SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
Télécharger pour lire hors ligne
Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salut




Ús d’estàndards i interoperabilitat en dispositius mèdics

                                                                                             Setembre 2011



La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament
en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la
sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet
créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article
analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al
mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions.




Introducció                                                que no perdi l’informe que li han entregat en paper
                                                           al servei d’urgències, per tal que el seu metge de
                                                           Barcelona pugui incloure l’incident a la seva fitxa.
En Joan fa tot just cinc dies que s’ha realitzat una       La repetició de proves, innecessàries en cas
exhaustiva revisió mèdica a través de la seva              d’haver tingut els resultats de les ja realitzades, ha
mútua privada. Ha inclòs analítica complerta,              suposat un cost elevat, al que hauríem de sumar
electrocardiograma, prova d’esforç i, donada la            el cost de la visita al seu metge de capçalera per
seva tendència a les baixes per problemes                  aconseguir una nova recepta. Obviar les seves
respiratoris, també una espirometria forçada. El           al·lèrgies mèdiques podia haver derivat fins i tot en
resultats li han arribat a casa, en un sobre que           la mort.
encara no ha obert. Segur que tot està bé. La
mútua en guarda també una copia, complint amb              El cas del Joan és un exemple que il·lustra de
les pertinents regulacions de protecció de dades.          manera clara el riscos i costos que pot tenir
                                                           oblidar-se de la interoperabilitat en els sistemes
Però avui en Joan ha anat d’excursió, i durant             sanitaris. Sembla aparentment senzill i obvi
l’ascensió ha començat a ofegar-se i patir marejos.        aconseguir que tots els sistemes i dispositius
Ha hagut d’anar d’urgències a l’hospital més               puguin comunicar-se de manera fluida i compartir
proper, que no coincidia amb el seu centre                 informació i dades, i ens anem acostumant a dur a
habitual de referència. Des de l’hospital no han           la butxaca un mòbil des del que accedim al correu
tingut accés a la seva història clínica, i no han vist     electrònic de la feina o fins i tot als nostres arxius
tampoc el seu historial d’al·lèrgies mèdiques ni la        guardats al núvol. Però a l’àmbit de la sanitat, el
seva tendència a problemes respiratoris. Tampoc            problema amaga darrera una enorme complexitat,
han pogut accedir als darrers resultats de les             tant tecnològica, com semàntica i organitzativa, i
proves que guarda la seva mútua privada, i molt            encara queden molts punts que s’han de resoldre.
menys al sobre tancat amb els resultats que ell té
oblidat per casa.                                          Al llarg d’aquest article analitzarem la necessitat
                                                           de normalització, així com els diferents estàndards
En Joan estava conscient, i ha pogut explicar les          més comuns al mercat i les entitats que els
seves al·lèrgies amb detall. I tot i que a l’hospital li   promouen. Catalunya és un territori pioner en
han facilitat medicació pel que resta de cap de            aquest àmbit, i disposa de nombrosos exemples
setmana, haurà de visitar al seu metge de                  d’èxit que comentarem amb detall.
capçalera perquè a les farmàcies de Barcelona no
li podran dispensar un medicament prescrit per un
altre servei de salut. És important, a més a més,
Normalització                                            s’ha imposat al mercat, i la que actualment
                                                         gaudeix de major difusió.

A finals dels anys 90 la problemàtica existent en el
sector salut va encetar diversos procediments per        ¿Per què necessitem normalitzar?
tal de normalitzar la situació i establir estàndards
que permetessin la interoperabilitat entre els
diferents dispositius, sistemes d’informació, bases      La normalització dona lloc a productes certificats
de dades, etc. El problema era especialment greu         d’acord amb una normativa, i que garanteixen el
a països con els Estats Units d’Amèrica, que             seu compliment. Això aporta estabilitat al sector,
disposa d’una sanitat molt més fragmentada en            tant a proveïdors com a usuaris del sistema, i
petites unitats privades i sense comunicació ni          fomenta el seu desenvolupament. És una tasca
integració entre elles, i que a més a més han de         imprescindible i prèvia al procés de creació
facturar l’activitat assistencial que realitzen.         d’estàndards, carregada de beneficis:
Aproximadament un 15% de les proves mèdiques
diagnòstiques que es realitzen en aquest país es                 En el procés de desenvolupament, la
repeteixen quan encara són vigents les anteriors,                normalització permet simplificar el disseny
a causa de la falta de integració entre els sistemes             dels sistemes, i reduir el temps de
informàtics. I el que és pitjor: es calcula que en               desenvolupament i implantació. Això fa
aquest país moren a l’any entre 44.000-98.000                    que també es redueixin els costos, tant en
persones a causa d’errors mèdics, que serien                     el desenvolupament com en el futur
evitables en la majoria dels casos amb sistemes                  manteniment.
sanitaris integrats.                                             La normalització beneficia també la
                                                                 gestió, ja que allarga el cicle de vida del
Preocupats per la falta de interoperabilitat dels                sistemes, permet mantenir independència
sistemes d’informació sanitari, tant des d’Europa                del proveïdor i facilita l’extensibilitat de les
com des dels EUA és van promoure iniciatives per                 aplicacions.
fomentar la creació de models comuns que                         Tot el procés de normalització repercuteix
permetessin la interoperabilitat dels dispositius i              també en la qualitat, ja que s’eviten
les dades sanitàries. I és que la normalització i la             inexactituds, contribueix a garantir la
interoperabilitat entre els diferents elements i                 interoperabilitat, facilita el compliment de la
organismes presents en el procés sanitari és un                  legislació vigent i la seguretat i privacitat
element fonamental per garantir la bona qualitat de              de les dades, alhora que millora l’atenció
l’atenció i assegurar la disponibilitat de les dades i           al pacient.
els procediments bàsics.                                         La normalització es tradueix també en un
La normalització a l’àmbit TIC dels serveis                      foment de la innovació, al minimitzar el
sanitaris suposa la unificació de criteris per al                risc de les inversions; promoure el mercat;
desenvolupament de productes o serveis, així com                 millorar la competitivitat i fer-la més oberta;
l’establiment de normes que permetin definir els                 i facilitar la difusió de projectes pilot, que
requisits que han de complir determinats bens,                   d’altre     manera      tindrien    un     abast
serveis o procediments. L’objectiu de la                         testimonial, a l’àmbit comercial. A més a
normalització en qualsevol àmbit, inclòs el sanitari,            més, facilita la incorporació de productes
és evitar situacions d’inexactitud, duplicitat, manca            desenvolupats per pimes, en igualtat de
de dades, mala classificació, etc., per tal que els              condicions amb les grans empreses.
diferents sistemes informàtics, aplicacions o
aparells puguin intercanviar informació de
qualsevol mena de manera comprensible.                   Estàndards a l’àmbit de la eHealth
Habitualment compta amb organismes que
impulsen la normalització i l’elaboració dels
estàndards.                                              Els estàndards són la manera més eficient per
                                                         aconseguir que el criteris fixats en la normalització
La creació d’estàndards és una manera de                 s’estenguin i siguin àmpliament utilitzats i
difondre la normalització entre els diferents agents     respectats. Podem considerar que els estàndards
implicats, i promocionar l’ús d’aquests criteris         suposen transformar en detalls tècnics els
comuns que beneficien tot el procés i l’aplicació de     requisits de la normalització i contribueixen a la
les TIC a qualsevol àmbit. Health Level 7 (HL7),         creació d’un marc metodològic i d’aplicació més
una iniciativa liderada per la Clínica Mayo (EUA) i      específic.
d’altres agents del sector, ha estat la que finalment



Health IT FORUM
                                                                                                           2/10
En l’àmbit de la salut hi ha nombroses estàndards                  HL7 (Health Level 7). Es tracta d’un
presents, alguns propis d’aquest sector, i d’altres                conjunt d’estàndards orientats a facilitar
que s’utilitzen també a molts altres àmbits. A                     l’intercanvi electrònic d’informació clínica.
continuació detallem els principals:                               El seu origen es troba al 1987 en una
                                                                   iniciativa encapçalada diferents agents del
Integració de la imatge. DICOM (Digital Imaging
                                                                   sector (entre ells, la Clínica Mayo) als
and Communication in Medicine) és un estàndard
                                                                   Estats Units d’Amèrica, que mitjançant un
per a l’intercanvi d’imatges mèdiques, que compta
                                                                   acord amb els principals proveïdors del
amb un ampli reconeixement arreu del món.
                                                                   segment TIC van desenvolupar un conjunt
Connexió de dispositius. Continua Health Alliance,                 d’estàndards que ha acabat imposant-se al
mitjançant la Norma EN/ISO 11703, estableix la                     mercat. Actualment HL7 és un organisme
capa física de connexió entre dos dispositius, per                 internacional amb membres en més de 55
exemple, una samarreta amb sensors que                             països, inclosa Espanya. HL7 ha
enregistren dades i el PC al quals els                             desenvolupat diverses versions, i les més
descarregues. Disposa d’un desplegament de                         esteses actualment son les versions 2.x,
normes en funció dels dispositius que s’hagin de                   especialment la 2.5, totes elles orientades
connectar.                                                         a esdeveniments. A data d’avui ja està
                                                                   publicada la versió 3, basada en RIM
Terminologia. Els tesaures són un intent
                                                                   (Reference Information Model), i que a
d’automatitzar els errors, especialment a l’hora de
                                                                   Catalunya ha estat impulsada per
fer els sistemes d’alta. Ajuden a la documentació, i
                                                                   l’Administració de manera pionera, fent del
els més usuals son LOINC i SNOMED, tot i que
                                                                   nostre territori una regió capdavantera. .
n’hi ha molts d’altres:
                                                                   CDA (Clinical Document Architecture) és
        LOINC (Logical Observation Identifiers                     un estàndard de marques basat en XML
        Names and Codes). És una base de dades                     que defineix els criteris bàsics (de
        estandarditzada        que      codifica      la           codificació, estructura i semàntica) per a
        terminologia mèdica i de laboratori inclosa                l’intercanvi de documents mèdics, i que
        dins la Història Clínica Electrònica. Està                 forma part del grup HL7. El projecte
        força encarat a temes d’anatomia                           d’Història Clínica Compartida de Catalunya
        patològica.                                                (HC3) utilitza aquest estàndard per a la
        SNOMED-CT                       (Systematized              interoperabilitat dels diferents centres
        Nomenclature of Medicine – Clinical                        sanitaris.
        Terms). Col·lecció de codis que permet                     CEN EN ISO 13606 EHR Communication
        determinar amb exactitud els símptomes i                   (Electronic           Health         Record
        el diagnosi en cada cas concret. La seva                   Communication). Interoperabilitat basada
        importància rau en la necessitat de                        en arquetips. És molt similar a OPEN EHR
        comptar amb un vocabulari controlat, a on                  (Electronic Health Record, Història Clínica
        estiguin recollides les equivalències                      Electrónica), un estàndard que s’utilitza
        exactes entre un símptoma i la seva                        per a emmagatzemar i administrar els
        referència codificada, per tal d’obtindre la               diferents informes que formen part de la
        interoperabilitat semàntica. La col·lecció                 història clínica electrònica, de manera que
        SNOMED-CT està àmpliament estesa i és                      les dades formin part de la històrica clínica
        utilitzada a tots els àmbits de la salut.                  de cada pacient, independentment de la
        CIM      (Classificació   Internacional      de            tecnologia amb que s’han creat. Tot i que
        Malalties). Aquesta classificació, realitzada              el diccionari de dades està estructurat
        per la Organització Mundial de la Salut                    diferent en tots dos casos, ambdós
        (OMS), classifica les malalties i les seves                sistemes estan en competència, i encara
        causes, així com            d’altres    lesions            no hi ha una decisió del mercat cap a una
        (traumatismes, etc.). Tot i que ja ha                      de les dues bandes. Actualment la seva
        aparegut la CIM-10, a Catalunya segueix                    aplicació es centra al món de la recerca.
        vigent al CIM-9.
        Nanda (originalment North American
        Nursing         Diagnosis         Association)     Organismes per a l’establiment i foment de
        s’encarrega de l’estandardització dels             l’estandardització
        diagnòstics i la nomenclatura a infermeria.
Intercanvi d’informació i emmagatzematge de                L’estandardització es realitza, generalment,
dades:                                                     gracies al impuls d’organismes de caire
                                                           internacional que faciliten la difusió i garanteixen


