SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  102
Télécharger pour lire hors ligne
Seminari dirigit sobre
problemes complexos
El cas de les Eleccions al
Parlament de Catalunya 2021
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
Mètodes de disseny de polítiques públiques
Bloc 2. Disseny, implementació i avaluació
de polítiques publiques
2.1 Disseny de polítiques públiques
Ismael Peña-López
Barcelona, 3 de febrer de 2023
1
Problemes
complexos i
problemes
retorçats
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
2
Problemes complexos
De quin tipus de repte es tracta?
De quines maneres es pot definir?
Quines causes es poden identificar?
Com és l’entorn?
Com s’està afrontant ara el repte?
Quines línies d’acció hi ha?
Quina mena d’objectiu es pretén assolir?
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
3
Problemes retorçats (wicked problems)
1. No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat
2. Els problemes retorçats no tenen temps d'espera
3. Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó
millor o pitjor
4. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema
retorçat
5. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única"
6. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials
enumerables
7. Cada problema retorçat és essencialment únic
8. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre
problema
9. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot
explicar-se en diverses formes
10. El polític no té dret a equivocar-se
4/43
Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973)
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
4
Les Eleccions
2021 com a
problema
complex/retorçat
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
5
• Què prioritzem: la Salut o la Democràcia?
• Quin és el millor moment per votar? En funció de
què?
• Podem privar de dret a vot a un determinat
col·lectiu? En funció de què?
• Què és més legítim, mantenir un Govern en
funcions, o precipitar un nou Govern a tota costa?
• Quin és EL problema exactament?
6/43
No hi ha una formulació definitiva d'un
problema retorçat
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
6
• Posar data invalida aquest aspecte.
• PERÒ
• Com i quan arribem a la data?
• Quan volem que siguin les eleccions?
• Quan poden ser les eleccions?
• Podem ajornar les eleccions?
• Què passa si hi ha un recurs a l’ajornament?
• Què passa mentre no es resol?
Els problemes retorçats no tenen temps
d'espera
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
7
• Què permet l’àmbit normatiu?
• Podem canviar l’àmbit normatiu?
• Tensions
• De salut individual
• De salut pública
• Pressupostàries
• Operatives
• De legitimitat
8/43
Les solucions a un problema retorçat no
són del tipus vertader o fals, sinó millor o
pitjor
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
8
No hi ha cap prova immediata i definitiva
d'una solució a un problema retorçat
• Aquesta qüestió es resol de dues maneres
• Amb l’acceptació dels resultats la nit del 14F
• Amb la constatació de l’impacte zero en salut
• PERÒ
• Podíem haver millorat la participació?
• Ha estat un procediment just per tothom?
• Confinades, membres de les meses, gent gran...
• Estem en condicions de repetir les eleccions?
9/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
9
Cada solució a un problema retorçat és
una "operació única"
• Si ajornem, què canviaria?
• Quines conseqüències si fracassem?
• Per la salut, individual i pública
• Pel dret de vot
• Per la legitimitat
• Què pot succeir “l’endemà”?
• Què volem
• Què volem evitar
10/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
10
Els problemes retorçats no tenen un
conjunt de solucions potencials
enumerables
• Factors
• De salut individual
• De salut pública
• Pressupostàries
• Operatives
• De legitimitat
• Actors i actitud
11/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
11
Cada problema retorçat és essencialment
únic
• Podem replicar l’experiència d’altres comunitats
autònomes?
• Podem replicar l’experiència d’altres països?
• Quan s’ha ajornat i perquè
• Quan s’ha celebrat, perquè i com
12/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
12
Cada problema retorçat pot considerar-se
com un símptoma d'un altre problema
• Gestió de la pandèmia
• Cultura democràtica
• Model territorial i competencial
• Obsolescència de l’Administració
• Fractura social i politització de la gestió
• Fractura política i judicialització de la política
13/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
13
L'existència d'una discrepància
representant a un problema retorçat pot
explicar-se en diverses formes
• LOREG i juntes electorals
• Llei electoral catalana
• Llei de vot electrònic
• TSCJ i ajornament electoral
• Avaluació de l’estat de la pandèmia
14/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
14
El polític no té dret a equivocar-se
• Les eleccions tenen molt mala correcció si surten
“malament”.
• Les eleccions podien sortir molt malament.
15/43
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
15
Els eixos
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
16
Problema complex, components “simples”
Minimitzar els riscos sobre la salut
• Disminuir el risc de contagis
Garantir el dret a vot
• Informar sobre la seguretat per prevenir l’abstenció deguda a dubtes
sobre salut
• Minimitzar els votants afectats per incidències/excepcions
Protegir la legitimitat del procés
• Maximitzar la transparència i nivell de consens sobre el procés
• Minimitzar comportaments de boicot
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
17
Els actors
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
18
Els actors: institucions
Administracions
• Convocant
• Estatal
• Municipal
• Juntes electorals (3 nivells)
• Judicials
Polítiques
• Grups parlamentaris
• Candidatures
Societat civil
• Acadèmia
• Societat civil organitzada
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
19
Els actors: ciutadania
Relacionats amb la gestió electoral
• Membres mesa
• Interventors i apoderats
Mitjans de comunicació
• Mitjans tradicionals
• Xarxes socials
Votants
• Sanes
• Col·lectius de risc
• Contagiades i contactes estrets
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
20
Els dispositius
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
21
Principals dispositius Eleccions 2021
Contractacions
Compres
Serveis
Dispositiu
COVID-19
Dept. Exteriors
Oficina Electoral
Dispositiu de
dades i
informació
Dispositius de
comunicació
Locals electorals
Ajuntaments
PROCICAT
Dispositiu pel
vot exterior
Comissió Tècnica
Pla Desconfinament
Administracions
Locals
Juntes electorals
Oficina del Cens
Correus
Delegació Govern
Taula de Partits
Parlament
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
22
Dispositiu COVID-19
Vot presencial
segur
Oficina del Cens
Electoral
Juntes Electorals
PROCICAT
Oficina de
seguretat
Centre Recollida
Informació
Sub-direcció
general de
Processos
Electorals
Vot per correu
Ajuntaments
Auditoria de
seguretat
Partits Polítics
Informació a
partits
Dispositiu
Escrutini General
Dispositiu al
Parlament
Dispositius,
material i
instruccions de
seguretat
Informació de
seguretat i
protocols de vot
segur
Altres mesures
Generalitat
Organització
Altra Administració
Mesures seguretat
Llegenda:
Vot segur
Dept. A. Exterior
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
23
Eixos, actors, dispositius
Quina és la pregunta central
Quins són els components del sistema
• Anomenar
• Emmarcar
• Interelacions
Amb quins equips treballem
• Els actors com a variable
• Els actors com a recurs
Com organitzem els equips
El relat
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
24
RECAPITULEM
Taller 1.
Eixos, actors, dispositius
Definir els tres principals eixos en què
descomponem el problema complex/recargolat.
Cartografiar els principals dispositius que haurem
de crear per
• agrupar actors
• relacionar actors
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
25
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
26
Taller 1. Eixos, actors, dispositius
4
1
2
5
6
3
6
Els estadis
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
27
Els estadis
• Deliberació
• Sufragi passiu
• Sufragi actiu
• Organització
• Implantació
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
28
Els escenaris
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
29
Els escenaris
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
30
Objectiu
Àmbit
Salut Drets Legitimitat
Deliberació
Sufragi passiu
Sufragi actiu
Organització
Implantació
sense
afectacions
afectacions
sense impacte
afectacions
menors
afectacions
crítiques
afectacions molt
crítiques
Els escenaris
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
31
Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
Els escenaris
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
32
Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
Els escenaris
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
33
Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
Taller 2.
Els escenaris
Cartografiar els diferents escenaris en relació a
• Els eixos de treball
• Els àmbits o moments
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
34
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
35
Taller 2. Escenaris
Eix
Actor/Estadi
Eix 1 Eix 2 Eix 3
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Els actors: els espais no formals
Extra-institucionals i informals
Àmbit informal/oficiós del entorns institucionals
Mitjans de comunicació
Ciutadania
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
36
Actors i aproximació
Institucions i partits:
• Consens
• Utilitat
• Auctoritas
Mitjans:
• Utilitat
• Agilitat
Ciutadania: xarxes
• Informació clara
• Desintermediació
• Referència
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
37
La visió
estratègica
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
38
La visió estratègica
Diagnosi: maig-juliol
• Què està passant
• Què cal fer
• Com cal fer-ho
Recursos: agost-novembre
• Disseny institucional i normatius
• Equips i tasques
• Pressupost
Implantació i seguiment del dispositiu: desembre-febrer
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
39
Els instruments
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
40
Les actuacions
Protocols (x5)
Taula de Partits
Execució i coordinació
• Directa
• Indirecta
Informació d’estat de la situació
• Dades
• Informes i anàlisi
Campanya de comunicació
• Formal
• No formal
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
41
Les infraestructures
Informació
• Oberta
• En quantitat
• De qualitat
• A temps
Deliberació
• Tècnica: logística, legal/normativa, politològica/filosòfica
