Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.
FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)
Filosofia de la sospita
La filosofia contemporània (del segle XX) ha estat
marcada per les grans qüestions plantejades pel...
FILOSOFIA DE LA SOSPITA
 Desconfiança en tot
argument racional ja
que al darrera S’AMAGA
una VOLUNTAT que vol
imposar-se....
Pierre Menard, autor del Quijote
“Es una revelación cotejar el Don Quijote de Menard con el de
Cervantes. Éste, por ejempl...
Influències
 Els presocràtics i els sofistes.
Importància del canvi i una visió plural,
no unívoca de la vida
 L’esquerr...
FILOSOFIA A COP DE MARTELL
 Destrucció dels valors
establerts per la cultura
occidental
 Principalment ataca:
1- La meta...
BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• Filòsof alemany, va néixer el 15 d’octubre
de 1844 a Röcken, en la Turíngia, al si d’una
família ...
Artur Schopenhauer (1788-1860)
 La voluntat de viure no és una realitat individual,
sinó un principi universal, un impuls...
BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• 1869 Professor adjunt a Basilea –fins que
dimiteix l’any 1879 per raons de salut. El
jove profess...
BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• 1881 A l’agost, al balneari de Sils-Maria,
en una passejada, té la intuïció de l’etern
retorn. L’...
BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• Retorna a Basilea i finalment és ingressat
per la família al manicomi de Weimar;
només en sortirà...
OBRES DE NIETZSCHE
1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretació
i crítica de la cultura. Influenciat per
Schopenhauer i W...
NIETZSCHE a “ECCE HOMO”
“ JO conec el meu destí…JO no vull creients;
crec que sóc massa maligne per això; JO
no crec en mi...
VITALISME
CAUSES:
1. Reacció sistemes filosòfics que situen la
felicitat en l’ordre racional o social
2. Darwin: Selecció ...
Crítica de la cultura occidental
Utilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA: estudi dinàmic i vital per tal de trobar
l’origen de...
Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís
DIONÍS
Acceptació de la vida
Passió, i...
SÒCRATES PLATÓ
Renúncia a la vida
i prefereix morir.
Nega el canvi.
Més importància
a les idees
Van trencar l’harmonia de ...
El problema de Sòcrates
 «El fanatisme amb què la reflexió grega sencera es llança
a la racionalitat delata una situació ...
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sens...
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
D’on prové l’impuls cap a la VERITAT? Prové de la pròpia capacitat rac...
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU
Estoic o angoixat davant
la intuïció
Se’n ...
Conceptes fonamentals
Segons Nietzsche es troba
instal·lat en la cultura
occidental des dels seus
orígens
CONCEPTE DE NIHILISME
Posició filosòfi...
TEMES: LA MORT DE DÉU
Amb la metàfora de la “mort de Déu” Nietzsche expressa la negació a la
Metafísica i a les idees immu...
De les tres transformacions
 De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix en camell, i el ...
Superhome
Amb la MORT DE DÉU només es poden adoptar dues actituds:
Fan falta tres transformacions o metamorfosis
1. Que el...
TRETS DEL SUPERHOME
El superhombre és un esperó i una meta per als
homes potencialment superiors, mai per als
mediocres. E...
Superhome
(Übermensch)
 És l’home nou (profetitzat per Zarathustra)
– s’emancipa de la moral cristiana (Anticrist)
– prop...
Superhome
"Jo us predico el superhome. L'home és quelcom que ha de ser superat. Què
heu de fer per superar-lo?
Fins ara to...
L’ETERN RETORN
Tradició judeo-cristiana
TEMPS LINEAL
Superhome
TEMPS COM ETERN
RETORN
El present només té sentit des del f...
“Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud
més solitària i et digués: "aquesta vida, t...
Transmutació dels valors
Els valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència...
Com han de ...
Genealogia de la moral (1887)
Característiques del poble jueu
•Triomf de la forma sacerdotal
•Els sacerdots mobilitzaren a...
Genealogia de la moral
 «A tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu,
era el concepte fonamental a partir de...
Genealogia de la moral
La sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo-cristiana
El fonament premoral del qual sorgeix a...