Health IT FORUM
                                                                                                          3/10
els estàndards i la seva validesa. No hem                         Standards Consortium, CDISC) és una
d’oblidar, però, que existeix també una                           organització sense ànim de lucre amb la
estandardització de fet, quan la industria                        missió de desenvolupar i donar suport a
convergeix en dinàmiques comuns, generalment                      estàndards       de    dades     globals    i
per la pressió del mercat.                                        independents de plataforma que permetin
                                                                  la interoperabilitat de sistemes per millorar
Els principals organismes per a l’estandardització,
                                                                  la salut.
que afecten a l’àmbit de la salut, són:
                                                                  Integrant l’Empresa de Salut (Integrating
        A Espanya, la Associació Espanyola de                     the Healthcare Enterprise, IHE) és una
        Normalització i Certificació (AENOR),                     organització que va néixer als EUA per
        mitjançant el seu Comitè Tècnic AEN-CTN                   temes d’interoperabilitat d’imatge medica
        139 de Normalització en TIC per a la Salut,               (radiologia), i amb una orientació purament
        és la responsable d’aquestes tasques.                     pràctica: definir quins i com utilitzar els
        AENOR és una entitat privada sense afany                  diferents estàndards per aconseguir una
        de lucre creada al 1986.                                  integració de sistemes. Actualment és una
        A Europa, el Comitè Europeu de                            associació internacional sense ànim de
        Normalització (CEN), a través del CEN-                    lucre, amb presencia a 15 països
        TC251, centralitza les activitats             i           d’Amèrica, Europa, Àsia i Oceania.
        desenvolupa el bloc d’especificacions CEN                 Continua Alliance. És una organització
        EN 13606, més conegut com a Electronic                    internacional sense ànim de lucre,
        Health Record Communication (EHRcom),                     orientada a millorar la qualitat de la salut
        tot i que actualment, i seguint el corrent del            personal        mitjançant     la     gestió
        mercat, també promouen els estàndards                     personalitzada i integral de la salut. Amb
        HL7. El CEN és una entitat privada sense                  aquest objectiu Continua Alliance està
        ànim de lucre, en funcionament des de                     dedicada a establir un sistema de
        1961, i que a l’actualitat compta amb 31                  solucions de salut personal connectades i
        països membre.                                            interoperables. Actualment compta amb
        Als Estats Units d’Amèrica, l’Institut                    més de 230 companyies membres arreu
        Nacional d’Estandarització del Estats Units               del món.
        (American National Standards Institute,
        ANSI) és una organització privada sense
        afany de lucre fundada el 1918. Compta            Interoperabilitat
        amb un Helathcare InformationTechnology
        Standards        Panel,   orientat     a    la
        estandarització en l’àmbit de la salut.
                                                          La interoperabilitat és la capacitat dels diferents
        A nivell internacional la Organització
                                                          sistemes d’informació (maquinari i programari) per
        Internacional d’Estandardització (ISO) és
                                                          comunicar-se, intercanviar i utilitzar dades de
        la organització més àmpliament estesa a
                                                          manera efectiva i consistent. Suposa la capacitat
        tot el món i que mitjançant el Comitè
                                                          de compartir dades i informació entre sistemes
        Tècnic ISO215, es focalitza en la salut.
                                                          informàtics heterogenis.
        ISO és una xarxa composada pels instituts
        de estàndards nacionals de 162 països i           És important que la interoperabilitat es mantingui
        que pretén ser un pont entre el sector            en tres àmbits:
        públic i el privat.
        Health Level 7. Organització internacional                Dins del propi sistema d’un organisme
        sense ànim de lucre formada per                           sanitari, permetent l’intercanvi entre
        voluntaris, i que actualment és la mes                    diferents departaments, així com amb les
        important en aquest àmbit, donada l’amplia                diferents aplicacions que s’utilitzen dins
        implantació dels seus estàndards al entorn                d’una mateixa organització.
        de la salut. Compta amb membres a més                     Amb d’altres organitzacions i usuaris,
        de 55 països, i els seus orígens es                       facilitant el flux d’informació i la connexió
        remunten al 1987. Espanya forma part de                   entre sistemes separats geogràficament o
        la HL7 des de l’any 2004. La HL7 treballa                 pertanyents       a    d’altres   organismes,
        no sols per la interopaerabilitat sintàctica,             institucions o usuaris individuals. Això
        sinó també amb models de conformitat de                   inclou els organismes i institucions
        sistemes, com EHR (Electronic Health                      sanitàries d’una mateixa ciutat, però també
        Record) o PHR (Personal Health Record).                   a nivell regional i internacional, fent
        El Consorci d’Estàndards d’Intercanvi de                  especial èmfasis en la necessitat que en
        Dades Clíniques (Clinical Data Interchange


Health IT FORUM
                                                                                                         4/10
aquest sentit tenen els organismes ubicats      La presencia estesa d’Internet, amb nombrosos
        a llocs fronterers.                             estàndards oberts, reconeguts i utilitzats
        En el temps, garantint que les dades seran      internacionalment, ha facilitat en molts aspectes la
        accessibles en el futur tot i els canvis        interoperabilitat tècnica. També el creixent
        tecnològics.                                    desenvolupament i extensió del programari de
                                                        fonts obertes ha facilitat la interoperabilitat tècnica.
La interoperabilitat afecta a tots els agents
implicats en la salut: els agents sanitaris, tant       Estàndards genèrics com el TCP/IP (Transfer
públics com privats, ja que les problemàtiques són      Control Protocol / Internet Protocol) o específics de
comunes independentment de com s’articuli la            l’àmbit de la salut, com el ISO / IEE 11073 per a la
seva gestió econòmica; els ciutadans, com a             comunicació de dispositius mèdics i de salut, són
agents actius de la seva salut; i les empreses, tant    alguns dels exemples més estesos que faciliten
les del sector TIC, que desenvolupen solucions,         enormement la interoperabilitat tècnica.
com les d’altres sectors (mútues, etc.).
I té tres nivells bàsics que veurem detalladament a
                                                        Interoperabilitat semàntica
continuació:
        Interoperabilitat organitzativa
        Interoperabilitat tècnica.                      Per tal de ser interoperables, els diferents
        Interoperabilitat semàntica                     sistemes han de poder llegir i comprendre la
                                                        informació intercanviada. A aquests aspectes es
                                                        dedica la interoperabilitat semàntica, que té com a
Interoperabilitat organitzativa                         objectiu que els diferents sistemes informàtics i les
                                                        aplicacions implicades puguin reconèixer la
                                                        informació i les dades compartides.
La interoperabilitat organitzativa implica el           En aquest sentit, la interoperabilitat semàntica
desenvolupament de les polítiques i estratègies         defineix diferents dominis per als conceptes clau,
necessàries per tal que els diferents organismes i      de manera que sistemes heterogenis els puguin
entitats puguin comunicar-se de manera                  reconèixer i utilitzar. Es tracta de definir el
consistent, així com intercanviar tràmits i             significat de les dades, no sols mitjançant una
informació. És un nivell superior a la                  terminologia establerta, sinó fixant també un model
interoperabilitat tècnica i semàntica, que afecta a     de referència que permeti tenir una font unificada
com les organitzacions interactuen entre elles, i       per als diferents termes. Generalment, s’utilitza un
fomenta i facilita la cooperació i la coordinació de    catàleg per vincular els diferents termes
tasques.                                                relacionats o equivalents.
Un aspecte fonamental en aquest àmbit és la             La      interoperabilitat    semàntica      inclou    la
normalització de processos, en el que                   comunicació dels sistemes en diferents idiomes, i
metodologies com BPMN (Business Process                 facilita el tractament en les àrees frontereres
Modelling Notation) s’estan convertint en               (interoperabilitat cross-border). En aquest sentit, el
l’estàndard de facto del sector per al modelatge        projecte europeu epSOS (Smart Open Services for
dels processos de negoci. El modelatge dels             European Patients), en el que participen 23 països
processos assistencials és clau per garantir la         de la UE i 3 estats més, té com a objectiu el
interoperabilitat organitzativa, assegurant un          “desenvolupament          d’un   marc     pràctic    de
correcte seguiment de les incidències de salut dels     interoperabilitat per construir i avaluar una
ciutadans al llarg de tot el procés (des del CAP fins   infraestructura de serveis que faci possible la
als centres especialitzats o les diferents proves       interoperabilitat transfronterera entre els sistemes
mèdiques i de laboratori).                              de historia clínica digital i prescripció electrònica a
                                                        Europa sense alterar la legislació ni els sistemes
                                                        nacionals ja existents, però també garantint l’accés
Interoperabilitat tècnica                               segur a les dades dels pacients per part dels
                                                        diferents sistemes sanitaris europeus” i un dels
                                                        seus eixos és garantir la interoperabilitat
La interoperabilitat tècnica és la que permet que       semàntica entre els diferents països.
els diferents sistemes intercanviïn informació. En
aquesta categoria s’inclouen totes les qüestions
relatives a la connectivitat dels diferents sistemes    Arquitectura de la interoperabilitat
implicats en el procés, així com l’aplicació dels
diferents serveis en funció de l’ús de cada sistema.



