Organització de les Nacions Unides. IES Josep Tapiró. Fet per Jordi, Adri i Alejandro Egea.

1. JORDI SALINAS HERRERA
ADRI JIMENEZ
ALEJANDRO EGEA

2.  Es una organització intergovernamental mundial,
creada per la Carta de San Francisco el 1945,
amb la finalitat de mantenir la pau,
 Actualment formen part de l'organisme un total
de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els
que són àmpliament reconeguts. A més té tres
observadors permanents: el Vaticà l'Orde
Sobirana i Militar de Malta, i l'Estat de Palestina

3.  El finançament de l'ONU prové de les
contribucions fixes i voluntàries dels estats
membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no
ha de dependre gaire d'un membre per a
finançar les seves operacions, i per això, ha
imposat un límit (22% del pressupost) a les
contribucions dels estats membres.

4.  Segons queda recollit en la seua carta, l'adhesió
a l'ONU és oberta a tots els estats "amants de la
pau" i que accepten les obligacions de
l'organització.
 Els 50 estats que van assistir a la Conferència de
San Francisco (als quals es va unir Polònia) van
ser els membres fundadors de l'ONU.

5.  Segons queda recollit a la Carta de les Nacions
Unides, el Consell de Seguretat és, abans que
res, responsable dels assumptes relacionats amb
el manteniment de la pau i la seguretat, i
l'Assemblea General només hi té una autoritat
residual

6.  Poc després de la Segona Guerra Mundial i de la
fundació de l'ONU, la cooperació política entre
les principals potències (fonamentalment entre
els Estats Units i l'URSS) es va trencar i es va
iniciar el període de la Guerra Freda. Com que
els interessos estatunidencs i soviètics xocaven,
la capacitat de l'ONU per mantenir la pau es va
veure seriosament limitada.

7.  La península de Corea, la qual havia estat sota
control japonès des de 1905, va ésser dividida
després de la Segona Guerra Mundial seguint el
paral·lel 38 que travessa la península de Corea.
S'hi van establir dos governs paral·lels: un al
nord (amb el suport de la Unió Soviètica) i un
altre al sud (amb l'ajut dels Estats Units).

8.  Des de principis de la dècada de 1950, el paper
de l'ONU en el manteniment de la pau i la
seguretat en el món s'ha incrementat. Forces
sota la bandera de l'ONU han actuat de forma
molt activa en zones on la descolonització ha
provocat inestabilitat política.

9.  La primera força de pau de l'ONU va ésser
organitzada a l'Orient Pròxim en resposta a
la Crisi de Suez del 1956. El Pròxim Orient havia
estat una zona de durs antagonismes des
de 1948 quan es van iniciar les hostilitats entre
els països àrabs de la regió i l'Estat d'Israel, el
qual havia estat creat d'acord amb un pla de
l'ONU que dividia Palestina en dos estats separats

10.  Els combats es van tornar a iniciar el 29
d'octubre de 1956 quan Israel va traslladar
tropes a la península del Sinaí i els soldats
egipcis es van haver de replegar al Canal de
Suez. El president egipci Gamal Abdel
Nasser havia nacionalitzat el canal aquell mateix
any, la qual cosa preocupava britànics i francesos
que temien que s'impedís el seu ús a vaixells
d'aquelles nacionalitats.

11.  El maig de 1967, la UNEF va ser retirada a
petició d'Egipte i, el 5 de juny, Israel va
desencadenar l'anomenada Guerra dels Sis Dies:
 Un atac coordinat en tots els fronts per
assegurar posicions més sòlides al llarg de les
seues fronteres. El 10 de juny, Israel va ocupar
la península del Sinaí, la Franja de
Gaza, Cisjordània i parts dels Alts del Golan, a la
frontera ambSíria. El 22 de novembre, el Consell
de Seguretat va aprovar per unanimitat la
resolució 242