SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  19
Treball d’economia
Polítiques econòmiques.
    La política fiscal
             Fet per:



Iván Cardona i Alejandro Dubrowski
Index
   Polítiques econòmiques:
    - Objectius
    - Mitjans
    - Tipus de política econòmica
   Tipus de política fiscal:
    - Instruments fiscals
    - Efectes sobre l’economia
   Els Pressupostos Generals de l’Estat:
    - Els ingressos públics dels PGE
    - Les despeses públiques del PGE
    - El saldo pressupostari
Polítiques econòmiques
Objectius
   Creixement economic sostenible: L’objectiu principal és millorar
    el benestar dels ciutadans.


   Plena ocupació: Es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de
    la població està ocupada.

   Estabilitat de preus: És fonamental controlar els preus dels bens i
    serveis perquè els consumidors conserven poder adquissitiu i per evitar la
    incertesa de la inflació.
Mitjans

   Directes: Són els organismes que elaboren i posen en pràctica la politica
    econòmica. Cadascun d’aquests organismes té assignada la seua parcela
    dins la política econòmica. És bàsic que les institucions estiguen
    coordinades.

   Indirectes: Tenen un gran pes específic en les societats modernes, com
    per ejemple la banca o grans multinacionals. Aquests colectius disposen
    d’un ampli suport economic o social. És fonamental que l’Estat negocii
    amb ells per a avançar tots junts en la mateixa direcció.
Tipus de política econòmica
   Política fiscal: És l’acció intencionada de l’Estat per a augmentar o disminuir
    l’activitat económica, principalment mitjançant la recaptació d’impostos i l’aplicació
    de la despesa pública.

   Política monetària: És el conjunt de mesures que pren el banc central d’una nació
    amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la variació de
    la quantitat de diners en circulació i el tipus d’interés.

   Política exterior: És la intervenció de l’Estat per a regular les transaccions amb
    altres paisos, com per exemple, el tipus de canvi de la moneda respecte a les
    monedes d’altres paisos, les restriccions a les importacions o el foment de les
    exportacions.

   Política de rendes: pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant la inflació.
    Quan els preus es disparen, l’Estat ha d’intentar controlar els preus dels productes
    més inestables. Pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i
    mínims a les empreses.
Política fiscal
1.-La política fiscal


És l’actuació intencionada del sector públic,
mitjançant la recaptació de fons (impostos) i
l’aplicació de despeses públiques G, per a assolir
els objectius que persegueix l’Estat.
1.1.-Intruments fiscals
1- Polítiques fiscals discrecionals:
Són les que apliquen els governs cuan volen influir sobre els ingressos o
les despeses intencionadament:

 * Obres públiques: inversions en infraestructures

 * Ocupació i formació

 * Transferències als agents necessitats (aturats, jubilats, incapacitats…)

 * Modificació de tipus impositiu
2- Estabilitzadors automàtics:
   Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen
   paral·lelament al nivell de producció d’un país. Amb l’ús dels
   estabilitzadors automàtics, les trancicions entre les fases dels cicles
   econòmics d’expanció i recessió són más breus i menys traumàtiques.

* Impostos proporcionals: el tipus impositiu no varia amb el nivell de renda.

* Impostos progressius: impostos del tipus impositiu dels quals augmenta
   gradualment en incrementar el nivell de renda.

* Cotitzacions socials: aportacions que els treballadors i les empreses fan a la
   seguretat social a canvi de la protecció social que el proporciona.

* Subsidis de desocupació: Ajudes economiques que concedeix l’estat pero a
   cobrir les necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur
   forçós.
Efectes sobre l’economia

• La PF expansiva: s’utilitza per a incrementar la
  despesa pública per a estimular la demanda total
  de béns i serveis.
• La PF contractiva: s’utilitza per a pujar els
  impostos o reduir la despesa pública per a
  aconseguir els objectius contraris.
Els Pressupostos Generals de
l’Estat.
               Relació detallada dels ingressos i despeses
               que l’Estat pensa dur a terme en 1 any.


   Els ingressos públics

   Les despeses públiques

   El saldo pressupuestari:
Els ingressos públics dels PGE
Cotitzacions socials: Són les quantitats que els treballadors
afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, ells
i les seves families tinguin dret a cobertura.


Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants ja que
suposen la meitat del total recaptat.


Altres ingressos: Transferències corrents, ingressos patrimonials,
alienació d’invercions i transferencies de capital.
Les despeses públiques del PGE

Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l’objectiu de
proporcionar a la societat serveis públics com ara la sanitat o l’educació, etc.


Despeses d’inversió: són les que es destinen a mantenir i a ampliar la
capacitat productiva del país.


