6. 1. Organitzar equips de capçalera
2. Implicar els pacients i les comunitats
3. Ser proactius en el seguiment dels pacients
crònics
4. Segmentar els grups de pacients més
complexos i vulnerables
5. Ampliar la cartera de serveis
6. Reduir transferències
6
11. 11
1. Potenciar els equips de capçalera
2. Fomentar l’autonomia de gestió
3. Segmentar per necessitats poblacionals
4. Desplegar la cartera de serveis
5. Generar xarxa de serveis comunitaris
13. El 88% de les pràctiques
clíniques dels metges de
família són part de processos
que requereixen
col·laboracions d’altres
professionals
13
14. Un MICROSISTEMA CLÍNIC és
una unitat de treball on tots els
professionals implicats
comparteixen valors i objectius,
tots creuen que les accions tenen
sentit per als pacients, es
fomenten les reunions d'equip
multidisciplinari i tots, de comú
acord, exerceixen el seu treball
en funció de les seves capacitats
i competències.
14
15. Com defensa Richard Bohmer, els equips clínics han d'aplicar les
millors pràctiques de manera rigorosa, han d'abordar els processos
complexos amb mecanismes de prova-error i han de tenir una
actitud orientada a millorar les coses des de la quotidianitat.
15
21. 21
EL MÈTODE DELS CONSELLS
• Algun professional de l’equip té una idea
de com solucionar un problema o veu una
oportunitat i pren la iniciativa.
• L’emprenedor explica la idea al grup i
inicia un procés per recopilar tots els
punts de vista dels que estarien implicats
en l’acció i dels experts reconeguts en el
tema.
• Quan ha acabat la ronda, l’emprenedor
pren la decisió que creu oportuna i si el
projecte va endavant, entra en un procés
de prova-error.
22. 22
L’AUTORITAT DISTRIBUÏDA
SENSE TRENCAR ESQUEMES
Tradicionalment la capacitat de prendre decisions depèn de la posició en l’escala jeràrquica,
però hi ha molts professionals de la trinxera que sovint tenen un coneixement més real dels
problemes i a més tenen idees de com solucionar-los.
Elements claus per desplegar l’autoritat distribuïda:
• Identificar candidats, demanar-los propostes i entrar en un procés de diàleg constructiu. Si
s’arriba a un acord de les regles del joc i del marc pressupostari, llavors només queda
confiar-hi plenament.
• La pre-aprovació pot obrir un temps en el qual l’emprenedor pot fer consultes i ajustaments
per millorar el projecte i cercar suports entre col·legues.
24. Els “cupos” estan perdent
efectivitat en un mon on
predominen les
complexitats i la fragilitat
L’atenció primària hauria de
reorganitzar-se en funció de
subgrups poblacionals amb
necessitats semblants
24
25. En un entorn de segmentació en
base a necessitats poblacionals, el
concepte de longitudinalitat
hauria d’evolucionar
Cada ciutadà disposaria d’un equip
assistencial de referència amb
unes competències que
s’ajustarien a les previsions del
segment de complexitat que li ha
estat assignat
25
31. Gráfico adaptado de: Shippee ND, Shah ND, May CR, Mair FS, Montori VM. Cumulative complexity: a functional, patient-centered model of patient complexity can improve
research and practice. Journal of Clinical Epidemiology October 2012; 65 (10): 1041–51 & Spencer-Bonilla G, Quiñones AR, Montori VM. Assessing the Burden of Treatment.
Journal of General Internal Medicine October 2017; 32 (10): 1141–5 & Leppin AL, Montori VM, Gionfriddo MR. Minimally Disruptive Medicine: A Pragmatically Comprehensive
Model for Delivering Care to Patients with Multiple Chronic Conditions. Healthcare (Basel) 2015 Mar; 3 (1): 50–63. 31
MODEL DE COMPLEXITAT
ACUMULATIVA
39. 39
més equips de capçalera
més autonomia de gestió
amb projecte específic i pla de salut local
segmentar per necessitats poblacionals
cadenes de valor per a la integració vertical
“chronic care model” i complexitat acumulativa
més cartera de serveis
més xarxa de serveis comunitaris
41. 41
model de salut comunitària
atenció centrada en el pacient
co-creació – decisions compartides
més competències infermeres
ajustades per segments
fomentar les pràctiques de valor
“right care” – revisió de rutines