Health IT FORUM
                                                                                                          5/10
L’arquitectura d’un entorn interoperable inclou           sanitària de Catalunya. L’any 2008 s’inicien els
elements que facilitin la comunicació entre els           primers       pilots a   diferents  centres,    i
diferents sistemes integrants. Per una banda, les         progressivament el sistema es va implantant a tot
eines de gestió de processos (Business Process            el territori.
Management, BPM) faciliten la definició i
                                                          Catalunya comptava llavors amb un nivell
estructuració dels processos implicats, així com el
                                                          d’informatització relativament elevat als serveis de
seu seguiment.
                                                          salut. La major part dels centres havien començat
Per altra banda, els motors d’integració són eines        a digitalitzar els seus sistemes, en major o menor
de middleware que permeten la gestió de les               mesura, i disposaven ja de mecanismes per
interfícies de diferents aplicacions separades,           emmagatzemar i tractar electrònicament les dades
facilitant l’enrutament dels missatges HL7. Els           dels pacients.
productes comercials en aquest àmbit inclouen
                                                          En aquest context, la materialització de la HC3 es
Ensemble (Intersystems), Rhapsody (Orion
                                                          planteja com un projecte que permeti als diferents
Health), BizTalk (Microsoft) i Mirth, com a exemple
                                                          actors aprofitar les inversions i els esforços ja
de programari de fonts obertes i altres.
                                                          realitzats, ampliant el seu abast i possibilitant
Així mateix, els servidors terminològics són una          compartir la informació amb la resta de centres.
peça clau de la interoperabilitat semàntica, i            Aquest plantejament ha requerit un esforç
permeten la unificació de criteris en la terminologia     considerable en estandarització i interoperabilitat,
de les dades, independentment d’on provingui la           per tal d’interconectar la informació disponible a
informació (laboratori, metge de capçalera,               cada entitat, permetent que cada centre
admissions, etc.).                                        s’adhereixi a la HC3 de manera gradual i
                                                          voluntària, respectant les seves característiques
                                                          específiques. A nivell tècnic, la necessitat de
                                                          respectar els sistemes existents als diferents
Beneficis tangibles de la
                                                          centres va suposar un repte, però ha facilitat
interoperabilitat: exemples de                            també la implicació dels centres i dels seus
projectes d’èxit                                          professionals.
                                                          La definició de la HC3 es va realitzar mitjançant un
La interoperabilitat ha estat durant molt temps un        grup d’experts, que va ser l’encarregat de
concepte teòric del que es parlava a articles i           determinar quines eren les dades més rellevants
seminaris. Però les dificultats que comportava la         dels pacients i les seves malalties. L’equip estava
seva aplicació, especialment en les fases inicials,       format per un grup molt extens de personal
frenava el llançament de projectes tot i els              assistencial i no assistencial. És tracta doncs d’un
avantatges evidents. Poc a poc, però, i amb la            projecte interdisciplinari, elaborat conjuntament
creixent globalització que ens afecta a tots els          amb l’equip de tecnologia i els professionals
àmbits, les organitzacions implicades als sistemes        sanitaris, que compartien l’entusiasme per un
de salut han vist que el camí de la interoperabilitat     projecte que consideraven vital. Les dades
era inevitable i aportaria, a més a més d’estalvis        recollides a la HC3 es representen actualment en
econòmics, grans beneficis pels ciutadans i els           23 tipus de documents diferents.
professionals sanitaris.                                  Inicialment, en les primeres fases del projecte, es
Per aquest motiu ja fa anys que des de diferents          va afavorir la connectivitat com a principal objectiu.
àmbits es treballa per impulsar projectes                 La HC3 avarca ja el 95% de l’atenció primària i un
d’interoperabilitat sanitària, tant a nivell local, com   90% dels centres d’atenció hospitalària i
nacional o dins l’àmbit de la UE. A continuació           especialitzada.
analitzarem alguns d’aquests projectes i la seva          Actualment, un cop la major part de centres ja
evolució.                                                 estan connectats, els esforços s’estan centrant en
                                                          augmentar la informació publicada, així com la
                                                          seva qualitat, centrat fonamentalment en dos
1. La Història Clínica Compartida de Catalunya            eixos:
                                                                  Adequació als formats estandarditzats
Els orígens de la Història Clínica Compartida de                  establerts per a cada tipus d’informació
Catalunya (HC3) es remunten al 2005, quan es                      Progressar cap a l’estandardització del
comença a plantejar un model que permeti                          llenguatge i la informació estructurada
compartir la històrica clínica de cada pacient a          Segons destaca Elisenda Carrau, col·laboradora
qualsevol centre (hospital o CAP) de la xarxa             tècnica en el projecte de la HC3, “el model és


Health IT FORUM
                                                                                                          6/10
permeable, i permet recollir necessitats inicialment      (diagnòstic per la imatge) a Catalunya és digital
no detectades i mantenir tot el sistema en constant       (radiologia   simple,   ecografia,   ressonància
evolució. Les tecnologies permeten cada vegada            magnètica, medicina nuclear, etc.).
noves coses, i el futur ens pressiona per
                                                          El segon pas ha estat afavorir la possibilitat de
aconseguir l’objectiu de continuïtat assistencial,
                                                          compartir la imatge, facilitant el treball radiològic
millora de la gestió i de l’atenció al pacient”.
                                                          en xarxa. Aquest objectiu s’està assolint gràcies a
Aquest plantejament fa que la HC3 segueixi
                                                          la seva integració amb la HC3 i a data d’avui es
evolucionant i ampliant el seu abast, millorant
                                                          disposa del 45% de la imatge radiològica
l’atenció sanitària als ciutadans i facilitant la tasca
                                                          compartible a traves de la HC3.
dels professionals.
                                                          Per altra banda, el PIMed inclou entre els seus
A nivell estatal s’està treballant també en una
                                                          objectius encetar el procés de digitalització de la
història clínica digital compartida (HCDSNS,
                                                          imatge mèdica no radiològica, contribuint a establir
Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de
                                                          les bases necessàries en aquest sentit. La imatge
Salud) que permeti compartir de manera resumida
                                                          no radiològica es pot dividir en tres grans grups,
les principals dades de la història clínica
                                                          segons l’arxiu que es genera en cada tipus de
compartida entre totes les comunitats autònomes.
                                                          prova:
Al setembre de 2011 està prevista una prova pilot
d’interconnexió la Història Clínica Resumida amb                  Fotografia, que genera un arxiu estàndard
la resta de Comunitats Autònomes de, i tot seguit                 .JPG.
un pilot amb Europa dins del marc del projecte                    Vídeo, per proves com endoscòpia,
epSOS.                                                            colonoscòpia, etc., que generen un arxiu
Per altra banda, la carpeta personal de salut és                  estàndard .MPEG.
també una realitat a Catalunya. El desplegament                   Gràfiques,         per      proves    com
s’ha iniciat a Calella, a on 50.000 persones ja                   electrocardiograma, monitors de UCI,
tenen accés a les seves dades de la HC3.                          espirometries, etc. En aquest àmbit
                                                                  existeix una gran manca d’estandarització,
Tot això ha situat Catalunya com a regió pionera                  i requereix com a pas previ a la
en història clínica compartida i en el desplegament               digitalització establir les bases per a la
de la carpeta de salut personal. El projecte ha                   interoperabilitat.
estat estratègic pel departament de Salut, i tot i el
pes tecnològic que té, és un projecte de caire            Especialment en l’àmbit de les gràfiques,
assistencial, orientat a millorar la qualitat sanitària   l’estandardització      en     els   formats   i    la
pel ciutadà i l’activitat dels professionals. Les         interoparabilitat estan menys definides i és
característiques pròpies de la nostra xarxa               necessari, tal com explica Carles Rubies, Director
sanitària han donat un gran impuls als projectes          de PIMed, “reunir als tres actors principals
d’estandarització i interoperabilitat, que han estat      (professionals sanitaris –incloent especialistes
claus per aconseguir que la HC3 pugui ser una             metges i gestors dels centres-, industria i
realitat avui.                                            tecnòlegs) per definir una proposta d’estàndard
                                                          català i fomentar el seu ús. Treballar conjuntament
                                                          amb aquests tres actors és la millor manera per
2. El Pla Director de Digitalització de la Imatge         avançar en els projectes d’interoperabilitat”. En
Mèdica                                                    aquest sentit el PIMed treballa activament per
                                                          contribuir a definir estàndards que facilitin el
                                                          treball, impulsant des del Departament de Salut la
Els objectius del Pla Director de Digitalització de la    promoció d’un estàndard i finançant el
Imatge Mèdica (PIMed) de Catalunya són                    desplegament inicial. Això contribueix a donar
digitalitzar les imatges radiològiques que es             garanties de governabilitat als centres i suposa la
realitzen als centres sanitaris de la xarxa sanitària     implicació dels proveïdors que hauran de
públics i establir les bases de la digitalització de la   subministrar els aparells, adaptant la sortida digital
resta d’imatges mèdiques no radiològiques                 a l’estàndard i facilitant la compartició.
(fotografia, vídeo i registres).                          A més a més, la possibilitat de disposar de totes
Com a primer pas, el PIMed pretenia digitalitzar          les imatges de Catalunya en un repositori central,
tota la imatge radiològica de Catalunya. Amb              lligades amb la HC3 (informes, vacunes, etc.)
aquest objectiu es van donar ajuts i es van activar       ofereix un gran potencial de recerca i permet la
diferents polítiques per facilitar als centres a tenir    detecció precoç de certes malalties.
sistemes digitals. Aquesta fase del projecte es va        Al nostre territori s’ha realitzat ja una experiència
concloure a finals de 2010, i a la actualitat             amb     electrocardiogrames,       implicant  l’àmbit
pràcticament el 100% de la imatge radiològica             industrial i ajudant als centres a implantar el