Transferències i Subvencions: l’Estat obté recursos en forma
d’impostos, cotitzacions socials… i després els transfereix a les persones o
empreses mes necessitades. Com per exemple beques, prestacions als aturats…
El saldo pressupostari

Dues corrents de pensament econòmic:
- Model econòmic Keynesià
- Les polítiques neoliberals


Per a finançar el dèficit públic l’Estat pot
optar per:
 - Emetre deute públic
- Apujar els impostos
- Augmentar els diners en circulació
- Disminuir la despesa pública (retallades)
Dues corrents de pensament
               econòmic

Model econòmic Keynesià: Defensen que l’Estat s’ha
d’endeutar per a assolir la plena ocupació i l’estabilitat.




Les polítiques neoliberals: Critiquen l’endeutament de
l’estat. L’objecció principal es la inflació que genera el dèficit públic en
augmentar la cuantita de diners que circulen per l’economia
Dos tipus de dèficit:


Cíclic: Es produeix quan sorgeixen les inevitables fases de
recessió del cicle econòmic.



Estructural: És un dèficit permanent que es manté fins i tot
en situacions pròximes a la plena ocupació
Per a finançar el dèficit públic
        l’Estat pot optar per:
Emetre deute públic: l’Estat demana diners a empreses a canvi duns titols
valor que otorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interés
fix pactat. Poden ser lletres del tresor, obligacions, bonos…

Apujar els impostos: Agmentar els impostos porta a frenar la demanda de
bens i serveis, de tal manera que l’aplicació d’aquesta mesura s’acostuma a
efectuar-la en fases expansives del cicle econòmic.

Augmanetar els diners en circulació: Aquesta mesura sol provocar
inflació. Als paisos de la zona euro per motius d’estabilitat, aquesta desició només
la pot executar el Banc Central Europeu.

Disminuir la despesa pública. Retallades com les dels governs actuals
FI

Contenu connexe

Tendances

Tendances (11)

Els preus en la macroeconòmia
Els preus en la macroeconòmiaEls preus en la macroeconòmia
Els preus en la macroeconòmia
 
El deficit-fiscal
El deficit-fiscalEl deficit-fiscal
El deficit-fiscal
 
TEMA 9
TEMA 9TEMA 9
TEMA 9
 
La macroeconomia
La macroeconomiaLa macroeconomia
La macroeconomia
 
04 activitat econòmica 1
04 activitat econòmica 104 activitat econòmica 1
04 activitat econòmica 1
 
Butlletí n.16 Acció de Govern
Butlletí n.16 Acció de GovernButlletí n.16 Acció de Govern
Butlletí n.16 Acció de Govern
 
121011 dmés1 - el pressupost de l'estat català
121011   dmés1 -  el pressupost de l'estat català121011   dmés1 -  el pressupost de l'estat català
121011 dmés1 - el pressupost de l'estat català
 
El Pressupost de l'Estat Català
El Pressupost de l'Estat CatalàEl Pressupost de l'Estat Català
El Pressupost de l'Estat Català
 
Tema 9: Preus, demanda
Tema 9: Preus, demandaTema 9: Preus, demanda
Tema 9: Preus, demanda
 
Entorn econòmic maig 2010
Entorn econòmic maig 2010Entorn econòmic maig 2010
Entorn econòmic maig 2010
 
Tema2
Tema2Tema2
Tema2
 

En vedette

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)Laura
 
politica fiscal
politica fiscalpolitica fiscal
politica fiscalkeap17
 
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerant
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerantEl govern espanyol assegura que l’economia està accelerant
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerantclaudiacanet
 
La venda de pisos puja el 2014
La venda de pisos puja el 2014La venda de pisos puja el 2014
La venda de pisos puja el 2014claudiacanet
 
la millora del consum
la millora del consumla millora del consum
la millora del consumjakasa
 
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITAOBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITAmajdaelmourabit
 
La electricidad ha subido un 12,4 %
La electricidad ha subido un 12,4 %La electricidad ha subido un 12,4 %
La electricidad ha subido un 12,4 %Jairo Ruiz
 
Les exportacions catalanes creixen un 10%
Les exportacions catalanes creixen un 10% Les exportacions catalanes creixen un 10%
Les exportacions catalanes creixen un 10% claudiacanet
 
Impost als diposits bancaris
Impost als diposits bancarisImpost als diposits bancaris
Impost als diposits bancariskiowafg
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya
 

En vedette (15)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
I+D+i
I+D+iI+D+i
I+D+i
 
El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)
 
politica fiscal
politica fiscalpolitica fiscal
politica fiscal
 
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerant
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerantEl govern espanyol assegura que l’economia està accelerant
El govern espanyol assegura que l’economia està accelerant
 
La venda de pisos puja el 2014
La venda de pisos puja el 2014La venda de pisos puja el 2014
La venda de pisos puja el 2014
 
la millora del consum
la millora del consumla millora del consum
la millora del consum
 
