SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
La narrativa al segle XV: La novel·la cavalleresca catalana
         Durant el segle XIV, la narrativa en vers (Blandín de Cornualla, La Faula) tenia una dimensió
d’entreteniment literari. Aquestes obres tenien un caràcter fantàstic: els protagonistes solien ser cavallers
dotats d’ una força extraordinària que lluitaven contra enemics terrorífics i que acabaven casant-se amb
les princeses més belles.
         Però els autors del segle XV, seguint el model de cavaller de les cròniques, fan un tipus d’ obra
més versemblant, és a dir, més creïble, amb un tractament més humà dels herois i amb unes princeses més
reals. Per això, aquestes novel·les s’anomenen cavalleresques i es distingeixen de les anteriors novel·les
de cavalleries.


    Novel·les de cavalleries                               Novel·les cavalleresques
Herois amb una força sobrehumana                       Herois amb molta força, però humana
Enemics fabulosos (dracs, gegants...)                  Enemics reals (cavallers, gossos...)
Espais fantàstics i desconeguts                        Espais geogràficament localitzables
Temps irreals, sense durada precisa                    Temps cronològicament identificable
Elements fantàstics (anells màgics...)                 Absència d’ elements fantàstics
Absència d’ estats d’ ànim quotidians                  Estats d’ ànim (pena, malaltia, passió)


     Les novel·les principals que s’ inclouen en les anomenades novel·les cavalleresques del
     segle XV són Curial e Güelfa, d’ autor anònim, i el Tirant lo Blanch, de Joanot
     Martorell.
              Curial e Güelfa és una obra d’ autor anònim, escrita després del 1456 i dividida
     en tres llibres, que explica la història del jove Curial. L’ obra es mou entre els fets de
     cavalleria, individuals (tornejos) i col·lectius (batalles), i els episodis eròtics, que
     expressen una relació entre Curial i les dones que el pretenen (Güelfa, Laquesis i
     Càmmar) propera a les novel·les sentimentals. És una obra d’ estil poc carregat, amb un
     equilibri mesurat en les descripcions i els diàlegs entre els personatges.


     Argument de Curial e Güelfa
     Curial, orfe i de classe baixa, entra com a protegit de Güelfa ( jove dama vídua), a la
     seva cort de Montferrat (Itàlia). L’ estat inicial de l’ amor entre tots dos és interromput
     per la gelosia d’ ella. (Curial se sent atret per Laquesis). Això obliga Curial a participar
     en un torneig a Melú (França), naufraga prop de Trípoli, és venut com a esclau a Tunis i,
     un cop ha aconseguit alliberar-se, torna a Montferrat, lluita contra els turcs a la frontera d
     ‘Alemanya       i es presenta al torneig de Nostra Senyora del Puig                (França), on és
     proclamat vencedor i obté el perdó de Güelfa.
Joanot Martorell (1414-1468) va néixer a Gandia (València) en el si d’ una família
noble. Des de ben jove va participar en enfrontaments per afers d’ honor, les lluites entre
famílies que rivalitzaven i que arribaven fins i tot a desafiar-se en duels a mort per
mantenir el seu honor. Això el va fer portar una vida itinerant que el va fer visitar
Anglaterra i Portugal, països importants en la seva obra. A la mort del seu pare, va
assumir la responsabilitat d’ una família que va anar perdent poder adquisitiu i posició.
El casament de la seva germana, Isabel Martorell, Amb Ausiàs March el va enemistar
amb el gran poeta medieval. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure el Tirant lo
Blanch. Va morir solter i sense descendència. Segurament també sense acabar la seva
obra, que podia haver estat acabada per Martí Joan de Galba uns anys més tard.


Tirant lo Blanch explica en cinc parts l’ aventura d’ un cavaller bretó. L’ obra combina
amb gràcia i desimboltura, sobretot a partir de l’ estada a Costantinoble, els fets d’ armes
amb els fets amorosos: el terme conquesta és pres sovint amb aquesta doble intenció.
Tirant, però, gran expert en totes les batalles, es troba desemparat davant del combat
amorós i necessita tots els ajuts possibles (sobretot de la donzella de Carmesina,
Plaerdemavida) per aconseguir demostrar el seu amor. L’ estil del Tirant és greu quan es
fan discursos i parlaments seriosos, però és lleuger i desenfadat sobretot quan es tracta d’
aspectes quotidians. Tots els caires de la vida estan representats al Tirant: des dels més
íntims fins als més grandiloqüents. Es considera una novel·la total.


