Power point sobre la xerrada divulgativa de trastorns d'aprenentatge que es va portar a terme a l'Escola Acadèmia Apiària per part de les doctores Marta Massagué i Maria Garau, neuropsicòlogues de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.

1. Per què em costa tant
aprendre?
Marta Massagué Codina
Maria Garau Rolandi
E.A. Apiaria
23-12-1013

2. Per què em costa tant aprendre?
Què són els TA?
Com es diagnostiquen?
Com ha de ser la intervenció?
Trastorns més freqüents:
Dislèxia
TDAH
Discalcúlia
TEL
TANV

3. Per què em costa tant aprendre?
(causes de baix rendiment escolar)
RETARD MENTAL 2 - 3 %
MALALTIES CRÒNIQUES 5%
TRASTORNS EMOCIONALS 5 - 10 %
TRASTORNS DE L’APRENENTATGE (TA) 10 -15 %
En una aula de 30 alumnes hi ha entre 1 i 5 nens amb TA
Gandul
Bloqueig
emocional Immadur
Mal educat

4. Què són els TA ?
- Dificultat específica en una àrea acadèmica (lectura,
matemàtiques, expressió escrita, educació plàstica,...).
- No s’explica per un dèficit cognitiu, sensorial, problema
emocional ni per un dèficit motor.
- La dificultat experimentada interfereix en les seves
adquisicions acadèmiques
- La progressió acadèmica del nen sol estar per sota del que
s’espera per un nen de la seva edat, nivell educatiu i
d’intel·ligència.
- Té un origen neurobiològic.
- La càrrega genètica és important.

5. Què són els TA?
1992 S. Shaywitz i cols.
«Les habilitats cognitives es distribueixen segons un contínuum»
És «normal» que hi hagi graus.
No són una invenció
Tots tenim punts forts i punts dèbils

6. Trastorns de
l’Aprenentatge
Tontos
No ha llegit
prou a casa
Ganduls
Podria fer
més
Bloqueig
emocional
Immadurs
No
s’esforcen
Maldestres
Per què em costa tant aprendre?

7. Com es diagnostiquen?
- El diagnòstic és clínic. No sempre existeix cap prova ni
test específic
- Historia clínica: gran valor diagnòstic
- No hi ha cap prova complementària que sigui necessària
fer (RM, TAC...)
- Valoració funcions cognitives per objectivar i interpretar
Què són els TA?

8. EXPLORACIÓ
NEUROPSICO-
LÒGICA
RENDIMENT
COGNITIU
GLOBAL
MEMÒRIA
FUNCIONS
LINGÜÍSTIQUES
VISOPERCEPCIÓ
VISOESPAIAL,
VISOCONSTRUC-
CIÓ
FUNCIONS
EXECUTIVES/
ATENCIÓ
CONDUCTA
HABILITATS
ACADÈMIQUES

9. Què són els TA?
Intervenció
Basada en l’evidència científica

10. TRACTAMENTS NO VALIDATS / SENSE BASE CIENTÍFICA:
 Teràpies auditives: integració auditiva, Tomatis,...
 Entrenament visual : optomètric, Lents de colors...
 Entrenament motriu: vestíbul-cerebel·lós, patrons de
moviment, lateralitat, coordinació...
 Tractaments dietètics: vitamines, sucres...
Manca d’estudis rigorosos per demostrar l'eficàcia i/o
estudis científics han mostrat manca d’eficàcia.
Recomanats per TA, TEA, TDAH, migranyes, depressió,...
 Cost econòmic.
 Falses expectatives
 No iniciar tractament adequat

11. Intervenció
Nen Escola Familia
Què són els TA?
Punt de partida: psicoeducació

12. Això és el que li estem demanant al nostre
alumne quan el tractem igual que els altres.
Us imagineu com se sent?
Què són els TA?
Què necessita? En una aula
hi ha de 1- 5
nens