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITAOBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
OBRES DE L’AVE A L’ARÀBIA SAUDITA
 
La electricidad ha subido un 12,4 %
La electricidad ha subido un 12,4 %La electricidad ha subido un 12,4 %
La electricidad ha subido un 12,4 %
 
Les exportacions catalanes creixen un 10%
Les exportacions catalanes creixen un 10% Les exportacions catalanes creixen un 10%
Les exportacions catalanes creixen un 10%
 
Impost als diposits bancaris
Impost als diposits bancarisImpost als diposits bancaris
Impost als diposits bancaris
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 

Similaire à POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL

Sessió 4. la intervenció de l'estat
Sessió 4. la intervenció de l'estatSessió 4. la intervenció de l'estat
Sessió 4. la intervenció de l'estatunmonencrisi
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicaJotace Dt
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyEl Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyEl Delfin Verde
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyEl Delfin Verde
 
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal Miqui Mel
 
Retallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i realRetallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i realIntersindical Csc
 
EMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓEMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓAmaliaParpala
 
Mentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publicaMentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publicaccoocac
 
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...CiU Rubí
 
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisiCampanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisisocialistes_ cat
 
Ccoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaCcoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaccoonissan
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia professor_errant
 
Acord Finançament Autonomic
Acord Finançament AutonomicAcord Finançament Autonomic
Acord Finançament Autonomicsocialistes_ cat
 
tema 13 economia
tema 13 economiatema 13 economia
tema 13 economiaadnane98
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsEladi Fernàndez
 
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiALa Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiAxavier1976
 

Similaire à POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL (20)

El sistema tributari
El sistema tributariEl sistema tributari
El sistema tributari
 
Sessió 4. la intervenció de l'estat
Sessió 4. la intervenció de l'estatSessió 4. la intervenció de l'estat
Sessió 4. la intervenció de l'estat
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de JunyManifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
Manifest Vaga Serveis Públics 8 de Juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de junyManifest vaga Serveis Públics 8 de juny
Manifest vaga Serveis Públics 8 de juny
 
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
El Que Cal Saber Sobre el Dèficit Fiscal
 
Retallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i realRetallades: una imatge objectiva i real
Retallades: una imatge objectiva i real
 
LA INFLACIÓ
LA INFLACIÓLA INFLACIÓ
LA INFLACIÓ
 
EMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓEMPRESA I ADMINISTRACIÓ
EMPRESA I ADMINISTRACIÓ
 
Mentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publicaMentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publica
 
Mentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publicaMentides i veritats area publica
Mentides i veritats area publica
 
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
Una política econòmica municipal al servei de la reactivació de l’activitat i...
 
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisiCampanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi
Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi
 
Ccoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaCcoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vaga
 
Introducció a l'economia
Introducció a l'economia Introducció a l'economia
Introducció a l'economia
 
Acord Finançament Autonomic
Acord Finançament AutonomicAcord Finançament Autonomic
Acord Finançament Autonomic
 
tema 13 economia
tema 13 economiatema 13 economia
tema 13 economia
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiALa Tasca de Govern d'ICV-EUiA
La Tasca de Govern d'ICV-EUiA
 