Moral d'Esclaus: Moral de Senyors:
(Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-
se forts han creat...
Aforismes de Nietzsche
d'"Humà, massa humà,"
• No solament s'ataca per fer mal a algú, per vèncer-lo, sinó de vegades pel ...
“Poders filosòfics”
10_Nietzsche
10_Nietzsche
10_Nietzsche
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

10_Nietzsche

854 vues

Publié le

  • Soyez le premier à commenter

10_Nietzsche

  1. 1. FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)
  2. 2. Filosofia de la sospita La filosofia contemporània (del segle XX) ha estat marcada per les grans qüestions plantejades pels grans “mestres de la sospita” o “aquells que fan caure les màscares” (expressions encunyades per Paul Ricoeur, 1965). Des d’aleshores s’han seguit una sèrie de noms en forma de tríada (segons aquells aspectes que es vulguin destacar de la filosofia contemporània), dels quals Ricoeur en cita: Marx, Nietzsche i Freud. Tots tres, des de perspectives diferents, mostren una certa crisi, encara no resolta en la filosofia que els va precedir. Fonamentalment, cada un des d’un àmbit diferent, posen en evidència els punts febles i emmascarats en la noció de subjecte de la tradició moderna:  Marx desvela la ideologia com a falsa consciència o consciència invertida;  Nietzsche moralitat rebuda i engendrada a partir d’un ressentiment contra la vida, desenmascara els falsos valors;  Freud posa al descobert les disfresses de les pulsions inconscients.
  3. 3. FILOSOFIA DE LA SOSPITA  Desconfiança en tot argument racional ja que al darrera S’AMAGA una VOLUNTAT que vol imposar-se.  La intel·ligència, la RAÓ es veu com un instrument pervers de la voluntat  Crítica a la cultura occidental que es basa en el coneixement racional: CIÈNCIA i FILOSOFIA
  4. 4. Pierre Menard, autor del Quijote “Es una revelación cotejar el Don Quijote de Menard con el de Cervantes. Éste, por ejemplo, escribió (Don Quijote, primera parte, noveno capítulo): (…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo, depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir Redactado en el siglo diecisiete por el “ingenio lego” Cervantes, esa enumeración es un mero elogio de la historia. Menard, en cambio escribe: (…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo, depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir La historia madre de la verdad; la idea es asombrosa. Menard, contemporáneo de William James, no define la historia como indagación de la realidad, sino como su origen. La verdad histórica para él no es lo que sucedió; es lo que juzgamos que sucedió. Las cláusulas finales –ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir– son descaradamente pragmáticas.” Jorge Luís Borges: “Pierre Menard, autor del Quijote”; a Ficciones
  5. 5. Influències  Els presocràtics i els sofistes. Importància del canvi i una visió plural, no unívoca de la vida  L’esquerra hegeliana. Ateisme i materialisme  Darwin. Centralitat de la vida i evolucionisme  Schopenhauer. Voluntat. Pessimisme estètic.  Wagner. Òpera esdevé un art creatiu total. Amor per Còsima (Ariadna, exemple de superhome)
  6. 6. FILOSOFIA A COP DE MARTELL  Destrucció dels valors establerts per la cultura occidental  Principalment ataca: 1- La metafísica: critica la imposició de la raó sobre els instints 2-La moral: critica l’existència d’uns valors sobre la voluntat (expressió de la VIDA) 3-La Religió judeocristiana: com engany davant la creença en un món ultramundà