• Orientada a resultats: no especulació, no reobrir debats
To
• Empàtic
• Assertiu
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
42
Esquema bàsic Eleccions COVID-19
Document
Tècnic I
Eleccions i
COVID19
DICTAMEN
214/2020 de la
Comissió Jurídica
Assessora
Document
Tècnic II
Eleccions i
COVID19
Document
Tècnic III
Eleccions i
COVID19
Document
Tècnic IV
Eleccions i
COVID19
ACORDS de la
Junta Electoral
Central
PROCICA
T
PROCICA
T
Criteris
de seguretat
Marc
normatiu
Sistema
electoral
Operativa
+ validació
legal
+ protocols
+ mesures
Estat
Dispositiu
COVID-19
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
43
Preparatius Eleccions COVID-19
G-2020 F M A M J J
MHP anuncia
eleccions
anticipades
MHP no
convocarà
Eleccions
COVID19
Eleccions
PB i G
(ajornades)
Eleccions
PB i G
Informe
Eleccions
COVID19
(v1.0 inèdit)
MHP
demana informe
Comissió Jurídica
Assessora
Informe
Eleccions
COVID19
(v5.1 inèdit)
+ mesa de partits
A S O N D G F-2021
Inhabilitació
MHP
“Compte
enrere”
Parlament
Informe
Comissió Jurídica
Assessora
Informe
Eleccions
COVID19
(v7.5)
Aprovació tècnica
protocols
• Seguretat
• Locals
• Campanya
PROCICAT
• Locals
Convocatòria
Eleccions al
Parlament de
Catalunya
Pre-informe
Síndic
Informe
Síndic
Informe
F. Requejo
Inici
anàlisi
sistemàtica
Eleccions
COVID
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
44
Calendari les Eleccions COVID-19
O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3
jornada
electoral
decrets
convocatòria
+mesures
complementàries
simulacre
general
propostes decrets
a revisió jurídica
propostes
adaptacions
Junta Electoral
Central
protocol
PROCICAT
campanya
electoral
tècnic tècnico-sanitari
pla sectorial
pressupost escrits institucionals, contractacions personal i menors contr.emergència bestretes i resta d’execucions
funcionament general
mesa de partits i escenaris electorals
oficina seguretat càlcul contract/bestreta bestreta, contractes i resta d’execucions
protocol locals i circuit electorals auditoria seguiment
recomanacions vot JEC/OCE/Correos adaptacions als locals electorals i recompte
vot contagiats JEC adaptacions als locals electorals
protocol d’actes de campanya campanya
protocols
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
45
Calendari Eleccions COVID-19
O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3
jornada
electoral
decrets
convocatòria
+mesures
simulacre
general
propostes decrets
a revisió jurídica
propostes
adaptacions
Junta Electoral C.
protocol
PROCICAT
campanya
electoral
protocols locals electorals coordinació OCE + ajuntaments adaptacions als locals electorals
tècnic tècnico-sanitari protocol electoral auditoria seguiment
parlament2021.cat mesures seguretat + FAQ web eleccions vots
protocols
locals
web
pressupost escrits institucionals, menors, contractacions personal contr emergència bestretes
funcionament
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
46
Política transmèdia
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
47
Identitat Interessos Adscripció
Autoritat Poder(s) Representació
Transaccions Traçabilitat Transparència
Agenda
pública
Agenda
latent
Participació
informal
Poder de
prescripció
Tendències
Massa crítica
Mapa
d’actors
Anàlisi de la
percepció
Anàlisi en
temps real
Anàlisi
ubiqua
Llibertat
manca de limitacions
per pensar o fer
el que hom vol
Empoderament
capacitat per fer-ho
Governança
canviar el sistema
(no només actuar-hi)
Tecnopolítica
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
48
presa de
decisions
execució
elecció
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
49
L’organització tradicional jeràrquica
represen
-tació
execució
elecció
presa de decisions
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
50
L’organització tradicional assembleària
coordi-
nació
repre-
sen-
tació
execució
presa de decisions
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
51
L’organització xarxa
tradicional jeràrquica de base assembleària organització xarxa
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
52
Models de participació col·lectiva
Participació industrial
col·lectiva
regular / projecte
puntual
individual
dirigida
proactiva
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
53
Participació digital
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
54
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
M-Pesa
Telcos
Usuaris
Banca electrònica
Negocis pull liderats per la demanda
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
55
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Usuaris
Participants
(contingut)
Participants
(tech)
Wordpress.org
Impulsors
(tech)
Tecnologia
Tecnologia com a plataforma i cultura
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
56
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Tecnologia
Impulsors
Ushahidi
Fundadors
Usuaris
Participants
Activisme
Tecnologia multi-propòsit
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
57
Usuaris
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Wikipedia
Editors
Impulsors
Continguts
derivats
Tech.
Cultura
Remescla en temps real
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
58
Educadors
Creadors OER
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Estudiants
MOOC
Headhunters
Educació
De l’ensenyament a l’aprenentatge
Universitats
Plataformes
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
59
Ciutadans
EEUU
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Primavera Àrab
Al-Tahrir
CNN
Al-Jazeera
Mitjans
4t poder com potenciador del 5è poder
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
60
Usuaris
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
Finançadors
15MpaRato
Accionistes
Impulsors
Difusió
Política i Justícia
Nova ciutadania: actiu en política
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
61
Tecnopolítica: una definició
• un nou context, habilitat i potenciat per les TIC
• els seus actors apunten a majors cotes de llibertat, apoderament
i governança
• transforma les pràctiques democràtiques tradicionals
• manera d'abordar la política a múltiples escales
• profundament arrelada en la comunitat
• objectius intermedis que afecten el disseny de protocols i
processos
• concurrència de múltiples actors
• disseny altament granular de tasques i nivells de participació
62/4
3
Kurban, Peña-López, Haberer (2017)
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
62
Causes
• Descentralització/distribució
• Individualització
• Granularització
63/4
3
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
63
Impactes instrumentals
• Processos, protocols, eines;
• Codiseny, co-decisió;
• Subsidiarietat radical.
64/4
3
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
64
Institucions com a
plataforma,
Governança Pública
com Ecosistema
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
65
L'Estat com a plataforma
Tecnologies de cooperació
• De dissenyar sistemes a proveir plataformes
• Implicar i comprometre a la comunitat en el disseny
• Reconèixer els recursos desaprofitats
• Identificar llindars clau per a aconseguir punts d'inflexió
• Monitorar i promoure els diversos cicles de realimentación
• Convertir el coneixement present en patrimoni històric
• Donar suport a identitats participatives
Ecosistema multinivell que tingui eines que actuïn des de la «atenció
primària» fins als més alts nivells d'especialització.
66/4
3
Fuster, a Peña-López (2020)
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
66
L'ecosistema de governança pública
Un ecosistema de governança pública és un sistema
• tecnopolític
• auto-organitzat
• autopoiètic
• replicable i escalable
• que articula actors, espais i instruments
• al voltant d'un conjunt d'infraestructures obertes i
distribuïdes
• riques en coneixement
• per a la presa de decisions col·lectives.
67/4
3
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
67
De la jerarquia a la xarxa (i)
Qui fa la xarxa determina els codis, els canals, els protocols
• Si no hi som, la xarxa serà i funcionarà igualment
• Si hi som, podrem incidir en el seu disseny, en la seva
orientació
• Podem aportar recursos, equitat, neutralitat, garanties
Donar context, crear infraestructura
• Infraestructures obertes: dades, informació, tecnologia
• Coneixement obert: metodologia, processos, protocols
68/4
3
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
68
De la jerarquia a la xarxa (ii)
Identificar àgores, crear comunitat
• Formació, capacitació: en democràcia, política,
participació
• Donar veu a tots els actors, democratitzar els actors
col·lectius
Facilitar interacció, nodrir comunitat
• Donar legitimitat a tots els espais, ordenar la conversa
• Fer que passin coses, facilitar, apoderar, acompanyar
69/4
3
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
69
Tecnopolítica i estat com a plataforma
Infraestructures
• Protocols
• Pàgina web per perfils
• Informació oberta
Estat plataforma
• Disseny centralitzat
• Execució descentralitzada
• Eines de coordinació
• Eines de seguiment i avaluació
• Facilitar la interacció, articular la xarxa
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
70
RECAPITULEM
Taller 3.
Tecnopolítica
Dissenyar un conjunt d’actuacions i
“infraestructures” seguint l’esquema de participació
digital.
• Actors/espais/instruments institucionals
tradicionals
• Actors/espais/instruments informals
tecnopolítics
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
71
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
72
Taller 3. Tecnopolítica
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
1
2
3
4
5
Govern Obert
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
73
Institucions
Líders locals i
ONGO
Xarxes
Superar el salt
de coneixement
Articular la
quàdruple hèlix
Nivell Macro:
polítiques i regulació
Nivell Meso:
formació i
competències
Nivell Micro:
crear teixit social
Empreses
Estatus socio-
econòmic:
operativa i recursos
Sincronitzar
espais multicapa
Universitats i
Recerca
Administració
Transversalitzar
Empoderar
Capacitar
Ciutadans individuals
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
74
Govern i innovació social
Iniciatives de formació de dalt a baix
• Implementar iniciatives perquè d’altres hi
participin, p.ex. plens oberts
• Dissenyar iniciatives perquè d’altres se les
apoderin, p.ex. Hackathon
Preparar les institucions i les persones per la
participació
• Infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda
• Competències, p.ex. formació
• Plataformes, p.ex. dades obertes, tecnologia
• Protocols i procediments, p.ex. metodologies
Capacitació Intervenció
Institucions
Àmbit
extra-institucional
Preparar els ciutadans per la participació
• Accés a infraestructures bàsiques,
