1. Les àrees musicals de les biblioteques públiques
tàctiques i estratègies per al segle XXI
Julià Figueres Pérez i Josep Lluís Villanueva Fontanella
Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública. 2 de Febrer de 2009

2. estat de la qüestió
1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
2. drets d’autor i drets de consumidor: ètica, legalitat i servei públic
3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la biblioteca pública?
4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec ...
estratègies de futur
5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies
6. el rol de la biblioteca, el rol del professional, el musictecari i la difusió
7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
8. compartint informació i recursos: la cooperació

3. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
indies
exploració inicial de nous artistes
majors
distribució massiva, promoció, difusió, explotació comercial i gestió de
l’artista consagrat

4. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
les majors controlen el 70% del mercat de la música
(a Espanya el 80%)
• Universal Music Group (USA i França)
• Sony BMG (Japó i Alemanya)
• EMI (UK)
• Warner Music Group (USA)
la resta es reparteix en petites i mitjanes discogràfiques independents
Alternativas de política cultural J.M. Álvarez Monzoncillo... [et al.] Barcelona: Gedisa, 2007

5. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
control
• coordinació d’estratègies i preus abusius
• mercat musical homogeni: productes amb característiques similars
• repetició constant d’un nombre limitat de fórmules
• modes culturals planificades i integrades en l’estratègia de l’oferta
• explotació global d’uns pocs productes d’èxit
• domesticació dels repertoris musicals dels principals mercats

6. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
resistència
• intercanvi lliure de música a internet
xarxes P2P : napster, kazaa, bitTorrent, e-mule, ares ...
• pirateria comercial de cds

7. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
perdent el control
• declivi del suport cd
• substitució per altres suports digitals
• transformacions en el comportament de la demanda de música
• esgotament de certs repertoris musicals
• errors en màrqueting, promoció i distribució
• competència amb altres sectors de l’oci i l’entreteniment

8. Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009

9. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
reacció
• criminalització dels usuaris
• Sony BMG instal·lant spyware als pc dels seus usuaris
• venda online a iTunes (1 cançó - 1 euro)
• restriccions de control i ús: DRM (Digital Rights Management)
• Doug Morris, alt executiu de la Universal a la revista Wired (desembre 2007)
“quan era el moment de entrar al mercat digital, els actors de la indústria no van poder captar el que pasava, ni ho van intentar”
• iTunes té el 70% del mercat online
• major concentració i predomini d’uns pocs productes fàcilment consumibles

10. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
adaptació o desaparició
• les mesures restrictives són contraproduents, s’enfronten al consumidor i a l’artista
• Paul McCartney buscant una nova distribució fora de EMI per al seu darrer disc
• Radiohead posant-lo a la seva web, llest per baixar-lo a preu lliure
• les majors desatenen totalment una gran diversitat local i estilística no domesticada
• artistes i fans elaboren noves estratègies per vendre i difondre música
• nous convidats al pastís : les majors de la telecomunicació
• l’impacte de la web 2.0 : KO a la indústria tradicional ?

11. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
article a AMPLI

12. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
s’acosten grans temps
• el treball creatiu te més importància que mai
• la música forma part de cada un dels nous medis
• Internet és la propera Radio i Televisió
• La publicitat (i les marques) pagaran la majoria del consum de música
• La web ofereix a tothom accés lliure a la teva música
• Les despeses de distribució i màrqueting cauen fins a zero
Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music

13. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
s’acosten grans canvis
• una “escolta” enlloc d’una còpia - Apareix la gratuïtat com sistema per defecte
• s’agruparà el pagament per la música, estratègies de venda amb valor afegit
• s’han d’explorar models de negoci molt poc coneguts
• els artistes prenen responsabilitat amb el DIY (Do It Yourself)
• faran falta centenars de nous agents i managers
Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music

14. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music

15. Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music

16. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
• les regles del joc han canviat : artistes i consumidors són els primers que ho han entès
• artistes: auto edició, distribució i promoció de la seva música
• consumidors: accés a tot tipus de música al marge dels dictats de la moda i de la
indústria del disc
• indústria: digitalització massiva dels fons de catàleg ... + augment de qualitat de so ?
• s’acaba un món dominat exclusivament per les multinacionals, víctimes de la seva
avarícia
• Klaus Heyman (president de Naxos) pronostica que, en deu anys, el servei musical
serà rebut igual que el de l’aigua, el gas o la electricitat:
quota musical amb subministrament musical continuat
Javier Pérez Senz a Revista Musical Catalana, Octubre 2008

17. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria
Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009

18. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic
drets d’autor
certeses legals
• la Llei de Propietat Intel·lectual (1987)
• drets morals
• drets d’explotació
• entitats de gestió
• còpia privada per ús personal

19. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic
drets d’autor
drets d’explotació
• reproducció: pot ser permanent o temporal, física o digital
• distribució: sempre es refereix a la venda, préstec o lloguer
d’exemplars
• comunicació pública: posada a disposició d’una obra sense
exemplars (cinefòrum, fil musical...)
• transformació: modificació de l’obra (traducció, adaptació...).

20. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic
drets d’autor
entitats de gestió
• SGAE: societat d’autors
• AIE: associació d’intèrprets
• EGEDA: entitat de productors
llicències lliures
• Creative commons
• PAE

21. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic
drets del consumidor i l’usuari
• exempcions dels centres d’informació de titularitat pública
Ley del Libro, 2008
• còpia privada per ús personal, dret
• venda / llicència
• destinataris del cànon: els autors
• el cànon a les biblioteques (fotocopiadores / préstec de llibres)
• el P2P segons la llei
• oportunitat legal a les biblioteques

22. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
compra
iTunes Store: 1 cançó = 1 €?

23. ipodnoticias.com

24. amazon mp3
2 milions de cançons de les Majors
sense DRM
cançó a 0’99 $
compra
eMusic
Tenen música d’artistes com Ray Charles,
Miles Davis o Bob Marley.
Funciona per subscripció: el sistema bàsic
ofereix 30 cançons al mes per 13,99 €

25. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
compra
discogràfiques
http://www2.deutschegrammophon.com/home

26. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
compra
botigues
especialitzades
http://www.boomkat.com

27. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
compra
websites
de
musics
http://
www.philippiansmusic.com/

28. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
http://www.datz.com/
Societat entre EMI, Warner i Beggars
Descàrrega il·limitada en mp3 126 € / any
Si l’usuari baixa més cançons de les que podria escoltar a la seva vida se’l dona de baixa per sempre

29. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
subscripció a stream (escolta en flux directe)
Naxos
http://www.naxosmusiclibrary.com/home.asp

30. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
obtenció directa
eMule

31. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
obtenció directa
ares

32. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
obtenció directa als blocs
http://blogsearch.google.com/

33. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
obtenció directa als blocs

34. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
obtenció directa als blocs

35. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
les xarxes socials

37. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
xarxes socials
You Tube
http://es.youtube.com/

38. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
xarxes socials: escoltar, descobrir i compartir
Last.fm
webràdio amb sistema de recomanació
musical i possibilitat de formar part de
diversos grups
http://www.lastfm.es/

39. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
xarxes socials/comercials
imeem
http://imeem.com/music

40. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
radio interactiva
Deezer
. permet generar llistes
. disposa de 10 MB per usuari per pujar arxius mp3
. informació dels àlbums
http://www.deezer.com/

41. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
radio interactiva seeqpod
http://www.seeqpod.com/
no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.

42. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
radio interactiva songza
http://www.songza.com/
no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.

43. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
comentaris
radio interactiva musicovery
http://www.musicovery.com/
durant l’escolta, apareix un mapa de temes relacionats

44. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
rockola fm
http://www.rockola.fm/

45. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
spotify aplicació stream per escoltar cançons senceres i a la carta

46. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
web ràdios
live365
centenars d’emissores indexades
per gèneres i temes
han incorporat una secció de
descàrregues lliure
http://www.live365.com/
Josep Lluís Villanueva Fontanella

47. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
web ràdios
iheard
http://www.iheard.com/

48. Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009

49. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
http://www.slideshare.net/
Laurent Peter, Florent Dufaux Musique libre dans les BM florent/musique-libre-en-
bibliothque

50. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
Internet Archive
http://www.archive.org/
European Archive
http://www.europarchive.org/

51. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
dogmazic http://www.dogmazic.net

52. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
jamendo http://blue.jamendo.com/es/

53. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
Ubu Web
http://www.ubu.com/

54. música lliure
http://musicalliure.net/ http://costellam.net/ http://www.culturalliure.cat
http://freealbums.blogsome.com/ http://www.garageband.com/ http://www.itsfreedownloads.com/

55. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
http://freemusic.freeculture.org/

56. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
one laptop per child http://www.laptop.org/es/

57. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp?
música lliure
The Freesound Project http://freesound.iua.upf.edu/

59. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec...
les àrees de música
• espai compartit
• disposició i classificació
• agrupació de documents
• informació relacionada
• serveis: préstec, consulta a sala...i?

60. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec...
ús de les àrees: dades de la Biblioteca Vapor Vell
a 5 anys vista: 9000 CD’s - Rotació: 9
• 2004 - 86000 préstecs - 285 préstecs / dia
• 2005 - 88000 préstecs – 298 préstecs / dia
• 2006 - 76000 préstecs – 257 préstecs / dia
• 2007 - 60.000 préstecs – 202 préstecs / dia
• 2008 - 65.000 préstecs – 216 préstecs / dia
ara: 15.000 CD’s - Rotació: 4
l’índex de rotació de préstec d’un CD és igual a la d’una obra impresa

61. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec...
enquesta de satisfacció als usuaris del Servei de Biblioteques
tipus de documents que es troben a faltar:
CD’s en un 14’5% (53% llibres)
d’aquests:
• 50 % CD’s més actuals/música moderna
• 40% més CD’s en general
freqüència d’us del préstec:
• 1 % més d’un cop per setmana
• 5 % un cop per setmana
• 16 % alguns cops al mes
• 24 % amb menys freqüència
• 53% usuaris no en fa ús mai

62. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec...
enquesta de satisfacció als usuaris del Servei de Biblioteques
Freqüència d’escolta de música a la sala:
• 5 % habitualment
• 15 % alguna vegada
• 80 % mai
xifres anàlogues a les de DVD’s

63. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec...
causes / conseqüències / indicadors
• nou format digital
• noves vies legals drets: música lliure
• nous usos en xarxa: descàrregues
• nous usos no recollits amb indicadors
• impermeabilitat del model d’àrea musical actual

64. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies
reflexions de Nicolas Blondeau
L’oferta de música en línia que es proposa en aquest moment és difícil d’avaluar per manca de
transparència . En aquest sector, que encara no està estabilitzat apareixen cada dia nous actors.
Els propis sites estan en constant evolució (beta permanent).
Si la recerca gràcies a les metadades de base (autor, àlbum, títol) és eficaç en quan a varieté
francesa i internacional (anglo-saxona), no és així en el cas del jazz o la música clàssica on les
mencions de responsabilitat i d’edició indispensables són incompletes o del tot absents.
Els serveis en línia tenen problemes amb les variants de nom de les obres clàssiques, les grafies en
diferents llengües (Chostakovitch, Shostakovich, Шостакович), i les múltiples mencions de
responsabilitat (compositors, autors, intérprets, etc.)
Els serveis musicals en línia dedicats als gèneres específics (clàssica contemporània, jazz, músiques
del món) encara no proposen una escolta gratuita completa.
Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008

65. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies
reflexions de Nicolas Blondeau
Malgrat l’enorme quantitat de títols proposats, i la riquesa de llurs múltiples funcionalitats, els
serveis d’escolta en línia no sabrien encara remplaçar una col·lecció física, d’un volum sens
dubte limitat, però constituït en la recerca d’una coherència i d’enciclopedisme i de
representativitat: història, geografia, tipologia de la música...
Citant a Arsène Ott :
A dia d’avui, dins el món de la música digital , cap de les ofertes documentals destinades a
biblioteques amb un caràcter comercial més (el cost de subscripció a Cristal Shop, Naxos,
Bibliomédias, Dogmazic...) o menys afirmat (els serveis d’accés a Deezer, MySpace, Last.fm...) no
poden pretendre ser representatives del sector de la música en la seva globalitat i diversitat ni poden
reflectir les orientacions documentals existents ara mateix en els fons físics de les biblioteques.
Arsène Ott, Les « natifs bibliothèques » s'attachent à lamusique, ACIM, bulletin électronique, n° 2, sept. 2008
Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008

66. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies
reflexions de Nicolas Blondeau
Les col·leccions de discos compactes són indispensables en una oferta de música a la biblioteca.
La tasa de rotació de préstec d’un CD és avui igual o superior a la d’una obra impresa
Per tant, no té sentit l’alarmisme !
La xarxa territorial que constitueixen les discoteques al si de les biblioteques públiques territorials
representen:
✴ un element indispensable i reconegut de suport a l’edició discogràfica independent i a la
creació musical.
✴ una garantia de pluralisme, de diversitat, de coherència i de representativitat de la producció
editorial de música enregistrada fora dels cants de sirena del màrqueting
✴ un dret proporcionat als ciutadans per al lliure accés a les fonts documentals per a formar-se
una cultura musical.
Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008

67. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies
reflexions de Nicolas Blondeau
• continuar prestant discos és necessari
• sembla probable una oferta generalitzada de música enregistrada gratuïta destinada al
gran públic (a preu fet o finançada per la publicitat)
• la biblioteca ha d’afirmar el seu paper dins la informació, l’educació, la formació en el
camp de la música i en l’animació de la vida musical local
Nicolas Blondeau Musiques numériques en bibliothèques : quelques expériences en cours dans les bibliothèques territoriales françaises

68. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari
la difusió

69. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari
la difusió
musictecari
persona encarregada de la selecció, tractament, organització i
difusió de la col·lecció de música a la biblioteca pública

70. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari
la difusió
reflexions de Nicolas Blondeau
• l’accés a la xarxa no garanteix la provisió d’una informació pertinent
• els bibliotecaris han de millorar i donar a conèixer :
✴ la seva experiència en el domini de la informació musical
✴ les seves qualitats de guia, assistència als usuaris tant en línia com dins les parets de la biblioteca
els bibliotecaris adoren buscar...
els usuaris s’estimen més trobar...
un ecosistema durable!
Nicolas Blondeau Maîtrise de l'information musicale : ressources en ligne, nouvelles approches

71. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari
la difusió
la professió davant l’art musical:
• la música com a passatemps
• el préstec de llibres com a fi
• la comparativa entre els préstecs d’aquests documents
els prejudicis artístics:
• música bona / dolenta
• música seria / d’entreteniment
• música comercial / underground
• música consagrada / desconeguda

72. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari
la difusió
el rol musictecari més enllà de la definició
• selector des d’un criteri artístic
• prescriptor eclèctic
• promotor, difusor i agitador de la música local
• expert en les vies de comunicació i les seves evolucions
• persona de contacte entre la indústria, la crítica, els artistes i els usuaris

73. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
nous conceptes
seguint Gilles Rettel:
• els fonogrames es podran difondre sota múltiples formes
• l’explotació de música acabarà per ser gratuïta, com a la radio
• els suports físics desapareixeran però no immediatament, quedarà un mercat per al suport
• fi de l’exclusivitat del préstec de suport físic
• un nen que neixi avui, d’aquí a 15 anys probablement mai haurà utilitzat suports físics
quin concepte de pagament de l’obra tindrà?
• les eines que utilitzarem d’aquí a 5 anys, encara no existeixen

74. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
col·lecció / selecció
“disposem d’unes col·leccions de gran valor: seleccionades i organitzades, que
responen a necessitats immediates dels usuaris i que tenen i que constitueixen
un conjunt cultural coherent” Veronique Heurtematte
• fons físics integrant i destacant maquetes, demos i autoproduccion (PAE)
• adquisicions online
• abonament a proveïdors exteriors (Naxos...)
• dipòsits webs de música lliure
• vídeos musicals (també via web)
• jerarquització de la informació

75. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
serveis
activitats
• clubs d’audicions, activitats (animacions / exposicions / formacions /
informacions / guies / descobriments / concerts / ancoratge local…)
• activitats diferides, on-line
fons
• ampliació del préstec
• plataforma de descàrrega de música lliure (Gradignan)
• col·lecció local musical
• digitalització i promoció de fons patrimonials / locals
• inclusió dels fons videogràfics

76. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
serveis
creació i difusió
• podcasts, produir monogràfics
• canals de música i vídeo
• plataforma web / blocs temàtics
• proporcionar informació i comentaris sobre la música i la seva actualitat
• màrqueting legal favorable
participació
• fòrums
• oferta pels amateurs de la música (igual que hi ha pels escriptors amateurs):
revistes, software relacionat, informacions de cursos, escoles, atorgament de
llicències...
• potenciar l’escolta i visionatge a la biblioteca
• ser un punt de contacte amb el món de la info musical (crítics, músics…)

77. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
nous indicadors
• nous usos: consultes a sala, gravacions
• serveis mesurables tècnicament a sala
• seguiment i publicació d’aquests indicador
• indicadors de les consultes i usos web

78. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell

79. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 1: ampliar i millorar la oferta documental
• crear una àrea especialitzada diferenciada
• ampliar i modernitzar el mobiliari per arribar als 20.000 enregistraments
• crear una àrea de videos musicals, amb unes 5.000 referències
• crear una àrea per la maquetoteca de la ciutat
• ampliar els punts d’escolta (que no depenguin de punts “físics”)

80. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 2: generar nous usos i serveis de la música a la biblioteca
• permetre la consulta en altres suports que no sigui el CD (iPod, Internet...)
• crear una àrea d’emissió de vídeos musicals
• crear unes emissores internes de la biblioteca
• permetre la consulta de documents de llicència lliure
• permetre l’assoliment del llicències lliures
• crear un espai d’assessorament sobre el món musical
• crear una àrea d’exposicions musicals
• crear un àrea d’escolta informal de música

81. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell

82. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 3: recollir estadísticament aquests nous usos
• generar els dispositius que ens permetin buidar les dades
de consulta, a la sala i la web
• difondre aquestes estadístiques (a la pròpia sala i a la web)

83. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 3: recollir estadísticament aquests nous usos

84. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 4: facilitar la interacció i l’autonomia dels usuaris amb la
biblioteca
• permetre la intervenció de l’entorn en l’aspecte de la sala (Acadèmia Joso)
• oferir dispositius de consulta més enllà de la presencia “prestable” dels
documents.
• permetre el seguiment de les activitats més enllà de la “presencialitat”: via
web, a la pròpia biblioteca a través de pantalla.
• crear un espai web per la intervenció dels usuaris: un fòrum de
l’especialització

85. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors
el projecte de Vapor Vell
obj. 5: crear un ambient relacionat amb l’especialització
• buscar motius musicals que identifiquin l’especialització i la història del
centre
• uniificar la imatge institucional entre l’Àrea Musical, el portal web
especialitzat i la sala d’actes
• enfortir i projectar la imatge i el treball de la biblioteca a la Xarxa, i a la
ciutadania

86. 8. compartint la informació i els recursos:
la cooperació
un espai cooperatiu en línia: el bloc AMPLI
• Assaig i reflexió professional
• Congressos i Institucions
• Cursos i presentacions musictecàries
• Difusió musical a Biblioteques
http://musictecaris.com
• Formació musical
• La Discoteca d'Ampli
• Monografies i Reportatges
• Recursos musictecaris
• Sèries temàtiques
• Sobre el Col·lectiu AMPLI