Presentación jornada Estrategia EPOC. Palma, 28-29/09/12
Resumen de las actividades del "Pla Director de les Malalties de l'Aparell Respiratori" PDMAR. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Medicamentos de Alto Riesgo, exposición general.pdf
Estrategia epoc 29 09 12 vs 7
1. Prevención y
diagnóstico
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
precoz de la EPOC
www.aatrm.net
Dr. Joan Escarrabill
Agència d’Informació, Avaluació I Qualitat en Salut (AIAQS)
Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR)
Observatori de les Teràpies Respiratòries a domicili (Obs TRD)
2. Agenda
• Dudas
• Opciones
• Acciones
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
3. Placer
Falleció el 23 de septiembre de
1939, tras recibir morfina
como tratamiento paliativo, a
causa de un cáncer de la
cavidad oral
Realidad
Sigmund Freud (1856-1939)
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
4. Estrategias alrededor de enfermedades
¿Tiene sentido utilizar una
enfermedad como eje de
las intervenciones?
5. + Llama la atención
+ Propone acciones
- No responde a toda la realidad cotidiana
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
6. Cronicidad: Marco teórico vs la vida real...
Pluripatología
Envejecimiento
Fracaso
predominante Dependencia
EPOC de un órgano
ICCV Trastornos cognitivos
Diabetes (Alzheimer...)
Cáncer
7. Especialistas Generalistas
Cronicidad: Marco teórico vs la vida real...
Pluripatología
Envejecimiento
Sanitario Social
Especialistas Generalistas
Fracaso
predominante Dependencia
EPOC de un órgano
ICCV Trastornos cognitivos
Diabetes (Alzheimer...)
Cáncer
8. Límites de la prevención
Papel clave de dispositivos
no sanitarios en la
prevención de la EPOC
9. Prevención
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
10. Votos Asamblea socios
Blanco
Contra
6%
13%
Favor
81%
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
11. Tobacco Control 2012;21:172-180.
Incrementar el precio es útil.
Más beneficios si las tasas se destinan a
programas de promoción de la salud.
Muchos implicados proponen argumentos
contrarios, pero en general son falsos o
exagerados
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
12. Campañas de la
Agencia de Salud
Pública
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
13. Diagnóstico precoz
¿Tiene sentido el diagnóstico
precoz de una enfermedad en
la que probablemente no
podremos tratar la causa
(deshabituación tabáquica)?
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
14. Financiacion de la teràpia sustitutiva para
la deshabituacion tabáquica
NO
Sólo en NO Salvo colectivos de
algunos NO, desde 2012 riesgo en Asturias y
NO casos Andalucía, en
NO ninguna de las 14
NO
NO CCAA de las que se
dispone de
NO información, se
NO financia actualmente
NO la medicación para la
NO Hasta 2011 a docentes
DT
y personal sanitario
NO
NO (sí a profesionales sanitarios) NO
Fuente: Sociedad española de
Farmacia de Atención Primaria
(SEFAP)
15. Impacto del diagnóstico precoz
¿Se diagnostica mejor
la enfermedad Prev. OD/100.000 hab
avanzada? 200 186
180
160
140
120
100
80 65.2 59.3 64.7
53
60
40
20
0
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
16. Diagnóstico EPOC en la Hria clínica electrónica de AP
• Población atendida por
equipos AP ICS: 52%
http://pub.bsalut.net/risai/vol2/iss1/2
• Todos con eCAP
% población > 45 a. que
acude a la consulta en la que 5,7 - 6,4 %
consta el diagnóstico EPOC
Fuente: Institut Català de la Salut (ICS)
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
17. Calidad Dx en pacientes
ingresados por EPOC EPOC
29%
Diagnóstico precoz
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
18. Arch Bronconeumol.2010;46:64–69
% Dx Correcto
56.2
60.0
50.0
29.9
40.0
20.9
30.0
20.0
10.0
0.0
1 2 3
Tipo de hospital
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
27. Agenda
• Dudas
• Opciones
• Acciones
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
28. Deshabituación tabáquica
Intervenciones oportunistas
durante el ingreso por
exacerbación de la EPOC
Hospital Arnau de Vilanova / Hospital Santa Maria (Lleida)
Hospital Clínic (Barcelona).