p.ex. espais, agenda
• Competències, p.ex. formació
• Espais i dispositius especials, p.ex. per minories
en risc d’exclusió
• Actuar sobre l’entorn, p.ex. escoles, feina
Crear les condicions per donar suport a
iniciatives de baix a dalt
• Marc regulatori adequat, p.ex.
que la participació sigui vinculant
• Facilitació, mediació, documentació
p.ex. durant les assemblees ciutadanes
• Finançar, p.ex. pagar les taxes
• Instruments, p.ex. plataformes programari lliure
Construïm-ho… i vindran
Empoderem-los… i anem allà on es troben
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
75
De la capacitació a l’empoderament
Transparència
Participació
Govern 2.0
Plens
Comissions
Polític
Tècnic
Pla estratègic
participatiu
El
Govern
Obert
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
76
Col·laboració
Govern Obert
Pressupostos
participatius
Blog
Fitxa de política
Documents
Petjada legislativa
Xarxes socials
Executiu 2.0
Dades obertes
Agenda
Visualització de
dades
Pressupostos
Explotació de
dades
Govern
Obert
Programari
Xarxa
d’Administracions
obertes
Blog Portal de
Transparència
Administració
electrònica
Ciutadà
Entitats
Col·laboració
Cogestió
El Govern Obert
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
77
META Govern Obert
Comunicació
Publicitat
Avaluació
Capacitació
Foment de la
demanda
Formació
intermediaris
Infraestruct.
Eines
obertes
Protocols
oberts
Interoperabilitat
Tècnica
Política
Atenció al
ciutadà
Administració
electrònica
Participació
Formal
reactiva
Sessions
plenàries
Comissions
Formal
proactiva
Pressupostos
participatius
Plans de
govern
Escolta
activa
Blogs
ciutadans
Xarxes
ciutadanes
Col·laboració
Explícita
Institucions
Espais
ciutadans
Partenariats
Socials Públics
Privats
Xarxes
(“humanes”)
Instruments
Tàcita
Blogs de
projectes
Xarxes socials
de projectes
Plataformes
Blogs de
polítics
Xarxes socials
de polítics
Espais
institucionals
Blogs de
tècnics
Xarxes socials
de tècnics
Organitzacions
Transparència
Arxiu
Documents
Dades
obertes
Quadre de comandament
Pressupostos
oberts
Visualització
de dades
Petjada
política
Petjada
legislativa
Canvis de significat (i)
• Legitimació de (1) la participació (2) a qualsevol
nivell de compromís.
• Participació no és democràcia directa
(substitució), sinó diàleg (complement).
78/4
3
Peña-López (2019)
 Nous espais i instruments informals
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
78
Canvis de significat (ii)
• “Horitzontalització” de govern-ciutadà en la
presa de decisions.
• Sobirania sobre (1) fixar l'agenda, (2) les
institucions i (3) el sistema.
• Les TIC no com a substituts, sinó com a
facilitadors i potenciadors i per a augmentar
eficàcia i eficiència.
79/4
3
 Deliberació d’actualitat, co-establiment de l’agenda pública
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
79
Peña-López (2019)
Canvis en les normes (i)
• Institucions com a facilitadors neutrals, nodes
rics, concentradors.
• Tota contribució importa: el poder de la
granularitat en la participació.
• Profund canvi de cultura en l'Administració.
• Les infraestructures (digitals) són públiques,
incloent la seva governança.
80/4
3
 Escolta activa, retorn constant
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
80
Peña-López (2019)
Canvis en les normes (ii)
• La participació és vinculant i té un impacte.
• La transparència com PRE-requisit per a les
polítiques.
• Contra la desafecció i el descoratjament: no
“escoltar” sinó “involucrar”.
81/4
3
 Re-iteració de la política pública, co-disseny
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
81
Peña-López (2019)
Canvis de poder (i)
• Petit, però qualitativament significatiu.
• Fixar l'agenda és ara públic/obert/ participat.
• Menors capes d'intermediació (obert a la resta).
• Obertura total de tot el procés i resultats.
82/4
3
 Tot al web, tot a xarxes: publicitat activa
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
82
Peña-López (2019)
Canvis de poder (ii)
• Devolució real de sobirania: d'institucions a
ciutadans.
• D'organitzacions de la societat civil a ciutadans
individuals.
• Dels mitjans als participants.
• Cap a una xarxa de governs i ciutadanies
obertes i participatives?
83/4
3
 Ciutadans com a prescriptors de la política pública
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
83
Peña-López (2019)
Resultats
• La deliberació com a nou estàndard democràtic.
• L'obertura com pre-requisit de la deliberació.
• Retiment de comptes i petjada legislativa per a
major legitimitat.
• Participació per a major pluralisme i més fort
capital social.
• “Circularització” de la política.
84/4
3
 Diàleg constant, dinàmiques circulars
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
84
Peña-López (2019)
Impactes
• Menor rol de la intermediació i les institucions
tradicionals.
• Major rol de la deliberació informada.
• Equilibri entre institucions, experts/líders i
ciutadans individuals en un nou ecosistema
d'actors, rols i relacions: xarxes i comunitats amb
filiació líquida i reconfigurable.
85/4
3
 Diàleg obert entre institucions i aportacions ciutadanes
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
85
Peña-López (2019)
Mite 1
“El clictivisme és activisme de mentida”
• Bases socials del clictivisme
• (Tecno)política de capes superposades
• Agregació i capitalització del granular
• Política transmèdia
86/4
3
 El poder prescriptor de les xarxes
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
86
Mite 2
“La política ha de ser professional”
• La transitorietat de la política
• La política com a encàrrec o tasca
• Nous espais i actors de la política
• Política informal i no formal, extrarepresentativa,
extrainstitucional
87/4
3
 Els diversos nivells i plans del debat
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
87
Mite 3
“Els ciutadans no en saben”
• Especialització per formació
• Especialització per experiència
• Política de ser i estar
88/4
3
 El ciutadà actor actiu, el ciutadà convocat a co-dissenyar
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
88
Mite 4
“Els ciutadans no tenen temps”
• Reduir el cost de participar
• Incrementar el benefici de participar
• Política del dia a dia
89/4
3
 Les manifestacions informals d’opinió
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
89
Mite 5
“Això allargarà eternament la presa de decisions”
• Mapatge d'actors
• Prevenció i reducció del conflicte
• Internalització d'externalitats
• Planificació i avaluació
90/4
3
 Reconeixement, norma escrita i social, gestió informal
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
90
Mite 6
“La democràcia directa no és molt millor que la
representativa”
• La política com a caixa d'eines
• Les institucions com a eines
• Les institucions com a plataformes
• La governança pública com a ecosistema
91/4
3
 Habilitació i recolzament de debats
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
91
Dels canvis de paradigma polític
Trobar i articular punts de palanca
Iterar el cicle de la política pública
Treballar el “metamapa”: el mapa dels mapes
• Actors
• Instruments
• Espais
L’avaluació com a
• Aprenentatge
• Heutagogia
• Reconceptualització
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
92
RECAPITULEM
Bibliografia bàsica
Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973). “Dilemmas in a
general theory of planning”. In Policy Sciences, 4 (2), 155-
169. Boston: Springer International Publishing
Omidyar Group (2019). Guia per treballar reptes socials
complexos amb un enfocament sistèmic. Redwood City:
The Omidyar Group
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
93
Bibliografia recomanada
Albaigès, J. (2011). “Aprovechar la red para potenciar el voluntariado”. In Albaigès, J., TecnolONGia,
02 Junio 2011
Kurban, C., Peña-López, I. & Haberer, M. (2017). “What is technopolitics? A conceptual scheme for
understanding politics in the digital age”. A IDP. Revista de Internet, Derecho y Ciencia Política, 24.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya
Peña-López, I. (2019). Convirtiendo participación en soberanía: el caso de decidim.barcelona.
Barcelona: Huygens Editorial.
Peña-López, I. (2020). “El ecosistema de gobernanza pública: las instituciones como infraestructuras
abiertas para la toma de decisiones colectivas”. A Reniu i Vilamala, J.M. & Meseguer, J.V.
(Eds.), ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia,
Capítulo 2, 53-71. Cizur Menor: Thompson-Reuters/Aranzadi.
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
94
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
95
Per citar aquesta obra:
Peña-López, I. (2023). Seminari dirigit sobre problemes complexos. El cas
de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021.
Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, 3 de febrer de 2023.
Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya
http://ictlogy.net/presentations/20230203_ismael_pena-lopez_-_problemes_complexos_eleccions2021.pdf
Per a contactar amb l'autor:
http://contacte.ictlogy.net
Tota la informació presentada en aquest document es troba sota una
Llicència Creative Commons del tipus
Reconeixement – No Comercial
Per a més informació visiteu
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/
ANNEX:
plantilles pel
treball en grups
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
Mètodes de disseny de polítiques públiques
Bloc 2. Disseny, implementació i avaluació
de polítiques publiques
2.1 Disseny de polítiques públiques
GRUP:
Barcelona, 26 de març de 2021
96
Taller 1.
Eixos, actors, dispositius
Definir els tres principals eixos en què
descomponem el problema complex/recargolat.
Cartografiar els principals dispositius que haurem
de crear per
• agrupar actors
• relacionar actors
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
97
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
98
Taller 1. Eixos, actors, dispositius
4
1
2
5
6
3
6
Taller 2.
Els escenaris
Cartografiar els diferents escenaris en relació a
• Els eixos de treball
• Els àmbits o moments
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
99
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
100
Taller 2. Escenaris
Eix
Actor/Estadi
Eix 1 Eix 2 Eix 3
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Actor/Estadi
Taller 3.
Tecnopolítica
Dissenyar un conjunt d’actuacions i
“infraestructures” seguint l’esquema de participació
digital.
• Actors/espais/instruments institucionals
tradicionals
• Actors/espais/instruments informals
tecnopolítics
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
101
POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES
102
Taller 3. Tecnopolítica
puntual
col·lectiva
regular / projecte
individual
reactiva / dirigida
proactiva
1
2
3
4
5

