SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
JORDI SALINAS HERRERA
ADRI JIMENEZ
ALEJANDRO EGEA
 Es una organització intergovernamental mundial,
creada per la Carta de San Francisco el 1945,
amb la finalitat de mantenir la pau,
 Actualment formen part de l'organisme un total
de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els
que són àmpliament reconeguts. A més té tres
observadors permanents: el Vaticà l'Orde
Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina
 El finançament de l'ONU prové de les
contribucions fixes i voluntàries dels estats
membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no
ha de dependre gaire d'un membre per a
finançar les seves operacions, i per això, ha
imposat un límit (22% del pressupost) a les
contribucions dels estats membres.
 Segons queda recollit en la seua carta, l'adhesió
a l'ONU és oberta a tots els estats "amants de la
pau" i que accepten les obligacions de
l'organització.
 Els 50 estats que van assistir a la Conferència de
San Francisco (als quals es va unir Polònia) van
ser els membres fundadors de l'ONU.
 Segons queda recollit a la Carta de les Nacions
Unides, el Consell de Seguretat és, abans que
res, responsable dels assumptes relacionats amb
el manteniment de la pau i la seguretat, i
l'Assemblea General només hi té una autoritat
residual
 Poc després de la Segona Guerra Mundial i de la
fundació de l'ONU, la cooperació política entre
les principals potències (fonamentalment entre
els Estats Units i l'URSS) es va trencar i es va
iniciar el període de la Guerra Freda. Com que
els interessos estatunidencs i soviètics xocaven,
la capacitat de l'ONU per mantenir la pau es va
veure seriosament limitada.
 La península de Corea, la qual havia estat sota
control japonès des de 1905, va ésser dividida
després de la Segona Guerra Mundial seguint el
paral·lel 38 que travessa la península de Corea.
S'hi van establir dos governs paral·lels: un al
nord (amb el suport de la Unió Soviètica) i un
altre al sud (amb l'ajut dels Estats Units).
 Des de principis de la dècada de 1950, el paper
de l'ONU en el manteniment de la pau i la
seguretat en el món s'ha incrementat. Forces
sota la bandera de l'ONU han actuat de forma
molt activa en zones on la descolonització ha
provocat inestabilitat política.
 La primera força de pau de l'ONU va ésser
organitzada a l'Orient Pròxim en resposta a
la Crisi de Suez del 1956. El Pròxim Orient havia
estat una zona de durs antagonismes des
de 1948 quan es van iniciar les hostilitats entre
els països àrabs de la regió i l'Estat d'Israel, el
qual havia estat creat d'acord amb un pla de
l'ONU que dividia Palestina en dos estats separats
 Els combats es van tornar a iniciar el 29
d'octubre de 1956 quan Israel va traslladar
tropes a la península del Sinaí i els soldats
egipcis es van haver de replegar al Canal de
Suez. El president egipci Gamal Abdel
Nasser havia nacionalitzat el canal aquell mateix
any, la qual cosa preocupava britànics i francesos
que temien que s'impedís el seu ús a vaixells
d'aquelles nacionalitats.
 El maig de 1967, la UNEF va ser retirada a
petició d'Egipte i, el 5 de juny, Israel va
desencadenar l'anomenada Guerra dels Sis Dies:
 Un atac coordinat en tots els fronts per
assegurar posicions més sòlides al llarg de les
seues fronteres. El 10 de juny, Israel va ocupar
la península del Sinaí, la Franja de
Gaza, Cisjordània i parts dels Alts del Golan, a la
frontera ambSíria. El 22 de novembre, el Consell
de Seguretat va aprovar per unanimitat la
resolució 242
Organització de les Nacions Unides. IES Josep Tapiró.
Organització de les Nacions Unides. IES Josep Tapiró.

More Related Content

Viewers also liked

Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró.
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró. Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró.
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró. Jaime P
 
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.Jaime P
 
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.Jaime P
 

Viewers also liked (6)

Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
Calvinisme. 4t. IES Josep Tapiró.
 
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró.
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró. Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró.
Judicis de Nuremberg. IES Josep Tapiró.
 
