJUELA HUAMAN

42

PUC SOMIAR!
Amb ulls de xiquet
pintaré este món nostre
que és tan especial
El cel el faré a colors,
la terra amb boniques flors
Un recital, un concert
de pardalets que nien
de dos en dos
i no paren de cantar
Un riu, un toll,
un llac per a nadar,
un balancí,
un monopatí
Un sol amb gorreta
que li valga d'ombrel·la
Una lluna amb estreles
perquè estiga bella
Amb ulls de xiquet vaig a pintar
I mentres pinte... Puc somiar!

44

COMISSIÓ INFANTIL XIQUETS
MIGUEL ANGEL ARCE MOZO

IVÁN MENGIBAR MERINO

JOSE BARTUAL NUÑEZ

ADRIÁN MIQUEL RODRÍGUEZ

SERGI BERMELL CASTILLO

SERGI MIQUEL RODRÍGUEZ

HUGO BRAVO IZQUIERDO

DIEGO NAVARRO RODRÍGUEZ

ALEJANDRO BURGUETE MEDIALDEA

FRAN RAMÍREZ CASTELLÓ

GAIZKA CUARTERO ROS

JAVIER ROMERO CASTILLO

RUBÉN CUEVA GIMÉNEZ

JOSE MARÍA ROS DOLZ

JOEL DÍAZ SANCHÍS

ADRIÁN RUIZ FLOR

JONATHAN DÍAZ SANCHÍS

DANIEL RUIZ MARTÍNEZ

LUCAS FLOR ARAGONÉS

SERGIO RUIZ MUÑOZ

JUAN MIGUEL GALLARDO GARCÍA

FRANCISCO SABATER MANTAS

LUÍS GIL LÓPEZ

ÁLVARO SANFELIX GALÁN

ÁLVARO GÓMEZ LÓPEZ

JORGE SERRANO ROMERO

ALEJANDRO LÓPEZ CEBRIÁN

ALEX TORDERA NIETO

ALBERTO LÓPEZ LÓPEZ

DANIEL TORNERO VERDET

PABLO LÓPEZ LÓPEZ

ALEJANDRO VILATA GARCÍA

MARIO LÓPEZ TORRALBA

JOSE LUÍS VILATA GARCÍA

ÁLVARO LUNA CERVERA

DAVID VILLARTA SANCHEZ

MIGUEL MARTÍNEZ PLÁ

MARCO GARCIA MONTORO

ADRIÁN MEDINA RODRIGO

46

Anunciants que fan possible
aquest llibret

51

SERVICIOS INTEGRALES DE LIMPIEZA
SUMINISTROS DE MATERIAL DE LIMPIEZA

RAÚL GARCÍA MARTÍNEZ
Depart. Comercial

637 379 120

Virgen de las Angustias 3-2ª
Tel 96 129 56 79
46900 TORRENT
vicenR1@hotmail.com
www.asylimptorrent.es

70

La comissió de la A.C. Falla Carrer
Benemèrita Guardia Civil vol agrair
la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent,
Diputació de València i a tots
els anunciants, veïns i amics

83

FE D’ERRATES
Volem demanar disculpes per les errates que puga tindre aquest llibret, perdoneu-nos si hem oblidat
algú o no vos ha agradat el llibret d’enguany i les seues novetats. Agraïm qualsevol crítica constructiva que ens faça millorar i fer-nos més grans. I per supost també estem encantats de que ens feu
arribar propostes creatives per a propers anys.
Per veure fotos i noticies, també podeu visitar el nostre blog (fallabenemerita.wordpress.com) i la
nostra pàgina de Facebook.
Agraïm a tots els que haveu partipat de forma desinteressada, bé retocant fotos, bé cobrant la
publi, fent algun article i inclòs als que vos haveu oferit a “fer algo”.
Gràcies i ... gaudiu de les falles!!

84

Llibret benemerita 2014 (3)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Similar to Llibret benemerita 2014 (3)

Similar to Llibret benemerita 2014 (3) (20)

Llibret benemerita 2014 (3)