1. La
diversitat
hídrica
i
biogeogràfica
d’Espanya
Diversitat hídrica i biogeogràfica
J. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. La diversitat hídrica
Estany de Banyoles

3. • Disposició
• Basculació
• Altitud
• Orientació
disminueix
• Precipitacions
• Temperatura
La diversitat hídrica
1. Factors d’influencia
• Espanya humida
• Espanya seca
• Clima
Balanç
hídric
• Relleu
• Litologia
• Vegetació
• Radiación
• Evaporación
• Ésser humà • Abastiment
• Rec
• Erosió
• Conques
• Vessants
• Longitud
• Cabal
• Règim
• Perfil
Permeabilitat Infiltració
afavoreix
• Transpiració
• Infiltració
Regularitat

4. se estudia a
través de su
La diversitat hídrica
2. Els rius espanyols: elements, factors i vessants
Precipitacions
• Conques
• Obres
hidràuliques
• Erosió
• Vessants
CLIMA
RELIEVE
• Cantàbrica
• Atlàntica
• Mediterrània
• Curts
• Nombrosos i cabalosos
• Regulars
• Força erosiva
• Llargs
• Irregulars
• Barrancs i meandres
• Estiatge
• Curts
• Molt irregulars: rambles
• Abarrancats
• Estiatge i crescudes
Règim fluvial: • Cabal (absolut o relatiu)
• Regularitat
• Crescudes i estiatges
• Coeficient de desagüe
Coeficient
• Nival
• Pluvial
• Mixt
Evapotranspiració
Usos
antròpics

5. La diversitat hídrica
2. Els rius espanyols: règims fluvials
• Règim NIVAL
• Règims fluvials simples: medi climàtic homogeni (conques de
superfície no molt ampla).
Règims fluvials
• Règim NIVO-PLUVIAL
• Règim PLUVIO-NIVAL
• Règim PLUVIAL • Oceànic o atlàntic
• Mediterrani
• Mediterrani subtropical o bètic
• Mediterrani d'interior o continental
• Règims fluvials complexos: medi climàtic no homogeni (conques de
superfície molt amplia).
• Règim NIVAL de transició

6. • Llacs endògens
 Llacs tectònics
 Llacs volcànics
• Llacs exògens
 Llacs glaciars
 Llacs càrstics
 Llacs arreics
 Llacs eòlics
 Llacs litorals o albuferes
La diversitat hídrica
3. Llacs, zones humides i aqüífers
LAGOS
ZONES HUMIDES
AQÜÍFERS

7. Conques hidrogràfiques

8. Vessants

9. Perfil del riu Ebre

10. Aigües subterrànies

11. Aigües subterrànies

12. Cabal absolut: caudals de l’Ebre

13. Cabal absolut

14. Cabal absolut

15. Cabal absolut

16. Comportament mensual i regularitat

17. Crescudes

18. Vessants hidrogràfiques peninsulars
• Curts
• Nombrosos i cabalosos
• Regulars
• Força erosiva
Vessant
cantàbrica

19. Vessant
atlàntica
• Llargs
• Irregulars
• Barrancs i meandres
• Estiatge
Vessants hidrogràfiques peninsulars

20. Vessant
mediterrània
• Curts
• Molt irregulars: rambles
• Abarrancats
• Estiatge i crescudes
Vessants hidrogràfiques peninsulars

21. Règims hidrogràfics

22. Règims hidrogràfics: Nival
1/ Río: Caldares (Ibón de los Baños) 3,12 m3
/s, hist. 1
E F M A Ma Jn Jl A S O N D
0,25 0,25 0,3 2,55 2,9 2,3 0,95 0,9 0,8 0,6 0,3 0,29
Histograma 1
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
E F M A Ma Jn Jl A S O N D
Benasque (Huesca), 1.138 m, climograma 3
E F M A MY J JL AG S O N
ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 15,4 18,3 18 14,9 10,6
mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 113 1
Climograma 3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
E F M A MY J JL AG S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Règim de precipitacions en
Benasque (Huesca), 1.138 m

23. Benasque (Huesca), 1.138 m, climograma 3
E F M A MY J JL AG S O
ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 15,4 18,3 18 14,9 1
mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 1
Climograma 3
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
E F M A MY J JL AG S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Règim de precipitacions en
Benasque (Huesca), 1.138 m
Règims hidrogràfics: Nival de transició

