5. Buda va ensenyar:
- el Camí del Mig,
- les Quatre Nobles Veritats
- i els Nobles Vuit Passos
6.
7.
8. LLIBRES SAGRATS
El Tripitaka
Les "tres col·leccions" de textos sagrats
budistes.
Els budistes tenen el que es coneix com
Tripitaka. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella,
conjunt o col·lecció. El Tripitaka significa per
tant, "les tres cistelles"o les "tres col·leccions" de
textos sagrats budistes.
A la falda del turó de Mandalay (Myanmar) es troben 729
esteles de pedra en què està gravat, en pali, el text íntegre
del cànon budista, el Tripitaka. La imatge mostra una
d'aquestes esteles.
Estela del Tripitaka
9. El Tripitaka
Les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella,
conjunt o col·lecció. El Tripitaka significa per tant, "les tres cistelles"o les "tres
col·leccions" de textos sagrats budistes.
El nom cistella es refereix a la forma en què van ser passades les ensenyances del Buda
als seus deixebles i dels seus deixebles a altres. Aquesta transmissió va ser primerament
oral i després literària.
Les "tres cistelles" de textos budistes són les següents:
El Vinaya Pitaka o "col·lecció de disciplina monàstica".
En la seva forma actual consisteix principalment en regles que governen l'ordre monàstica.
El Sutra Pitaka o “col·lecció de discursos, diàlegs del Buda ".
Consisteix de diàlegs del Buda amb temes morals, temes filosòfics i anècdotes amb moralitats espirituals.
El Abhidharma Pitaka o “col·lecció de la doctrina més elevada".
Es tracta d'una disposició sistemàtica i un anàlisis del material trobat en el Sutra Pitaka .
13.
LA STUPA
Els stupes serveixen per guardar relíquies i records de Buda
o d’altres grans mestres. De vegades s’hi guarden textos
sagrats.
Antigament les stupes s’alçaven en honor dels reis i dels
grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser
construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.
El stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt
del seu cim. Te forma hemisfèrica que representa el món. El
mateix pilar representa l’eix mundi
i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les
tres joies: Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o
comunitat d’aquells que han acceptat el principi del dharma.
La circumval·lació de la stupa és considerada com una ajuda
en la oració.
Sol construir-se sobre una base quadrangular que està
orientada als quatre punts cardinals.
Els stupes a la Xina i a L’Extrem Orient
es diuen PAGODES
24. Imatges de Buda
En el primitiu art
budista no es
representa Buda amb
figura humana, sinó
mitjançant símbols:
•l’arbre de la
il·luminació
•la roda de la doctrina
Més endavant, el seu
rostre es va inspirar
en les estàtues
gregues del déu
Apol·lo.
El que més
impressiona
d’aquestes imatges
és el somriure serè
i enigmàtic.
25.
26. La representació de Buda en l’art tendeix a fer d’ells un ésser transcendent. Les plantes dels peus de Buda i les
seves empremtes eren també venerades, simbolitzant l’arrelament de la transcendència i la seva aplicació al
present.
•
•
•
•
•
El Buda coronat:
Les imatges del Buda tenen, al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i
mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C.
El Buda caminant:
Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de
Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la
figura de Buda - simbolitzant, potser, l’harmonia final que va aconseguir en la seva vida.
Buda assegut:
La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar.
Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol,
símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.
Buda meditant:
Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les
representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment.
Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de
pau suprema.
Bodisatvas:
Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la
veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la
salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast
amb la simplicitat de Buda.
27.
28. Gestos de les mans: MUDRA
Tant en el budisme com en l‘hinduisme els moviments de les
mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per
tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La
majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observarse en representacions de Buda.
-El polze i l’índex
simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma.
-Les mans cap a dalt i obertes
signifiquen l'ensenyament de la doctrina.
- Les mans obertes assenyalant cap a baix
són un gest de generositat i donació.
-Les mans recollides damunt la falda
indiquen meditació.
29. MANDALA
La seva forma circular, que no té ni principi ni
fi, i l’estructura concèntrica reflecteixen la
forma de l'univers i el sentit de perfecció que
hi ha dins d'ell.
Els mandales Budistes guien la meditació i la
pregària i sovint reflecteixen les formes del
cosmos.
Al centre de l'univers hi ha el mont Meru,
envoltat per set fileres de muntanyes
concèntriques separades
per set oceans.
Més enllà de la filera més externa
hi ha el gran oceà i quatre grans illes,
que simbolitzen els continents,
incloent el més meridional, Jamdudvipa,
la casa dels homes.
Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes
dels punts cardinals i al cim el Buda celestial,
Vairochana.
35. INGRÉS AL MONESTIR BUDISTA
En la major part de les comunitats
budistes, la iniciació dels nois es fa
mitjançant una estada de duració
variable en un monestir.
L’estància pot durar des d’uns mesos a
varis anys. Allí, el nen aprèn a llegir i
escriure, però sobretot es familiaritza
amb les normes de la vida monàstica i
els principis de la vida budista.
L’ingrés en el monestir dóna lloc a una
cerimònia important que marca
l’entrada de l’adolescent en el món dels
adults.
