Característiques generals de l'Antic Règim. Tema 0 Història d'Espanya

1. INTRODUCCIÓ AINTRODUCCIÓ A
L’ANTIC RÈGIML’ANTIC RÈGIM
Història d’Espanya.Història d’Espanya.
2n de Batxillerat2n de Batxillerat

2. TEMA 0 INTRODUCCIÓ A L’ANTICTEMA 0 INTRODUCCIÓ A L’ANTIC
RÈGIM.RÈGIM.
1.- La societat estamental.1.- La societat estamental.
2.- Economia de subsistència.2.- Economia de subsistència.
3.- L’absolutisme monàrquic.3.- L’absolutisme monàrquic.
4.- La Il.lustració.4.- La Il.lustració.

3. Definció.Definció.
 Què és? Un sistema econòmic, social i polític.Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
 On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa.
 Quan? Entre els segles XVI i fins 1789Quan? Entre els segles XVI i fins 1789
 Característiques:Característiques:
 Economia:Economia de subsistència.Economia:Economia de subsistència.
 Societat: estamental.Societat: estamental.
 Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.

4. 1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
 1.1.- Característiques.1.1.- Característiques.
 1.2.- Els privilegiats.1.2.- Els privilegiats.
 1.3.- Els no privilegiats.1.3.- Els no privilegiats.

6. CaracterístiquesCaracterístiques
Característiqes
La desigualtat jurídica segons l’origen, estava determinat
pels Privilegis, dels quals gaudien noblesa i clergat
L’escassa mobilitat social. A la noblesa i l’església
s’accedia per l’origen familiar i no per riquesa

7. CaracterístiquesCaracterístiques

I) LaI) La desigualtat jurídicadesigualtat jurídica era unera un privilegi d`origenprivilegi d`origen del qualdel qual
gaudien la noblesa i el clergat.gaudien la noblesa i el clergat.
 Per exemplePer exemple: *no pagaven impostos directes; *monopolitzaven les altes: *no pagaven impostos directes; *monopolitzaven les altes
magistratures en la Cort; *posseïen terres, moltes d`ellesmagistratures en la Cort; *posseïen terres, moltes d`elles
immobilitzades.immobilitzades.
 LaLa noblesa, així, podia vincular/immobilitzarnoblesa, així, podia vincular/immobilitzar una part/tot el seuuna part/tot el seu
patrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendrepatrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendre (víncles(víncles) i) i
transmetia tots els seus béns al fill major (transmetia tots els seus béns al fill major (mayorazgo o heretatgemayorazgo o heretatge).).
L`L`Església posseïa terres immobilitzadesEsglésia posseïa terres immobilitzades o eno en mans mortesmans mortes, que en, que en
principi no es podien comprar i vendre.principi no es podien comprar i vendre.

8. **A més, nobles iA més, nobles i ordresordres religioses,religioses, eren senyorseren senyors
feudals i com a tals cobraven rendes a tots elsfeudals i com a tals cobraven rendes a tots els
habitants d`un territori en espècie o en diners .habitants d`un territori en espècie o en diners .
*L`Església, d’altra banda, cobrava el*L`Església, d’altra banda, cobrava el delme (diezmodelme (diezmo))
o 1/10 part de la collita que tots els habitants del pobleo 1/10 part de la collita que tots els habitants del poble
havien d`entregar pel manteniment de la poblacióhavien d`entregar pel manteniment de la població
eclesiástica.eclesiástica.

9. CaracterístiquesCaracterístiques
 II) LII) L`escasa mobilitat social`escasa mobilitat social. A la noblesa i els alts. A la noblesa i els alts
càrrecs de l`Església s`accedia per lcàrrecs de l`Església s`accedia per l`origen`origen familiar,familiar,
per naixementper naixement i no per riquesai no per riquesa, encara que al llarg dels, encara que al llarg dels
segles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquidasegles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquida
compraven títols i immobilitzaven els seus béns.compraven títols i immobilitzaven els seus béns.
 En conclusió, una minoria, el 10% de la població,En conclusió, una minoria, el 10% de la població,
esdevenia el grup dirigent de la societat en funció d`unesdevenia el grup dirigent de la societat en funció d`un
grapat de privilegis on es barrejava l`autoritat política i elgrapat de privilegis on es barrejava l`autoritat política i el
poder econòmic (De l’autoritat se`n deduexen un grapat depoder econòmic (De l’autoritat se`n deduexen un grapat de
beneficis econòmicsbeneficis econòmics