Hospital Parc Taulí (Sabadell)
Consorci Hospitalari de Terrassa
Fundació Althaia (Manresa)
Hospital de la Sta. Creu i St. Pau (Barcelona)
Hospital Universitari de Bellvitge (L’Hospitalet)
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
29. Objetivo
Un paciente con EPOC puede ir a la UCI, pero no siempre se le
ofrecen fármacos para iniciar la deshabituación tabáquica.
Valorar los beneficios de
incluir la deshabituación
tabáquica en la rutina
asistencial de la
agudización de la EPOC
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
30. Resultados de la intervención
Hospitales n Abstinencia 3 m Abstinencia 6 m
H. Clínic + 72 40-69% 27%
H Arnau Vilanova
• Nº de candidatos inferior al
1 esperado
2 • Todo el Servicio debe colaborar
• Incorporar a la rutina la
3 identificación de fumadores
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
31. Los pilares de la atención a los pacientes con EPOC…
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
32. Objetivo
Los clínicos deben tener
acceso fácil y rápido a una
espirometría de calidad
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
33. Los pilares…
…acceso a una
espirometría de calidad
Datos
Interoperabilidad
Control de calidad
Formación
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
35. Interoperabilidad
HL7: producción de estándardes en el ámbito
de la salud para facilitar la interoperabilidad
Oficina d’estàndards
i interoperabilitat
EI2MED
HL7-CDA R2 Entorno de integración
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
36. Formación
Año Cursos Alumnos
2009 2 53
2010 12 298
Educ Med 2012;15:103-107
2011 7 165
Total 21 516
• Programa formativo teórico-práctico
• Formación de formadores
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
37. Función pulmonar en los hospitales
Encuesta de utilización de la Variabilidad en el uso de la espirometría
función pulmonar en los
hospitales públicos de 0,98- 1,50
Cataluña en 2009 espirometrías/100 hab.
N=57 hospitales de red pública
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
38. Función pulmonar en los hospitales
Encuesta de utilización de la
función pulmonar en los
hospitales públicos de • No conocemos la tasa adecuada
Cataluña en 2009 de espirometrías que debe realizar
un hospital.
Variabilidad en la Región • El neumólogo juega un papel
Sanitaria de Barcelona imprtante en el número de
1,37 espirometrías / espirometrías que realiza un
100 habitantes / año hospital
0,46 2,67
espirometrías /
100 habitantes / año
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
39. Función pulmonar en los hospitales
Encuesta de utilización de la
función pulmonar en los
hospitales públicos de
Cataluña en 2009
• Déficits formativos: selección y
1 formación continuada
• Control de calidad poco
2 sistematizado
• Importancia de la ubicación
3 “estable” del espirómetro
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
40. Función pulmonar en Atención Primaria
N=275 Areas Básicas de Salud Formación
(75% de respuestas)
% de profesionales AP
97,5% de las ABS tiene por lo
menos 1 espirómetro 18.0 28.0
Curso/Taller formal
23.3
32% de las ABS tiene más de Alguna sesión
Ninguna formación
un espirómetro 42.2
No lo saben
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
41. Función pulmonar en Atención Primaria
ESPIROMETRÍAS POR
TOTAL DESVIACIÓN MES Y HABITANTES
MEDIA ESPIROMETRÍAS ESPIROMETRÍAS
REGIÓN SANITARIA ESPIROMETRÍAS ESTÁNDAR ABS
POR CADA 100 HAB POR MES Y ABS
AÑO (DE) (10.000 hab)
ALT PIRINEU I ARAN 1.456 4,35 2,51 15,17 17,34
BARCELONA 73.216 2,71 2,28 38,86 16,39
CATALUNYA CENTRAL 6.552 2,33 1,78 22,75 15,20
GIRONA 13.000 2,28 1,70 29,28 15,71
LLEIDA 7.124 3,73 3,91 28,27 18,53
CAMP DE TARRAGONA 9.308 3,54 1,72 38,78 19,56
TERRES DE L’EBRE 3.796 5,62 5,91 39,54 22,59
TOTAL CATALUNYA 114.452 2,84 2,45 34,68 16,74
La media es inferior a 2 espirometrías diarias por ABS
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
42. Función pulmonar en el Hospital y
la Atención Primaria
ALT PIRINEU I ARAN
6
5
TERRES DE L’EBRE 4 BARCELONA
3
2
1
Hospital
0
AP
CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL
LLEIDA GIRONA
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
43. La agudización grave de la EPOC…
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
44. Objetivo
Identificar los puntos
críticos de la atención a la
agudización grave de la
EPOC para proponer
acciones de mejora
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
45. 2010
http://www.ers-education.org/
319 episodios de agudización grave EPOC
75% Ingresan
11% de los pacientes con EPOC que ingresan requieren VNI
Mortalidad: 11%
Tiempo desde el ingreso hasta la 59 min (20-91)
primera gasometría arterial
Tiempo desde el ingreso hasta la 349 min (196-773)
instauración de la VNI
Mortalidad global a los 6 meses 35%
Reingresos a los 6 m. 44%
46. Estudio de la agudización grave de la EPOC
MPOC Agudització Greu =
(EPOC Agudización Grave)
Self-audit en todos los hospitales
a partir de la Historia Clínica
Estudio en profundidad de una
muestra de pacients que incluye
entrevista, análisis datos de AP y
seguimiento a 90 d. y al año.
