1. Arquitectura del Renaixement. II institut montsacopa. Olot

2. Sant Pere del Vaticà Basílica paleocristina, sobre el circ de Neró, on suposadament es va enterrar sant Pere Projecte no executat, de Bramante de Urbino Projecte no executat, de Rafael Sanzio

3. Tractadistes Sebastiano Serlio, Trattato di architectura Bolonya, 1475-Fontainebleau, 1554/55?  Jacopo Barozzi da Vignola, dit Vignola (Vignola, 1507 –Roma, 1573)  Andrea di Pietro della Gondola, dit Palladio  (Pàdua, 1508-Vicenza, 1580)

4. VIL·LA CAPRA (la Rotonda) *. 1551-1569 Andrea Palladio

5. Les idees dominants en La Rotonda són dues: la simplicitat i la utilitat. Per això s'hi combinen els espais majestuosos i senyorials amb el sentit pràctic que ha de tenir qualsevol residència situada al camp, en què les tasques agrícoles i ramaderes són fonamentals. Les quatre ales de l'edifici, bastides damunt d'un alt estilobat , s'endinsen en el paisatge partint d'un nucli central que palesa el sentit de residència senyorial i que es destina a funció social. Els parcs i jardins que envolten la residència són, per a Palladio, la mostra de la “naturalesa educada i recreada” per la mà de l'home i de la civilització.

7. ALÇAT Les quatre entrades principals, totes monumentals, fan que dirigim la mirada, inevitablement, cap a la gran cúpula central: una estructura piramidal –en el sentit d'una lectura en perspectiva– que s'inicia amb les majestuoses escalinates que donen accés a cada pòrtic, uns pòrtics organitzats a la manera dels temples clàssics i amb els elements decoratius que els eren propis: capitells, columnes, frontó, escultures... Aquest conjunt –vist en la seva totalitat monumental i en la seva integració dins l'espai concret– permet copsar el sentit de la convivència entre cultura i història .

8. PLANTA La planta de la Rotonda es caracteritza per la disposició en forma de creu grega que dibuixen els quatre pòrtics d'ordre jònic, construïts damunt d'un elevat estilobat que segueix fidelment els models grecs i romans. Aquests quatre pòrtics donen accés a la planta central on hi ha la sala principal circular amb cúpula –com si es tractés d'una recreació del Panteó d'Agripa–, centre neuràlgic que satisfeia la dimensió social que tenia l'edifici, a imitació dels models renaixentistes anteriors, sobretot de Bramante. La sensació de simplicitat que hi dóna el quadrat central, i que representa la dimensió terrenal, amb la seva cúpula al bell mig, que connecta amb la dimensió espiritual, articula la resta de dependències de la residència. Les escales d'accés a les plantes superiors ocupen els angles que dibuixa la circumferència central, sense espatllar el conjunt simètric de la planta.

9. Il Redentore . 1576-77 San Giorgio Maggiore . 1560-62. Ordre gegant, sobre alt podi

10. Edificis civils Palazzo Chiericati Teatre Olímpic

11. VIL·LES Vil·la Cornaro i Vil·la Fornari

12. Miquel Àngel, arquitecte i urbanista

13. La plaça del Campidoglio, amb l’estàtua Eqüestre de Marc Aureli L’escala laurenciana a San Lorenzo

15. El manierisme de Giulio Romano i altres arquitectes italians  Els Uffizi, Florència  Giorgio Vasari Palazzo del Te, Mantua  

16. Renaixement a la Península Ibèrica.

17. SAN LORENZO DE EL ESCORIAL. 1563-1583 J. B de Toledo i J. de Herrera El conjunt del monument respon a les pretensions del monarca, que volia edificar un complex arquitectònic d'acord amb els seus ideals imperials. Havia de contenir la seva residència personal, espais per exercir les tasques d'un govern centralitzat, un monestir amb una rica biblioteca i un mausoleu on reposarien les despulles reials. Un conjunt, doncs, que materialitzava la idea de centralització i de personificació del poder reial, reflex del moment esplendorós que vivia la monarquia espanyola.

18. PLANTA La planta de San Lorenzo de El Escorial, concebuda com un espai quadrat, determina, unitats quadrades en el seu interior. Tot aquest conjunt s'articula al voltant de l'eix constituït pel pati central –el Pati dels Reis– i l'església. A dreta i a esquerra d'aquest eix es distribueixen les edificacions del conjunt del monument: un entramat de quadrícules que recorda la forma d'una graella, en homenatge a sant Llorenç, el qual, segons la tradició, va ser martiritzat i morí cremat en unes graelles. L'església, inspirada en l'arquitectura de Bramante, domina tota la resta d'edificacions. És un temple d'arrels italianes, que té la planta en forma de creu grega amb una cúpula central que, vista des de l'exterior, domina i dóna cohesió a tot el conjunt.

20. Les diverses parts del gran complex destaquen per l'austeritat que determina la pedra com a únic element decoratiu i per la rigidesa esquemàtica de la planta. Tot el conjunt pretén ser auster i sever, aspectes que s'han relacionat sovint amb la línia mística i ascètica del catolicisme castellà de l'època, que van personificar, per damunt de tot, santa Teresa d'Àvila i sant Joan de la Creu. Pel que fa a l'interior, tanmateix, hi ha profusió d'elements decoratius i ornamentals. Les dependències privades del monarca, situades darrere mateix de l'església –habitació personal, despatx, habitacions per a la família reial...–, presenten una extrema austeritat, que contrasta amb les ampliacions posteriors que van anar fent edificar els monarques que el succeïren –sobretot, la part que correspon als Borbons–. Al costat de les dependències privades, el monarca disposava d'aquelles que requeria l'exercici de les funcions reials: sala per rebre dignataris , lloc per a la guàrdia, cancelleria i administració... Sota l'altar major, una cambra coberta amb cúpula fa de mausoleu dels monarques espanyols que han regnat des del segle XVI fins a l'actualitat. En unes sales annexes hi ha les sepultures dels familiars dels monarques. Pel que fa a les dependències situades a la dreta de l'eix principal del conjunt, constitueixen l'espai destinat al monestir on viuen els monjos .

21. P. Machuca: Palau Carles V. Façana Univ. Salamanca P. Blai: Generalitat de Catalunya