Contenu connexe

Similaire à Seminari dirigit sobre problemes complexos. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

La nova funció pública a Catalunya
La nova funció pública a CatalunyaLa nova funció pública a Catalunya
La nova funció pública a CatalunyaIsmael Peña-López
 
Mètodes de disseny polítiques públiques
Mètodes de disseny polítiques públiquesMètodes de disseny polítiques públiques
Mètodes de disseny polítiques públiquesIsmael Peña-López
 
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...Ismael Peña-López
 
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014PACD Barcelona
 
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança pública
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança públicaLa governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança pública
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança públicaIsmael Peña-López
 
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...Ismael Peña-López
 
Comunicació pública en la societat xarxa
Comunicació pública en la societat xarxaComunicació pública en la societat xarxa
Comunicació pública en la societat xarxaAntoni
 
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...Ismael Peña-López
 
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Olga Fernandez Quiroga
 
Curs de Comunicació en moviments socials
Curs de Comunicació en moviments socials Curs de Comunicació en moviments socials
Curs de Comunicació en moviments socials Acampadacdv
 
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...Observatori del Tercer Sector
 
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixTreball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixCaterina Ferreres Català
 
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixTreball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixCaterina Ferreres Català
 
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituent
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituentÀrea Àgora EPQV: democràcia procés constituent
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituentPe Deposeer
 
Curs diba einescontralacrisi(2)
Curs diba einescontralacrisi(2)Curs diba einescontralacrisi(2)
Curs diba einescontralacrisi(2)UBICIVIS
 
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusia
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a AndalusiaCom resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusia
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusiasophieproject
 

Similaire à Seminari dirigit sobre problemes complexos. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 (20)

La nova funció pública a Catalunya
La nova funció pública a CatalunyaLa nova funció pública a Catalunya
La nova funció pública a Catalunya
 
Mètodes de disseny polítiques públiques
Mètodes de disseny polítiques públiquesMètodes de disseny polítiques públiques
Mètodes de disseny polítiques públiques
 
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...
El treball per objectius: una visió sistèmica per la transformació de l'Admin...
 
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014
Presentació dels Observatoris Ciutadans Municipals a l'Fscat 2014
 
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança pública
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança públicaLa governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança pública
La governança de la participació ciutadana i l’ecosistema de governança pública
 
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...
De la participació ciutadana a la concurrència dels actors del cicle integral...
 
Comunicació pública en la societat xarxa
Comunicació pública en la societat xarxaComunicació pública en la societat xarxa
Comunicació pública en la societat xarxa
 
Curs 1.3. Economia Open Data (OpenDataLab)
Curs 1.3. Economia Open Data (OpenDataLab)Curs 1.3. Economia Open Data (OpenDataLab)
Curs 1.3. Economia Open Data (OpenDataLab)
 
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...
El Govern Obert com a mecanisme de control, fiscalització i transparència a l...
 
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
Órganos de participación : Los Consejos de Salud: análisis y resultados media...
 
Curs de Comunicació en moviments socials
Curs de Comunicació en moviments socials Curs de Comunicació en moviments socials
Curs de Comunicació en moviments socials
 
2018 xarxes socials i salut
2018 xarxes socials i salut2018 xarxes socials i salut
2018 xarxes socials i salut
 
santaco.pdf
santaco.pdfsantaco.pdf
santaco.pdf
 
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...
2014 12 Presentació Seminari Formatiu "la Llei de Transparència ja és aquí; e...
 
