1. CIUTADELLA DE L’ALHAMBRA
La ciutadella de l’Alhambra és una obra arquitectònica
hispano-musulmana de carácter civil, concretament un palau
residencial. Va ser construïda a sobre d’un turó entre els segles XIII i
XIV, per tant pertany al període nassarita de Granada, que compren des
del segle XIII fins a la Reconquesta per part del Reis Catòlics. Al 1246 la
dinastia nassarita va fer un pacte amb Castella per aconseguir una
permanència pacífica a la Península Ibèrica, de seguida van establir la
capital a Granada i un any després van fundar la ciutadella de
l’Alhambra. Temps després Carles V, manarà construir un palau
renaixentista que romprà amb l’estètica de tot l’edifici. L’obra es troba a
Granada i el seu autor és desconegut.
Els materials més utilitzats en aquesta obra són la pedra, l’estuc, el
marbre, el maó, la ceràmica, la fusta i el guix.
Per un costat tenim la primera imatge, el Pati dels Lleons, és de planta
quadrada i destaca la font central que comunica els diferents espais
mitjançant quatre petites sèquies que entren als dos pavellons avançats
i les habitacions laterals. També destaca el jardí subterrani, que tot i que
no es veu, es troba a dos metres per davall, i es on descansen els
arbres fruiters que sobresurten al Pati dels Lleons, donant-li més
naturalitat. Tot el pati queda rodejat de pòrtics amb cobertes que són
sutentades per murs i columnes, aquestes són de marbre i tenen un fust
fi amb capitells cúbics i grans àbacs. També es poden apreciar els arcs
peraltats que hi ha baix el fris. Els arcs dels pavellons i els dels costats
són més llargs i estan decorats amb panys de sebka. A més, els
pavellons estan decorats amb cúpules de mitja taronja que es recolzen
en petxines mocàrabs.

2. Per altre costat tenim la segona imatge, on podem veure la planta de
l’edificació, rectangular i rodejada per una muralla que tenia una funció
militar i de defensa. L’obra de més de 100.000 metres quadrats està
dividida en diferents edificacions que s’hi han anat afegint al llarg del
temps. Les parts més destacades són: el mexuar, que era la part pública
que utilitzaven per administrar la justícia, avui en dia és la part més
destruïda; el diwan, articulat al voltant del Pati del Arranyans, és on el
sultà rebia als ambaixadors i governava des del Saló del Tron la Sala
d’Ambaixadors situada a la Torre de Comares; el harem, que eren les
habitacions privades del sultà; i el Pati del Lleons, que és el nucli de la
zona palatina.
Predomina la decoració, especialment a les columnes i els arcs, que
estan decorats amb ataurics, llaceries i panys de sebka, però també a
les parets que amaguen la pobresa dels materials constructius
mitjançant la riquesa ornamental, que es tota policromada. També es
por veure epigrafia a la font dels lleons, més concretament un versos
que elogiaven al sultà, escrits per Ibn Zamrak. Pel que fa la font, és de
marbre blanc i es compon de dotze lleons pels quals mana aigua de la
boca. Pel que fa la simbologia, la font és una recreació del paradís
islàmic, el qual triomfa al món del sentiments; i la planta quadrada
representa el cosmos, creuat per quatre sèquies que simbolitzen els
quatre rius del paradís i els quatre punts cardinals.
La seva funció és fer de palau i fortificació per a la família reial. Però
també té una funció propagandística i religiosa, ja que l’obra està molt
relacionada amb el poder polític i propagandístic del sultà.
Pel que fa al significat, aquest és l’obra més important de l’arquitectura
de l’època, que es caracteritza per la simplicidad estructural
emmascarada per la utilització d’una gran varietat de recursos
decoratius com arqueries sense funció constructiva, ceràmica o arcs
encreuats.
Rep influències de palaus paleocristians i bizantins.
I al futur influiran característiques d’aquesta obra com: la gran
importància decorativa o la integració de la natura en l’arquitectura.