13. No és el mateix
IGUALTAT que JUSTICIA
Intervenció a nivell escolar:

14. Dislèxia
(Trastorn específic de la lecto-
escriptura)

15. Definició
 Trastorn de base neurològica que condiciona
una dificultat “inesperada” per a
l’aprenentatge de la lectoescriptura.
Inesperada:
- escolarització normal
- intel·ligència normal
- no dèficits sensorials
- no trastorns conductuals greus
Dislèxia

16. Dislèxia
 És el trastorn específic de l’aprenentatge més
freqüent i millor estudiat.
 Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar als
EEUU. (Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning Disabilities. Learning Disabilities: a
report to the US Congress. 1987)
 Afecta per igual a ambdós sexes.
(Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003; Siegel 2005; Siegel 2010)
0
2
4
6
8
10
12
14
investigac colegio
Niños
Niñas

17. • Estadi logogràfic
• Consciencia fonològica
• Correspondència F-G
[k][a][z][∂]
Procés lector normal
 Model de doble ruta: La ruta fonològica i la ruta
lèxica.
 Estadis previs
[k] C
Dislèxia

18. Gir angular
Àrea
primària
visual
significat
Fascícle arquejat
[k][a][z][∂]
[kàz∂]
RUTA FONOLÓGICA

19. Ruta fonológica
 Primers estadis de l'aprenentatge lector
 Adults en paraules poc freqüents
 Lenta i costosa
 Requereix l’habilitat de segmentar sons:
CF
Dislèxia

20. Gir angular
Àrea
primària
visual
significat
Fascícle arquejat
Representació
ortogràfica de la
paraula
RUTA LÈXICA

21. Ruta lèxica
• Lectures «en diagonal»
• Adquisició de la ortografia (procés
«passiu»).
• Ràpida i funcional
Dislèxia

22. Ruta fonològica:.
Teglo ul atidro de una orvenradla itnlsia, no ibmotra el adsen en
el que las ateirs epsen ermiats, al uizna lsoa ipormtnate es que la
corirea y la etliba ateir esgen espritos en la pisoclon corcreta. El
roste paudin estor teatolmntia mal y nua posdar lorele sin
boprelams. Esto es puquer no lemoes cada ateir por si masim
prao la lalapra es un doto.
Ruta lèxica:
Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el
odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate
es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion
cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas
lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si
msima preo la paalbra es un tdoo.
Dislèxia

23. Què succeeix en el cervell
dislèxic?
 Lectura poc
fluida:
Fonemàtica,
lenta, Costosa
 Difícil adquisició
de la ortografia
 Altres: SVA,
accés lèxic
freqüent
Dislèxia

24. A l’educació infantil:
 Dificultats en:
• Consciència fonològica
• Possibles errors fonològics en el llenguatge
expressiu
• Denominació: colors, formes…
• Aprendre’s seqüències: dies de la setmana
• Aprendre’s les lletres
Scand J Psychol. 2009 Feb;50(1):79-91. Epub 2008 Sep 22.
Brain activation on pre-reading tasks reveals at-risk status for dyslexia in 6-year-old
children.
Specht K, Hugdahl K, Ofte S, Nygård M, Bjørnerud A, Plante E, Helland T.
Dislèxia

25. A la primària:
 Dificultats en:
• L’adquisició de la lectura:
• Mecànica lectora amb errors
• Comprensió lectora preservada
• Escriptura:
• Errades ortogràfiques: naturals i arbitràries
• Estructura redactat
• Signes de puntuació
• Altres:
• Seqüències verbals automàtiques: abecedari
Dislèxia

26. A la secundària:
 Dificultats en:
◦ Lectura:
◦ Velocitat lectora (amb bona precisió)
◦ Possible repercussió en la comprensió lectora
◦ Escriptura
◦ Ortografia arbitrària
◦ Ús dels signes de puntuació
◦ Altres
◦ Lèxic: evocació paraules
◦ Seqüències verbals automàtiques: taules
Dislèxia