  7. 7. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • Filòsof alemany, va néixer el 15 d’octubre de 1844 a Röcken, en la Turíngia, al si d’una família protestant. • Ell era el primogènit, però va tenir una germana, Elisabeth, que va jugar un destacat paper en la seva vida. • El 1849 va morir el seu pare de "debilitament cerebral" . • A partir de 1859 va estudiar en la prestigiosa escola de Pforta on va rebre una acurada educació i la influència de Schopenhauer. • Posteriorment va estudiar filologia clàssica i teologia a Bonn durant el curs acadèmic de 1864-1865
  8. 8. Artur Schopenhauer (1788-1860)  La voluntat de viure no és una realitat individual, sinó un principi universal, un impuls il·limitat mai satisfet. L'ésser humà és qui s'adona d'aquesta insatisfacció insuperable: la finalitat de la vida no és la felicitat sinó el dolor i la mort. La intuïció de la voluntat de viure com a realitat fonamental condueix a Schopenhauer a un profund pessimisme, a una actitud de renúncia radical a la vida; Schopenhauer, seguint les doctrines de Buda, proposa el camí d'ascetisme. No així Nietzsche, que partint de la mateixa intuïció de la voluntat de viure com a realitat absoluta, condemnarà l'actitud de renúncia i predicarà el sí a la vida en totes les seves formes.  Obra fonamental: El món com a voluntat i com a representació
  9. 9. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • 1869 Professor adjunt a Basilea –fins que dimiteix l’any 1879 per raons de salut. El jove professor Nietzsche (vint-i-cinc anys) intima amb Wagner (que en té llavors cinquanta-sis i inicia la composició de la Tetralogia) i amb Cosima Wagner (trenta anys). Cosima, que posteriorment anomenarà Ariadna és el seu amor platònic. • 1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal de vista, nàusees, vòmits… que l’obliguen a retirar-se de l’activitat universitària amb una petita pensió D’aleshores ençà porta una vida de "filòsof errant" sempre buscant climes favorables a la seva salut. La malaltia acabarà essent una forma de vida, gairebé el "punt de vista" des del qual jutja el món.
  10. 10. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • 1881 A l’agost, al balneari de Sils-Maria, en una passejada, té la intuïció de l’etern retorn. L’any següent coneix la jove Lou von Salome que pretén en matrimoni. • 1889 El 3 de gener a Torí (Itàlia) es produeix l’episodi de l’eufòria, generalment diagnosticat com a brot d’esquizofrènia o com a sífilis. Nietzsche, al mig del carrer, s’abraça plorant a un cavall mig mort que el seu amo estava fuetejant… l’episodi recorda alguns episodis de Sant Francesc que també abraçava els "germans animals".
  11. 11. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • Retorna a Basilea i finalment és ingressat per la família al manicomi de Weimar; només en sortirà per fer curtes estades a casa de la seva mare. Mor el 25 d’agost del 1900.
  12. 12. OBRES DE NIETZSCHE 1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Influenciat per Schopenhauer i Wagner. Obres: L'origen de la tragèdia, Consideracions intempestives 2. Fins 1882: Homenatge a la cultura i esperit lliures, en un sentit semblant al de la Il·lustració francesa. Obres: Humà, massa humà, Aurora, Gaia ciència 3.Fins 1887: Època de Zaratrusta o de la Voluntat de poder. Obres: Així parlà Zaratrusta, Més enllà del bé i del mal, Genealogia de la moral, Ecce Homo
  13. 13. NIETZSCHE a “ECCE HOMO” “ JO conec el meu destí…JO no vull creients; crec que sóc massa maligne per això; JO no crec en mi mateix…JO no sóc un home, JO sóc la dinamita”
  14. 14. VITALISME CAUSES: 1. Reacció sistemes filosòfics que situen la felicitat en l’ordre racional o social 2. Darwin: Selecció natural. Exclusió del fixisme i creacionisme. CARACTERÍSTIQUES: 1. Felicitat entesa com a destí individual. 2. La VIDA és el valor fonamental 3. Afirmació de l’INSTINT per sobre del component racional.