10. Els estamentsEls estaments..
 Divisió teòrica en tresDivisió teòrica en tres
ordres o estaments:ordres o estaments:
 Clergat.Clergat.
 Noblesa.Noblesa.
 Tercer Estat.Tercer Estat.
 Divisió real en dosDivisió real en dos
classes socials:classes socials:
 Privilegiats.Privilegiats.
 No privilegiats.No privilegiats.

12. ElsEls privilegiats.privilegiats.
 Gaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (perGaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (per
tant segons origen)tant segons origen)
 Composició: noblesa i clergat.Composició: noblesa i clergat.
 La noblesaLa noblesa::
 Eren el 2-3% de la població.Eren el 2-3% de la població.
 Riquesa procedent de les seues propietats territorials i elsRiquesa procedent de les seues propietats territorials i els
seus privilegis.seus privilegis. la noblesa no pagava impostos directesla noblesa no pagava impostos directes
(sobre la propietat);(sobre la propietat);
 * podia immobilitzar una bona part del seu* podia immobilitzar una bona part del seu
patrimoni;patrimoni;
 *només podia ser jutjada per tribunals*només podia ser jutjada per tribunals
especials i tenien senyories.;especials i tenien senyories.;
 *accès a les principals magistratures de l’Estat
 Diferències internes segons títol i procedència. (noblesa deDiferències internes segons títol i procedència. (noblesa de
Cort, d’origen burgés i rural)Cort, d’origen burgés i rural)

13. El clergat:El clergat:
•Eren menys de l’1% de la població.Eren menys de l’1% de la població.
•Es dividia en:Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els altsAlt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts
càrrecs.càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
•L’Església posseïa terres (senyorius) i llauradorsL’Església posseïa terres (senyorius) i llauradors
que les treballaven.que les treballaven.
•NoNo pagava impostos i cobrava el delme.pagava impostos i cobrava el delme.
•A més, esdevenia un pilar fonamental de l’AnticA més, esdevenia un pilar fonamental de l’Antic
Règim pel control de la moral i de l’opinió queRègim pel control de la moral i de l’opinió que
realitzava a través de la Inquisició, tribunalrealitzava a través de la Inquisició, tribunal
eclesiàstic que perseguia els delictes d’opinió, laeclesiàstic que perseguia els delictes d’opinió, la
bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc.bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc.
•Per últim, organitzava la caritat al pobre a través dePer últim, organitzava la caritat al pobre a través de

14. Els no privilegiatsEls no privilegiats..
 Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població.Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població.
 Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.
 La burgesiaLa burgesia::
 Havia crescut de forma notable des de l’eixida de la crisi del segle XIV.
 Les seues fonts eren el crèdit, el comerç, la terra, la compra-venda de
càrrecs urbans i algunes professions com ara les lleis (notaris,
advocats, etc).
 En altres casos, s’havia pogut integrar en l’administració de l’Estat a
partir dels seus coneixements (burocràcia). En Espanya, la burgesia
creixia lentament i es localitzava en Catalunya, i algunes zones del
Mediterrani així com les grans ciutats. Tenia menys pes a Castella o
Andalusia.

16. Classes populars urbanesClasses populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males: treballadors urbans que vivien en males
condicionscondicions ..
El camperolat:El camperolat:
Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.
Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfsDiferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs
La pagesia (llauradors) era la majoria de la població,La pagesia (llauradors) era la majoria de la població, peròperò
convendria diferenciar una gran massa de petits i mitjansconvendria diferenciar una gran massa de petits i mitjans
propietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunespropietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunes
regions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), delsregions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), dels
arrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) iarrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) i
propietaris que orientaven el treball de la terra al mercat ipropietaris que orientaven el treball de la terra al mercat i
utilitzaven mà d’obra assalariada.utilitzaven mà d’obra assalariada.