27. D’Adults
 No solen ser lectors
 Fan moltes errades ortogràfiques
 Vida «normal»
 Simptomatologia afectiva
Dislèxia

28. Mites i conceptes erronis
• Problemes de lateralitat creuada
• Trastorns de la motricitat ocular
• Trastorns visuoespaials/visoperceptius :
confusió dreta /esquerra
• Escriptura en mirall, inversions de lletres i
síl·labes.
• Dèficit maduratiu
Dislèxia

29. “Neural deficits in children with dyslexia ameliorated by behavioral
remediation: evidence from functional MRI.” E Temple et al. Proc Natl
Acad Sci USA 2003 100 (5), 2860.
Estudis coincideixen en donar instruccions per millorar la
consciència fonològica en etapes inicials.
Dislèxia
Intervenció en el nen

30. 5 7 9 11 13 15 17 19
P-5 1º 3º 5º 1oESO 3ºESO 1ºBatx
Tractem el
dèficit
específic de
L-E
Busquem
estratègies per a
compensar el
dèficit
PERÍODE CRÍTIC
Intervenció en el nen

31. Intervenció a l’escola
Dissenyar el més adequat per minimitzar
l’ impacte de la dislèxia
• Donar més temps. Reduir copies o
volum de feina.
• No penalitzar la ortografia.
• Tenir en compte que la via escrita no els
és fàcil.
• Vigilar comentaris i AE
Dislèxia

32. ESFORÇ
RESULTATS
Nens lectors normals
Nens dislèxics
Dislèxia

33. O Comprendre el diagnòstic.
O Explicar-li-ho.
O Tenir paciència. No serà ràpid ni fàcil.
O Buscar el punt just entre exigir i sobreprotegir.
Dislèxia
Intervenció a casa: A casa què hem de fer?

34. • Evitar centrar-nos només en el dèficit
• Buscar punts forts
• Vigilar l’ansietat
• Ser-hi: Recolzament emocional
• Evitar comparar
O Aprendre a conviure amb la dislèxia.
O A nivell acadèmic: Fomentar el gust per la lectura
O Tenir en compte aspectes relacionats amb l’autoestima
Dislèxia

35. NEN/ ADOLESCENT
Psicoeducació
Reeducació
PARES
Psicoeducació
«Fer de pares»
PROFESSORS
Psicoeducació
Adeqüacions escolars

36. TDAH
Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat

37. Definició
 És un trastorn del neurodesenvolupament d’origen genètic
que afecta al comportament del nen. Presenta dificultats
per:
 Mantenir l’atenció i la concentració durant les seves
accions (inatenció),
 Regular el seu nivell d’activitat mental i motriu
(hiperactivitat)
 i per inhibir o frenar els seus impulsos (impulsivitat).
 És crònic i permanent i no es pot atribuir a cap altra
afectació neurològica ni emocional.
 La seva freqüència i severitat és major que el típicament
observat en els nens de la seva edat.
 Es dóna en més d’un ambient i situacions, però diferent
segons l’edat.

38. Característiques
 PREVALENÇA
5-10% de la població presenten TDAH. Aparentment
afecta en més grau a la població masculina.
 DIAGNÒSTIC
Clínic.
Els criteris diagnòstics més utilitzats son els del Manual
Diagnòstic de l’Academia Amercana de Psiquitria en la
versió DSM-IV i ara DSM-V.
 DIFICULTATS ACADÈMIQUES en tasques de:
Lectura
Escriptura
Càlcul i matemàtiques

39. DSM-IV

6 o més dels següents simptomes han estat presents al menys
durant 6 mesos i estan afectant al seu nivell de
desenvolupament:
 INATENCIÓ
Falla en l’atenció dels petits detalls
Té dificultats en mantenir l’atenció en les activitats
Sembla no escoltar quan se li parla directament
No segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars
(no per negativisme)
Té dificultat per organitzar les seves tasques
Evita tasques que requereixen esforç mental sostingut
(escolars o domèstiques)
Perd coses sovint
Es distreu fàcilment davant d’estímuls externs
Es descuidat en les tasques diàries

