1. Adaptació del llibre Real Justice” d’en Ted Wachtel realitzada per
Gaël Thyus (octubre de 2012).
2. El sistema de justícia actual tracta els delictes com una
sèrie de fets i evidències amb poca o nul·la consideració
de les conseqüències emocionals del delicte.
El procés es centra en determinar la culpabilitat de
l’ofensor i/o imposar la sanció corresponent.
A més a més, el sistema judicial es preocupa més dels
drets dels ofensors que dels de les víctimes responent
així a la necessitat de protegir l’acusat de possibles
abusos de poder de l’estat.
3. Howard Zehr, en el seu llibre Changing
Lenses senyala que la societat occidental
veu la justícia a través d’una lent
“retributiva” que interpreta el delicte com
una ofensa contra l’estat que necessita un
càstig.
Suggereix la necessitat de canviar la nostra
perspectiva a través d’una lent
“restaurativa” reconeixent que el delicte es
comet contra les persones i que l’objectiu
de la justícia s’hauria de centrar en la
restauració del benestar de la víctima.
4. 11 DIFERÈNCIES FONAMENTALS
Justícia Actual Justícia Restaurativa
1. L’ofensa és una violació del 1. L’ofensa és defineix com el dany que es fa a
sistema, un crim contra l’estat. una persona o a una comunitat.
2. Es cerca determinar la culpabilitat. 2. Es cerca reparar el dany, solucionar el
problema.
3. S’ignora les necessitats de la
víctima. 3. Es reconeixen plenament els drets i necessitats
de la víctima.
4. L’ofensor és passiu, no s’implica
directament en el procés. 4. L’ofensor és part activa del procés assumint la
seva responsabilitat.
5. La responsabilitat es defineix com
a càstig. 5. La responsabilitat es defineix com la
demostració d’empatia i la reparació.
6. Es tenen en compte els
antecedents de l’ofensor . 6. Es focalitza en les conseqüències de la
conducta de l’ofensor.
7. Forta estigmatització de l’ofensor.
7. Minimització de l’estigmatització.
8. Baixa o nul·la incentivació del
penediment i el perdó. 8. Elevada incentivació del penediment i el
perdó.
9. Forta professionalitat de la
justícia. 9. Implicació directa de les persones afectades.
10. Sistema estrictament racional. 10. Sistema que permet l’expressió de les
emocions
11. Elevades possibilitats de
reincidència. 11. Nivells molt baixos de reincidència.
5. Les investigacions realitzades a Nova Zelanda (1994) afirmen
que les pràctiques restauratives frenen el comportament
negatiu de manera molt més efectiva que les sancions i els
càstigs:
• Redueixen en un 50% la probabilitat de reincidència.
• Afavoreixen la reparació dels danys a la víctima:
o Més del 90% dels ofensors que acceptaren donar una
restitució en efectiu ho varen complir.
o Pràcticament el 100% de les víctimes manifestaren un alt
grau de satisfacció amb els resultats obtinguts.
6. Les investigacions realitzades a Bethlehem, Pennsylvania
(Instituto Nacional de Justicia, 1995) confirmen aquests
resultats:
Reducció significativa de reincidència.
96% de satisfacció i percepció de justícia entre les víctimes.
97% de satisfacció i percepció de justícia entre els ofensors
94% de compliment d’acords de restitució i de servei
comunitari.
7. Per què funciona?
Segons la teoria dels afectes de Silvan Tomkins, la justícia
restaurativa proporciona un entorn que permet la lliure
expressió d’emocions
minimitzant l’expressió d’emocions negatives
maximitzant l’expressió d’emocions positives
Tomkins va identificar 9 afectes bàsics en tot ésser humà:
6 negatius: disgust, disolfat, ràbia, angoixa, por i vergonya
1 neutre: sorpresa
2 positius: interès i alegria
8. En una reunió restaurativa es dona una progressió
natural d’emocions negatives cap a positives
promogudes per la lliure expressió. A més, els
participants reconeixen les emocions dels altres i
manifesten de forma quasi unànime empatia.
Per altra banda, encara que el to de les reunions és
respectuós i protector, quan l’ofensor (i la seva família)
es veu confrontat a la realitat i comprèn les
conseqüències dels seus actes, generalment manifesta
una genuïna reacció espontània de penediment i
vergonya, fonamental per assegurar l’èxit del procés.
10. Nathanson (Shame and Pride, 1992) defineix 4 patrons generals de
reacció davant la seva pròpia vergonya:
Aïllament: fugida, amagar-se...
Negació: ignorar deliberadament, distracció mitjançant
experiències extremes, consum de substàncies addictives...
Atac a un mateix: autohumiliació, autolesions...
Atac als altres: desplaçament de la culpa cap a altres persones,
agressió verbal o física...
Aquestes 4 reaccions són normals però, sense control, poden ser
molt destructives. Les reunions restauratives permeten resoldre
aquesta vergonya mitjançant la reparació, l’acceptació i, molt sovint,
el perdó.
11. Des d’una perspectiva sociològica, Braithwaite apunta que l’èxit
d’aquestes pràctiques està relacionat amb el seu caràcter
reintegrador, no estigmatitzant:
Les societats que reintegren els ofensors en compte
d’estigmatizar-los tenen les taxes de criminalitat més baixes.
No reintegrar els ofensors incentiva el desenvolupament de
subcultures negatives.
És necessari fomentar el control social positiu que reforci la
internalització d’una consciència prosocial.
Aquest és l’enfocament típic dels pobles aborígens de tot el món i
permet capitalitzar l’oportunitat d’utilitzar aquesta vergonya d’una
manera constructiva.
12. Les escoles són un medi de cultiu
de les subcultures negatives de la
nostra societat.
És evident que les escoles no
desitgen fer mal als infants però,
com la resta de la societat,
responen habitualment a la mala
conducta amb el càstig amb la falsa
expectativa que aquest ajuda a que
Els procediments disciplinaris són
els nins canviïn la seva conducta. estigmatitzants i aporten poques
oportunitats per a la reintegració i
la reparació.
Els educadors no en són totalment
culpables... Tots ens hem educat
en un sistema punitiu i rarament
l’hem qüestionat seriosament...
13. Les pràctiques restauratives
parteixen d’una idea fonamental:
Tot conflicte i mal comportament representa una oportunitat
d’aprenentatge.
Si es permet als alumnes tenir una major comprensió de l’impacte
del seu comportament en altres persones és més probable que la
seva conducta futura canviï de forma positiva.
14. Conclusions
El sistema de justícia actual no es pot considerar objectivament
eficaç: la sensació d’inseguretat, les taxes de criminalitat i la
població penitenciària augmenten cada dia.
Les nostres escoles també experimenten un augment dels conflictes,
problemes disciplinaris, absentisme i abandonament precoç.
Les polítiques de “tolerància zero” no contemplen la reparació a la
víctima ni l’autorresponsabilitat dels ofensors ni aporten solucions a
la reincidència.
No sembla raonable esperar que els responsables polítics adoptin
noves estratègies.
Com a ciutadans, necessitem impulsar els canvis necessaris que
afavoreixin el control social positiu, la restauració de les relacions, i
la percepció de justícia eficaç.
15. La participació de tots en la transformació
social exigeix temps i esforços però a la
llarga s’obtenen millors resultats.