Health IT FORUM
                                                                                                          7/10
aparells adients que permeten compartir les                dispositius mèdics, que establís un canal
proves a la HC3.                                           homogeni de comunicació entre els diferents
                                                           aparells d’espirometria. L’entorn d’integració
Catalunya, pionera durant molts anys en
                                                           permet a més a més que els diferents dispositius
digitalització a la sanitat, es va quedar endarrerida
                                                           enviïn la prova de manera normalitzada al sistema
respecte a d’altres Comunitats Autònomes durant
                                                           sanitari, permetent incloure els resultats a la HC3,
un cert temps. L’autonomia de que havien disposat
                                                           així com treballar amb les dades amb finalitats
els centres per digitalitzar els seus sistemes havia
                                                           d’investigació, comparativa, etc.
suposat un impuls a les TIC a l’àmbit sanitari, però
va representar un problema quan a finals dels 90           L’estàndard desenvolupat per espirometries conté
en va comprendre la necessitat d’interconectar els         informació de diferents fonts, tant del dispositiu
diferents     sistemes      i   permetre   que     es      mèdic (resultat de com ha bufat el pacient) com
comuniquessin. Fa uns cinc anys, però, des del             relacionades amb la sol·licitud de la prova (metge
Departament de Sanitat es va donar un gran                 que l’ha realitzat, metge que l’ha sol·licitat, etc.),
impuls a les politiques de compartició entre               així com les gràfiques amb els resultats. Per
diferents entitats, fomentant el desenvolupament           aquest motiu es va considerar adient elaborar dos
de la HC3, i arrancant altres projectes com el de          tipus d’informe: un amb la informació complerta i
digitalització i compartició d’imatge mèdica, la           un altre de simplificat. D’aquesta manera,
recepta electrònica, etc.                                  mitjançant l’informe simplificat, es facilita la seva
                                                           utilització per part dels especialistes mèdics.
Aquesta evolució ha col·locat Catalunya com a
regió puntera en interoperabilitat sanitària, amb un       Per desenvolupar aquest estàndard s’ha
entorn madur a on s’han desenvolupat i resolt amb          necessitat      la    col·laboració    d’un     equip
èxits experiències molt diverses. Aquesta                  interdisciplinari, que inclogués personal tècnic i
experiència és ara enormement positiva per                 sanitari. També s’ha comptat amb la participació
afavorir i facilitat la connexió amb d’altres entitats a   dels fabricants de dispositius mèdics. Tal com
nivell estatal o europeu.                                  destaca Manel Domingo, Tècnic en projectes de
                                                           eHealth a la Fundació TecnoCampus Mataró-
                                                           Maresme, “hi ha hagut molta col·laboració en tot el
3. EI2MED, Entorn obert d’integració de serveis            projecte, i tots hem treballat per un objectiu comú:
per processos assistencials amb dispositius                aconseguir un estàndard robust i perdurable, que
mèdics                                                     fos útil tant als metges, com als pacients com als
                                                           departaments d’informàtica dels hospitals”.
                                                           El resultat és un XML estructurat des del que es
La necessitat de digitalitzar la imatge no                 pot accedir a qualsevol dada de la prova, i que al
radiològica, i la manca d’estandardització en              emmagatzemar la informació de manera
aquest àmbit, ha impulsat el desenvolupament
                                                           estructurada, encapsulada         dins d’un camp
d’estàndards a Catalunya. Amb l’impuls de
                                                           DIRCOM, permet realitzar tasques de data mining
projectes com PIMed, i el suport de l’oficina
                                                           i facilitar la investigació de les malalties
d’estàndards i interoperabilitat de la fundació
                                                           respiratòries. A més a més, la seva integració a la
TICsalut, Catalunya està donant grans passes per           HC3 permetrà realitzar comparacions entre
a l’establiment d’estàndards sanitaris i el foment         diferents proves d’un mateix pacient, així com
de la interoperabilitat en salut.
                                                           intercanviar proves entre diferents centres.
L’espirometria forçada és un dels àmbits mèdics a
                                                           Actualment, i amb la col·laboració del ICS, el
on es percebien grans necessitats, donat l’elevat
                                                           sistema s’ha implantat a diferents hospitals per tal
nombre de proves que es realitzen anualment i el
                                                           de realitzar proves pilot. Per altra banda, es
creixement de les malalties respiratòries. La              treballa també en el desenvolupament d’un
col·laboració i coordinació de diferents entitats ha       algoritme que permeti avaluar els resultats de
donat impuls a un projecte pioner a tot el món i ha
                                                           l’espirometria i realitzar una tria automàtica
facilitat el desenvolupament d’un estàndard i un
                                                           d’aquelles proves que presenten resultats que
entorn d’integració per a espirometries que podria
                                                           podrien requerir atenció mèdica. Aquest algoritme
convertir-se en referent mundial.                          permetria l’automatització d’un procés de control
L’estàndard per proves d’espirometria es va                de les proves, agilitzant la detecció precoç de
desenvolupar sota el paraigües d’HL7, un conjunt           malalties.
d’estàndards establert a tots els països i que
facilitarà el seu desplegament i difusió. Com a part
d’un projecte d’Inforegió, un cop establert un             4. Illes Balears: història de salut i epSOS
primer model d’estàndard, es va treballar en el
desenvolupament d’un entorn d’integració per


Health IT FORUM
                                                                                                           8/10
Les Illes Balears, al igual que Catalunya, és també     Tot i les dificultats per resoldre aspectes vinculats
un territori capdavanter en el desenvolupament de       a la interoperabilitat organitzativa, epSOS ha
la Història Clínica Compartida i en experiències        marca un punt d’inflexió en aquest àmbit. El seu
d’interoperabilitat. Dins el marc del projecte          caràcter europeu, i l’elevada participació, han
nacional de la HCDSNS, el sistema de salut de           posat sobre la taula els aspectes pràctics de la
balears està capacitat per enviar i rebre informació    interoperabilitat, i han permès dissenyar casos que
d’altres comunitats autònomes, així com amb             estableixen precedent. I es que a nivell local, tot i
Europa dins el projecte epSOS.                          que es compren la importància de la
                                                        interoperabilitat, no acostuma a estar entre les
Tal com explica Carlos Bermell, de la Oficina de
                                                        prioritats de les organitzacions i la participació en
Tecnologies i Comunicacions de Ib-Salut, els
                                                        projectes d’aquestes característiques evidencia la
projectes de interoperabilitat “es justifiquen pel
                                                        necessitat de donar impuls a aquests aspectes
gran benefici que aporten al ciutadà, ja que tenen
                                                        des d’un a nivell local.
un gran efecte en la qualitat assistencial. El
pacient està en situació d’indefensió quan
abandona el seu marc de referència, i per tant
l’accés dels professionals al coneixement de les        Conclusions
teves patologies garanteix la qualitat i pot suposar
una gran diferencia”.
                                                        La necessitat de comptar en salut amb entorns
Però tot i aquests beneficis evidents, i l’entusiasme   interoperables és innegable i els grans beneficis
amb que ho reben els metges un cop implantats,          que aporta en qualitat assistencial fan d’aquests
aquests projectes no estan lliures de problemàtica.     projectes una prioritat per les administracions. En
Les característiques administratives i culturals        un entorn estandarditzat i interoperable, i tornant a
d’Espanya, amb una organització en comunitats           l’exemple amb que hem començat aquest article,
autònomes i transferència de bona part de les           el metge que va atendre a en Joan hauria tingut
competències sanitàries a les administracions           accés a la seva història clínica, i hauria pogut
autonòmiques, així com diferents llengües dins el       afegir l’incident pel qual l’estava atenent. El metge
seu territori, han fet necessari l’impuls dels          habitual del Joan tindria doncs aquesta informació,
projectes de interoperabilitat.                         així com qualsevol especialista del seu hospital de
Les Illes Balears, amb un nivell d’informatització      referència. Per suposat, en Joan no hauria tingut
del 100% als hospitals i centres de salut, formen       problemes amb la recepta electrònica, i tindria la
una comunitat pionera en història de salut, que         tranquil·litat de que allà a on va els metges
van començar a implantar al 2008. Des de 2009 és        coneixen les seves característiques i els resultats
pot accedir a la informació més rellevant des de        de les seves darreres proves. A més a més, les
qualsevol punt de la xarxa corporativa, i               dades de la espirometria serien automàticament
actualment el pacient té també accés a la seva          analitzades en busca d’anomalies per una
carpeta de salut a través d’internet.                   detecció precoç, i els resultats s’inclourien en una
                                                        base de dades de recerca de malalties
Dins el marc europeu, el projecte epSOS trasllada       respiratòries.
aquesta realitat a diferents països, i una de les
principals problemàtiques és la semàntica: establir     L’estandardització i la interoperabilitat comencen a
vocabularis estàndards que permetin compartir la        ser una realitat en salut. Poc a poc es va passant
informació de manera fidel entre professionals de       dels conceptes teòrics a la pràctica, i cada cop són
diferents països.                                       més nombrosos els projectes que aborden
                                                        aquests aspectes. Catalunya és pionera en aquest
I és que la representació de la informació no es        àmbit, i ha desenvolupat nombroses iniciatives per
una tasca senzilla. La recepta electrònica, per         facilitar la comunicació i compartició dels seus
exemple, implica poder traduir una prescripció de       sistemes sanitaris i les seves dades. Projectes
manera que el pacient pugui comprar aquell              com la HC3 o la digitalització de la imatge mèdica
medicament en un altre país, però no sempre és          mostren una voluntat d’impulsar la interoperabilitat
fàcil trobar equivalències.                             en benefici del ciutadà i es complementen amb
Tal com destaca Carlos Bermell “els problemes           altres iniciatives empreses a nivell nacional o
tècnics es resolen amb relativa agilitat. Però          europeu.
aspectes com la confidencialitat de les dades, que      Per al ciutadà, aquest creixement en la
reben un tractament diferent a cada país, han           interoperabilitat sanitària suposarà sens dubte una
estat el gran problema i un dels punts més              millora en la qualitat assistencial, garantint la
complexes del projecte epSOS”.                          disponibilitat de la informació quan i a on sigui
                                                        necessària, així com minimitzant la duplicitat de
                                                        proves.


Health IT FORUM
                                                                                                       9/10
Enllaços d’interès


   1. Història clínica compartida de Catalunya (HC3),
      http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/compartida.htm
   2. Tecnologia, qualitat i indicació adequada marquen els reptes en el Diagnòstic per la Imatge a
      Catalunya, http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3590/doc34500.html
   3. TicSalut defineix un nou estàndard per a la digitalització de les proves d’espirometria forçada,
      http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/html/ca/articles/doc35290.html
   4. Ib-Salut, http://www.ibsalut.es
   5. Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud,
      http://www.msps.es/profesionales/hcdsns/home.htm
   6. Spart Open Services for European Patients (epSOS),
      http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1825/doc17360.html




Health IT FORUM
                                                                                                10/10

Contenu connexe

Similaire à Normalització i interoperabilitat en salut

Telemedicina i pacients crònics pel Prof. Protti
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiTelemedicina i pacients crònics pel Prof. Protti
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
 
St Andreu De La Barca (25 04 08)
St Andreu De La Barca  (25 04  08)St Andreu De La Barca  (25 04  08)
St Andreu De La Barca (25 04 08)jescarra
 
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióLes TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióCarlos Gallego
 
Medicina 2 0
Medicina 2 0Medicina 2 0
Medicina 2 0Salut 2.0
 
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsx
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsxLes tendències internacionals en TIC i Salut.ppsx
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsxFundació TicSalut
 
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencial
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencialConclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencial
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencialSocietat Gestió Sanitària
 
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxaAtencio Primària Lleida
 
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health data
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health dataSalus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health data
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health dataSocietat Gestió Sanitària
 
Pdmar 2012 (diada 2013)
Pdmar 2012 (diada 2013)Pdmar 2012 (diada 2013)
Pdmar 2012 (diada 2013)jescarra
 
Projectes telemedicina al Territori de Lleida
Projectes telemedicina al Territori de LleidaProjectes telemedicina al Territori de Lleida
Projectes telemedicina al Territori de LleidaFrancesca Cañas
 
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del Fòrum
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del FòrumFòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del Fòrum
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del FòrumCol·legi Oficial de Metges de Barcelona
 