Argument del Tirant lo Blanch
Tirant, alliçonat pel valent comte Guillem de Varoic, convertit en ermità, assoleix la
cavalleria a Anglaterra en un torneig on és proclamat el millor cavaller del món.
[Guillem de Varoic ensenya a Tirant les regles de l’ orde de cavalleria. Martorell es basa
en el llibre de Ramon llull: Llibre de l’orde de cavalleria]. Després, com a capità dels
exèrcits cristians, derrota els turcs a Sicília i a Rodes i se’n va a ajudar l’ emperador de
Constantinoble, també amenaçada. Allà coneix la princesa Carmesina, amb qui
mantindrà una relació amorosa plena d’ intrigues mentre s’ ocupa dels afers bèl·lics. En
una expedició, el seu vaixell naufraga prop de Tunis, on s’ estarà un temps convertint
infidels al cristianisme. De retorn a Constantinoble, venç els turcs i és proclamat Cèsar
de l’ Imperi però, en l’ última batalla, cau malalt de pulmonia i mor. L ‘emperador i la
seva filla, la princesa Carmesina, també moren pel dolor de la mort de l’ heroi.

More Related Content

What's hot

Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixençaaalmodis
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniquescarme
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanamontse.ciberta
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Estevemlope657
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadorescaRocio Avila
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaFàtima
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroclaf2
 
Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeHumanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeVicent Ferrer
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVSílvia Montals
 
La variació lingüística. Llengua catalana
La variació lingüística. Llengua catalanaLa variació lingüística. Llengua catalana
La variació lingüística. Llengua catalanaMaies Llorca
 

What's hot (20)

Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia TrobadorescaUnitat 2. La Poesia Trobadoresca
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metgeHumanisme, cancelleria reial, canals i metge
Humanisme, cancelleria reial, canals i metge
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 
La variació lingüística. Llengua catalana
La variació lingüística. Llengua catalanaLa variació lingüística. Llengua catalana
La variació lingüística. Llengua catalana
 

Similar to La narrativa al segle XV

Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1carme_d
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVSumy El Amri
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancCarme Bravo Fortuny
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvtessesptrav
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandriNachoAlessandri
 
Prosa del segle XV
Prosa del segle XVProsa del segle XV
Prosa del segle XVmariosf
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvromerillaa
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaINTEF
 

Similar to La narrativa al segle XV (20)

La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XV
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
Tirant Lo Blanc
Tirant Lo BlancTirant Lo Blanc
Tirant Lo Blanc
 
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo BlancJoanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
 
1
11
1
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
 
Prosa del segle XV
Prosa del segle XVProsa del segle XV
Prosa del segle XV
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La Cavalleresca
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