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
 
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.
Holocaust. 4t. IES Josep Tapiró.
 
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.
Espanya i catalunya en el context de la UE. Imatges del tema.
 

Similar to Organització de les Nacions Unides. IES Josep Tapiró. (20)

Un món bipolar, la Guerra freda i la descolonització (resum)
Un món bipolar, la Guerra freda i la descolonització (resum)Un món bipolar, la Guerra freda i la descolonització (resum)
Un món bipolar, la Guerra freda i la descolonització (resum)
 
Resumt11
Resumt11Resumt11
Resumt11
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
 
Tema 9
Tema 9Tema 9
Tema 9
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
La guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsLa guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocs
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Conceptes Guerra Freda
Conceptes Guerra FredaConceptes Guerra Freda
Conceptes Guerra Freda
 
Historia 2
Historia 2Historia 2
Historia 2
 
La guerra freda.
La guerra freda.La guerra freda.
La guerra freda.
 
La descolonització
La descolonitzacióLa descolonització
La descolonització
 
Unitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra FredaUnitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra Freda
 
2ª Guerra Mundial
2ª Guerra Mundial2ª Guerra Mundial
2ª Guerra Mundial
 
T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017
 
T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017
 
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
Unitat 11   la guerra freda - 2014-15Unitat 11   la guerra freda - 2014-15
Unitat 11 la guerra freda - 2014-15
 

More from Jaime P

Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Jaime P
 
La vida quotidiana dels romans.
La vida quotidiana dels romans. La vida quotidiana dels romans.
La vida quotidiana dels romans. Jaime P
 
Treball celtes.
Treball celtes.Treball celtes.
Treball celtes.Jaime P
 
Àsterix i Obèlix
Àsterix i ObèlixÀsterix i Obèlix
Àsterix i ObèlixJaime P
 
Astèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixAstèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixJaime P
 
Jaciments a Catalunya
Jaciments a CatalunyaJaciments a Catalunya
Jaciments a CatalunyaJaime P
 
La vida dels romans
La vida dels romansLa vida dels romans
La vida dels romansJaime P
 
Astèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixAstèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixJaime P
 
Divulgando historia
Divulgando historiaDivulgando historia
Divulgando historiaJaime P
 
Mètodes de prospecció arqueològica.
Mètodes de prospecció arqueològica.Mètodes de prospecció arqueològica.
Mètodes de prospecció arqueològica.Jaime P
 
Història de Reus
Història de ReusHistòria de Reus
Història de ReusJaime P
 
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.Jaime P
 
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.Guerres de religió. IES Josep Tapiró.
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.AfriKa korps. IES Josep Tapiró.
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Erasme. IES Josep Tapiró.
Erasme. IES Josep Tapiró. Erasme. IES Josep Tapiró.
Erasme. IES Josep Tapiró. Jaime P
 
Maquiavel. IES Josep Tapiró
Maquiavel. IES Josep TapiróMaquiavel. IES Josep Tapiró
Maquiavel. IES Josep TapiróJaime P
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Jaime P
 
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.Guerra de religions. IES Josep Tapiró.
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.Jaime P
 

More from Jaime P (20)

Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.
 
La vida quotidiana dels romans.
La vida quotidiana dels romans. La vida quotidiana dels romans.
La vida quotidiana dels romans.
 
Treball celtes.
Treball celtes.Treball celtes.
Treball celtes.
 
Àsterix i Obèlix
Àsterix i ObèlixÀsterix i Obèlix
Àsterix i Obèlix
 
Astèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixAstèrix i Obèlix
Astèrix i Obèlix
 
Jaciments a Catalunya
Jaciments a CatalunyaJaciments a Catalunya
Jaciments a Catalunya
 
La vida dels romans
La vida dels romansLa vida dels romans
La vida dels romans
 
Astèrix i Obèlix
Astèrix i ObèlixAstèrix i Obèlix
Astèrix i Obèlix
 
Celtes
CeltesCeltes
Celtes
 
Divulgando historia
Divulgando historiaDivulgando historia
Divulgando historia
 
Mètodes de prospecció arqueològica.
Mètodes de prospecció arqueològica.Mètodes de prospecció arqueològica.
Mètodes de prospecció arqueològica.
 