Plus de Institut Educació Secundària

Plus de Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Dernier

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL

  • 1. Treball d’economia Polítiques econòmiques. La política fiscal Fet per: Iván Cardona i Alejandro Dubrowski
  • 2. Index  Polítiques econòmiques: - Objectius - Mitjans - Tipus de política econòmica  Tipus de política fiscal: - Instruments fiscals - Efectes sobre l’economia  Els Pressupostos Generals de l’Estat: - Els ingressos públics dels PGE - Les despeses públiques del PGE - El saldo pressupostari
  • 4. Objectius  Creixement economic sostenible: L’objectiu principal és millorar el benestar dels ciutadans.  Plena ocupació: Es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població està ocupada.  Estabilitat de preus: És fonamental controlar els preus dels bens i serveis perquè els consumidors conserven poder adquissitiu i per evitar la incertesa de la inflació.
  • 5. Mitjans  Directes: Són els organismes que elaboren i posen en pràctica la politica econòmica. Cadascun d’aquests organismes té assignada la seua parcela dins la política econòmica. És bàsic que les institucions estiguen coordinades.  Indirectes: Tenen un gran pes específic en les societats modernes, com per ejemple la banca o grans multinacionals. Aquests colectius disposen d’un ampli suport economic o social. És fonamental que l’Estat negocii amb ells per a avançar tots junts en la mateixa direcció.
  • 6. Tipus de política econòmica  Política fiscal: És l’acció intencionada de l’Estat per a augmentar o disminuir l’activitat económica, principalment mitjançant la recaptació d’impostos i l’aplicació de la despesa pública.  Política monetària: És el conjunt de mesures que pren el banc central d’una nació amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació i el tipus d’interés.  Política exterior: És la intervenció de l’Estat per a regular les transaccions amb altres paisos, com per exemple, el tipus de canvi de la moneda respecte a les monedes d’altres paisos, les restriccions a les importacions o el foment de les exportacions.  Política de rendes: pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant la inflació. Quan els preus es disparen, l’Estat ha d’intentar controlar els preus dels productes més inestables. Pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i mínims a les empreses.
  • 8. 1.-La política fiscal És l’actuació intencionada del sector públic, mitjançant la recaptació de fons (impostos) i l’aplicació de despeses públiques G, per a assolir els objectius que persegueix l’Estat.
  • 9. 1.1.-Intruments fiscals 1- Polítiques fiscals discrecionals: Són les que apliquen els governs cuan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament: * Obres públiques: inversions en infraestructures * Ocupació i formació * Transferències als agents necessitats (aturats, jubilats, incapacitats…) * Modificació de tipus impositiu
  • 10. 2- Estabilitzadors automàtics: Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d’un país. Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les trancicions entre les fases dels cicles econòmics d’expanció i recessió són más breus i menys traumàtiques. * Impostos proporcionals: el tipus impositiu no varia amb el nivell de renda. * Impostos progressius: impostos del tipus impositiu dels quals augmenta gradualment en incrementar el nivell de renda. * Cotitzacions socials: aportacions que els treballadors i les empreses fan a la seguretat social a canvi de la protecció social que el proporciona. * Subsidis de desocupació: Ajudes economiques que concedeix l’estat pero a cobrir les necessitats socials i econòmiques derivades d’una situació d’atur forçós.
  • 11. Efectes sobre l’economia • La PF expansiva: s’utilitza per a incrementar la despesa pública per a estimular la demanda total de béns i serveis. • La PF contractiva: s’utilitza per a pujar els impostos o reduir la despesa pública per a aconseguir els objectius contraris.
  • 12. Els Pressupostos Generals de l’Estat. Relació detallada dels ingressos i despeses que l’Estat pensa dur a terme en 1 any.  Els ingressos públics  Les despeses públiques  El saldo pressupuestari:
  • 13. Els ingressos públics dels PGE Cotitzacions socials: Són les quantitats que els treballadors afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, ells i les seves families tinguin dret a cobertura. Tributs: en els PGE són els ingressos públics més importants ja que suposen la meitat del total recaptat. Altres ingressos: Transferències corrents, ingressos patrimonials, alienació d’invercions i transferencies de capital.
  • 14. Les despeses públiques del PGE Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l’objectiu de proporcionar a la societat serveis públics com ara la sanitat o l’educació, etc. Despeses d’inversió: són les que es destinen a mantenir i a ampliar la capacitat productiva del país. Transferències i Subvencions: l’Estat obté recursos en forma d’impostos, cotitzacions socials… i després els transfereix a les persones o empreses mes necessitades. Com per exemple beques, prestacions als aturats…
  • 15. El saldo pressupostari Dues corrents de pensament econòmic: - Model econòmic Keynesià - Les polítiques neoliberals Per a finançar el dèficit públic l’Estat pot optar per: - Emetre deute públic - Apujar els impostos - Augmentar els diners en circulació - Disminuir la despesa pública (retallades)
  • 16. Dues corrents de pensament econòmic Model econòmic Keynesià: Defensen que l’Estat s’ha d’endeutar per a assolir la plena ocupació i l’estabilitat. Les polítiques neoliberals: Critiquen l’endeutament de l’estat. L’objecció principal es la inflació que genera el dèficit públic en augmentar la cuantita de diners que circulen per l’economia
  • 17. Dos tipus de dèficit: Cíclic: Es produeix quan sorgeixen les inevitables fases de recessió del cicle econòmic. Estructural: És un dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions pròximes a la plena ocupació
  • 18. Per a finançar el dèficit públic l’Estat pot optar per: Emetre deute públic: l’Estat demana diners a empreses a canvi duns titols valor que otorguen a qui els posseeix el dret a la devolució dels diners a un interés fix pactat. Poden ser lletres del tresor, obligacions, bonos… Apujar els impostos: Agmentar els impostos porta a frenar la demanda de bens i serveis, de tal manera que l’aplicació d’aquesta mesura s’acostuma a efectuar-la en fases expansives del cicle econòmic. Augmanetar els diners en circulació: Aquesta mesura sol provocar inflació. Als paisos de la zona euro per motius d’estabilitat, aquesta desició només la pot executar el Banc Central Europeu. Disminuir la despesa pública. Retallades com les dels governs actuals
  • 19. FI