24. Règims hidrogràfics: Nival de transició

25. Règims hidrogràfics: Nivopluvial

26. Règims hidrogràfics: Pluvionival
Máximo secundario
a fines de otoño i
principio invierno:
diciembre
Máximo a
fines del
invierno i
principio
primavera:
febrero-abril
Mínimo en
verano

27. Règims hidrogràfics: Pluvial Oceànic

28. Règims hidrogràfics: Pluvial mediterrani

29. Règims hidrogràfics: Pluvial Mediterrani Subtropical

30. Règims hidrogràfics: Pluvial Mediterrani d’interior

31. Llacs i humedals
Laguna de La Janda (Cádiz), tras las inundaciones
Voltors en la Llacuna de La Janda. La major llacuna
d’Espanya (4000 ha) fou desecada als anys 60.

32. Llacs i humedals
Laguna del Fuentillejo (esquerra) i
llacuna de Caracuel (davall),
d’origen volcànic, en Castilla-La
Mancha

33. Llacs i humedals
La llacuna Salvadora, en el Parque Natural de Lagunas de Ruidera,
entre las provincias de Ciudad Real i Albacete

34. Llacs i humedals
La Laguna Salvadora, en el Parc Natural de Lagunas de Ruidera, entre
les províncies de Ciudad Real i Albacete

35. Llacs i humedals
La Manga del
Mar Menor
(Cartagena,
Murcia)

36. Llacs i humedals
Maresmes del Guadalquivir (Sevilla-Huelva)

38. • Color
• Textura
• Estructura
• Permeabilitat
• Acidesa
El sòl
Edafogènesi: factors
• Roca mare
• Clima
• Topografia
• Éssers vius
• Plantes: fertilitat / acidificació…
• Ésser humà
Acumulació / erosió
condiciona
• Silicis (P.)
• Calcaris (P.)
• Argilosos (I.)
• Precipitacions
• Temperatura
• Lixiviació
• Activitat química
i biològica
Sòls zonals: vinculats al clima (latitud)
Sòls azonals: immadurs, procedents de materials recents
Sòls intrazonals: vinculats al roquissar
• Microflora Humus
• Animals
• Sòls joves
• Sòls evolucionats

39. El sòl
Edafogènesi

40. El sòl
Horitzons i
perfil del sòl
• Perfil: conjunt
d'horitzons

41. El sòl

42. El sòl
Principals sòls peninsulars
Leptosòls
(sòls immadurs)
Leptosòl
lític
Leptosòl
rèndzic
Leptosòl
mollic
Leptosòl
úmbric
Leptosòl
èutric
Leptosòl
dístric

43. El sòl
Principals sòls peninsulars
Regosòls
(sòls immadurs)
Regosòl
úmbric
Regosòl
èutric
Regosòl
calcàric
Regosòl
dístric

44. El sòl
Principals sòls peninsulars
Umbrisòls
Terres brunes humides (sòls rics en matèria orgànica)
Umbrisòl hàplic
(sense càmbic)
Umbrisòl hàplic
(amb càmbic)
Umbrisòl húmic

45. El sòl
Principals sòls peninsulars
Cambisol
húmic
Cambisol
gleic
Cambisol
cròmic
Cambisol
èutric
Cambisol
dístric
Cambisòls
(terres brunes)

46. El sòl
Principals sòls peninsulars
Luvisòls
(terres roges mediterrànies)
Luvisòl
àlbic
Luvisòl
càlcic
Luvisòl
vèrtic
Luvisòl
cròmic
Luvisòl
hàplic