47. MAG-1
Estudio retrospectivo.
48 hospitales de la red pública.
Hospital 1 Hospital 2 Hospital 3
• < 200 Altas EPOC/año • 200-400 Altas • > 400 Altas EPOC/año
• 8 hospitales EPOC/año • 14 hospitals
• 8 hospitales
Responden el 62,5% de centros, que corresponden a
más del 70% de las altas por agudización de la EPOC.
48. Datos relacionados con el ingreso
Variable n (%) Media (SD)
Tiempo en urgencias previo al ingreso (horas) ** 10 (5-23)
Ingreso en Medicina Interna (1) 400 (47)
Ventilación no-invasiva (NIV) 83 (9)
Inicio NIV en el Servicio de Urgencias 48/83 (57)
Días de inmobilización** 2 (1-3)
Administración de sedantes 173 (19)
Estancia media (días) 8,3 (6,7)
**mediana (rango intercuartil)
(1) o ingresados en un servicio que no es NML
Estancia media
(% de pacientes)
50 29.2 37.4 33.4
40
30
20
10
< 5 days 5-8 days > 8 days
49. Diferencias según el tipo de hospital
Edad (años) Comorbidities Charlson
76.1 75.7
80 74.1
4 4.3 4.3 4.6
3.6
3.2
70
60
50
Hospital I Hospital II Hospital III Hospital I Hospital II Hospital III
P=0,031 Comorbilidades: P<0.001
Charlson: P=0.048
FEV1 (%)
55 42 40 40.7
45
35 P=0,813
25
Hospital I Hospital II Hospital III
50. Diferencias según el tipo de hospital
Estancia media (días) Reingresos (%)
7.45 7.81 8.67 23 22
25
20
9 20 15 17
7
0
5 Hospital I Hospital II Hospital III
Hospital I Hospital II Hospital III
< 30 days < 90 days
P=0,043 < 30 días: P=0.05
NIV durante el ingreso (%) < 90 días: P=0.047
20
13.9
15 5.6 5.1
10
P<0.001
5
0
Hospital I Hospital II Hospital III
51. MAG-1 COPD Audit European COPD
2011 2008 UK Audit 2012
Edad media (años) 74,3 73 72
FEV1% (mediana) 38 (28-52) 41 (31-54)
Registro hábito tabáquico (%) 55 94
Fumadores activos (%) 21,7 33
Ingresos previos (%) 50 51
Espirometría previa (%) 58,6 55 59,6
Comorbilidades (Nº/mediana) 3 (1-4)
Indice de Charlson (mediana) 4 (3-6) 1 (0-2)
Falta registro FiO2 (%) 48 17
pH < 7.35 (% pacientes) 14,5 20
Estancia media (mediana) 7 (4-10) 5 (3-10) 8 (5-11)
Alta a HaD (%) 4 18
OD al alta (%) 25 30.4
Mortalidad a 90 días (%) 12,4 13,9
Reingresos a los 90 días (%) 36 33 35.1
The National Chronic Obstructive Pulmonary Disease Audit 2008.
Roberts M, Hartl S, López-Campos JL. An international comparison of COPD care in Europe. ERS. 2012.
52. Estudio EFRAM: Seguimiento clínico
% médicos
327 pacientes ingresados
por exacerbación de la EPOC
23
47 Sin médico
Médico familia
18
Especialista ambulatorio
12 Esp. Hospital
Respir Med. 2006;100:332-9.