40. 6 o més dels següents simptomes han estat presents al
menys durant 6 mesos i estan afectant al seu nivell de
desenvolupament:
 HIPERACTIVITAT
Mou en excés mans i peu, no para quiet en el seu seient
Deixa el seient quan s’espera que estigui assegut
Sol corre en situacions que no es apropiat (en adolescents:
sentiments subjectiu d’inquietud)
“Està en marxa” o sol actuar com si tingués motor
Té dificultats per jugar tranquil
Parla excessivament
 IMPULSIVITAT
Respon de forma precipitada les preguntes abans d’acabar
de formular-les
Té dificultat per esperar els torns de paraula
Interromp o despista sovint als altres

41. QUINS SÓN ELS
SIMPTOMES?

42. TDAH
Simptomatologia
INATENCIÓ
IMPULSIVITAT
HIPERACTIVITAT

43. SIMPTOMATOLOGIA
 Cada nen amb TDAH és diferent:

44. Tipus
HIPERACTIU-
IMPULSIU
- Diagnòstic precoç
- Predomina en
nens i de
temprana edat.
- «Actuen sense
pensar »
Impulsivitat
- «com si tinguessin
un motor»
Hiperactivitat
INATENT
- Pasan esapercebuts
- «Estan als nuvols «
- «Son ganduls per
estudiar»
- Dificultat per
mantenir atenció en
tasques avorrides
- Fluctuants en
rendiment
COMBINAT
- evolució del
tipus
hiperactiu-
impulsiu

45. EVOLUCIÓ DE LA
SIMPTOMATOLOGIA
0
1
2
3
4
5
0-10
anys
10-20
anys
20-30
anys
més de
30 anys
Hiperactivita
t motriu
Impulsivitat
inatenció
- Hiperactivitat
- Impulsivitat
- inatenció

46. Tipus
HIPERACTIU-
IMPULSIU
- Diagnòstic precoç
- Predomina en
nens, més que en
nenes i de
temprana edat.
- «actuen sense
pensar
Impulsivitat
- com si tinguesin
un motor»
Hiperactivitat
INATENT
- Pasan esapercebuts
- «Estan als nuvols «
- «Son ganduls per
estudiar»
- Dificultat per
mantenir atenció en
tasques avorrides
- Fluctuants en
rendiment
COMBINAT
- evolució del
tipus
hiperactiu-
impulsiu
INATENCIÓ

47. Model anatòmic-funcional

48. Per què és tan important
l’atenció?
INFORMACIÓ
A
T
E
N
C
I
Ó

49. COM I ON HEM
D’INTERVENIR?

50. NEN/ ADOLESCENT
Psicoeducació
Medicació
Reeducació: intervenció psicopedagògica
PARES
Psicoeducació
Entrenament en maneig de conducta
PROFESSORS
Psicoeducació
Maneig conductual a la clase
Adeqüacions escolars

51. Com actúa el farmac?
- Metilfenidat
- Dopamina
- Recaptació

52. ESFORÇ
RESULTATS
Per valorar medicació...

53. A casa…
Crear rutines: horaris, hàbits…
Potenciar el reforç positiu i no el càstig:
economia de fitxes, contractes
conductuals…
Per instaurar una conducta que volem
que es repeteixi: REFORÇ POSITIU
Per eliminar una conducta que no
volem que es repeteixi: EXTINCIÓ
Recompenses i càstigs immediats.
Perd efecte si és
a llarg termini
El nen a de
saber la
conseqüència a
la seva conducta

54. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
14.30
15.30
Dinar Dinar
15.30
17.00
UTAE Descans
17.00
18.00
Deures/
estudi
Descans Deures/es
tudi
Descans Planificar
cap de
setmana
18.00
18.30
Descans/
treure a la
Kira
Deures/
estudi
Descans/
treure a la
Kira
Deures/
estudi
18.30
19.30
Deures/
estudi
deures
kira
Deures/
estudi
deures
kira
19.30
20.30
Descans/
higiene
personal
Descans/
higiene
personal
Descans/
higiene
personal
Descans/
higiene
personal
20.30
22.30
Sopar i
dormir
Sopar i
dormir
Sopar i
dormir
Sopar i
dormir