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.Fundació TicSalut
 
HUVH prescripció electrònica als hospitals tots a dintre ningú fora
HUVH prescripció electrònica als hospitals  tots a dintre ningú foraHUVH prescripció electrònica als hospitals  tots a dintre ningú fora
HUVH prescripció electrònica als hospitals tots a dintre ningú foraInstitut Català de la Salut
 
Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12miguelmolina2008
 
Web 2 0 Ics (10 12 08)
Web 2 0  Ics (10 12  08)Web 2 0  Ics (10 12  08)
Web 2 0 Ics (10 12 08)jescarra
 

Similaire à Normalització i interoperabilitat en salut (20)

Telemedicina i pacients crònics pel Prof. Protti
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiTelemedicina i pacients crònics pel Prof. Protti
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. Protti
 
St Andreu De La Barca (25 04 08)
St Andreu De La Barca  (25 04  08)St Andreu De La Barca  (25 04  08)
St Andreu De La Barca (25 04 08)
 
Josep M. Argimon
Josep M. ArgimonJosep M. Argimon
Josep M. Argimon
 
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluacióLes TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
Les TIC i el projecte epsos: disseny d'un marc d'avaluació
 
Medicina 2 0
Medicina 2 0Medicina 2 0
Medicina 2 0
 
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsx
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsxLes tendències internacionals en TIC i Salut.ppsx
Les tendències internacionals en TIC i Salut.ppsx
 
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencial
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencialConclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencial
Conclusions workshop Amphos a Catalunya sobre TIC i continuïtat assistencial
 
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa
2012 10: Atencio primaria Lleida: Gestió de la malaltia en xarxa
 
Proyecto Visc+ 2014
Proyecto Visc+ 2014Proyecto Visc+ 2014
Proyecto Visc+ 2014
 
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health data
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health dataSalus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health data
Salus.Coop A citzen Cooperative for governance and managment of health data
 
Pdmar 2012 (diada 2013)
Pdmar 2012 (diada 2013)Pdmar 2012 (diada 2013)
Pdmar 2012 (diada 2013)
 
Projectes telemedicina al Territori de Lleida
Projectes telemedicina al Territori de LleidaProjectes telemedicina al Territori de Lleida
Projectes telemedicina al Territori de Lleida
 
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del Fòrum
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del FòrumFòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del Fòrum
Fòrum de la Professió Mèdica - Síntesi de les idees-força-conclusions del Fòrum
 
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.
Rosa Sunyol. Monogràfic model assistencial no presencial.
 
Projectes de Telemedicina del Servei d’Endocrinologia i Nutrició.
Projectes de Telemedicina del Servei d’Endocrinologia i Nutrició. Projectes de Telemedicina del Servei d’Endocrinologia i Nutrició.
Projectes de Telemedicina del Servei d’Endocrinologia i Nutrició.
 
HUVH prescripció electrònica als hospitals tots a dintre ningú fora
HUVH prescripció electrònica als hospitals  tots a dintre ningú foraHUVH prescripció electrònica als hospitals  tots a dintre ningú fora
HUVH prescripció electrònica als hospitals tots a dintre ningú fora
 
eHealth Works – Here is Evidence.
eHealth Works – Here is Evidence.eHealth Works – Here is Evidence.
eHealth Works – Here is Evidence.
 
Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12
 
Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12Final final final 29-10-12
Final final final 29-10-12
 
Web 2 0 Ics (10 12 08)
Web 2 0  Ics (10 12  08)Web 2 0  Ics (10 12  08)
Web 2 0 Ics (10 12 08)
 

Plus de Health IT Forum

Tendències tic 2012 penteo
Tendències tic 2012   penteoTendències tic 2012   penteo
Tendències tic 2012 penteoHealth IT Forum
 
Globalització, implicacions per als CIOs
Globalització, implicacions per als CIOsGlobalització, implicacions per als CIOs
Globalització, implicacions per als CIOsHealth IT Forum
 
IBM - Entrevista a J.A. Zufiría
IBM - Entrevista a J.A. ZufiríaIBM - Entrevista a J.A. Zufiría
IBM - Entrevista a J.A. ZufiríaHealth IT Forum
 
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos Domingo
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos DomingoInnovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos Domingo
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos DomingoHealth IT Forum
 
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011Health IT Forum
 
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-Penteo
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-PenteoWeb 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-Penteo
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-PenteoHealth IT Forum
 
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - Penteo
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - PenteoTendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - Penteo
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - PenteoHealth IT Forum
 
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteo
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteoSeguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteo
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteoHealth IT Forum
 
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...Health IT Forum
 
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForum
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForumRADAR TIC juliol 2010 - HealthITForum
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForumHealth IT Forum
 
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i PenteoReforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i PenteoHealth IT Forum
 

Plus de Health IT Forum (11)

Tendències tic 2012 penteo
Tendències tic 2012   penteoTendències tic 2012   penteo
Tendències tic 2012 penteo
 
Globalització, implicacions per als CIOs
Globalització, implicacions per als CIOsGlobalització, implicacions per als CIOs
Globalització, implicacions per als CIOs
 
IBM - Entrevista a J.A. Zufiría
IBM - Entrevista a J.A. ZufiríaIBM - Entrevista a J.A. Zufiría
IBM - Entrevista a J.A. Zufiría
 
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos Domingo
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos DomingoInnovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos Domingo
Innovació - Entrevista al CEO de Telefónica I+D, Carlos Domingo
 
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011
 
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-Penteo
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-PenteoWeb 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-Penteo
Web 2.0 - Entrevista a Evgeny Káganer - IESE - e-Penteo
 
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - Penteo
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - PenteoTendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - Penteo
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - Penteo
 
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteo
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteoSeguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteo
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteo
 
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - Tic...
 
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForum
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForumRADAR TIC juliol 2010 - HealthITForum
RADAR TIC juliol 2010 - HealthITForum
 
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i PenteoReforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
 