47. El sòl
Principals sòls peninsulars
Vertisòls
(Sòls sobre argiles expansives)
Vertisòl
Càlcic
Vertisòl
èutric

48. El sòl
Principals sòls peninsulars
Fluvisòls
Fluvisòl tiònic Fluvisòl eútric Fluvisòl dístric

49. El sòl
Principals sòls peninsulars
Gleïsòls
Gleïsòl mollic Gleïsòl úmbric Gleïsòl èutric Gleïsòl dístric

50. El sòl
Principals sòls peninsulars
Arenosòls
Arenosòl èutric

51. • Lixiviació
• Roquissar silici
• Espècies vegetals
El sòl
Regió eurosiberiana
Característiques
• Evolucionats
• Matèria orgànica
• Acidesa, per:
• Tipus:
• Terra bruna humida
• Terres brunes meridionals
• Luvisòls
• Podzols
• Rànkers
• Torberes i gleisòls
Conreu / Pastures
Pastos i boscs
Pendent
Roquissar silici:
• Terra bruna calcària
• Terra fusca
• Rendzines
Conreus / Prats
Boscos
Roquissar calcari:

52. Sobre roquissar calcari
(dissolució > horitzó argil·lícola):
El sòl
Regió Mediterrània
b) Sòls de clima mediterrani
• Molt alterats (erosió, intervenció humana)
• Tipus:
• Cambisòls dístrics (Terra bruna meridional o forestal)
(pobre i solt) Pastures (dehesas)
En roquissar silici:
• Luvisòls cròmics (Sòl roig mediterrani)
• Terra rossa
• Luvisòls calcaris
Conreus marginals
Sobre argiles i margues Vertisòls Molt fèrtils
Àrees àrides i desèrtiques Sòls poc desenvolupats
Calcisòls (Serozem), solontxacs,
gipsisòls, regosòls, arenosòls...

53. El sòl
Els Tipus de sòl: sòls azonals i intrazonals
a) Sòls azonals:
• Molt joves
b) Sòls intrazonals:
• Trets definits
• Depenen del roquissar, topografia o altres característiques
• Son:
• Bruns calcaris
• Rendzines
• Al·luvials
• Entollats i torbosos
• Arenosos
• Salins
• Volcànics

54. El sòl
Sòl rànker en León

55. El sòl
Sòl rànker

56. El sòl
Terra fusca

57. El sòl
Terra fusca

58. El sòl
Sòl roig mediterrani (terra rossa)

59. El sòl
Terra rossa

60. El sòl
Terra rossa

61. El sòl
Vertisòl

62. El sòl
Vertisòl:
estructura típica generada por las
argiles expansibles
Craks superficials

63. El sòl
Sòls bruns calcaris
Sòl bru calcari sobre margues
en Madrid

64. El sòl
Rendzina

65. El sòl
Sòl entollat
Sòl volcànic
Vinyes en Lanzarote

66. El bosc d’Irati (Navarra)

67. son
Es classifica
en
Les formacions vegetals
Vegetació es
Conjunt d'espècies vegetals d’un territori (6000 en Espanya)
Regnes Regne holàrtic
Península Ibèrica
Regions
• Boreoalpina
• Eurosiberiana
• Mediterrània
• Macaronèsica
(Canàries)
formada
per
Formacions vegetals
originen
Comunitats
• Bosc
• Matoll
• Prat
PAISATGE ATLÁNTIC
PAISATGE MEDITERRÁNI
PAISATGE CANARI
PAISATGE DE MUNTANYA
Fesonomia arbòria
Fesonomia arbustiva
Fesonomia herbàcia
PAISATGES

68. Regions biogeogràfiques

69. Les formacions vegetals
Distribució de la vegetació
CLIMA RELLEU SÒL
ACCIÓ
ANTRÒPICA
•Introducció
d'espècies
•Degradació
d'espècies
SALINITAT
Veg. halòfila
ACIDESA
• Vegetació acidòfila
• Vegetació basòfila
• Estatges
bioclimàtics
• Orientació dels
vessants
TEMPERATURA
• Veg. termòfila
• Veg. criòfila
HUMITAT
• Veg. xeròfila
• Veg. higròfila
LLUM Vegetació umbròfila
FACTORS
Vegetació secundària
Vegetació potencial
ALTITUD Vegetació oròfila

70. Paisatges vegetals

71. Les formacions vegetals
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Formacions vegetals
• Bosc caducifoli
• Landa
• Prat
• Arbres alts
• Fulla caduca
• Sotabosc pobre:
Falagueres i
molses
• Faig
• Roure
Pènol i de
fulla grossa
• Castanyer
• Freixe,
Bedoll, Om,
Til·ler,
Avellaner,
Auró, Xop,
Grèvol
• Pi i
Eucaliptus
• Fred
• Humitat
• Sòls S/C
• Menys fred
• Menys
humitat
• Estius
frescs
• Sòls silicis.
• Ús industrial
• Acidificació
• Degradació
• Matoll dens Brucs,
argelagues,
ginestes
Pastures
El clima