56.  Yo ---------------- me comprometo a:
◦ Planificar deberes los viernes después de inglés (siguiendo los
pasos)
◦ Cumplir el horario del sábado
◦ Cumplir el horario del domingo
Siempre que cumpla con el compromiso, tendré derecho a:
Jugar al Dofus mínimo una hora, has que mis padres me lo pidan.
Quedar con los amigos/ primos
En el caso de no cumplir con el horario, mis padres no me dejarán:
Jugar al Dofus mínimo una hora, has que mis padres me lo pidan.
Quedar con los amigos/ primos
En caso de cumplir con mis compromisos durante todo el mes, mis padres me
comprarán un comic.
Firmado:
------ --------

57. Quan ens dirigim al nen…
 Assegurar-nos de que el nen ens està escoltant:
posar-nos a la seva altura, contacte físic…
 Verbalitzar només una norma mirant-lo als ulls
 Assegurar-nos de que té clar el que volem d’ell
 Explicar amb claredat les conseqüències de complir
i no complir la norma
 Que el nen escolli i s’atengui a les conseqüències
Albert, ara has de
ficar les joguines al
calaix. Si ho fas,
desprès podrem sortir
al parc. Què hem de
fer ara?

58. A l’escola…
 Ajuda individualitzada.
 Supervisant constantment.
 Proporcionant instruccions clares.
 Establint objectius clars i a curt termini.
 No penalitzant ortografia i/o la lletra i/o presentació
si s’ha esforçat.
 Assegurant-nos que comprèn les consignes i
enunciats.
 No penalitzant els errors per oblits i/o atenció.
 Fraccionar les tasques.
 1ª fila, companys tranquils, lluny de distractors.
 Reforç positiu del bon comportament.
 Recompensant la intenció, NO la perfecció.

59. Discalculia
(Trastorn espeficic del càlcul)

60. Trastorn de base neurobiològica i
probablement genètica que mostra una
dificultat específica per l’aprenentatge
de l’aritmètica, a pesar de tenir una
intelifencia i una escolaritat normal.
Les manifestacions clíniques canvien
segons l’edat:
Educació infantil:
- No entenen el
concepte
«mes/menys
que»
- Els costa el
conteig fins 10
Educació primària:
- Concepte
quantitat
- Aritmètica bàsica
- Conteig
ESO:
- No tenen un bon
ús del número en
el seu dia a dia
- No automatització
dels fets numèrics
- Errors en càlculs
senzills

61. A casa…
Treballar amb material visual
Esmicolar les tasques
(autoinstruccions)
Buscar estratègies per compensar
AVDs (el canvi en la botiga…)
Acompanyar en les tasques escolars
Evitar posar-lo en evidencia
Fer-lo entendre que no és “tonto”
Potenciar els seus punts forts

62. TEL
(Trastorn específic del llenguatge)

63.  Trastorn del neurodesenvolupament que
afecta a les àrees implicades en el
llenguatge.
 La simptomatologia dependrà de la
dimensió del llenguatge afectada
Fonologia
Omissions/substitucions
fonemes
Dificultats en la
programació fonològica.
(quiet tiet)
Morfosintaxis:
Comprensió d’oracions
Categories gramaticals
Sintaxis
Concordança dintre de
l’oració. (Ahir vaig venir
amb cotxes)
Pragmàtica
Dificultats amb els usos
del llenguatge (ironies,
bromes, dobles sentits…)
Comentaris
estereotipats
Semàntica:
Vocabulari pobre
Accés al lèxic
Baixa comprensió
semàntica
Neologismes

64. Classificació dels TEL (Rapin i
Allen 1983)
Afectació en l’expressió del llenguatge
Dispràxia verbal
T. de la programació fonològica
 Afectació en la comprensió i expressió
T. fonològic/sintàctic
Agnòsia auditiva/verbal o sordesa verbal
 Afectació en el procesament central del
llenguatge
 T. Lèxic-sintàctic
 T.semàntic-pragmàtic

65. A casa…
 Animar al nen a que s’expressi.
 Potenciar el llenguatge verbal i disminuir el
llenguatge no verbal.
 Donar-li temps a que s’expressi.
 Controlar l’ansietat i no donar mostres de desànim.
 No posar-lo en evidència (això no és diu així, diga-
ho bé…) ni forçar-lo a demostrar davant d’una altra
persona (diga-li a la tieta…ja veuràs què bé que ho
diu..)
 Cal donar idees, suggerir alternatives, a les seves
expressions.
 Jugar a jocs de taula on el nen a de competir i crear
petites converses.
 En definitiva, ajudar-lo a que es senti més segur en
el llenguatge.

