1. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 1
FILOSOFIA ANTIGA
ELS FILÒSOFS
PRESOCRÀTICS

2. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 2
DEL MITE AL LOGOS
On i quan apareix la filosofia?
Circumstàncies històriques que afavoreixen
l'aparició de la filosofia
Límits en el nostre coneixement dels primers
filòsofs
Què en sabem, en general, de tots ells?
Què en sabem de cada un d’ells?

3. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 3
ON I QUAN?
A les pròspers ports - ciutats comercials
de la Jònia (costa occidental de la
península d’Anatòlia i illes pròximes), i de
la Magna Grècia (sud de la península
italiana i Sicília)
A partir de la finals del segle VII i al llarg
del segle VI a.C.

4. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 4
PER QUÈ?
FACTORS
RELIGIOSOS
PENSAMENT RACIONAL
FACTORS
CULTURALS
FACTORS
ECONÒMICS
FACTORS
GEOPOLÍTICS

5. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 5
FACTORS ECONÒMICS
Nascudes com a colònies amb una base
agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el
comerç passa a ser l’activitat econòmica
més rellevant.
L’intercanvi es produeix tant envers altres
ciutats gregues com envers pobles de
parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis,
perses…)

6. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 6
FACTORS GEOPOLÍTICS
La filosofia neix a ciutats establertes als marges
oriental i occidental del món grec.
Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb
cultures no gregues.
Són estats independents, no part d’un imperi.
L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió
de la terra) és substituïda per nous governants
que basen el seu poder en la riquesa acumulada a
partir del comerç.

7. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 7
FACTORS RELIGIOSOS
La religiositat d’un poble agricultor i
ramader no encaixa en les necessitats
explicatives d’una societat comercial
Les formes de la religiositat grega es
basen en una tradició oral: no hi ha llibres
sagrats
Els encarregats del culte són el cap de
família o el cap de l’estat: no hi ha una
classe sacerdotal

8. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 8
FACTORS CULTURALS
Poc abans dels primers filòsofs apareixen les
primeres grans manifestacions de la Literatura
Grega: Homer i Hesíode.
En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i
Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi
ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògica
a la diversitat i atomització de la mitologia grega.
Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.

9. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 9
LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS
PRIMERS FILÒSOFS
Dels anomenats presocràtics en
conservem referències molt fragmentàries
en textos d’autors posteriors.
No podem pretendre reconstruir la seva
manera de pensar.
És més el que desconeixem d’ells que el
que en sabem.
Què en sabem?...

10. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 10
QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS?
Volien comprendre els fenòmens naturals
No els satisfeien les explicacions que tenien a mà
Veien problemes on les persones “normals” no n’hi
veien, i hi buscaven respostes
Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven
explicacions racionals
Inventaven maneres d’entendre les coses diferents de
les creences tradicionals
Confiaven més en la raó que no pas en la tradició
Inauguraren el costum de criticar les idees dels altres
La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la
ciència actuals

11. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 11
EL NAIXEMENT DE LA FÍSICA
La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants
sobre la natura (φύσις)
De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή)
Tres significats bàsics d’α̉ρχή:
– Origen, inici, començament
– Fonament, base, element
– Poder, autoritat, govern
En cercar un principi, volen saber:
– Quina és la realitat material que ha generat tota la natura?
– Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals?
– Quina és la llei que governa la natura?
No estan d’acord sobre quina és la naturalesa o la
quantitat d’aquest principi

12. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 12
QUÈ SABEM DE CADA UN?
Els milesis
– Tales
– Anaximandre
– Anaxímenes
L’escola pitagòrica
Heràclit d'Efes
Parmènides d'Elea
Els pluralistes
– Empèdocles d’Agrigent
– Anaxàgores de Clazòmenes
– Els atomistes: Demòcrit d’Abdera i Leucip de Milet

13. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 13
MILESIS
Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre
(610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 aC.)
La matèria no és inert sinó activa, viva
(hilozoïsme).
L'arkhé és, per Tales, l'aigua.
Segons Anaximandre és un substrat
indeterminat (apeiron)
Segons Anaxímenes és l'aire.

14. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 14
L’ESCOLA
PITAGÒRICA (1)
Pitàgores de Samos (572-496 aC):
personatge entre la història i la llegenda
Corrent filosòfic mescla d’escola filosòfica,
secta mística i partit polític
Entre les seves idees podem diferenciar
– Elements místics
– Elements filosòfico-racionals

15. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 15
L’ESCOLA PITAGÒRICA (2)
Elements místics:
– L’ésser humà, ànima presonera en un cos.
L'ànima és immortal i es reencarna
(metempsícosi)
– La purificació - katharsis (καθάρσις) del cos i
de l'ànima, mecanisme de salvació de
l'ànima. (fi del cicle de les reencarnacions)
– La saviesa, la filosofia (coneixement de la llei
que regula la natura), mitjà de purificació -
salvació

16. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 16
L’ESCOLA PITAGÒRICA (3)
Elements filosòfico – racionals
– L'arkhé són els nombres
– L’univers és anomenat κόσμος (cosmos):
Ordenat, organitzat
Bell, Harmònic
– La realitat està numèricament (aritmètica-
geomètricament) ordenada. La natura,
l'univers és la combinació harmònica dels
nombres. Les coses mateixes són nombres

17. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 17
HERÀCLIT D’EFÉS
(544-484 a.C.)
Una llei-raó oculta (logos - λόγος) governa la φύσις :
Tot és devenir, atès que la φύσις és confrontació
constant dels contraris
Unitat = diversitat i Harmonia = guerra. Identitat dels
contraris
La raó humana és un moment del Logos universal
El foc, element inestable i transformador, és l'α̉̉ρχή.
“La φύσις és foc” significa que la natura és
generació i destrucció constant
Tot flueix (panta rei - πάντα ρε̃ι), res és estable ni
permanent

18. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 18
PARMÈNIDES D’ELEA (VI-V) (1)
Poema:
– Estil èpic / Veritat revelada
– Introducció / Via de la veritat / Via de l’opinió
Via de la Veritat:
– Identificació del ser i el pensar
– Punts de partida (Principis presents en la
lògica posterior):
El ser és, el no ser no és (principi d’identitat)
No és possible que el Ser no sigui o que el
No ser sigui (principi de no contradicció)
O Ser o No ser (principi de terç exclòs)

19. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 19
PARMÈNIDES D’ELEA (VI-V) (2)
El Canvi implicaria trànsit de Ser a No Ser
(destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és
il·lògic i irreal.
El Moviment i la Pluralitat pressuposen l’existència
del buit (=No ser). Per tant són impossibles.
Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la
Pluralitat. El Ser és necessàriament Un, Immutable
i Etern
Contraposició radical de la lògica amb l’experiència
sensible: resulten incompatibles. La natura no tan
sols no és com sembla sinó que és el contrari.

20. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 20
ELS PLURALISTES (1)
Elements comuns:
– Intenten fer compatibles la lògica amb
l’experiència sensible, el ser i el devenir, a partir
de principis diversos.
– Aquests principis són en constant moviment: En
mesclar-se, es generen les coses i es
destrueixen en separar-se.
– La pluralitat de les coses existents no prové
d’una unitat originària sinó d’una pluralitat
originària

21. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 21
ELS PLURALISTES (2)
Empèdocles d’Agrigent (V aC)
– Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc.
– Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se:
Amor i Discòrdia
Anaxàgores de Clazòmenes (V aC)
– En totes les coses hi ha llavors de totes les coses
(homeomeríes).
– Les homeomeríes són el principi. Es diferencien
qualitativament
– L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és
barrejat
Atomistes (V aC): Leucip de Milet i Demòcrit
d’Abdera

22. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 22
ATOMISME (1)
La realitat és el ple -àtoms (α̉τομός – no
divisible)- i el buit (ser i no ser)
Característiques dels àtoms
– Petites partícules indivisibles
– Imperceptibles
– Eternes
– En constant moviment en el buit
– Qualitativament homogenis
– Quantitativament heterogenis: tenen formes diferents
Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i
es destrueixen en separar-se
Les qualitats que percebem en les coses
poden ser objectives (si són mesurables) o
subjectives (si no ho són). Gustos, colors o
olors no són reals sinó aparents

23. 04/06/2014
ORIGENS DE LA TRADICIÓ
FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 23
ATOMISME (2)
Semblances i diferències amb d’altres pensadors:
– Com en Parmènides, no hi ha generació ni destrucció
– Com en Heràclit, la realitat és devenir constant (moviment)
– Com en Pitàgores, el que no és quantificable no és real.
– Com en Empèdocles i Anaxàgores, el canvi és resultat del
moviment dels elements
– Com en els monistes (i contra Empèdocles i Anaxàgores), el
principi és qualitativament homogeni.
– Contra Empèdocles i Anaxàgores, no hi ha un principi o
causa del moviment