2. => Al món es parlen prop de 6.000 llengües diferents. => les llengües expressen els interessos, la manera de sentir, de pensar, d’organitzar i d’entendre el món de les comunitats que les han creades de generació en generació. => La capacitat de parlar es el tresor més valuós que tenim, sense el qual no hauríem assolit el grau de desenvolupament actual.
3. 1. El llenguatge, un univers d’actes comunicatius • El llenguatge és la facultat que tenen les persones per comunicar-se. • Cada vegada que intercanviem informació de manera voluntària entre individus conscients duem a terme un acte de comunicació. • El llenguatge humà es diferencia del llenguatge animal perquè es fet de senyals arbitraris (símbols). • Totes les llengües naturals humanes són, en el seu origen, llengües orals.
4. 2. Les funcions del llenguatge http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/funcionsllenguatge.htm • El llenguatge té dues funcions bàsiques o primordials: – Informar. – Integrar-nos en una comunitat. • A més, podem distingir altres funcions: – Referencial: Al·ludir al context on té lloc la comunicació – Expressiva: Comunicar una idea que té l'emissor – Conativa: Aconseguir un efecte determinat per part del receptor – Fàtica: Cridar l'atenció del receptor per començar o continuar comunicació – Poètica: Embellir el missatge – Metalingüística: Parlar sobre el propi llenguatge
5. 3. Sistemes de comunicació, signes i elements de la comunicació • Els signes són unitats codificades d’informació i de comunicació, poden ser de naturalesa diversa, i formen els sistemes de signes o codis. • La relació entre el signe i la informació que transmet és una relació simbòlica, ja que el signe és arbitrari. • Amb el terme llenguatge ens referim al sistema de comunicacio basat en signes lingüístics. De manera metafòrica, però, podem usar-lo també per referir-nos a altres codis comunicatius o sistemes de signes. • Tots els sistemes de comunicació tenen uns elements comuns (missatge, canals, codi…). Ara bé, el que els diferencia és la naturalesa distinta dels elements que s’hi combinen.
6. 4. El llenguatge humà • El llenguatge humà té uns trets característics: – Combina un nombre finit d’unitats a fi de produir un nombre infinit d’oracions. – S’organitza en nivells (fonemes, morfemes) – Permet interpretar el significat dels missatges a través del significat de les parts que el componen. – És arbitrari i independent de l’entorn (sgcat - sgcant) – És creatiu. – Té un origen biològic, però l’entorn social el converteix en un instrument cultural. – Està canviant contínuament.
7. 5. L’origen del llenguatge • Qualsevol discussió sobre aquest punt no pot passar del terreny de l’especulació: el més probable és que diferents grups d’homínids hagin desenvolupat de manera independent, llengües distintes. És innegable, però, que l’evolució del llenguatge va associada a l’engrandiment i enriquiment del cervell.
8. 6. La diversitat lingüística • La diversitat del llenguatge es manifesta en unes sis mil llengües vives al món. A més, la complexitat de les societats actuals ens obliga a conèixer i fer servir més d’una llengua, cosa que ens obre les portes a altres cultures i a una més amplia comprensió del món en què vivim.
9. 7. Llengües naturals i llengües artificials El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatius que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals. • D’entre els diversos intents per crear una llengua universal artificial, cal remarcar la difusió de l’esperanto, creat l’any 1887.