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
53. Estudio EFRAM & MAG-1: Seguimiento clínico
Estudio EFRAM Self-Audit MAG-1
1997-98 2011
n 327 910
Neumólogo hospital (%) 47 59%
45 52%
Neumólogo no hospital 12 7
Médico de familia 18 30
Sin control sistemático 23 17
Fuente: Self-audit MAG-1 (PDMAR) & Respir Med. 2006;100:332-9
.
57. % Reingresos EPOC
25.0
20.2 20.1
19.0
20.0 18.2
16.4
14.3 14.0
15.0
10.0
5.0
0.0
A B C D E F G
57
59. Terapias respiratorias a domicilio
Encuesta de satisfacción
1 con la prestación del
servicio de OD
2
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
60. Objetivo
Promover el uso apropiado
de las terapias respiratorias
a domicilio
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
61. Encuesta de satisfacción del servicio de OD
12,5% refieren algún problema técnico
49,7 % salen de casa cada día
Fuentes Siempre Casi A Pocas Nunca/ NS/NC
siempre menudo veces Casi nunca
p = NS
Fijas (%) 49,1 9,2 8,3 12,9 14,2 0,1
Portátiles (%) 41,0 8,5 11,7 23,4 14,9 0,5
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
62. Resultados
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
63. Observatorio TRD
1 Integrar información
Digerir la información
2 para hacerla útil
3 Comparar
4 Preguntar
64. Observatorio TRD
Fundació d’Osona per a la Recerca i l’Educació Sanitàries
Asesores
Sociedades científicas Abierto a la colaboración de todas las
empresas y organizaciones interesadas
65. Atlas de variaciones en el
uso de la oxigenoterapia
domiciliaria
(Marzo 2011 – Febrero 2012)
<=0.67
>0.67-<=0.83
>0.83-<=1.00
no significativo
>1.00-<=1.20
>1.20-<=1.50
>1.50
Razones estandarizadas para el
conjunto de la población
C. Tebé. AIAQS (2012)
66. Presencia social de la EPOC
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
67. Objetivo
Promover la visibilidad
social de los pacientes con
EPOC y la cooperación
entre los distintos
dispositivos asistenciales
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
68. Invertir en prevención
es coste-efectivo
Tenemos dos retos...
1 Trabajar desde AHORA para el futuro
2 Atender a los pacientes actuales
69. Acuerdos de Barcelona 2010
1 • Proteger los derechos de los no fumadores
y promover la deshabituación tabáquica
2 •Espiromterías de calidad + continuidad
asistencial
3 •Evaluación de resultados + investigación
4 • Papel activo del paciente
70. Día Mundial de la EPOC: Lleida 2011
Lleida, 23 de noviembre de 2011
Pacientes Profesionales Ciudadanos
Aula Respira
• Clínicos
Equipos de • Gestores
Atención • Pacientes
Primària • Representantes
ciudadanos
71. A partir de los debates y las presentaciones del Día
Mundial de la EPOC (Lleida, 23 de noviembre de
2011) se identifican 2 ideas fuerza
1 “Que dejen participar a los pacientes”
Frase de la paciente Sra. Pla, al final de su presentación
2 “Cooperación entre profesionales”
La cooperación entre los profesionales de Atención
Primaria y el hospital es un ejemplo de buena práctica
72. Otras actividades del PDMAR
Grupo de trabajo sobre
terciarismo en
patología respiratoria
Instrucción por la que se
crea la red de atención a la
Hipertensión Pulmonar
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
74. Infoxicación
Trasladar a la primera línea los
múltiples objetivos de diversas
estrategias puede “infoxicar” al
clínico
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
75. Si madurar és ser essencial,
cada vegada m’he aferrat més
a allò que és essencial.
Joan BROSSA
Brossa x Brossa (p. 168)
Edicions La Campana. Barcelona, 1999
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
77. 10 acciones
1. Dignidad y atención centrada en el paciente
2. Rediseño de servicios
3. Cambios organización
4. Revisar educación y entrenamiento.
5. Habilidades médicas correctas
6. Renegociar el New Deal
7. Mejorar disponibilidad AP
8. Revolucionar el uso de la información
9. Calidad en todo el sistema
10. Liderazgo