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixTreball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
 
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foixTreball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
Treball complet esto_lo_arreglamos_entre_todos._judits__sara_i_foix
 
L'estratègia Salut als barris de Barcelona
L'estratègia Salut als barris de BarcelonaL'estratègia Salut als barris de Barcelona
L'estratègia Salut als barris de Barcelona
 
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituent
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituentÀrea Àgora EPQV: democràcia procés constituent
Àrea Àgora EPQV: democràcia procés constituent
 
Curs diba einescontralacrisi(2)
Curs diba einescontralacrisi(2)Curs diba einescontralacrisi(2)
Curs diba einescontralacrisi(2)
 
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusia
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a AndalusiaCom resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusia
Com resistir a l’austeritat: el cas dels pressupostos de gènere a Andalusia
 

Plus de Ismael Peña-López

Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo público
Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo públicoCiencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo público
Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo públicoIsmael Peña-López
 
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPC
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPCTransformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPC
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPCIsmael Peña-López
 
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologia
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologiaInnovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologia
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologiaIsmael Peña-López
 
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiques
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiquesL’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiques
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiquesIsmael Peña-López
 
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Ismael Peña-López
 
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPC
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPCDe la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPC
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPCIsmael Peña-López
 
Una nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatUna nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatIsmael Peña-López
 
Una nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatUna nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatIsmael Peña-López
 
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologia
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologiaL’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologia
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologiaIsmael Peña-López
 
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...Ismael Peña-López
 
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...Ismael Peña-López
 
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...Ismael Peña-López
 
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...Ismael Peña-López
 
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...Ismael Peña-López
 
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...Ismael Peña-López
 
Noves competències dels actors de l’administració pública de recerca
Noves competències dels actors de l’administració pública de recercaNoves competències dels actors de l’administració pública de recerca
Noves competències dels actors de l’administració pública de recercaIsmael Peña-López
 
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competencia
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competenciaNuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competencia
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competenciaIsmael Peña-López
 
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...Ismael Peña-López
 
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Ismael Peña-López
 
El Govern Obert aplicat als problemes complexos
El Govern Obert aplicat als problemes complexosEl Govern Obert aplicat als problemes complexos
El Govern Obert aplicat als problemes complexosIsmael Peña-López
 

Plus de Ismael Peña-López (20)

Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo público
Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo públicoCiencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo público
Ciencia ciudadana: por qué ciudadana y cómo y quién impulsarla desde lo público
 
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPC
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPCTransformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPC
Transformación de la Administración Pública catalana. El rol de la EAPC
 
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologia
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologiaInnovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologia
Innovació a la Funció Pública: oxímoron, paradoxa o tautologia
 
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiques
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiquesL’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiques
L’Administració: tres apunts per un nou paradigma de les polítiques públiques
 
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
 
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPC
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPCDe la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPC
De la formación al acompañamiento integral del talento. El caso de la EAPC
 
Una nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatUna nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estat
 
Una nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estatUna nova Administració per a un nou model d’estat
Una nova Administració per a un nou model d’estat
 
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologia
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologiaL’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologia
L’ecosistema català de participació ciutadana: el paper de la tecnologia
 
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...
La gestión integral del talento en la Administración centrada en la política ...
 
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...
Las instituciones de formación ante la gestión del desconocimiento: La presci...
 
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...
Aprendibilidad: por qué y cómo. El Modelo de aprendizaje y desarrollo de la E...
 
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...
Good practices and challenges in e-learning. From training to lifelong learni...
 
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya: agent del sistema català de re...
 
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...
Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas...
 
Noves competències dels actors de l’administració pública de recerca
Noves competències dels actors de l’administració pública de recercaNoves competències dels actors de l’administració pública de recerca
Noves competències dels actors de l’administració pública de recerca
 
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competencia
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competenciaNuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competencia
Nuevos retos de las organizaciones públicas. La participación como competencia
 
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...
El nou marc institucional de l’EAPC i el seu nou model d’aprenentatge i desen...
 
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
Del sistema de gobierno al ecosistema de gobernanza, de la función pública a ...
 
El Govern Obert aplicat als problemes complexos
El Govern Obert aplicat als problemes complexosEl Govern Obert aplicat als problemes complexos
El Govern Obert aplicat als problemes complexos
 

Seminari dirigit sobre problemes complexos. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