17. Els artesansEls artesans, treballaven als, treballaven als tallers gremialstallers gremials..
Els gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacionsEls gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacions
d`artesans d`un mateix ofici que controlaven lad`artesans d`un mateix ofici que controlaven la
producció d`un producte. Tanmateix elproducció d`un producte. Tanmateix el
monopoli gremial es veia afectat per lamonopoli gremial es veia afectat per la
competència de les primeres fàbriques, lescompetència de les primeres fàbriques, les
manufactures rurals i el contraban.manufactures rurals i el contraban.

18. Ordenances gremialsOrdenances gremials

19. L’economia de subsistènciaL’economia de subsistència
 La poblacióLa població
 L’agriculturaL’agricultura
 L’artesanaL’artesana
 El comerçEl comerç

20. Una població estancadaUna població estancada..
 Escàs creixement demogràficEscàs creixement demogràfic
 El creixement de la població (natalitat i mortalitat elevades, alEl creixement de la població (natalitat i mortalitat elevades, al
voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrícola.voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrícola.
 Causes:Causes:
 *Les malalties catastròfiques*Les malalties catastròfiques;;
 **les circumstàncies meterológiques adverses,les circumstàncies meterológiques adverses,
 *les guerres i altres calamitats determinaven la fam*les guerres i altres calamitats determinaven la fam i un ascensi un ascens
de la mortalitat que superava la natalitat.de la mortalitat que superava la natalitat.
 Només el treball de més terres facilitava el creixement de laNomés el treball de més terres facilitava el creixement de la
producció i per tant de la població.producció i per tant de la població.

L’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anysL’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anys..
 Sols en el nord d’Europa i algunes zones del MediterraniSols en el nord d’Europa i algunes zones del Mediterrani
(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el
mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.

21. Segons la major part dels indicis , la població
espanyola va créixer al llarg del segle
XVIII ,passant de 7,5/8 a 10/11 milions

22. 2.- Economia de subsistència2.- Economia de subsistència
 Predomini de l’agricultura. (Principal fontPredomini de l’agricultura. (Principal font
de riquesa)de riquesa)
 Economia d’autoconsum (comerç escàs).Economia d’autoconsum (comerç escàs).
 Els privilegiats (noblesa i clergat)Els privilegiats (noblesa i clergat)
posseixen quasi tota la terra.posseixen quasi tota la terra.
 Des del segle XVI: desenvolupament delDes del segle XVI: desenvolupament del
comerç i les finances (apertura comerçcomerç i les finances (apertura comerç
mundial) → creixement de l’artesania.mundial) → creixement de l’artesania.

23. L’agriculturaL’agricultura
 Es tractava d`una activitat moltEs tractava d`una activitat molt
endarrerida, primitiva (bàsicamentendarrerida, primitiva (bàsicament
manual) i amb una productivitat moltmanual) i amb una productivitat molt
baixa.baixa.
 Predominava una agricultura dePredominava una agricultura de
subsistència, dedicada al policonreu,subsistència, dedicada al policonreu,
bàsicament ceralícola, sobretot a la Meseta.bàsicament ceralícola, sobretot a la Meseta.
 L`L`especialització estava molt localitzada enespecialització estava molt localitzada en
algunes regionsalgunes regions de lade la Mediterrània iMediterrània i elel
comerç era escàs.comerç era escàs.

24.  Periòdicament es produïenPeriòdicament es produïen crisi decrisi de
subsistènciasubsistència: períodes de mancança dels: períodes de mancança dels
productes bàsics, ( blat), ja fora perproductes bàsics, ( blat), ja fora per
circumstàncies meterològiques, per lescircumstàncies meterològiques, per les
guerres, o l`impacte de malaltiesguerres, o l`impacte de malalties
catastròfiques, com ara la pesta (que al seglecatastròfiques, com ara la pesta (que al segle
XVIII retrocedia a tot Europa).XVIII retrocedia a tot Europa).
 Aquestes crisi periòdiques generaven fam,Aquestes crisi periòdiques generaven fam,
desnutrició, un augment de la mortalitat de ladesnutrició, un augment de la mortalitat de la
població i un increment dels preus.població i un increment dels preus.