72. Temperaturas medias anuales, total de
precipitacions anuales i distribución mensual
13º / 1491 mm
12,5º/ 972 mm
13,9º /1016 mm
13,9º / 1013mm
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Gijón
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
110
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
170
180
190
200
210
220
ipitacions 140 157 153 105 94 63 55 49 85 157 172 212
peratures 8,1 8,7 9,9 11,2 14,4 17,1 18,9 19,7 18,3 14,3 10,4 8,9
E F M A M J J A S O N D
Santiago de
Compostela
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
110
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
170
180
190
200
210
220
Precipitacions 90 81 54 70 67 39 19 23 57 97 93 124
Temperatures 7,5 9,2 11,4 12,7 15,7 19,4 22,1 22 19,4 15,1 10,8 8,5
E F M A M J J A S O N D
Ourense
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
100
105
110
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
170
180
190
200
210
220
Precipitacions 126 97 94 124 90 64 62 82 74 121 141 116
Temperatures 9 9,8 10,8 11,9 15,1 17,6 20 20,3 18,8 15,8 12 10
E F M A M J J A S O N D
Bilbao

73. Pastures
Bosc caducifoli de
roures i faigs
Bosque de coníferes
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana

74. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Sotabosc

75. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Sotabosc

76. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Falagueres i
molses

77. Fagedes
Els paisatges vegetals:
Regió eurosiberiana

78. Faig al Parc Natural de
Somiedo (Asturias)
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Faig
(Fagus sylvatica)

79. Faig (Fagus sylvatica)
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana

80. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Distribución del roure
Distribució del faig

81. Bellota
Roure
Rouredal

82. Els paisatges vegetals: Regió
eurosiberiana
Castanyer

83. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Freixeneda

84. EUCALIPTOS Y PINAR
Plantació d’Eucaliptes en Galicia Pinar
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana

85. Repoblació amb
Eucaliptes
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana

86. Pins i
falagueres
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana

87. Ginesta
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Landa
Vegetació supraforestal.
Degradació del bosc
caducifoli

88. PRADOS
Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana
Prats

89. Les formacions vegetals
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Formacions vegetals
• Bosc esclerofil·le
• Matoll
• Mediana altura
• Escorça gruixa i
rugosa
• Ric sotabosc:
ginesta, brucs...
• Alzina
• Surera
• Roures
(reboll, fulla
petita)
• Pins
• Resistent a
la sequera
• Adaptació a
tots els sòls
• Hiverns
suaus
• > 500 mm
• Sòls Silicis
• Vegetació
secundària
• Resistent
• Degradat
• Degradació Tipus:
• Màquia
• Garriga
• Estepa
• Sòls silicis i elevada
densitat: estepa (cistus),
bruc, ginesta
Adaptació a la sequera
• Zona calcària i poca altura:
romer, coscoll, timó, espígol
• Zona semiàrida; sòls
pobres: margalló, timó,
espartar.

90. GIRONA: 15º C
BARCELONA: 16,5º C
VALENCIA: 17º C
ALMERÍA: 18º C
MÁLAGA: 18,5º C
CÁDIZ: 17,1º C
HUELVA: 18º C MURCIA: 18º C
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Clima mediterrani litoral:
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Precipitacions 41 29 42 49 59 42 20 61 85 91 58 51
Temperatures 8,9 9,9 11,3 13 16,2 19,9 23 23,6 21,1 17 12,5 10
E F M A M J J A S O N D
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Precipitacions 81 55 49 41 25 12 2 6 16 56 95 88
Temperatures 11,9 12,8 14,1 15,6 18,7 22,2 24,8 25,4 23,1 19 15,4 12,9
E F M A M J J A S O N D