  • 1. Seminari dirigit sobre problemes complexos El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES Mètodes de disseny de polítiques públiques Bloc 2. Disseny, implementació i avaluació de polítiques publiques 2.1 Disseny de polítiques públiques Ismael Peña-López Barcelona, 3 de febrer de 2023 1
  • 3. Problemes complexos De quin tipus de repte es tracta? De quines maneres es pot definir? Quines causes es poden identificar? Com és l’entorn? Com s’està afrontant ara el repte? Quines línies d’acció hi ha? Quina mena d’objectiu es pretén assolir? POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 3
  • 4. Problemes retorçats (wicked problems) 1. No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat 2. Els problemes retorçats no tenen temps d'espera 3. Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor 4. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat 5. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" 6. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables 7. Cada problema retorçat és essencialment únic 8. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema 9. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes 10. El polític no té dret a equivocar-se 4/43 Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973) POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 4
  • 5. Les Eleccions 2021 com a problema complex/retorçat POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 5
  • 6. • Què prioritzem: la Salut o la Democràcia? • Quin és el millor moment per votar? En funció de què? • Podem privar de dret a vot a un determinat col·lectiu? En funció de què? • Què és més legítim, mantenir un Govern en funcions, o precipitar un nou Govern a tota costa? • Quin és EL problema exactament? 6/43 No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 6
  • 7. • Posar data invalida aquest aspecte. • PERÒ • Com i quan arribem a la data? • Quan volem que siguin les eleccions? • Quan poden ser les eleccions? • Podem ajornar les eleccions? • Què passa si hi ha un recurs a l’ajornament? • Què passa mentre no es resol? Els problemes retorçats no tenen temps d'espera POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 7
  • 8. • Què permet l’àmbit normatiu? • Podem canviar l’àmbit normatiu? • Tensions • De salut individual • De salut pública • Pressupostàries • Operatives • De legitimitat 8/43 Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 8
  • 9. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat • Aquesta qüestió es resol de dues maneres • Amb l’acceptació dels resultats la nit del 14F • Amb la constatació de l’impacte zero en salut • PERÒ • Podíem haver millorat la participació? • Ha estat un procediment just per tothom? • Confinades, membres de les meses, gent gran... • Estem en condicions de repetir les eleccions? 9/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 9
  • 10. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" • Si ajornem, què canviaria? • Quines conseqüències si fracassem? • Per la salut, individual i pública • Pel dret de vot • Per la legitimitat • Què pot succeir “l’endemà”? • Què volem • Què volem evitar 10/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 10
  • 11. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables • Factors • De salut individual • De salut pública • Pressupostàries • Operatives • De legitimitat • Actors i actitud 11/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 11
  • 12. Cada problema retorçat és essencialment únic • Podem replicar l’experiència d’altres comunitats autònomes? • Podem replicar l’experiència d’altres països? • Quan s’ha ajornat i perquè • Quan s’ha celebrat, perquè i com 12/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 12
  • 13. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema • Gestió de la pandèmia • Cultura democràtica • Model territorial i competencial • Obsolescència de l’Administració • Fractura social i politització de la gestió • Fractura política i judicialització de la política 13/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 13
  • 14. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes • LOREG i juntes electorals • Llei electoral catalana • Llei de vot electrònic • TSCJ i ajornament electoral • Avaluació de l’estat de la pandèmia 14/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 14
  • 15. El polític no té dret a equivocar-se • Les eleccions tenen molt mala correcció si surten “malament”. • Les eleccions podien sortir molt malament. 15/43 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 15
  • 16. Els eixos POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 16
  • 17. Problema complex, components “simples” Minimitzar els riscos sobre la salut • Disminuir el risc de contagis Garantir el dret a vot • Informar sobre la seguretat per prevenir l’abstenció deguda a dubtes sobre salut • Minimitzar els votants afectats per incidències/excepcions Protegir la legitimitat del procés • Maximitzar la transparència i nivell de consens sobre el procés • Minimitzar comportaments de boicot POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 17
  • 18. Els actors POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 18
  • 19. Els actors: institucions Administracions • Convocant • Estatal • Municipal • Juntes electorals (3 nivells) • Judicials Polítiques • Grups parlamentaris • Candidatures Societat civil • Acadèmia • Societat civil organitzada POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 19
  • 20. Els actors: ciutadania Relacionats amb la gestió electoral • Membres mesa • Interventors i apoderats Mitjans de comunicació • Mitjans tradicionals • Xarxes socials Votants • Sanes • Col·lectius de risc • Contagiades i contactes estrets POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 20
  • 21. Els dispositius POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 21
  • 22. Principals dispositius Eleccions 2021 Contractacions Compres Serveis Dispositiu COVID-19 Dept. Exteriors Oficina Electoral Dispositiu de dades i informació Dispositius de comunicació Locals electorals Ajuntaments PROCICAT Dispositiu pel vot exterior Comissió Tècnica Pla Desconfinament Administracions Locals Juntes electorals Oficina del Cens Correus Delegació Govern Taula de Partits Parlament POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 22
  • 23. Dispositiu COVID-19 Vot presencial segur Oficina del Cens Electoral Juntes Electorals PROCICAT Oficina de seguretat Centre Recollida Informació Sub-direcció general de Processos Electorals Vot per correu Ajuntaments Auditoria de seguretat Partits Polítics Informació a partits Dispositiu Escrutini General Dispositiu al Parlament Dispositius, material i instruccions de seguretat Informació de seguretat i protocols de vot segur Altres mesures Generalitat Organització Altra Administració Mesures seguretat Llegenda: Vot segur Dept. A. Exterior POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 23
  • 24. Eixos, actors, dispositius Quina és la pregunta central Quins són els components del sistema • Anomenar • Emmarcar • Interelacions Amb quins equips treballem • Els actors com a variable • Els actors com a recurs Com organitzem els equips El relat POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 24 RECAPITULEM
  • 25. Taller 1. Eixos, actors, dispositius Definir els tres principals eixos en què descomponem el problema complex/recargolat. Cartografiar els principals dispositius que haurem de crear per • agrupar actors • relacionar actors POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 25
  • 26. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 26 Taller 1. Eixos, actors, dispositius 4 1 2 5 6 3 6
  • 27. Els estadis POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 27
  • 28. Els estadis • Deliberació • Sufragi passiu • Sufragi actiu • Organització • Implantació POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 28
  • 29. Els escenaris POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 29
  • 30. Els escenaris POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 30 Objectiu Àmbit Salut Drets Legitimitat Deliberació Sufragi passiu Sufragi actiu Organització Implantació sense afectacions afectacions sense impacte afectacions menors afectacions crítiques afectacions molt crítiques
  • 31. Els escenaris POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 31 Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
  • 32. Els escenaris POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 32 Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
  • 33. Els escenaris POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 33 Impacte esperat de la COVID-19 sobre àmbits de legitimitat i objectius
  • 34. Taller 2. Els escenaris Cartografiar els diferents escenaris en relació a • Els eixos de treball • Els àmbits o moments POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 34
  • 35. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 35 Taller 2. Escenaris Eix Actor/Estadi Eix 1 Eix 2 Eix 3 Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi
  • 36. Els actors: els espais no formals Extra-institucionals i informals Àmbit informal/oficiós del entorns institucionals Mitjans de comunicació Ciutadania POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 36
  • 37. Actors i aproximació Institucions i partits: • Consens • Utilitat • Auctoritas Mitjans: • Utilitat • Agilitat Ciutadania: xarxes • Informació clara • Desintermediació • Referència POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 37
  • 38. La visió estratègica POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 38
  • 39. La visió estratègica Diagnosi: maig-juliol • Què està passant • Què cal fer • Com cal fer-ho Recursos: agost-novembre • Disseny institucional i normatius • Equips i tasques • Pressupost Implantació i seguiment del dispositiu: desembre-febrer POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 39
  • 40. Els instruments POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 40
  • 41. Les actuacions Protocols (x5) Taula de Partits Execució i coordinació • Directa • Indirecta Informació d’estat de la situació • Dades • Informes i anàlisi Campanya de comunicació • Formal • No formal POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 41
  • 42. Les infraestructures Informació • Oberta • En quantitat • De qualitat • A temps Deliberació • Tècnica: logística, legal/normativa, politològica/filosòfica • Orientada a resultats: no especulació, no reobrir debats To • Empàtic • Assertiu POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 42
  • 43. Esquema bàsic Eleccions COVID-19 Document Tècnic I Eleccions i COVID19 DICTAMEN 214/2020 de la Comissió Jurídica Assessora Document Tècnic II Eleccions i COVID19 Document Tècnic III Eleccions i COVID19 Document Tècnic IV Eleccions i COVID19 ACORDS de la Junta Electoral Central PROCICA T PROCICA T Criteris de seguretat Marc normatiu Sistema electoral Operativa + validació legal + protocols + mesures Estat Dispositiu COVID-19 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 43