Història de Reus
Història de ReusHistòria de Reus
Història de Reus
 
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.
Oliver Cromwell. IES Josep Tapiró.
 
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.
Republica de Venecia. IES Josep de Tapiró.
 
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.Guerres de religió. IES Josep Tapiró.
Guerres de religió. IES Josep Tapiró.
 
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.AfriKa korps. IES Josep Tapiró.
AfriKa korps. IES Josep Tapiró.
 
Erasme. IES Josep Tapiró.
Erasme. IES Josep Tapiró. Erasme. IES Josep Tapiró.
Erasme. IES Josep Tapiró.
 
Maquiavel. IES Josep Tapiró
Maquiavel. IES Josep TapiróMaquiavel. IES Josep Tapiró
Maquiavel. IES Josep Tapiró
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
 
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.Guerra de religions. IES Josep Tapiró.
Guerra de religions. IES Josep Tapiró.
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Organització de les Nacions Unides. IES Josep Tapiró.

  • 1. JORDI SALINAS HERRERA ADRI JIMENEZ ALEJANDRO EGEA
  • 2.  Es una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau,  Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té tres observadors permanents: el Vaticà l'Orde Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina
  • 3.  El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre gaire d'un membre per a finançar les seves operacions, i per això, ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres.
  • 4.  Segons queda recollit en la seua carta, l'adhesió a l'ONU és oberta a tots els estats "amants de la pau" i que accepten les obligacions de l'organització.  Els 50 estats que van assistir a la Conferència de San Francisco (als quals es va unir Polònia) van ser els membres fundadors de l'ONU.
  • 5.  Segons queda recollit a la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat és, abans que res, responsable dels assumptes relacionats amb el manteniment de la pau i la seguretat, i l'Assemblea General només hi té una autoritat residual
  • 6.  Poc després de la Segona Guerra Mundial i de la fundació de l'ONU, la cooperació política entre les principals potències (fonamentalment entre els Estats Units i l'URSS) es va trencar i es va iniciar el període de la Guerra Freda. Com que els interessos estatunidencs i soviètics xocaven, la capacitat de l'ONU per mantenir la pau es va veure seriosament limitada.
  • 7.  La península de Corea, la qual havia estat sota control japonès des de 1905, va ésser dividida després de la Segona Guerra Mundial seguint el paral·lel 38 que travessa la península de Corea. S'hi van establir dos governs paral·lels: un al nord (amb el suport de la Unió Soviètica) i un altre al sud (amb l'ajut dels Estats Units).
  • 8.  Des de principis de la dècada de 1950, el paper de l'ONU en el manteniment de la pau i la seguretat en el món s'ha incrementat. Forces sota la bandera de l'ONU han actuat de forma molt activa en zones on la descolonització ha provocat inestabilitat política.
  • 9.  La primera força de pau de l'ONU va ésser organitzada a l'Orient Pròxim en resposta a la Crisi de Suez del 1956. El Pròxim Orient havia estat una zona de durs antagonismes des de 1948 quan es van iniciar les hostilitats entre els països àrabs de la regió i l'Estat d'Israel, el qual havia estat creat d'acord amb un pla de l'ONU que dividia Palestina en dos estats separats
  • 10.  Els combats es van tornar a iniciar el 29 d'octubre de 1956 quan Israel va traslladar tropes a la península del Sinaí i els soldats egipcis es van haver de replegar al Canal de Suez. El president egipci Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat el canal aquell mateix any, la qual cosa preocupava britànics i francesos que temien que s'impedís el seu ús a vaixells d'aquelles nacionalitats.
  • 11.  El maig de 1967, la UNEF va ser retirada a petició d'Egipte i, el 5 de juny, Israel va desencadenar l'anomenada Guerra dels Sis Dies:  Un atac coordinat en tots els fronts per assegurar posicions més sòlides al llarg de les seues fronteres. El 10 de juny, Israel va ocupar la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània i parts dels Alts del Golan, a la frontera ambSíria. El 22 de novembre, el Consell de Seguretat va aprovar per unanimitat la resolució 242