91. GIRONA 750 mm
BARCELONA 600 mm
VALENCIA 420 mm
ALICANTE 340 mm
MÁLAGA 470 mm
CÁDIZ 600 mm
HUELVA 500 mm
MURCIA 300 mm
PALMA
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Clima mediterrani litoral:
precipitacions anuals
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Precipitacions 41 29 42 49 59 42 20 61 85 91 58 51
Temperatures 8,9 9,9 11,3 13 16,2 19,9 23 23,6 21,1 17 12,5 10
E F M A M J J A S O N D
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Precipitacions 81 55 49 41 25 12 2 6 16 56 95 88
Temperatures 11,9 12,8 14,1 15,6 18,7 22,2 24,8 25,4 23,1 19 15,4 12,9
E F M A M J J A S O N D
ALMERÍA 225 mm
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Precipitacions 23 21 15 20 14 10 1 1 12 28 28 23
Temperatures 12,5 13,2 14,7 16,4 19,1 22,7 25,7 26,4 24 20 16,2 13,7
E F M A M J J A S O N D

92. 14º C / 460 mm
14,7º C / 396 mm
16,3º C / 470 mm
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Clima mediterrani
d'interior
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
Precipitacions 40 32 23 44 47 33 16 18 31 42 51 56
Temperatures 4 6,1 8,4 10,1 13,8 18,1 21,7 21,6 18,1 12,8 7,7 5
E F M A M J J A S O N D
12,1º 370 mm
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
Precipitacions 40 36 26 48 54 28 17 14 27 48 54 58
Temperatures 5,8 7,5 10,1 11,8 15,8 21 24,9 24,5 20,5 14,6 9,5 6,7
E F M A M J J A S O N D
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
Precipitacions 22 20 20 35 44 31 18 17 27 30 30 23
Temperatures 6,4 8,4 10,9 13 17,2 21,3 24,5 24,4 20,7 15,5 10 7,1
E F M A M J J A S O N D
14,8º C / 330 mm
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
Precipitacions 58 43 35 49 48 23 7 8 26 59 80 87
Temperatures 7,9 9,4 11,8 13,4 17 22 25,8 25,6 22,4 16,8 12 8,9
E F M A M J J A S O N D

93. Bosc esclerofil·le.
Monte del Pardo
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

94. Ginesta en Ávila
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Ginesta o retrama
(Spartium junceum)
en flor
(Serra de Guadarrama)

95. Ginesta i espígol
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

96. Alzina
Alzinar en la Serra d’Ávila
(Quercus rotundifolia)
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

97. Alzinar espeso en Monte del Pardo (Madrid)
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

98. Devesa d’alsines
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

99. Surera
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

100. Devesa de sureres en
Trujillo, Extremadura
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

101. Pinar
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

102. Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Matoll:
Màquia

103. Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Bruc (Calluna vulgaris)
Estepa
(Cistus)

104. Romer
Carrasca
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Matoll:
Garriga

105. Garriga amb espígols i carrascars
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

106. Coscoll
(Quercus coccifera)
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

107. Espígol
Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Timó

108. Vegetació d’estepa
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

109. Els paisatges vegetals: regió mediterrània
Estepa:
Espartal

110. Espart i
atzavara
Els paisatges vegetals: regió mediterrània

111. Les formacions vegetals
Els paisatges vegetals: alta muntanya
Formacions vegetals
• Muntanya alpina
(Pirineus)
• Resta de
muntanyes
• Estatge subalpí
• Estatge alpí
• Estatge nival
• 1200-2400 m
• Coníferas: avet, pi negre o
silvestre
• [Fagedes]
• Sotabosc
• Sense estatge
subalpí:
• Del bosc típic al
matollar (estatge
supraforestal)
• Prats
Estatges
• 2400-3000 m
• Prat
• Tarteres: plantes rupícoles
• >3000 m
• Molsa, líquens
• Zona atlàntica: bruc i
ginesta
• Mediterrani: matollar
espinós
El clima
Clisèries

112. Muntanya
Els paisatges vegetals: alta muntanya
Climograma 1
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
E F M A MY J JL AG S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
Leitariegos
(León) Núria (Pirineus,
Girona)
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
45,0
50,0
55,0
60,0
65,0
70,0
75,0
80,0
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
Precipitacions 15 30 53 69 109 126 96 117 96 108 112 73
Temperatures -1,3 -1,8 1 2,3 6,8 9,9 12,3 12,3 9,6 5,6 2 -1
E F M A M J J A S O N D