  • 44. Preparatius Eleccions COVID-19 G-2020 F M A M J J MHP anuncia eleccions anticipades MHP no convocarà Eleccions COVID19 Eleccions PB i G (ajornades) Eleccions PB i G Informe Eleccions COVID19 (v1.0 inèdit) MHP demana informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v5.1 inèdit) + mesa de partits A S O N D G F-2021 Inhabilitació MHP “Compte enrere” Parlament Informe Comissió Jurídica Assessora Informe Eleccions COVID19 (v7.5) Aprovació tècnica protocols • Seguretat • Locals • Campanya PROCICAT • Locals Convocatòria Eleccions al Parlament de Catalunya Pre-informe Síndic Informe Síndic Informe F. Requejo Inici anàlisi sistemàtica Eleccions COVID POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 44
  • 45. Calendari les Eleccions COVID-19 O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3 jornada electoral decrets convocatòria +mesures complementàries simulacre general propostes decrets a revisió jurídica propostes adaptacions Junta Electoral Central protocol PROCICAT campanya electoral tècnic tècnico-sanitari pla sectorial pressupost escrits institucionals, contractacions personal i menors contr.emergència bestretes i resta d’execucions funcionament general mesa de partits i escenaris electorals oficina seguretat càlcul contract/bestreta bestreta, contractes i resta d’execucions protocol locals i circuit electorals auditoria seguiment recomanacions vot JEC/OCE/Correos adaptacions als locals electorals i recompte vot contagiats JEC adaptacions als locals electorals protocol d’actes de campanya campanya protocols POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 45
  • 46. Calendari Eleccions COVID-19 O3 O4 O5 N1 N2 N3 N4 D1 D2 D3 D4 D5G1 G2 G3 G4 G5 F1 F2 F3 jornada electoral decrets convocatòria +mesures simulacre general propostes decrets a revisió jurídica propostes adaptacions Junta Electoral C. protocol PROCICAT campanya electoral protocols locals electorals coordinació OCE + ajuntaments adaptacions als locals electorals tècnic tècnico-sanitari protocol electoral auditoria seguiment parlament2021.cat mesures seguretat + FAQ web eleccions vots protocols locals web pressupost escrits institucionals, menors, contractacions personal contr emergència bestretes funcionament POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 46
  • 47. Política transmèdia POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 47 Identitat Interessos Adscripció Autoritat Poder(s) Representació Transaccions Traçabilitat Transparència Agenda pública Agenda latent Participació informal Poder de prescripció Tendències Massa crítica Mapa d’actors Anàlisi de la percepció Anàlisi en temps real Anàlisi ubiqua Llibertat manca de limitacions per pensar o fer el que hom vol Empoderament capacitat per fer-ho Governança canviar el sistema (no només actuar-hi)
  • 48. Tecnopolítica POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 48
  • 49. presa de decisions execució elecció POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 49 L’organització tradicional jeràrquica
  • 50. represen -tació execució elecció presa de decisions POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 50 L’organització tradicional assembleària
  • 51. coordi- nació repre- sen- tació execució presa de decisions POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 51 L’organització xarxa
  • 52. tradicional jeràrquica de base assembleària organització xarxa POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 52 Models de participació col·lectiva
  • 53. Participació industrial col·lectiva regular / projecte puntual individual dirigida proactiva POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 53
  • 54. Participació digital puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 54
  • 55. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva M-Pesa Telcos Usuaris Banca electrònica Negocis pull liderats per la demanda POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 55
  • 56. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Usuaris Participants (contingut) Participants (tech) Wordpress.org Impulsors (tech) Tecnologia Tecnologia com a plataforma i cultura POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 56
  • 57. puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Tecnologia Impulsors Ushahidi Fundadors Usuaris Participants Activisme Tecnologia multi-propòsit POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 57
  • 58. Usuaris puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Wikipedia Editors Impulsors Continguts derivats Tech. Cultura Remescla en temps real POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 58
  • 59. Educadors Creadors OER puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Estudiants MOOC Headhunters Educació De l’ensenyament a l’aprenentatge Universitats Plataformes POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 59
  • 60. Ciutadans EEUU puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Primavera Àrab Al-Tahrir CNN Al-Jazeera Mitjans 4t poder com potenciador del 5è poder POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 60
  • 61. Usuaris puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Finançadors 15MpaRato Accionistes Impulsors Difusió Política i Justícia Nova ciutadania: actiu en política POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 61
  • 62. Tecnopolítica: una definició • un nou context, habilitat i potenciat per les TIC • els seus actors apunten a majors cotes de llibertat, apoderament i governança • transforma les pràctiques democràtiques tradicionals • manera d'abordar la política a múltiples escales • profundament arrelada en la comunitat • objectius intermedis que afecten el disseny de protocols i processos • concurrència de múltiples actors • disseny altament granular de tasques i nivells de participació 62/4 3 Kurban, Peña-López, Haberer (2017) POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 62
  • 63. Causes • Descentralització/distribució • Individualització • Granularització 63/4 3 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 63
  • 64. Impactes instrumentals • Processos, protocols, eines; • Codiseny, co-decisió; • Subsidiarietat radical. 64/4 3 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 64
  • 65. Institucions com a plataforma, Governança Pública com Ecosistema POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 65
  • 66. L'Estat com a plataforma Tecnologies de cooperació • De dissenyar sistemes a proveir plataformes • Implicar i comprometre a la comunitat en el disseny • Reconèixer els recursos desaprofitats • Identificar llindars clau per a aconseguir punts d'inflexió • Monitorar i promoure els diversos cicles de realimentación • Convertir el coneixement present en patrimoni històric • Donar suport a identitats participatives Ecosistema multinivell que tingui eines que actuïn des de la «atenció primària» fins als més alts nivells d'especialització. 66/4 3 Fuster, a Peña-López (2020) POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 66
  • 67. L'ecosistema de governança pública Un ecosistema de governança pública és un sistema • tecnopolític • auto-organitzat • autopoiètic • replicable i escalable • que articula actors, espais i instruments • al voltant d'un conjunt d'infraestructures obertes i distribuïdes • riques en coneixement • per a la presa de decisions col·lectives. 67/4 3 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 67
  • 68. De la jerarquia a la xarxa (i) Qui fa la xarxa determina els codis, els canals, els protocols • Si no hi som, la xarxa serà i funcionarà igualment • Si hi som, podrem incidir en el seu disseny, en la seva orientació • Podem aportar recursos, equitat, neutralitat, garanties Donar context, crear infraestructura • Infraestructures obertes: dades, informació, tecnologia • Coneixement obert: metodologia, processos, protocols 68/4 3 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 68
  • 69. De la jerarquia a la xarxa (ii) Identificar àgores, crear comunitat • Formació, capacitació: en democràcia, política, participació • Donar veu a tots els actors, democratitzar els actors col·lectius Facilitar interacció, nodrir comunitat • Donar legitimitat a tots els espais, ordenar la conversa • Fer que passin coses, facilitar, apoderar, acompanyar 69/4 3 POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 69
  • 70. Tecnopolítica i estat com a plataforma Infraestructures • Protocols • Pàgina web per perfils • Informació oberta Estat plataforma • Disseny centralitzat • Execució descentralitzada • Eines de coordinació • Eines de seguiment i avaluació • Facilitar la interacció, articular la xarxa POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 70 RECAPITULEM
  • 71. Taller 3. Tecnopolítica Dissenyar un conjunt d’actuacions i “infraestructures” seguint l’esquema de participació digital. • Actors/espais/instruments institucionals tradicionals • Actors/espais/instruments informals tecnopolítics POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 71
  • 72. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 72 Taller 3. Tecnopolítica puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 1 2 3 4 5
  • 73. Govern Obert POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 73
  • 74. Institucions Líders locals i ONGO Xarxes Superar el salt de coneixement Articular la quàdruple hèlix Nivell Macro: polítiques i regulació Nivell Meso: formació i competències Nivell Micro: crear teixit social Empreses Estatus socio- econòmic: operativa i recursos Sincronitzar espais multicapa Universitats i Recerca Administració Transversalitzar Empoderar Capacitar Ciutadans individuals POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 74 Govern i innovació social
  • 75. Iniciatives de formació de dalt a baix • Implementar iniciatives perquè d’altres hi participin, p.ex. plens oberts • Dissenyar iniciatives perquè d’altres se les apoderin, p.ex. Hackathon Preparar les institucions i les persones per la participació • Infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Plataformes, p.ex. dades obertes, tecnologia • Protocols i procediments, p.ex. metodologies Capacitació Intervenció Institucions Àmbit extra-institucional Preparar els ciutadans per la participació • Accés a infraestructures bàsiques, p.ex. espais, agenda • Competències, p.ex. formació • Espais i dispositius especials, p.ex. per minories en risc d’exclusió • Actuar sobre l’entorn, p.ex. escoles, feina Crear les condicions per donar suport a iniciatives de baix a dalt • Marc regulatori adequat, p.ex. que la participació sigui vinculant • Facilitació, mediació, documentació p.ex. durant les assemblees ciutadanes • Finançar, p.ex. pagar les taxes • Instruments, p.ex. plataformes programari lliure Construïm-ho… i vindran Empoderem-los… i anem allà on es troben POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 75 De la capacitació a l’empoderament