La narrativa al segle XV

  • 1. La narrativa al segle XV: La novel·la cavalleresca catalana Durant el segle XIV, la narrativa en vers (Blandín de Cornualla, La Faula) tenia una dimensió d’entreteniment literari. Aquestes obres tenien un caràcter fantàstic: els protagonistes solien ser cavallers dotats d’ una força extraordinària que lluitaven contra enemics terrorífics i que acabaven casant-se amb les princeses més belles. Però els autors del segle XV, seguint el model de cavaller de les cròniques, fan un tipus d’ obra més versemblant, és a dir, més creïble, amb un tractament més humà dels herois i amb unes princeses més reals. Per això, aquestes novel·les s’anomenen cavalleresques i es distingeixen de les anteriors novel·les de cavalleries. Novel·les de cavalleries Novel·les cavalleresques Herois amb una força sobrehumana Herois amb molta força, però humana Enemics fabulosos (dracs, gegants...) Enemics reals (cavallers, gossos...) Espais fantàstics i desconeguts Espais geogràficament localitzables Temps irreals, sense durada precisa Temps cronològicament identificable Elements fantàstics (anells màgics...) Absència d’ elements fantàstics Absència d’ estats d’ ànim quotidians Estats d’ ànim (pena, malaltia, passió) Les novel·les principals que s’ inclouen en les anomenades novel·les cavalleresques del segle XV són Curial e Güelfa, d’ autor anònim, i el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell. Curial e Güelfa és una obra d’ autor anònim, escrita després del 1456 i dividida en tres llibres, que explica la història del jove Curial. L’ obra es mou entre els fets de cavalleria, individuals (tornejos) i col·lectius (batalles), i els episodis eròtics, que expressen una relació entre Curial i les dones que el pretenen (Güelfa, Laquesis i Càmmar) propera a les novel·les sentimentals. És una obra d’ estil poc carregat, amb un equilibri mesurat en les descripcions i els diàlegs entre els personatges. Argument de Curial e Güelfa Curial, orfe i de classe baixa, entra com a protegit de Güelfa ( jove dama vídua), a la seva cort de Montferrat (Itàlia). L’ estat inicial de l’ amor entre tots dos és interromput per la gelosia d’ ella. (Curial se sent atret per Laquesis). Això obliga Curial a participar en un torneig a Melú (França), naufraga prop de Trípoli, és venut com a esclau a Tunis i, un cop ha aconseguit alliberar-se, torna a Montferrat, lluita contra els turcs a la frontera d ‘Alemanya i es presenta al torneig de Nostra Senyora del Puig (França), on és proclamat vencedor i obté el perdó de Güelfa.
  • 2. Joanot Martorell (1414-1468) va néixer a Gandia (València) en el si d’ una família noble. Des de ben jove va participar en enfrontaments per afers d’ honor, les lluites entre famílies que rivalitzaven i que arribaven fins i tot a desafiar-se en duels a mort per mantenir el seu honor. Això el va fer portar una vida itinerant que el va fer visitar Anglaterra i Portugal, països importants en la seva obra. A la mort del seu pare, va assumir la responsabilitat d’ una família que va anar perdent poder adquisitiu i posició. El casament de la seva germana, Isabel Martorell, Amb Ausiàs March el va enemistar amb el gran poeta medieval. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure el Tirant lo Blanch. Va morir solter i sense descendència. Segurament també sense acabar la seva obra, que podia haver estat acabada per Martí Joan de Galba uns anys més tard. Tirant lo Blanch explica en cinc parts l’ aventura d’ un cavaller bretó. L’ obra combina amb gràcia i desimboltura, sobretot a partir de l’ estada a Costantinoble, els fets d’ armes amb els fets amorosos: el terme conquesta és pres sovint amb aquesta doble intenció. Tirant, però, gran expert en totes les batalles, es troba desemparat davant del combat amorós i necessita tots els ajuts possibles (sobretot de la donzella de Carmesina, Plaerdemavida) per aconseguir demostrar el seu amor. L’ estil del Tirant és greu quan es fan discursos i parlaments seriosos, però és lleuger i desenfadat sobretot quan es tracta d’ aspectes quotidians. Tots els caires de la vida estan representats al Tirant: des dels més íntims fins als més grandiloqüents. Es considera una novel·la total. Argument del Tirant lo Blanch Tirant, alliçonat pel valent comte Guillem de Varoic, convertit en ermità, assoleix la cavalleria a Anglaterra en un torneig on és proclamat el millor cavaller del món. [Guillem de Varoic ensenya a Tirant les regles de l’ orde de cavalleria. Martorell es basa en el llibre de Ramon llull: Llibre de l’orde de cavalleria]. Després, com a capità dels exèrcits cristians, derrota els turcs a Sicília i a Rodes i se’n va a ajudar l’ emperador de Constantinoble, també amenaçada. Allà coneix la princesa Carmesina, amb qui mantindrà una relació amorosa plena d’ intrigues mentre s’ ocupa dels afers bèl·lics. En una expedició, el seu vaixell naufraga prop de Tunis, on s’ estarà un temps convertint infidels al cristianisme. De retorn a Constantinoble, venç els turcs i és proclamat Cèsar de l’ Imperi però, en l’ última batalla, cau malalt de pulmonia i mor. L ‘emperador i la seva filla, la princesa Carmesina, també moren pel dolor de la mort de l’ heroi.