1.
Epistemologia i ontologia medievals <ul><li>Trets específics més característics </li></ul><ul><ul><li>Desplegament de les grans religions de salvació (cristianisme i islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega. </li></ul></ul><ul><ul><li>Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents. </li></ul></ul><ul><li>Problemes objecte de reflexió en aquest període: </li></ul><ul><ul><li>La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe. </li></ul></ul><ul><ul><li>La disputa entorn de la naturalesa dels universals. </li></ul></ul><ul><li>Pensadors més destacats </li></ul><ul><ul><li>AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V) </li></ul></ul><ul><ul><li>ANSELM DE CANTERBURY (XI) </li></ul></ul><ul><ul><li>AVICENA (XI) </li></ul></ul><ul><ul><li>AVERROÏS (XII) </li></ul></ul><ul><ul><li>TOMÀS D’AQUINO (XIII) </li></ul></ul><ul><ul><li>GUILLEM D’OCCAM (XIV) </li></ul></ul>

2.
Veritats de Raó i veritats de Fe (I) <ul><li>En la tradició filosòfica grega la Veritat del coneixement reclama el suport </li></ul><ul><ul><li>De la lògica </li></ul></ul><ul><ul><li>De l’experiència </li></ul></ul><ul><li>L’aparició de les religions de salvació implica que la veritat deriva </li></ul><ul><ul><li>De la revelació divina </li></ul></ul>

3.
Veritats de Raó i veritats de Fe (II) <ul><li>Davant d’aquest conflicte, entre els primers pensadors cristians es desenvolupen tres actituds diferents: </li></ul><ul><ul><li>Actitud racionalista : </li></ul></ul><ul><ul><li>Totes les veritats revelades poden ser compreses per la raó (intent de fer del cristianisme una filosofia, competint amb les altres escoles filosòfiques). </li></ul></ul><ul><ul><li>Actitud irracionalista: </li></ul></ul><ul><ul><li>Les veritats revelades són incomprensibles per a l’enteniment humà i, per tant, absurdes (religió i filosofia són radicalment incompatibles) </li></ul></ul><ul><ul><li>Actitud conciliadora: </li></ul></ul><ul><ul><li>Entre les veritats revelades, moltes són a l’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a les que la raó, per si sola, no pot accedir-hi (filosofia i religió no són incompatibles: la raó pot ajudar a interpretar els textos sagrats). </li></ul></ul>

4.
Veritats de Raó i veritats de Fe (III) <ul><li>Tant en la tradició cristiana com en la islàmica, acabarà predominant l’actitud conciliadora. </li></ul><ul><ul><li>Agustí d’Hipona: “Crec per tal d’entendre, entenc per tal de creure” </li></ul></ul><ul><li>Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït- de la recerca experimental i de la lògica), Veritats de Fe (és l’àmbit del dogma) i veritats a les que es pot arribar a través de la raó i de la fe (com a mostra, les demostracions de l’existència de Déu) </li></ul><ul><ul><li>Tres fonts de veritat enlloc de dues: Revelació (fe), Lògica i Experiència. </li></ul></ul><ul><li>En cas de conflicte entre Raó i Fe, la primera queda subordinada a la segona: </li></ul><ul><ul><li>La filosofia és al servei de la teologia </li></ul></ul><ul><li>Sacralització de les filosofies platònica i, sobretot, aristotèlica. La reflexió queda, massa sovint, obviada i substituïda pel recurs a l’autoritat. </li></ul>

5.
La disputa entorn dels universals (I) <ul><li>El problema : </li></ul><ul><li>Les representacions mentals universals o conceptes, són coneixement de realitats universals (gèneres, espècies...) transcendents bé immanents? </li></ul><ul><li>Filosofies d’enfoc platònic : </li></ul><ul><li>Els conceptes són el coneixement de Realitats existents més enllà del món natural canviant (Idees – models): transcendents </li></ul><ul><li>Filosofies d’enfoc aristotèlic : </li></ul><ul><li>Els conceptes són el coneixement de l’essència o Forma comuna a tots els individus de la mateixa classe. Aquestes Formes són immanents . </li></ul>

6.
La disputa entorn dels universals (II) <ul><li>Guillem d’Occam (XIV) </li></ul><ul><li>Nominalisme : Rebuig d’ambdues postures. No existeixen realitats universals . Els nostres conceptes (representacions mentals universals) són el significat del nom comú que donem a individus que s’assemblen . </li></ul><ul><li>La postura nominalista és conseqüència del Principi d’economia metafísica ( navalla d’Occam ): No s’han de multiplicar les hipòtesis sense necessitat. Tant les “Idees” platòniques com les “essències” aristotèliques resulten perfectament prescindibles. </li></ul>