  • 76. Transparència Participació Govern 2.0 Plens Comissions Polític Tècnic Pla estratègic participatiu El Govern Obert POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 76 Col·laboració Govern Obert Pressupostos participatius Blog Fitxa de política Documents Petjada legislativa Xarxes socials Executiu 2.0 Dades obertes Agenda Visualització de dades Pressupostos Explotació de dades Govern Obert Programari Xarxa d’Administracions obertes Blog Portal de Transparència Administració electrònica Ciutadà Entitats Col·laboració Cogestió
  • 77. El Govern Obert POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 77 META Govern Obert Comunicació Publicitat Avaluació Capacitació Foment de la demanda Formació intermediaris Infraestruct. Eines obertes Protocols oberts Interoperabilitat Tècnica Política Atenció al ciutadà Administració electrònica Participació Formal reactiva Sessions plenàries Comissions Formal proactiva Pressupostos participatius Plans de govern Escolta activa Blogs ciutadans Xarxes ciutadanes Col·laboració Explícita Institucions Espais ciutadans Partenariats Socials Públics Privats Xarxes (“humanes”) Instruments Tàcita Blogs de projectes Xarxes socials de projectes Plataformes Blogs de polítics Xarxes socials de polítics Espais institucionals Blogs de tècnics Xarxes socials de tècnics Organitzacions Transparència Arxiu Documents Dades obertes Quadre de comandament Pressupostos oberts Visualització de dades Petjada política Petjada legislativa
  • 78. Canvis de significat (i) • Legitimació de (1) la participació (2) a qualsevol nivell de compromís. • Participació no és democràcia directa (substitució), sinó diàleg (complement). 78/4 3 Peña-López (2019)  Nous espais i instruments informals POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 78
  • 79. Canvis de significat (ii) • “Horitzontalització” de govern-ciutadà en la presa de decisions. • Sobirania sobre (1) fixar l'agenda, (2) les institucions i (3) el sistema. • Les TIC no com a substituts, sinó com a facilitadors i potenciadors i per a augmentar eficàcia i eficiència. 79/4 3  Deliberació d’actualitat, co-establiment de l’agenda pública POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 79 Peña-López (2019)
  • 80. Canvis en les normes (i) • Institucions com a facilitadors neutrals, nodes rics, concentradors. • Tota contribució importa: el poder de la granularitat en la participació. • Profund canvi de cultura en l'Administració. • Les infraestructures (digitals) són públiques, incloent la seva governança. 80/4 3  Escolta activa, retorn constant POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 80 Peña-López (2019)
  • 81. Canvis en les normes (ii) • La participació és vinculant i té un impacte. • La transparència com PRE-requisit per a les polítiques. • Contra la desafecció i el descoratjament: no “escoltar” sinó “involucrar”. 81/4 3  Re-iteració de la política pública, co-disseny POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 81 Peña-López (2019)
  • 82. Canvis de poder (i) • Petit, però qualitativament significatiu. • Fixar l'agenda és ara públic/obert/ participat. • Menors capes d'intermediació (obert a la resta). • Obertura total de tot el procés i resultats. 82/4 3  Tot al web, tot a xarxes: publicitat activa POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 82 Peña-López (2019)
  • 83. Canvis de poder (ii) • Devolució real de sobirania: d'institucions a ciutadans. • D'organitzacions de la societat civil a ciutadans individuals. • Dels mitjans als participants. • Cap a una xarxa de governs i ciutadanies obertes i participatives? 83/4 3  Ciutadans com a prescriptors de la política pública POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 83 Peña-López (2019)
  • 84. Resultats • La deliberació com a nou estàndard democràtic. • L'obertura com pre-requisit de la deliberació. • Retiment de comptes i petjada legislativa per a major legitimitat. • Participació per a major pluralisme i més fort capital social. • “Circularització” de la política. 84/4 3  Diàleg constant, dinàmiques circulars POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 84 Peña-López (2019)
  • 85. Impactes • Menor rol de la intermediació i les institucions tradicionals. • Major rol de la deliberació informada. • Equilibri entre institucions, experts/líders i ciutadans individuals en un nou ecosistema d'actors, rols i relacions: xarxes i comunitats amb filiació líquida i reconfigurable. 85/4 3  Diàleg obert entre institucions i aportacions ciutadanes POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 85 Peña-López (2019)
  • 86. Mite 1 “El clictivisme és activisme de mentida” • Bases socials del clictivisme • (Tecno)política de capes superposades • Agregació i capitalització del granular • Política transmèdia 86/4 3  El poder prescriptor de les xarxes POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 86
  • 87. Mite 2 “La política ha de ser professional” • La transitorietat de la política • La política com a encàrrec o tasca • Nous espais i actors de la política • Política informal i no formal, extrarepresentativa, extrainstitucional 87/4 3  Els diversos nivells i plans del debat POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 87
  • 88. Mite 3 “Els ciutadans no en saben” • Especialització per formació • Especialització per experiència • Política de ser i estar 88/4 3  El ciutadà actor actiu, el ciutadà convocat a co-dissenyar POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 88
  • 89. Mite 4 “Els ciutadans no tenen temps” • Reduir el cost de participar • Incrementar el benefici de participar • Política del dia a dia 89/4 3  Les manifestacions informals d’opinió POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 89
  • 90. Mite 5 “Això allargarà eternament la presa de decisions” • Mapatge d'actors • Prevenció i reducció del conflicte • Internalització d'externalitats • Planificació i avaluació 90/4 3  Reconeixement, norma escrita i social, gestió informal POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 90
  • 91. Mite 6 “La democràcia directa no és molt millor que la representativa” • La política com a caixa d'eines • Les institucions com a eines • Les institucions com a plataformes • La governança pública com a ecosistema 91/4 3  Habilitació i recolzament de debats POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 91
  • 92. Dels canvis de paradigma polític Trobar i articular punts de palanca Iterar el cicle de la política pública Treballar el “metamapa”: el mapa dels mapes • Actors • Instruments • Espais L’avaluació com a • Aprenentatge • Heutagogia • Reconceptualització POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 92 RECAPITULEM
  • 93. Bibliografia bàsica Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973). “Dilemmas in a general theory of planning”. In Policy Sciences, 4 (2), 155- 169. Boston: Springer International Publishing Omidyar Group (2019). Guia per treballar reptes socials complexos amb un enfocament sistèmic. Redwood City: The Omidyar Group POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 93
  • 94. Bibliografia recomanada Albaigès, J. (2011). “Aprovechar la red para potenciar el voluntariado”. In Albaigès, J., TecnolONGia, 02 Junio 2011 Kurban, C., Peña-López, I. & Haberer, M. (2017). “What is technopolitics? A conceptual scheme for understanding politics in the digital age”. A IDP. Revista de Internet, Derecho y Ciencia Política, 24. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya Peña-López, I. (2019). Convirtiendo participación en soberanía: el caso de decidim.barcelona. Barcelona: Huygens Editorial. Peña-López, I. (2020). “El ecosistema de gobernanza pública: las instituciones como infraestructuras abiertas para la toma de decisiones colectivas”. A Reniu i Vilamala, J.M. & Meseguer, J.V. (Eds.), ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia, Capítulo 2, 53-71. Cizur Menor: Thompson-Reuters/Aranzadi. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 94
  • 95. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 95 Per citar aquesta obra: Peña-López, I. (2023). Seminari dirigit sobre problemes complexos. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021. Postgrau en Direcció i Gestió Públiques, 3 de febrer de 2023. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya http://ictlogy.net/presentations/20230203_ismael_pena-lopez_-_problemes_complexos_eleccions2021.pdf Per a contactar amb l'autor: http://contacte.ictlogy.net Tota la informació presentada en aquest document es troba sota una Llicència Creative Commons del tipus Reconeixement – No Comercial Per a més informació visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/
  • 96. ANNEX: plantilles pel treball en grups POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES Mètodes de disseny de polítiques públiques Bloc 2. Disseny, implementació i avaluació de polítiques publiques 2.1 Disseny de polítiques públiques GRUP: Barcelona, 26 de març de 2021 96
  • 97. Taller 1. Eixos, actors, dispositius Definir els tres principals eixos en què descomponem el problema complex/recargolat. Cartografiar els principals dispositius que haurem de crear per • agrupar actors • relacionar actors POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 97
  • 98. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 98 Taller 1. Eixos, actors, dispositius 4 1 2 5 6 3 6
  • 99. Taller 2. Els escenaris Cartografiar els diferents escenaris en relació a • Els eixos de treball • Els àmbits o moments POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 99
  • 100. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 100 Taller 2. Escenaris Eix Actor/Estadi Eix 1 Eix 2 Eix 3 Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi Actor/Estadi
  • 101. Taller 3. Tecnopolítica Dissenyar un conjunt d’actuacions i “infraestructures” seguint l’esquema de participació digital. • Actors/espais/instruments institucionals tradicionals • Actors/espais/instruments informals tecnopolítics POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 101
  • 102. POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ PÚBLIQUES 102 Taller 3. Tecnopolítica puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva 1 2 3 4 5

Notes de l'éditeur

  1. 4
  2. 6
  3. 7
  4. 8
  5. 9
  6. 10
  7. 11
  8. 12
  9. 13
  10. 14
  11. 15
  12. 62
  13. 63
  14. 64
  15. 66
  16. 67
  17. 68
  18. 69
  19. 78
  20. 79
  21. 80
  22. 81
  23. 82
  24. 83
  25. 84
  26. 85
  27. 86
  28. 87
  29. 88
  30. 89
  31. 90
  32. 91