  15. 15. Crítica de la cultura occidental Utilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA: estudi dinàmic i vital per tal de trobar l’origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la història. La cultura occidental és DECADENT NEGACIÓ DE LA VIDA ERROR ORIGEN? NIHILISME DIONÍS APOL·LO SÒCRATES PLATÓ
  16. 16. Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís DIONÍS Acceptació de la vida Passió, instint, canvi Voluntat irracional Nit, foscor Dolor cósmic Bogeria, rauxa APOL·LO Rebuig i negació de la vida Raó, equilibri, harmonia Voluntat racional Dia, lluminositat Alegría solar Pau, seny, prudència EN LA TRAGÈDIA Música, dansa Cor ( poble ) Paraula Personatges ( aristòcrates ) Configuren la tragèdia clàssica però L’essencial és el fons dionisíac ESPERIT DIONISÍAC I ESPERIT APOL·LINI
  17. 17. SÒCRATES PLATÓ Renúncia a la vida i prefereix morir. Nega el canvi. Més importància a les idees Van trencar l’harmonia de la tragèdia grega i van imposar la RACIONALITAT. Van oblidar l’origen metafòric dels conceptes i imposaren la VERITAT ABSOLUTA. ORIGEN DEL NIHILISME
  18. 18. El problema de Sòcrates  «El fanatisme amb què la reflexió grega sencera es llança a la racionalitat delata una situació difícil: s’estava en perill, es tenia una sola elecció: o bé perir o bé ser absurdament racionals... El moralisme dels filòsofs grecs a partir de Plató té uns condicionaments patològics; i el mateix el seu afecte a la dialèctica, Raó = virtut = felicitat significa simplement: cal imitar Sòcrates i implantar de manera permanent contra els apetits obscurs una llum diürna —la llum diürna de la raó. Cal ser intel·ligents, clars, lúcids a tot preu; tota concessió als instints, al que és inconscient, condueix cap a baix... [...]. El que ells escullen com a remei, com a salvació, no és a la vegada, més que una expressió de la décadence [...]. La llum diürna més enlluernadora, la racionalitat a tot preu, la vida lúcida, freda, previsora, conscient, sense instint, en oposició als instints, tot això era només una malaltia diferent —i de cap manera un camí de retorn a la virtut”, a la "salut”, a la felicitat... Haver de combatre els instints — aquesta és la fórmula de décadence: mentre la vida ascendeix, la felicitat és igual a instint» NIETZSCHE. Crepuscle dels Ídols, «EL problema de Sòcrates».
  19. 19. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sensació ENGANY (No pot conèixer ni com és ell mateix)VERITAT Establerta socialment mitjançant el LLENGUATGE REALITAT? Crítica al criteri de veritat com a correspondència OBLIT La paraula és la reproducció en sons d’un estímul que es tradueix en un impuls nerviós que crea una imatge a partir de la qual metafòricament representem el món.CARÀCTER CONVENCIONAL DEL LLENGUATGE Crítica a les idees de Plató I als Universals com a realitats
  20. 20. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) D’on prové l’impuls cap a la VERITAT? Prové de la pròpia capacitat racional que transforma les intuïcions en esquemes Ajuden al pas de la Imatge al concepte Residu d’una metàfora Recerca de la veritat Recerca del sentit de l’home i de seguretats Només és possible la seguretat i la calma Comprenent que cadascú té veritat (perspectivisme) I que tota percepció és una interpretació Crítica a la CIÈNCIA Vol quantificar el que només són qualitats. Les lleis de la naturalesa només expressen relacions entre fets en un moment determinat. És el resultat de voler fixar la realitat. La ciència crea constantment metàfores per donar consistència al món.
  21. 21. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU Estoic o angoixat davant la intuïció Se’n riu de les abstraccions. Alliberat de la rigidesa conceptual.
  22. 22. Conceptes fonamentals
  23. 23. Segons Nietzsche es troba instal·lat en la cultura occidental des dels seus orígens CONCEPTE DE NIHILISME Posició filosòfica que constata la manca de valors vitals i de l’existència. NIHIL VALET ( Res té valor) POSITIU-ACTIU: és el reconeixement de les condicions per les quals Occident ha arribat a ser nihilista. Té un sentit reactiu i combatiu. Negació de la negació de la vida. Té tres moments: 1. Destrucció dels valors vigents fins aleshores. 2. Afirmació, distanciament vers la tradició. Moment de reflexió. 3. Nova valoració sobre la vida que condueix a l'esperança, a "l'Aurora". Voluntat de poder. NEGATIU: és l'essència de la tradició platònica-cristiana. Absència de sentit. Negació de la vida. Es pot afegir un tercer sentit: El nihilisme passiu o budista. Consisteix en la interiorització de la vida humana. S'ha de superar.