25. Un exemple de les crisi de subsistènciesUn exemple de les crisi de subsistències

27. La propietat de la terraLa propietat de la terra
 La majorLa major part de les terres estavenpart de les terres estaven
immobilitzades i no es podia disposarimmobilitzades i no es podia disposar
lliurement d`elles. Destacaven, sobretot,lliurement d`elles. Destacaven, sobretot, elsels
privilegis de nobles i l`Esglésiaprivilegis de nobles i l`Església com aracom ara
 Mayorazgo/HeretatgeMayorazgo/Heretatge
 VínclesVíncles
 Mans mortesMans mortes

28. La propietat (II)La propietat (II)
 El conjunt de terres en mans d`un senyor, noble/El conjunt de terres en mans d`un senyor, noble/
eclesiàstic, rebia el nom deeclesiàstic, rebia el nom de senyoriasenyoria, que constava, que constava
de:de:
 **la reserva senyorial, que el noble explotavala reserva senyorial, que el noble explotava
directament i on es localitzava la seua residència,directament i on es localitzava la seua residència,
el molí, la forja, etc. Si el llaurador volia utilitzar-el molí, la forja, etc. Si el llaurador volia utilitzar-
los havia de pagar una quantitatlos havia de pagar una quantitat (normalment en(normalment en
diners).diners).
 La resta del territori estava dividit en *parcel.les oLa resta del territori estava dividit en *parcel.les o
masos, que el senyor cedia en arrendament amasos, que el senyor cedia en arrendament a
llauradors a canvi del pagament de diferentsllauradors a canvi del pagament de diferents
rendes, tant en diners, com en espècierendes, tant en diners, com en espècie. (Rendes. (Rendes
territorials)territorials)

29.  Per últim, a més, els privilegiats podienPer últim, a més, els privilegiats podien
cobrar rendes als habitants d’un territoricobrar rendes als habitants d’un territori
del qual eren jutges/senyors. Es tractava dedel qual eren jutges/senyors. Es tractava de
multes de justicia, drets de pas i circulaciómultes de justicia, drets de pas i circulació
com ara l´ús del forn, el molí, etc (rendescom ara l´ús del forn, el molí, etc (rendes
jurisdiccionals)jurisdiccionals) ..

32. La propietat de la terra (III)La propietat de la terra (III)
 * A més convé recordar altres situacions* A més convé recordar altres situacions
 :e:els béns de propisls béns de propis (municipals i en teoria sols(municipals i en teoria sols
se cedien en arrendament) ise cedien en arrendament) i
 comunalscomunals (de la comunitat rural s`utlitzaven(de la comunitat rural s`utlitzaven
com a sustent per a determinades èpoques) (Encom a sustent per a determinades èpoques) (En
teoria no es podien vendre)teoria no es podien vendre)

33. La propietat de la terra (IV)La propietat de la terra (IV)
 Altres situacions:Altres situacions: *A València, Catalunya,*A València, Catalunya,
Galícia, Astúries (emfiteusi i forosGalícia, Astúries (emfiteusi i foros ))
 També cal considerar el patrimoni reial i elsTambé cal considerar el patrimoni reial i els
propietaris lliures.propietaris lliures.

34. L’artesanatL’artesanat
 L`artesanat.L`artesanat.
 A banda de l`agricultura, el comerç nacional iA banda de l`agricultura, el comerç nacional i
internacional s`havia desenvolupat dins delinternacional s`havia desenvolupat dins del
context de creixement del segle XVIII (veuremcontext de creixement del segle XVIII (veurem
més endavant) i l`artesanat cada cop tenia mésmés endavant) i l`artesanat cada cop tenia més
dificultats davant les manufactures (rurals) idificultats davant les manufactures (rurals) i
les naixents indústries.les naixents indústries.

35. Comerç interior i comerç colonialComerç interior i comerç colonial..
 Comerç interior limitat a les fires i mercats. EnComerç interior limitat a les fires i mercats. En
Catalunya i Mediterrani, creixia més ràpid.Catalunya i Mediterrani, creixia més ràpid.
 Noves rutes marítimes (segle XVI)Noves rutes marítimes (segle XVI) →→
creixement del comerç colonial → acumulaciócreixement del comerç colonial → acumulació
de capital, nous mercats i matèries primeres.de capital, nous mercats i matèries primeres.
 Enriquiment de la burgesia comercial iEnriquiment de la burgesia comercial i
financera (creixement de les finances).financera (creixement de les finances).

