4. Víctor Horta (1861-1947) Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles. Víctor Horta (1861-1947)

5. Integrà totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.

6. 1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

8. Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra. A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista

9. Planta baixa i golfes Primer i segon pis Espai interior : Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre Carrer Jardí

10. Jardí Carrer Escala de servei Escala principal

11. Interpretació La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques. L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu. Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial. Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.

12. planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de càrrega) l’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos claraboia de vidre la disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul

13. Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar... Planta del vestíbul

14. columnes de ferro forjat bigues de ferro ala vista capitells molt originals amb motius vegetals La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior. claraboia de vidre

15. traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant tulipes amb motius vegetals la sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior La natura en forma de motius vegetals sembla apoderar-se de tota la casa Elements decoratius

16. la seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del sòl. Espai exterior

17. façana estreta i simple cos central curvilini i de vidre columnes de pedra columnes de metall amb reixa molt original terrassa

18. Casa del Poble 1896-99; Brusel·les Construïda per a la Federació del Partit Obrer. Gran façana ondulant de ferro i de vidre. Fou enderrocada l’any 1967 Casa Solvay 1895 - 1900 Brusel·les Casa Horta 1898 , avui Museu Horta Brusel·les

20. Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.

21. Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967. És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.

22. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96

23. París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica

24. Villa la Hublotière, d'Hector Guimard Casa esglaonada Rue Vauvin París, d'Henri Sauvage

25. Estacions de metro a París i Viena Otto Wagner H. Guimard

26. Olbrich Otto Wagner

27. Rennie McIntosh