  24. 24. TEMES: LA MORT DE DÉU Amb la metàfora de la “mort de Déu” Nietzsche expressa la negació a la Metafísica i a les idees immutables que es presenten com a veritats absolutes. També reflecteix el procés de desintegració de la cultura occidental que concentrava en la idea de Déu tot el valor d’aquest món. El procés de la mort de Déu • S’inicia en el Renaixement Antropocentrisme • Continua en la Il·lustració Substitueix a Déu per: Raó, Ciència, Progrés Nihilisme parcial Reaccions a la mort de Déu Nihilisme total: actitud que adopten els que, al descobrir que Déu ha mort, cauen en la desesperació. Nihilisme actiu: l’home ha de convertir-se de manera explícita i voluntària en l’assassí de Déu per alliberar-se i crear els seus propis valors.
  25. 25. De les tres transformacions  De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen. Moltes coses feixugues hi ha per a l'esperit, per a l'esperit fort, que sap suportar, en el qual habita el respecte profund: coses més feixugues, i àdhuc les més feixugues, és el que deleja. "¿Què és feixuc?", així pregunta l'esperit que sap suportar, i s'agenolla, com el camell, i vol anar ben carregat. Que no és això, humiliar-se per tal de mortificar el propi urc? Fer brillar la pròpia toixesa per riure's de la pròpia saviesa? O és això: capbussar-se en aigua llòtica, quan aquesta és l'aigua de la veritat, i no apartar-se de les gèlides granotes i dels gripaus ardents? O és això: estimar aquells que ens menyspreen, i, al fantasma, donar-li la mà, quan ens vol fer por? Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega a coll l'esperit que sap suportar: com el camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert. Però en el desert més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit es converteix en lleó, vol fer presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert. Aquí cerca el seu últim senyor: es vol tornar el seu enemic, i l'enemic del seu últim Déu, per assolir la victòria vol lluitar amb el gran drac. Quin és el gran drac al qual l'esperit no pot seguir anomenant Déu i senyor? "Tu has de" s'anomena el gran drac. Però l'esperit del lleó diu "jo vull". "Tu has de" li barra el pas, resplendent com l'or, una bèstia coberta d'escata, i damunt cada escata brilla rutilant "tu has de"! Valors mil·lenaris brillen en aquestes escates i així parla el més poderós de tots els dracs: "Tots els valors de les coses - brillen en mi." "Ja han estat creats tots els valors, i tots els valors creats - sóc jo. En veritat, no hi ha d'haver cap més "jo vull"!" Així parla el drac. Germans meus, per què cal el lleó a l'esperit? Per què no n'hi ha prou amb la bèstia de càrrega que renuncia i respecta? Crear nous valors - tampoc el lleó no és capaç de fer-ho: però crear-se llibertat per a noves creacions - això sí que és capaç de fer-ho el poder del lleó. Crear-se la llibertat i un sagrat no àdhuc enfront del deure: per això, germans meus, cal el lleó. Prendre's el dret de nous valors - això és la presa més horrible per a un esperit que suporta i que respecta. Però digueu, germans meus, què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire s'ha de convertir en nen? Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un primer moviment, un sagrat dir si. Sí, per al joc del crear, germans meus, cal un sagrat dir si: l'esperit vol ara la seva voluntat, el que havia renunciat al món es guanya el seu món. Tres metamorfosis de l'esperit us he contat: com l'esperit es convertí en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen. Així parlà Zarathustra
  26. 26. Superhome Amb la MORT DE DÉU només es poden adoptar dues actituds: Fan falta tres transformacions o metamorfosis 1. Que el CAMELL es transformi en LLEÓ: el camell significa la forma de viure que carrega el pes de la culpa. 2. El LLEÓ significa el trencament amb el jo haig i la substitució pel jo vull, una voluntat capaç de ser lliure. 3. Però el LLEÓ s’ha de transformar en NEN. En el neu veu Nietzsche la millor simbolització del superhome com a l’home innocent, alliberat de la culpa cristiana i com a home creador, que inventa els seus propis valors. Superhome El darrer home Precipitat al Nihilisme. Només cerca la comoditat i els plaers quotidians. Sense ideals ni valors. Home nou que es proposa crear nous valors Donarà un nou sentit a la vida. Representant dels ideals aristocràtics