36. 3.- La monarquia absoluta3.- La monarquia absoluta
 El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. (per
això se’n parla de Rei per la Gràcia de Déu)
Poders reials:
 *nomenament de ministres i autoritats principals;
 *capacitat legislativa;
 *era la principal autoritat judicial;
 *tenia capacitat per a recaptar impostos permanents als habitants del regne
(per això es parlava d’impostos nacionals) ;
 *podia organitzar un exèrcit (permanent), finançat amb aquestos impostos;
 *formava una burocràcia o un primer aparell administratiu encarregat de
recaptar els impostos i aplicar les lleis.
.
 Límits teòrics del poder reial:
 La llei divina.
 El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
 Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
 Els privilegis dels nobles i el clero.

40. Carles III Carles IV
Els Borbons són l’exemple espanyolEls Borbons són l’exemple espanyol
de l’absolutisme monàrquic.de l’absolutisme monàrquic.

41. L’Antic Règim . Conclusió
conceptes
L’Antic Règim
Privilegiats
Noblesa i clergat
No privilegiats
Burgesia i les classes mitjanes
Classes baixes
Privilegiats
Noblesa i clergat
No privilegiats
Burgesia i les classes mitjanes
Classes baixes
- Concentració de poder en el rei
- Origen diví
- Concentració de poder en el rei
- Origen diví
Noblesa
Propietat terra
Poder econòmic
Poder polític
Noblesa
Propietat terra
Poder econòmic
Poder polític
Règim senyorial
Societat estamental
Monarquia absolutista
2

42. 4.-4.- La Il·lustracióLa Il·lustració..
 Ideologia crítica amb l’Antic RègimIdeologia crítica amb l’Antic Règim
 Precedents:Precedents:
 Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.
 Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal iLocke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i
drets bàsics individuals.drets bàsics individuals.
 Racionalisme i fe absoluta en la raó que porta a una societatRacionalisme i fe absoluta en la raó que porta a una societat
millor. Confiança en l’educació i la ciència (atac al teocentrismemillor. Confiança en l’educació i la ciència (atac al teocentrisme
i la religió).i la religió).

43. La Il.lustració (II)La Il.lustració (II)
 Proposa un nou model polític i social basat enProposa un nou model polític i social basat en
la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme,la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme,
posant les bases del liberalisme (igualtat civilposant les bases del liberalisme (igualtat civil
o legal).o legal).
 Montesquieu: divisió de poders.Montesquieu: divisió de poders.
 Rousseau: sobirania nacional, llibertat iRousseau: sobirania nacional, llibertat i
igualtat.igualtat.
 Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.

46. Sobirania NacionalSobirania Nacional
Divisió de podersDivisió de poders
ConstitucióConstitució
SufragiSufragi
Igualtat civilIgualtat civil
Alguns termes polítics difosos per la Il.lustració. S’explicaràn enAlguns termes polítics difosos per la Il.lustració. S’explicaràn en
temes següents.temes següents.

47. Conclusió sobre la Il·lustració
conceptes
Liberalisme
Montesquieu, Rousseau...
Constitució
Drets i deures
dels ciutadans
Drets i deures
dels ciutadans
SobiraniaSobirania Divisió de podersDivisió de poders
Assemblea Nacional
Lliures i iguals
Eleccions
Es caracteritza per elaborar una
Aquesta determina
Fa els ciutadans
El poder del poble
es manifesta en
Legislatiu Judicial Executiu
Crea les lleis
Montesquieu VoltaireRousseau
3
Per constituir una

48. El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat..
 ““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”.
 Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria),Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria),
Caterina (Rússia), Carles III.Caterina (Rússia), Carles III.
 Què fan?: centralisme, reformes administratives, fomentQuè fan?: centralisme, reformes administratives, foment
de l’educació i millores econòmiques (agricultura,de l’educació i millores econòmiques (agricultura,
indústria i comerç).indústria i comerç).
 Límits: reformes econòmiques, però no socials iLímits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fonspolítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.→ caiguda de l’Antic Règim.