66. TANV
(Trastorn de l’aprenentatge no
verbal)

67.  Trastorn del neurodesenvolupament que
presenta una disfunció en l’hemisferi
dret.
Hemisferi Dret
 Estímuls no
verbals
 Visoespaialitat
 Raonament
matemàtic
 Percepció de
les emocions
 Pragmàtica del
llenguatge
Hemisferi
Esquerra
 Percepció
verbal
 Anàlisi dels
detalls
 Producció
del
llenguatge

68. EXPLORACIÓ
NEUROPSICO-
LÒGICA
RENDIMENT
COGNITIU
GLOBAL
MEMÒRIA
FUNCIONS
LINGÜÍSTIQUES
VISOPERCEPCIÓ
VISOESPAIAL,
VISOCONSTRUCC
IÓ
FUNCIONS
EXECUTIVES/
ATENCIÓ
CONDUCTA
HABILITATS
ACADÈMIQUES

69. EXPLORACIÓ
NEUROPSICO-
LÒGICA
RENDIMENT
COGNITIU
GLOBAL
MEMÒRIA
FUNCIONS
LINGÜÍSTIQUES
VISOPERCEPCIÓ
VISOESPAIAL,
VISOCONSTRUCC
IÓ
FUNCIONS
EXECUTIVES/
ATENCIÓ
CONDUCTA
HABILITATS
ACADÈMIQUES

70.  Els perfils clínics que és poden presentar son
diferents.
 Mostra afectació en:
Coordinació motriu
Funcions visuperceptives/visoespaials
Aprenentatge escolar
 Comprensió lectora
 Aritmètica
 Dificultats atencionals
 Tasques de visoconstrucció/visupercepció
 Disgrafia
Relacions socials
 Dificultats en l' interpretació del llenguatge no verbal
 Dificultats en la dimensió pragmàtica del llenguatge (ironies,
dobles sentits…)
Simptomatologia afectiva

71. A casa…
Utilitzar el reforç positiu.
Evitar desaprovacions repetides.
Evitar paraules ambigües, frases amb
doble sentit, ironies, sarcasmes.
Anticipar amb temps els canvis. Explicar
qui, què, per què, quan, on i com.
Explicar que s’espera d’ell per evitar
interpretacions errònies en situacions
socials.
Donar consignes verbals concretes i
explicites.

72. CONCLUSIONS

73. COORDINACIÓ
ESCOLA
FAMÍLIA
PROFESSOR
DE REFORÇ
ESPECIALISTA

74. CONCLUSIONS
 Són trastorns de base neurològica.
 La intervenció ha de ser primerenca i basada en
l’evidencia.
 La intervenció específica l’ha de dur a terme un
especialista.
 La psicoeducació és bàsica per entendre el trastorn.
 Les adequacions escolars són fonamentals.
 Cal tenir en compte els aspectes emocionals.
 El paper principal dels pares és oferir recolzament.
No viure el trastorn com a alguna cosa
negativa

75. Per saber-ne més
 Informe Faros: Elaborat per HSJD
www.faroshsjd.net → Quaderns FAROS → L’aprenentatge
en la infància i l’adolescència. Claus per evitar el fracàs
escolar

76. Per a que l’avaluació
sigui justa tots fareu
la mateixa prova:
HEU DE PUJAR A
L’ARBRE!!
Maria Garau Rolandi
mgarau@hsjdbcn.org
Marta Massagué Codina
mmassague@hsjdbcn.org