Normalització i interoperabilitat en salut

  • 1. Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salut Ús d’estàndards i interoperabilitat en dispositius mèdics Setembre 2011 La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions. Introducció que no perdi l’informe que li han entregat en paper al servei d’urgències, per tal que el seu metge de Barcelona pugui incloure l’incident a la seva fitxa. En Joan fa tot just cinc dies que s’ha realitzat una La repetició de proves, innecessàries en cas exhaustiva revisió mèdica a través de la seva d’haver tingut els resultats de les ja realitzades, ha mútua privada. Ha inclòs analítica complerta, suposat un cost elevat, al que hauríem de sumar electrocardiograma, prova d’esforç i, donada la el cost de la visita al seu metge de capçalera per seva tendència a les baixes per problemes aconseguir una nova recepta. Obviar les seves respiratoris, també una espirometria forçada. El al·lèrgies mèdiques podia haver derivat fins i tot en resultats li han arribat a casa, en un sobre que la mort. encara no ha obert. Segur que tot està bé. La mútua en guarda també una copia, complint amb El cas del Joan és un exemple que il·lustra de les pertinents regulacions de protecció de dades. manera clara el riscos i costos que pot tenir oblidar-se de la interoperabilitat en els sistemes Però avui en Joan ha anat d’excursió, i durant sanitaris. Sembla aparentment senzill i obvi l’ascensió ha començat a ofegar-se i patir marejos. aconseguir que tots els sistemes i dispositius Ha hagut d’anar d’urgències a l’hospital més puguin comunicar-se de manera fluida i compartir proper, que no coincidia amb el seu centre informació i dades, i ens anem acostumant a dur a habitual de referència. Des de l’hospital no han la butxaca un mòbil des del que accedim al correu tingut accés a la seva història clínica, i no han vist electrònic de la feina o fins i tot als nostres arxius tampoc el seu historial d’al·lèrgies mèdiques ni la guardats al núvol. Però a l’àmbit de la sanitat, el seva tendència a problemes respiratoris. Tampoc problema amaga darrera una enorme complexitat, han pogut accedir als darrers resultats de les tant tecnològica, com semàntica i organitzativa, i proves que guarda la seva mútua privada, i molt encara queden molts punts que s’han de resoldre. menys al sobre tancat amb els resultats que ell té oblidat per casa. Al llarg d’aquest article analitzarem la necessitat de normalització, així com els diferents estàndards En Joan estava conscient, i ha pogut explicar les més comuns al mercat i les entitats que els seves al·lèrgies amb detall. I tot i que a l’hospital li promouen. Catalunya és un territori pioner en han facilitat medicació pel que resta de cap de aquest àmbit, i disposa de nombrosos exemples setmana, haurà de visitar al seu metge de d’èxit que comentarem amb detall. capçalera perquè a les farmàcies de Barcelona no li podran dispensar un medicament prescrit per un altre servei de salut. És important, a més a més,
  • 2. Normalització s’ha imposat al mercat, i la que actualment gaudeix de major difusió. A finals dels anys 90 la problemàtica existent en el sector salut va encetar diversos procediments per ¿Per què necessitem normalitzar? tal de normalitzar la situació i establir estàndards que permetessin la interoperabilitat entre els diferents dispositius, sistemes d’informació, bases La normalització dona lloc a productes certificats de dades, etc. El problema era especialment greu d’acord amb una normativa, i que garanteixen el a països con els Estats Units d’Amèrica, que seu compliment. Això aporta estabilitat al sector, disposa d’una sanitat molt més fragmentada en tant a proveïdors com a usuaris del sistema, i petites unitats privades i sense comunicació ni fomenta el seu desenvolupament. És una tasca integració entre elles, i que a més a més han de imprescindible i prèvia al procés de creació facturar l’activitat assistencial que realitzen. d’estàndards, carregada de beneficis: Aproximadament un 15% de les proves mèdiques diagnòstiques que es realitzen en aquest país es En el procés de desenvolupament, la repeteixen quan encara són vigents les anteriors, normalització permet simplificar el disseny a causa de la falta de integració entre els sistemes dels sistemes, i reduir el temps de informàtics. I el que és pitjor: es calcula que en desenvolupament i implantació. Això fa aquest país moren a l’any entre 44.000-98.000 que també es redueixin els costos, tant en persones a causa d’errors mèdics, que serien el desenvolupament com en el futur evitables en la majoria dels casos amb sistemes manteniment. sanitaris integrats. La normalització beneficia també la gestió, ja que allarga el cicle de vida del Preocupats per la falta de interoperabilitat dels sistemes, permet mantenir independència sistemes d’informació sanitari, tant des d’Europa del proveïdor i facilita l’extensibilitat de les com des dels EUA és van promoure iniciatives per aplicacions. fomentar la creació de models comuns que Tot el procés de normalització repercuteix permetessin la interoperabilitat dels dispositius i també en la qualitat, ja que s’eviten les dades sanitàries. I és que la normalització i la inexactituds, contribueix a garantir la interoperabilitat entre els diferents elements i interoperabilitat, facilita el compliment de la organismes presents en el procés sanitari és un legislació vigent i la seguretat i privacitat element fonamental per garantir la bona qualitat de de les dades, alhora que millora l’atenció l’atenció i assegurar la disponibilitat de les dades i al pacient. els procediments bàsics. La normalització es tradueix també en un La normalització a l’àmbit TIC dels serveis foment de la innovació, al minimitzar el sanitaris suposa la unificació de criteris per al risc de les inversions; promoure el mercat; desenvolupament de productes o serveis, així com millorar la competitivitat i fer-la més oberta; l’establiment de normes que permetin definir els i facilitar la difusió de projectes pilot, que requisits que han de complir determinats bens, d’altre manera tindrien un abast serveis o procediments. L’objectiu de la testimonial, a l’àmbit comercial. A més a normalització en qualsevol àmbit, inclòs el sanitari, més, facilita la incorporació de productes és evitar situacions d’inexactitud, duplicitat, manca desenvolupats per pimes, en igualtat de de dades, mala classificació, etc., per tal que els condicions amb les grans empreses. diferents sistemes informàtics, aplicacions o aparells puguin intercanviar informació de qualsevol mena de manera comprensible. Estàndards a l’àmbit de la eHealth Habitualment compta amb organismes que impulsen la normalització i l’elaboració dels estàndards. Els estàndards són la manera més eficient per aconseguir que el criteris fixats en la normalització La creació d’estàndards és una manera de s’estenguin i siguin àmpliament utilitzats i difondre la normalització entre els diferents agents respectats. Podem considerar que els estàndards implicats, i promocionar l’ús d’aquests criteris suposen transformar en detalls tècnics els comuns que beneficien tot el procés i l’aplicació de requisits de la normalització i contribueixen a la les TIC a qualsevol àmbit. Health Level 7 (HL7), creació d’un marc metodològic i d’aplicació més una iniciativa liderada per la Clínica Mayo (EUA) i específic. d’altres agents del sector, ha estat la que finalment Health IT FORUM 2/10
  • 3. En l’àmbit de la salut hi ha nombroses estàndards HL7 (Health Level 7). Es tracta d’un presents, alguns propis d’aquest sector, i d’altres conjunt d’estàndards orientats a facilitar que s’utilitzen també a molts altres àmbits. A l’intercanvi electrònic d’informació clínica. continuació detallem els principals: El seu origen es troba al 1987 en una iniciativa encapçalada diferents agents del Integració de la imatge. DICOM (Digital Imaging sector (entre ells, la Clínica Mayo) als and Communication in Medicine) és un estàndard Estats Units d’Amèrica, que mitjançant un per a l’intercanvi d’imatges mèdiques, que compta acord amb els principals proveïdors del amb un ampli reconeixement arreu del món. segment TIC van desenvolupar un conjunt Connexió de dispositius. Continua Health Alliance, d’estàndards que ha acabat imposant-se al mitjançant la Norma EN/ISO 11703, estableix la mercat. Actualment HL7 és un organisme capa física de connexió entre dos dispositius, per internacional amb membres en més de 55 exemple, una samarreta amb sensors que països, inclosa Espanya. HL7 ha enregistren dades i el PC al quals els desenvolupat diverses versions, i les més descarregues. Disposa d’un desplegament de esteses actualment son les versions 2.x, normes en funció dels dispositius que s’hagin de especialment la 2.5, totes elles orientades connectar. a esdeveniments. A data d’avui ja està publicada la versió 3, basada en RIM Terminologia. Els tesaures són un intent (Reference Information Model), i que a d’automatitzar els errors, especialment a l’hora de Catalunya ha estat impulsada per fer els sistemes d’alta. Ajuden a la documentació, i l’Administració de manera pionera, fent del els més usuals son LOINC i SNOMED, tot i que nostre territori una regió capdavantera. . n’hi ha molts d’altres: CDA (Clinical Document Architecture) és LOINC (Logical Observation Identifiers un estàndard de marques basat en XML Names and Codes). És una base de dades que defineix els criteris bàsics (de estandarditzada que codifica la codificació, estructura i semàntica) per a terminologia mèdica i de laboratori inclosa l’intercanvi de documents mèdics, i que dins la Història Clínica Electrònica. Està forma part del grup HL7. El projecte força encarat a temes d’anatomia d’Història Clínica Compartida de Catalunya patològica. (HC3) utilitza aquest estàndard per a la SNOMED-CT (Systematized interoperabilitat dels diferents centres Nomenclature of Medicine – Clinical sanitaris. Terms). Col·lecció de codis que permet CEN EN ISO 13606 EHR Communication determinar amb exactitud els símptomes i (Electronic Health Record el diagnosi en cada cas concret. La seva Communication). Interoperabilitat basada importància rau en la necessitat de en arquetips. És molt similar a OPEN EHR comptar amb un vocabulari controlat, a on (Electronic Health Record, Història Clínica estiguin recollides les equivalències Electrónica), un estàndard que s’utilitza exactes entre un símptoma i la seva per a emmagatzemar i administrar els referència codificada, per tal d’obtindre la diferents informes que formen part de la interoperabilitat semàntica. La col·lecció història clínica electrònica, de manera que SNOMED-CT està àmpliament estesa i és les dades formin part de la històrica clínica utilitzada a tots els àmbits de la salut. de cada pacient, independentment de la CIM (Classificació Internacional de tecnologia amb que s’han creat. Tot i que Malalties). Aquesta classificació, realitzada el diccionari de dades està estructurat per la Organització Mundial de la Salut diferent en tots dos casos, ambdós (OMS), classifica les malalties i les seves sistemes estan en competència, i encara causes, així com d’altres lesions no hi ha una decisió del mercat cap a una (traumatismes, etc.). Tot i que ja ha de les dues bandes. Actualment la seva aparegut la CIM-10, a Catalunya segueix aplicació es centra al món de la recerca. vigent al CIM-9. Nanda (originalment North American Nursing Diagnosis Association) Organismes per a l’establiment i foment de s’encarrega de l’estandardització dels l’estandardització diagnòstics i la nomenclatura a infermeria. Intercanvi d’informació i emmagatzematge de L’estandardització es realitza, generalment, dades: gracies al impuls d’organismes de caire internacional que faciliten la difusió i garanteixen Health IT FORUM 3/10