  27. 27. TRETS DEL SUPERHOME El superhombre és un esperó i una meta per als homes potencialment superiors, mai per als mediocres. ELITISME El superhome és el sentit de la terra, aquell ésser capaç d'afirmar la vida tant en els seus aspectes lluminosos i racionals com en els més foscos i passionals. VITALISME La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat com per voler que es faci etern. ETERN RETORN És l’únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER, de domini, de creació... que admet l’error. “Arriba a ser el que ets”
  28. 28. Superhome (Übermensch)  És l’home nou (profetitzat per Zarathustra) – s’emancipa de la moral cristiana (Anticrist) – propugna valors vitals (revalorització del cos enfront de l’esperit) – diu dionisíacament sí a la vida, que inclou la seva tragèdia i insensatesa (joia-dolor, felicitat- infelicitat) – fa pròpia la idea de l’etern retorn de l’idèntic – es posa com a voluntat de poder, que interpreta perspectivísticament el món – crea nous valors (transvaloracions) el lloc dels vells
  29. 29. Superhome "Jo us predico el superhome. L'home és quelcom que ha de ser superat. Què heu de fer per superar-lo? Fins ara tots els éssers han creat alguna cosa que els supera: i vosaltres voleu ser el reflux d'aquesta gran marea i recular fins a la bèstia en comptes de superar l'home? Què és el simi per a l'home? Una riallada o una vergonya dolorosa. I precisament això ha de ser l'home per al superhome: una riallada o una vergonya dolorosa. Heu seguit el camí des del cuc fins l'home i encara en vosaltres hi ha moltes coses que continuen essent cuc. Antany fóreu simis i ara l'home és encara més simi que qualsevol simi. Però el més savi de vosaltres és també un conflicte, un híbrid mig planta, mig fantasma. Però potser us dic que us torneu fantasmes o plantes? Mireu, jo us predico el superhome! El superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sia el superhome el sentit de la terra! Jo us conjuro, germans meus, que resteu fidels a la terra i que no us cregueu aquells que parlen d'esperances sobreterrenals! Són gent que emmetzinen, tant si ho saben com si no. Són gent que menyspreen la vida, són gent que agonitzen, que s'han emmetzinat ells mateixos; la terra ja n'està tipa: tant de bo se'n perdi la mena! Antany, ultratjar Déu era l'ultratge més gros; però Déu ha mort, i amb Ell han mort també aquests ultratjadors. Ara la cosa més horrorosa és ultratjar la terra i estimar les entranyes de l'inescrutable més que no pas el sentit de la terra! (Nietzsche. Zaratustra)
  30. 30. L’ETERN RETORN Tradició judeo-cristiana TEMPS LINEAL Superhome TEMPS COM ETERN RETORN El present només té sentit des del futur. És en el futur on l’home se salva definitivament de la seva miserable existència terrenal. Significat de l’etern retorn L’etern retorn té dos sentits sentit cosmològic només hi ha aquest món suprema fidelitat a la terrasentit axiològic simbolitza que aquest món és l’únic expressa que tot és bo i justificable Representa el destí: “amor fati”. Metàfora per expressar el sí a la vida. Visió cíclica del temps.
  31. 31. “Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: "aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofriment, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és extraordinàriament petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió; alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència serà capgirat sempre de bell nou —com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols"? No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: «ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!»? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?», constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?” NIETZSCHE, La gaia ciència
  32. 32. Transmutació dels valors Els valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència... Com han de ser els nous valors? VIDA Genealogia de la moral judeocristiana Finalitat: descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeo cristiana de valorar Mètode: utilitza l’etimologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo" y “dolent" en les llengües més antigues Per a totes les cultures primitives, el terme "bo" és sinònim de noble, fort, poderós, ric. Van ser els nobles (en el sentit estamental) qui van establir una primera contraposició entre la seva moral, la moral dels senyors i la resta, la moral dels esclaus.