Es rapa el cap del noi i després se li
entrega l’hàbit de monjo, així com un
pot de caritats.
Després, es compromet a trobar refugi
en Buda, el dharma (l’ensenyança
budista) i la sangha (la comunitat de
monjos), manifestant així, la voluntat de
seguir els principis budistes.
39. CHO KOR
Es la festa del primer sermó del Buda al parc de Gaseles de Benarés (ara Varanasi).
En el sermó - amb el qual va començar a girar la Roda de la Llei, i que adreçar a cinc ascetes- el
Buda va ensenyar el Camí del Mig, les Quatre Nobles Veritats i els Nobles Vuit Passos.
Marca, també, l'inici del recés de l'estació les pluges.
Ritual i simbolisme
A la prèdica, els monjos recorden aquest esdeveniment que suposa l'inici de la missió de Buda.
La festa està plena de color i de joia. Cada monestir té les seves estàtues de Buda i les seves
planxes rectangulars de fusta, en que hi ha gravats passatges de les escriptures budistes
(tripitaka).
Tota la comunitat (sangha), sigui homes o dones, laics o monjos, porta les estàtues i planxes en
una gran processó amb música i molta alegria. Això simbolitza l’ensenyament del Buda. Desprès
de la processó s’acostuma a fer un picnic.
40. VESAK
Sentit general
El Vesak o Visakha commemora el naixement, la il·luminació (bodhi) sota l'arbre de Bodhgaya al nord de l’Índia, i
la mort del Buda.
És creu que els tres esdeveniments van succeir el mateix dia de l’any. Se celebra durant la lluna plena del mes
Visakha, que s’escau entre els mesos de maig i juny dóna nom a la festa, el més important de la qual és la celebració
de la il·luminació a l’hora de l’albada, que és un fet mental, davant dels dos fets físics del naixement i de la mort. El
significat d’aquesta festa va més enllà de la commemoració històrica i pretén recordar la necessitat i la possibilitat
que tothom esdevingui un il·luminat (buda).
Ritual i simbolisme
Hi ha diferents serveis devocionals i bones accions meritòries, com l’ofrena de menjar o almoines als monjos o
l’alliberament d’ocells i de peixos captius per recordar i simbolitzar la compassió de Buda o l’alliberament de la
ment que s’assoleix amb la il·luminació. També trobem la veneració a imatges de Buda, mitjançant la posició de
genolls i amb les mans juntes i amb la prosternació (el cap a terra), l’entrega d’ofrenes (fruites, flors i encens) i la
recitació de mantra.
Les cases es guarneixen sovint amb fanals i amb garlandes. Els fanals són fets de paper fi apegat sobre un marc de
llum de fusta. Els llums que s’encenen simbolitzen la saviesa i la felicitat, i juguen molt amb el contrast de la foscor,
exponent de la victòria sobre la ignorància i el sofriment.
En aquesta ocasió, els laics poden pelegrinar als monestirs duent espelmes, flors i barretes d’encens. En els
monestirs donen la volta al recinte -que te una casa, un arbre de bodhi i un stupa (monument funerari que conté
relíquies de Buda) en el sentit de les agulles del rellotge tres vegades, una pel Buda, una altra per la Doctrina
(Dharma), és a dir el seu ensenyament, i la tercera per la comunitat dels deixebles de Buda (sangha) o seguidors del
Dharma. Desprès s’escolta algun sermó. Els stupa o l’arbre de bodhi estan sovint envoltats de petites làmpades d’oli
fetes d’un ble de roba o de cotó dins d’un petit vas de fang ple d’oli.
41.
42. UPOSADHA
No es una festa puntual.
Els budistes acostumen a dedicar els dies de lluna plena i de lluna nova al culte religiós, i són
festius en alguns països de cultura budista.
Es una tradició que es remunta a l’època del Buda, seguint probablement, el costum dels ascetes
errants de reunir-se aquells dies, anomenats upavasatha, per dedicar-se a l'observança religiosa:
efectivament, durant aquests dies la influència dels astres es deixa sentir sobre les persones i
llurs emocions, fent que l’energia positiva o negativa de les nostres accions o actituds
s’incrementi força.
Ritual i simbolisme
Des d’aleshores i fins als nostres dies, la comunitat de monjos de les diferents tradicions budistes
celebra, la nit anterior als dies de lluna plena i nova, aquesta cerimònia de confessió quinzenal:
reconeixen en públic els vots que no han complert i, desprès d’una cerimònia de purificació,
renoven els seus vots davant de l’assemblea monàstica .
També els budistes laics dediquen els dies de lluna plena i nova a la pràctica espiritual, i
acostumen a anar als temples i monestirs, on realitzen pràctiques meditatives, devocionals i
ofrenes a les Tres Joies, es a dir, als tres objectes de refugi per als budistes: Buda -el fundador-, la
doctrina espiritual i la comunitat de monjos.
43.
44. DALAI LAMA
CAP ESPIRITUAL
• Cap polític i religiós
del Tíbet. El 1989 va
rebre el Premi Nobel
de la Pau per la seva
lluita no violenta per
aconseguir la llibertat
política i religiosa del
Tíbet.