113. Estatge subalpí: Bosc mixt de faigs, roures i coníferes.
Valle del Roncal (Pirineu navarrés)
Els paisatges vegetals: alta muntanya

114. Avets i
prats
(Gredos)
Els paisatges vegetals: alta muntanya

115. Molsa, herbes, flors i brucs
Els paisatges vegetals: alta muntanya

116. Fageda de Montejo
de la Sierra (Madrid)
Els paisatges vegetals: alta muntanya

117. Pinar de Valsaín (Segovia)
Els paisatges vegetals: alta muntanya

118. Rouredal
Els paisatges vegetals: alta
muntanya

119. Clisèries

120. Clisèries

121. Clisèries
Vegetació de la sierra de Guadarrama según la altura

122. Les formacions vegetals
Els paisatges vegetals: vegetació de Ribera
Formacions vegetals
• Regió
eurosiberiana
• Regió
mediterrània
• Espècies
higròfiles
• Verns
• Salzes
• Xops, àlbers, freixes i oms
• Sotabosc: oliveretes,
sanguinyols, arços, rosers,
arboços...
• Espècies higròfiles
adaptades als
estiatges
Disposició longitudinal
• Escassa presència salzes
• Predomini àlbers, xops,
oms i freixes

123. Els paisatges vegetals: de ribera
VEGETACIÓ DE RIBERA
Contrast amb vegetació estepària

124. Vegetació de ribera

125. Xops
Oms
Vegetació de ribera

126. Palmeral (Elx)

127. Vegetació de zones pantanoses
Maresmes de Doñana: joncs i plantes halòfiles

128. Doñana: alsines, pins i vegetació dunar

129. Les formacions vegetals
Els paisatges vegetals: La regió macaronèsica
Formacions vegetals
• Estatge basal
• Estatge montà
• Alta muntanya
Vegetació
xeròfila, oberta i
escarransida
• Cardons
• Tabaibas
• Berodes
• Palmeres
• Dragos
• Savines mores
• Matollar
arbustiu
• Endemismes
Endemismes
• Argelagues
• Codeso
• Violeta del Teide
• Greenovia.
El clima
• Disposició altitudinal
• Influència relleu
• Localització illes
• Substrat volcànic
Vegetació
higròfila
(Mar de núvols)
Boscos densos
Endemismes
Formacions
• Laurisilva
• Fayal-Brezal

130. Les formacions
vegetals
Els paisatges vegetals: La
regió macaronèsica

131. - Su insularidad i su clima hace que
tengan rasgos muy específicos, con
abundancia de especies
endémicas i un notable
escalonamiento altitudinal.
- Las islas orientales (Lanzarote i
Fuerteventura) poseen vegetación
subdesértica; en el resto de las
islas, la vegetación se agrupa en los
siguientes estatges:
Vegetació de Canarias
Laurisilva

132. •Estatge basal:
Matoll xeròfil
(cardons, tabaibas i
berodes)
Vegetació de Canarias
•Estatge supracanari: matollar arbustiu i endemismes (Violeta del Teide)
•Estatge canari: coníferes i cedres canaris.
•Estatge termocanari: bosc de laurisilva i fayal-brezal.
•Estatge intermedi:
palmera, drago i la savina.
Violeta del Teide

133. Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
Taginaste roig
(vessants del Teide)
Vegetació de Canarias
Pi canari
Laurisilva

134. Vegetació de Canarias
Tabaiba
Drago
Savina en El Hierro
Cardones

135. • Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Adiego Sancho, P. i Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura de Geografía de
2º de bachillerato.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de muntanya, paisatge i turismo de la Comunidad
Valenciana i Espanya
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Del Pozo, J., Geografía de Espanya (blog),
• Estrabón. Geografía de Espanya (web)
• García, A., Algargos, Geografía Espanya. Materiales didácticos para la Geografía
• García, A., www.slideshare.net/algargos
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de Espanya (web)
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003 i 2009.
• Radio ECCA, Flora i fauna de Canarias
• Viquipèdia
• Wikipedia
REFERENCIAS de los materiales utilizados
Si reconoces alguno de tus materiales i no aparece
convenientemente reseñado, por favor házmelo saber aquí.