  • 4. els estàndards i la seva validesa. No hem Standards Consortium, CDISC) és una d’oblidar, però, que existeix també una organització sense ànim de lucre amb la estandardització de fet, quan la industria missió de desenvolupar i donar suport a convergeix en dinàmiques comuns, generalment estàndards de dades globals i per la pressió del mercat. independents de plataforma que permetin la interoperabilitat de sistemes per millorar Els principals organismes per a l’estandardització, la salut. que afecten a l’àmbit de la salut, són: Integrant l’Empresa de Salut (Integrating A Espanya, la Associació Espanyola de the Healthcare Enterprise, IHE) és una Normalització i Certificació (AENOR), organització que va néixer als EUA per mitjançant el seu Comitè Tècnic AEN-CTN temes d’interoperabilitat d’imatge medica 139 de Normalització en TIC per a la Salut, (radiologia), i amb una orientació purament és la responsable d’aquestes tasques. pràctica: definir quins i com utilitzar els AENOR és una entitat privada sense afany diferents estàndards per aconseguir una de lucre creada al 1986. integració de sistemes. Actualment és una A Europa, el Comitè Europeu de associació internacional sense ànim de Normalització (CEN), a través del CEN- lucre, amb presencia a 15 països TC251, centralitza les activitats i d’Amèrica, Europa, Àsia i Oceania. desenvolupa el bloc d’especificacions CEN Continua Alliance. És una organització EN 13606, més conegut com a Electronic internacional sense ànim de lucre, Health Record Communication (EHRcom), orientada a millorar la qualitat de la salut tot i que actualment, i seguint el corrent del personal mitjançant la gestió mercat, també promouen els estàndards personalitzada i integral de la salut. Amb HL7. El CEN és una entitat privada sense aquest objectiu Continua Alliance està ànim de lucre, en funcionament des de dedicada a establir un sistema de 1961, i que a l’actualitat compta amb 31 solucions de salut personal connectades i països membre. interoperables. Actualment compta amb Als Estats Units d’Amèrica, l’Institut més de 230 companyies membres arreu Nacional d’Estandarització del Estats Units del món. (American National Standards Institute, ANSI) és una organització privada sense afany de lucre fundada el 1918. Compta Interoperabilitat amb un Helathcare InformationTechnology Standards Panel, orientat a la estandarització en l’àmbit de la salut. La interoperabilitat és la capacitat dels diferents A nivell internacional la Organització sistemes d’informació (maquinari i programari) per Internacional d’Estandardització (ISO) és comunicar-se, intercanviar i utilitzar dades de la organització més àmpliament estesa a manera efectiva i consistent. Suposa la capacitat tot el món i que mitjançant el Comitè de compartir dades i informació entre sistemes Tècnic ISO215, es focalitza en la salut. informàtics heterogenis. ISO és una xarxa composada pels instituts de estàndards nacionals de 162 països i És important que la interoperabilitat es mantingui que pretén ser un pont entre el sector en tres àmbits: públic i el privat. Health Level 7. Organització internacional Dins del propi sistema d’un organisme sense ànim de lucre formada per sanitari, permetent l’intercanvi entre voluntaris, i que actualment és la mes diferents departaments, així com amb les important en aquest àmbit, donada l’amplia diferents aplicacions que s’utilitzen dins implantació dels seus estàndards al entorn d’una mateixa organització. de la salut. Compta amb membres a més Amb d’altres organitzacions i usuaris, de 55 països, i els seus orígens es facilitant el flux d’informació i la connexió remunten al 1987. Espanya forma part de entre sistemes separats geogràficament o la HL7 des de l’any 2004. La HL7 treballa pertanyents a d’altres organismes, no sols per la interopaerabilitat sintàctica, institucions o usuaris individuals. Això sinó també amb models de conformitat de inclou els organismes i institucions sistemes, com EHR (Electronic Health sanitàries d’una mateixa ciutat, però també Record) o PHR (Personal Health Record). a nivell regional i internacional, fent El Consorci d’Estàndards d’Intercanvi de especial èmfasis en la necessitat que en Dades Clíniques (Clinical Data Interchange Health IT FORUM 4/10
  • 5. aquest sentit tenen els organismes ubicats La presencia estesa d’Internet, amb nombrosos a llocs fronterers. estàndards oberts, reconeguts i utilitzats En el temps, garantint que les dades seran internacionalment, ha facilitat en molts aspectes la accessibles en el futur tot i els canvis interoperabilitat tècnica. També el creixent tecnològics. desenvolupament i extensió del programari de fonts obertes ha facilitat la interoperabilitat tècnica. La interoperabilitat afecta a tots els agents implicats en la salut: els agents sanitaris, tant Estàndards genèrics com el TCP/IP (Transfer públics com privats, ja que les problemàtiques són Control Protocol / Internet Protocol) o específics de comunes independentment de com s’articuli la l’àmbit de la salut, com el ISO / IEE 11073 per a la seva gestió econòmica; els ciutadans, com a comunicació de dispositius mèdics i de salut, són agents actius de la seva salut; i les empreses, tant alguns dels exemples més estesos que faciliten les del sector TIC, que desenvolupen solucions, enormement la interoperabilitat tècnica. com les d’altres sectors (mútues, etc.). I té tres nivells bàsics que veurem detalladament a Interoperabilitat semàntica continuació: Interoperabilitat organitzativa Interoperabilitat tècnica. Per tal de ser interoperables, els diferents Interoperabilitat semàntica sistemes han de poder llegir i comprendre la informació intercanviada. A aquests aspectes es dedica la interoperabilitat semàntica, que té com a Interoperabilitat organitzativa objectiu que els diferents sistemes informàtics i les aplicacions implicades puguin reconèixer la informació i les dades compartides. La interoperabilitat organitzativa implica el En aquest sentit, la interoperabilitat semàntica desenvolupament de les polítiques i estratègies defineix diferents dominis per als conceptes clau, necessàries per tal que els diferents organismes i de manera que sistemes heterogenis els puguin entitats puguin comunicar-se de manera reconèixer i utilitzar. Es tracta de definir el consistent, així com intercanviar tràmits i significat de les dades, no sols mitjançant una informació. És un nivell superior a la terminologia establerta, sinó fixant també un model interoperabilitat tècnica i semàntica, que afecta a de referència que permeti tenir una font unificada com les organitzacions interactuen entre elles, i per als diferents termes. Generalment, s’utilitza un fomenta i facilita la cooperació i la coordinació de catàleg per vincular els diferents termes tasques. relacionats o equivalents. Un aspecte fonamental en aquest àmbit és la La interoperabilitat semàntica inclou la normalització de processos, en el que comunicació dels sistemes en diferents idiomes, i metodologies com BPMN (Business Process facilita el tractament en les àrees frontereres Modelling Notation) s’estan convertint en (interoperabilitat cross-border). En aquest sentit, el l’estàndard de facto del sector per al modelatge projecte europeu epSOS (Smart Open Services for dels processos de negoci. El modelatge dels European Patients), en el que participen 23 països processos assistencials és clau per garantir la de la UE i 3 estats més, té com a objectiu el interoperabilitat organitzativa, assegurant un “desenvolupament d’un marc pràctic de correcte seguiment de les incidències de salut dels interoperabilitat per construir i avaluar una ciutadans al llarg de tot el procés (des del CAP fins infraestructura de serveis que faci possible la als centres especialitzats o les diferents proves interoperabilitat transfronterera entre els sistemes mèdiques i de laboratori). de historia clínica digital i prescripció electrònica a Europa sense alterar la legislació ni els sistemes nacionals ja existents, però també garantint l’accés Interoperabilitat tècnica segur a les dades dels pacients per part dels diferents sistemes sanitaris europeus” i un dels seus eixos és garantir la interoperabilitat La interoperabilitat tècnica és la que permet que semàntica entre els diferents països. els diferents sistemes intercanviïn informació. En aquesta categoria s’inclouen totes les qüestions relatives a la connectivitat dels diferents sistemes Arquitectura de la interoperabilitat implicats en el procés, així com l’aplicació dels diferents serveis en funció de l’ús de cada sistema. Health IT FORUM 5/10
  • 6. L’arquitectura d’un entorn interoperable inclou sanitària de Catalunya. L’any 2008 s’inicien els elements que facilitin la comunicació entre els primers pilots a diferents centres, i diferents sistemes integrants. Per una banda, les progressivament el sistema es va implantant a tot eines de gestió de processos (Business Process el territori. Management, BPM) faciliten la definició i Catalunya comptava llavors amb un nivell estructuració dels processos implicats, així com el d’informatització relativament elevat als serveis de seu seguiment. salut. La major part dels centres havien començat Per altra banda, els motors d’integració són eines a digitalitzar els seus sistemes, en major o menor de middleware que permeten la gestió de les mesura, i disposaven ja de mecanismes per interfícies de diferents aplicacions separades, emmagatzemar i tractar electrònicament les dades facilitant l’enrutament dels missatges HL7. Els dels pacients. productes comercials en aquest àmbit inclouen En aquest context, la materialització de la HC3 es Ensemble (Intersystems), Rhapsody (Orion planteja com un projecte que permeti als diferents Health), BizTalk (Microsoft) i Mirth, com a exemple actors aprofitar les inversions i els esforços ja de programari de fonts obertes i altres. realitzats, ampliant el seu abast i possibilitant Així mateix, els servidors terminològics són una compartir la informació amb la resta de centres. peça clau de la interoperabilitat semàntica, i Aquest plantejament ha requerit un esforç permeten la unificació de criteris en la terminologia considerable en estandarització i interoperabilitat, de les dades, independentment d’on provingui la per tal d’interconectar la informació disponible a informació (laboratori, metge de capçalera, cada entitat, permetent que cada centre admissions, etc.). s’adhereixi a la HC3 de manera gradual i voluntària, respectant les seves característiques específiques. A nivell tècnic, la necessitat de respectar els sistemes existents als diferents Beneficis tangibles de la centres va suposar un repte, però ha facilitat interoperabilitat: exemples de també la implicació dels centres i dels seus projectes d’èxit professionals. La definició de la HC3 es va realitzar mitjançant un La interoperabilitat ha estat durant molt temps un grup d’experts, que va ser l’encarregat de concepte teòric del que es parlava a articles i determinar quines eren les dades més rellevants seminaris. Però les dificultats que comportava la dels pacients i les seves malalties. L’equip estava seva aplicació, especialment en les fases inicials, format per un grup molt extens de personal frenava el llançament de projectes tot i els assistencial i no assistencial. És tracta doncs d’un avantatges evidents. Poc a poc, però, i amb la projecte interdisciplinari, elaborat conjuntament creixent globalització que ens afecta a tots els amb l’equip de tecnologia i els professionals àmbits, les organitzacions implicades als sistemes sanitaris, que compartien l’entusiasme per un de salut han vist que el camí de la interoperabilitat projecte que consideraven vital. Les dades era inevitable i aportaria, a més a més d’estalvis recollides a la HC3 es representen actualment en econòmics, grans beneficis pels ciutadans i els 23 tipus de documents diferents. professionals sanitaris. Inicialment, en les primeres fases del projecte, es Per aquest motiu ja fa anys que des de diferents va afavorir la connectivitat com a principal objectiu. àmbits es treballa per impulsar projectes La HC3 avarca ja el 95% de l’atenció primària i un d’interoperabilitat sanitària, tant a nivell local, com 90% dels centres d’atenció hospitalària i nacional o dins l’àmbit de la UE. A continuació especialitzada. analitzarem alguns d’aquests projectes i la seva Actualment, un cop la major part de centres ja evolució. estan connectats, els esforços s’estan centrant en augmentar la informació publicada, així com la seva qualitat, centrat fonamentalment en dos 1. La Història Clínica Compartida de Catalunya eixos: Adequació als formats estandarditzats Els orígens de la Història Clínica Compartida de establerts per a cada tipus d’informació Catalunya (HC3) es remunten al 2005, quan es Progressar cap a l’estandardització del comença a plantejar un model que permeti llenguatge i la informació estructurada compartir la històrica clínica de cada pacient a Segons destaca Elisenda Carrau, col·laboradora qualsevol centre (hospital o CAP) de la xarxa tècnica en el projecte de la HC3, “el model és Health IT FORUM 6/10
  • 7. permeable, i permet recollir necessitats inicialment (diagnòstic per la imatge) a Catalunya és digital no detectades i mantenir tot el sistema en constant (radiologia simple, ecografia, ressonància evolució. Les tecnologies permeten cada vegada magnètica, medicina nuclear, etc.). noves coses, i el futur ens pressiona per El segon pas ha estat afavorir la possibilitat de aconseguir l’objectiu de continuïtat assistencial, compartir la imatge, facilitant el treball radiològic millora de la gestió i de l’atenció al pacient”. en xarxa. Aquest objectiu s’està assolint gràcies a Aquest plantejament fa que la HC3 segueixi la seva integració amb la HC3 i a data d’avui es evolucionant i ampliant el seu abast, millorant disposa del 45% de la imatge radiològica l’atenció sanitària als ciutadans i facilitant la tasca compartible a traves de la HC3. dels professionals. Per altra banda, el PIMed inclou entre els seus A nivell estatal s’està treballant també en una objectius encetar el procés de digitalització de la història clínica digital compartida (HCDSNS, imatge mèdica no radiològica, contribuint a establir Historia Clínica Digital del Sistema Nacional de les bases necessàries en aquest sentit. La imatge Salud) que permeti compartir de manera resumida no radiològica es pot dividir en tres grans grups, les principals dades de la història clínica segons l’arxiu que es genera en cada tipus de compartida entre totes les comunitats autònomes. prova: Al setembre de 2011 està prevista una prova pilot d’interconnexió la Història Clínica Resumida amb Fotografia, que genera un arxiu estàndard la resta de Comunitats Autònomes de, i tot seguit .JPG. un pilot amb Europa dins del marc del projecte Vídeo, per proves com endoscòpia, epSOS. colonoscòpia, etc., que generen un arxiu Per altra banda, la carpeta personal de salut és estàndard .MPEG. també una realitat a Catalunya. El desplegament Gràfiques, per proves com s’ha iniciat a Calella, a on 50.000 persones ja electrocardiograma, monitors de UCI, tenen accés