  33. 33. Genealogia de la moral (1887) Característiques del poble jueu •Triomf de la forma sacerdotal •Els sacerdots mobilitzaren al poble contra els nobles •El seu mòbil fou el ressentiment del dèbil respecte al fort Poble sotmés històricament TRANSVALORACIÓ Es va considerar “dolent“ el poder, la fortalesa, la salut, la crueltat i el plaer. Es va considerar "bona" la compassió, la renúncia, la malaltia, la debilitat En la major part de les societats primitives, la forma noble i aristocràtica de valorar es va imposar sobre la forma sacerdotal
  34. 34. Genealogia de la moral  «A tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu, era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme "bo" en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent". L’exemple més eloqüent pel que fa a aquest darrer punt és el mateix mot alemany "Schlecht”, que significa “dolent”. En essència, és igual al mot "Schlicht", que significa “simple”, “senzill” (...), i que originàriament qualificava l’home senzill, vulgar, sense que encara impliqués una sospitosa mirada de reüll, sinó la simple intenció de contraposar-lo al noble. A l’època de la Guerra dels Trenta Anys si fa no fa, és a dir, bastant tard, aquest sentit es canvià en el que s’empra actualment.» NIETZSCHE, Genealogia, I, 4.
  35. 35. Genealogia de la moral La sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo-cristiana El fonament premoral del qual sorgeix aquesta forma de valorar és un fonament de debilitat. Ha estat el resultat del ressentiment d’un poble de dèbils la que ha donat origen a la forma esclava de valorar. Res hagués passat si haguessin coexistit ambdues morals, però el crisitanisme va imposar universalment els seus valors. Mitjans utilitzats pel cristianisme per imposar la seva forma de valorar: •la utilització sacerdotal de la mala consciència, de la consciència moral: és per a Nietzsche el resultat d’una perversió dels instints. •Ideals ascètics: proposen a l’hombre como a fi el seu debilitament. L’ascètica és un recurs de la vida dèbil i malalta per a seguir vivint, doncs proposa la renúncia als grans sentiments i a les grans passions L’ideal ascètic està sempre mostrant un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat. I a tot el que implica, en últim terme, una voluntat de no-res (NIHILISME)
  36. 36. Moral d'Esclaus: Moral de Senyors: (Cristianisme i socialisme) És la moral dels dèbils que a fi de fer- se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se:  Igualtat de drets;  fixació de l'espècie;  guerra al poderós. És la moral de la mediocritat. Bo equival a dèbil, pobre, impotent, malalt... Moral de la democràcia, vol igualar. (Superhome) És la moral dels forts i està dirigida per la Voluntat de poder: força cega, passió pura, apetència, pulsions... És l'essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el propi desplegament, que vol ser més... Tot l'univers físic, moral i artístic no és res més que força, energia, necessitat, impuls... Justifica, com a condició necessària de l'afirmació de la vida, l'error.
  37. 37. Aforismes de Nietzsche d'"Humà, massa humà," • No solament s'ataca per fer mal a algú, per vèncer-lo, sinó de vegades pel mer desig d'adquirir consciència de la pròpia força. • La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem una persona " Però, que feliç és vostè! ", en general protesta. • L'avantatge de la mala memòria és que se'n gaudeix diverses vegades de les mateixes coses per primera vegada. • El que ens trobem tan de gust en plena naturalesa prové que aquesta no té opinió sobre nosaltres. • Les dones arriben a ser, per mitjà de l'amor, la qual cosa és en la ment de l'home que les estima. d'"Així parlava Zaratustra“ • És precís saber-se estimar a si mateix, amb amor sa i saludable, per saber suportar- se a si mateix i no vagabundejar. • Els homes no són iguals: així ho diu la justícia; i ells no poden voler el que jo vull. • L'home és quelcom que ha de ser superat; l'home és un pont i no un final. de "Més enllà del bé i del mal" • El que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal. • El desil·lusionat parla: "Jo esperava ecos i no n'he trobat més que elogis". • No s'odia mentre es menysprea. No s'odia més que a seu igual o al seu superior.
  38. 38. “Poders filosòfics”

×