a les seves dades de la HC3. espirometries, etc. En aquest àmbit existeix una gran manca d’estandarització, Tot això ha situat Catalunya com a regió pionera i requereix com a pas previ a la en història clínica compartida i en el desplegament digitalització establir les bases per a la de la carpeta de salut personal. El projecte ha interoperabilitat. estat estratègic pel departament de Salut, i tot i el pes tecnològic que té, és un projecte de caire Especialment en l’àmbit de les gràfiques, assistencial, orientat a millorar la qualitat sanitària l’estandardització en els formats i la pel ciutadà i l’activitat dels professionals. Les interoparabilitat estan menys definides i és característiques pròpies de la nostra xarxa necessari, tal com explica Carles Rubies, Director sanitària han donat un gran impuls als projectes de PIMed, “reunir als tres actors principals d’estandarització i interoperabilitat, que han estat (professionals sanitaris –incloent especialistes claus per aconseguir que la HC3 pugui ser una metges i gestors dels centres-, industria i realitat avui. tecnòlegs) per definir una proposta d’estàndard català i fomentar el seu ús. Treballar conjuntament amb aquests tres actors és la millor manera per 2. El Pla Director de Digitalització de la Imatge avançar en els projectes d’interoperabilitat”. En Mèdica aquest sentit el PIMed treballa activament per contribuir a definir estàndards que facilitin el treball, impulsant des del Departament de Salut la Els objectius del Pla Director de Digitalització de la promoció d’un estàndard i finançant el Imatge Mèdica (PIMed) de Catalunya són desplegament inicial. Això contribueix a donar digitalitzar les imatges radiològiques que es garanties de governabilitat als centres i suposa la realitzen als centres sanitaris de la xarxa sanitària implicació dels proveïdors que hauran de públics i establir les bases de la digitalització de la subministrar els aparells, adaptant la sortida digital resta d’imatges mèdiques no radiològiques a l’estàndard i facilitant la compartició. (fotografia, vídeo i registres). A més a més, la possibilitat de disposar de totes Com a primer pas, el PIMed pretenia digitalitzar les imatges de Catalunya en un repositori central, tota la imatge radiològica de Catalunya. Amb lligades amb la HC3 (informes, vacunes, etc.) aquest objectiu es van donar ajuts i es van activar ofereix un gran potencial de recerca i permet la diferents polítiques per facilitar als centres a tenir detecció precoç de certes malalties. sistemes digitals. Aquesta fase del projecte es va Al nostre territori s’ha realitzat ja una experiència concloure a finals de 2010, i a la actualitat amb electrocardiogrames, implicant l’àmbit pràcticament el 100% de la imatge radiològica industrial i ajudant als centres a implantar el Health IT FORUM 7/10
  • 8. aparells adients que permeten compartir les dispositius mèdics, que establís un canal proves a la HC3. homogeni de comunicació entre els diferents aparells d’espirometria. L’entorn d’integració Catalunya, pionera durant molts anys en permet a més a més que els diferents dispositius digitalització a la sanitat, es va quedar endarrerida enviïn la prova de manera normalitzada al sistema respecte a d’altres Comunitats Autònomes durant sanitari, permetent incloure els resultats a la HC3, un cert temps. L’autonomia de que havien disposat així com treballar amb les dades amb finalitats els centres per digitalitzar els seus sistemes havia d’investigació, comparativa, etc. suposat un impuls a les TIC a l’àmbit sanitari, però va representar un problema quan a finals dels 90 L’estàndard desenvolupat per espirometries conté en va comprendre la necessitat d’interconectar els informació de diferents fonts, tant del dispositiu diferents sistemes i permetre que es mèdic (resultat de com ha bufat el pacient) com comuniquessin. Fa uns cinc anys, però, des del relacionades amb la sol·licitud de la prova (metge Departament de Sanitat es va donar un gran que l’ha realitzat, metge que l’ha sol·licitat, etc.), impuls a les politiques de compartició entre així com les gràfiques amb els resultats. Per diferents entitats, fomentant el desenvolupament aquest motiu es va considerar adient elaborar dos de la HC3, i arrancant altres projectes com el de tipus d’informe: un amb la informació complerta i digitalització i compartició d’imatge mèdica, la un altre de simplificat. D’aquesta manera, recepta electrònica, etc. mitjançant l’informe simplificat, es facilita la seva utilització per part dels especialistes mèdics. Aquesta evolució ha col·locat Catalunya com a regió puntera en interoperabilitat sanitària, amb un Per desenvolupar aquest estàndard s’ha entorn madur a on s’han desenvolupat i resolt amb necessitat la col·laboració d’un equip èxits experiències molt diverses. Aquesta interdisciplinari, que inclogués personal tècnic i experiència és ara enormement positiva per sanitari. També s’ha comptat amb la participació afavorir i facilitat la connexió amb d’altres entitats a dels fabricants de dispositius mèdics. Tal com nivell estatal o europeu. destaca Manel Domingo, Tècnic en projectes de eHealth a la Fundació TecnoCampus Mataró- Maresme, “hi ha hagut molta col·laboració en tot el 3. EI2MED, Entorn obert d’integració de serveis projecte, i tots hem treballat per un objectiu comú: per processos assistencials amb dispositius aconseguir un estàndard robust i perdurable, que mèdics fos útil tant als metges, com als pacients com als departaments d’informàtica dels hospitals”. El resultat és un XML estructurat des del que es La necessitat de digitalitzar la imatge no pot accedir a qualsevol dada de la prova, i que al radiològica, i la manca d’estandardització en emmagatzemar la informació de manera aquest àmbit, ha impulsat el desenvolupament estructurada, encapsulada dins d’un camp d’estàndards a Catalunya. Amb l’impuls de DIRCOM, permet realitzar tasques de data mining projectes com PIMed, i el suport de l’oficina i facilitar la investigació de les malalties d’estàndards i interoperabilitat de la fundació respiratòries. A més a més, la seva integració a la TICsalut, Catalunya està donant grans passes per HC3 permetrà realitzar comparacions entre a l’establiment d’estàndards sanitaris i el foment diferents proves d’un mateix pacient, així com de la interoperabilitat en salut. intercanviar proves entre diferents centres. L’espirometria forçada és un dels àmbits mèdics a Actualment, i amb la col·laboració del ICS, el on es percebien grans necessitats, donat l’elevat sistema s’ha implantat a diferents hospitals per tal nombre de proves que es realitzen anualment i el de realitzar proves pilot. Per altra banda, es creixement de les malalties respiratòries. La treballa també en el desenvolupament d’un col·laboració i coordinació de diferents entitats ha algoritme que permeti avaluar els resultats de donat impuls a un projecte pioner a tot el món i ha l’espirometria i realitzar una tria automàtica facilitat el desenvolupament d’un estàndard i un d’aquelles proves que presenten resultats que entorn d’integració per a espirometries que podria podrien requerir atenció mèdica. Aquest algoritme convertir-se en referent mundial. permetria l’automatització d’un procés de control L’estàndard per proves d’espirometria es va de les proves, agilitzant la detecció precoç de desenvolupar sota el paraigües d’HL7, un conjunt malalties. d’estàndards establert a tots els països i que facilitarà el seu desplegament i difusió. Com a part d’un projecte d’Inforegió, un cop establert un 4. Illes Balears: història de salut i epSOS primer model d’estàndard, es va treballar en el desenvolupament d’un entorn d’integració per Health IT FORUM 8/10
  • 9. Les Illes Balears, al igual que Catalunya, és també Tot i les dificultats per resoldre aspectes vinculats un territori capdavanter en el desenvolupament de a la interoperabilitat organitzativa, epSOS ha la Història Clínica Compartida i en experiències marca un punt d’inflexió en aquest àmbit. El seu d’interoperabilitat. Dins el marc del projecte caràcter europeu, i l’elevada participació, han nacional de la HCDSNS, el sistema de salut de posat sobre la taula els aspectes pràctics de la balears està capacitat per enviar i rebre informació interoperabilitat, i han permès dissenyar casos que d’altres comunitats autònomes, així com amb estableixen precedent. I es que a nivell local, tot i Europa dins el projecte epSOS. que es compren la importància de la interoperabilitat, no acostuma a estar entre les Tal com explica Carlos Bermell, de la Oficina de prioritats de les organitzacions i la participació en Tecnologies i Comunicacions de Ib-Salut, els projectes d’aquestes característiques evidencia la projectes de interoperabilitat “es justifiquen pel necessitat de donar impuls a aquests aspectes gran benefici que aporten al ciutadà, ja que tenen des d’un a nivell local. un gran efecte en la qualitat assistencial. El pacient està en situació d’indefensió quan abandona el seu marc de referència, i per tant l’accés dels professionals al coneixement de les Conclusions teves patologies garanteix la qualitat i pot suposar una gran diferencia”. La necessitat de comptar en salut amb entorns Però tot i aquests beneficis evidents, i l’entusiasme interoperables és innegable i els grans beneficis amb que ho reben els metges un cop implantats, que aporta en qualitat assistencial fan d’aquests aquests projectes no estan lliures de problemàtica. projectes una prioritat per les administracions. En Les característiques administratives i culturals un entorn estandarditzat i interoperable, i tornant a d’Espanya, amb una organització en comunitats l’exemple amb que hem començat aquest article, autònomes i transferència de bona part de les el metge que va atendre a en Joan hauria tingut competències sanitàries a les administracions accés a la seva història clínica, i hauria pogut autonòmiques, així com diferents llengües dins el afegir l’incident pel qual l’estava atenent. El metge seu territori, han fet necessari l’impuls dels habitual del Joan tindria doncs aquesta informació, projectes de interoperabilitat. així com qualsevol especialista del seu hospital de Les Illes Balears, amb un nivell d’informatització referència. Per suposat, en Joan no hauria tingut del 100% als hospitals i centres de salut, formen problemes amb la recepta electrònica, i tindria la una comunitat pionera en història de salut, que tranquil·litat de que allà a on va els metges van començar a implantar al 2008. Des de 2009 és coneixen les seves característiques i els resultats pot accedir a la informació més rellevant des de de les seves darreres proves. A més a més, les qualsevol punt de la xarxa corporativa, i dades de la espirometria serien automàticament actualment el pacient té també accés a la seva analitzades en busca d’anomalies per una carpeta de salut a través d’internet. detecció precoç, i els resultats s’inclourien en una base de dades de recerca de malalties Dins el marc europeu, el projecte epSOS trasllada respiratòries. aquesta realitat a diferents països, i una de les principals problemàtiques és la semàntica: establir L’estandardització i la interoperabilitat comencen a vocabularis estàndards que permetin compartir la ser una realitat en salut. Poc a poc es va passant informació de manera fidel entre professionals de dels conceptes teòrics a la pràctica, i cada cop són diferents països. més nombrosos els projectes que aborden aquests aspectes. Catalunya és pionera en aquest I és que la representació de la informació no es àmbit, i ha desenvolupat nombroses iniciatives per una tasca senzilla. La recepta electrònica, per facilitar la comunicació i compartició dels seus exemple, implica poder traduir una prescripció de sistemes sanitaris i les seves dades. Projectes manera que el pacient pugui comprar aquell com la HC3 o la digitalització de la imatge mèdica medicament en un altre país, però no sempre és mostren una voluntat d’impulsar la interoperabilitat fàcil trobar equivalències. en benefici del ciutadà i es complementen amb Tal com destaca Carlos Bermell “els problemes altres iniciatives empreses a nivell nacional o tècnics es resolen amb relativa agilitat. Però europeu. aspectes com la confidencialitat de les dades, que Per al ciutadà, aquest creixement en la reben un tractament diferent a cada país, han interoperabilitat sanitària suposarà sens dubte una estat el gran problema i un dels punts més millora en la qualitat assistencial, garantint la complexes del projecte epSOS”. disponibilitat de la informació quan i a on sigui necessària, així com minimitzant la duplicitat de proves. Health IT FORUM 9/10
  • 10. Enllaços d’interès 1. Història clínica compartida de Catalunya (HC3), http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/compartida.htm 2. Tecnologia, qualitat i indicació adequada marquen els reptes en el Diagnòstic per la Imatge a Catalunya, http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3590/doc34500.html 3. TicSalut defineix un nou estàndard per a la digitalització de les proves d’espirometria forçada, http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/html/ca/articles/doc35290.html 4. Ib-Salut, http://www.ibsalut.es 5. Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud, http://www.msps.es/profesionales/hcdsns/home.htm 6. Spart Open Services for European Patients (epSOS), http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1825/doc17360.html Health IT FORUM 10/10