2. IMPRESSIONISME
Els pintors impressionistes tenien algunes característiquesen comú :
1. Una biografia similar i una actitud comuna davant el fet artístic.
–La majoria pertanyien a la mateixa generació ja que havien nascut entre els anys 30 i 40
del segle XIX.
–Alguns d'ells -Sisley, Monet, Renoir i Bazille- havien anat a formar-se al taller de Gleyre,
on havien rebut ensenyaments similars. A aquest grup inicial, aviat s'hi incorporaren
Degas, Berthe Morisot, Pissarro i Cézanne (Escola Suïssa) . Van constituir-se en un grup i
s'enfrontaren a l'academicisme, als salons i al sistema organitzatiu de la pintura de la seva
època. La primera acció del grup fou exposar les seves obres al marge del Saló de París,
en l'estudi d'un fotògraf anomenat Nadar. Van intentar arribar al públic sense el
reconeixement dels crítics oficials del Saló. A tall de provocació, van adoptar el nom
d'«impressionistes» amb què un crític els havia designat despectivament.
–Amb la seva actitud van col·laborar d'una manera decisiva a canviar el mercat de la
pintura: les acadèmies i els salons aniran perdent influència i apareixeran les galeries
privades i els marxants.
3. 2. Unes influències similars.
– La despreocupació pels «grans temes» i la incorporació de les classes populars com a
nous protagonistes de la pintura són aportacions que reben de Courbet i dels pintors
realistes.
– L'admiració per Manet i les seves innovacions.
3. Una temàtica similar.
– Temes urbans protagonitzats per la classe mitjana o obrera.
– La naturalesa com a font de plaer visual i motiu per a les seves especulacions. No
pretenien, com els pintors de l'escola de Barbizon, integrar-s'hi.
– La captació dels elements naturals o humans que canvien constantment, com els
núvols, el curs de l'aigua, les variacions atmosfèriques, els instants concrets de les
reunions socials que no es tornaran a repetir.
4. Un repte comú: la fotografia.
La fotografia s'havia inventat el 1839, però fins a les darreres dècades del segle el
sistema de revelatge era molt lent, per la qual cosa la pintura continuava complint la
funció social de retratar la gent. Solucionat aquest problema, els impressionistes van ser
conscients que la pintura havia de renovar els objectius: la investigació del color,
enfront d'una fotografia encara en blanc i negre, i la investigació de noves formes
plàstiques.
4. 5. Uns pressupòsits tècnics similars.
Basant-se en la teoria del color, de Chevreul (1839), van practicar:
– La barreja òptica: no barrejaven els colors en la paleta, sinó que era l'ull de
l'espectador el que ho havia de fer.
– La llei dels contrastos simultanis: el color local no existeix, sinó que és en funció dels
colors que l'envolten i tots, finalment, són en funció de la llum.
– La coloració de les ombres amb el color complementari. Oposició, doncs, a la tècnica
del clarobscur.
– El plein air: la realitat canvia amb la llum i està en moviment continu. No té sentit,
doncs, pintar en un estudi situacions que ja han canviat. S'hauran de captar en la seva
breu existència i davant d'elles.
– El rebuig del dibuix que se substitueix per pinzellades soltes i pròximes, que crearan
en l'ull de l'espectador -no pas en el quadre- els efectes de volum i de color. L'actitud
d'investigació per trobar nous camins d'expressió, a partir dels quals el quadre només
podrà ser vist i analitzat des de les seves qualitats estrictament plàstiques, i no pel
tema literari o històric que expliqui, que serà irrellevant.
6. Evolució del grup. Monet, Pissarro i Sisley es van mantenir pròxims als postulats
impressionistes al llarg de tota la seva carrera. Renoir, Degas, Cézanne, Bazille i Berthe Morisot,
se n'allunyaren per treballar en una línia diferent i amb inquietuds individuals distintes.
5. Claude Monet Auguste Renoir
Camile Pissarro
Paul Cézanne
Edgar Degas
Berthe Morisot
La història de l’Impressionisme comença a
París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de
joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell
any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs
creacions en la galeria-saló del fotògraf
Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard
dels Capucines.
Alfred Sisley
Societé Anonyme des artistes
6. En realitat, Manet no va ser un impressionista en el sentit
estricte de la paraula. Mai no va exposar amb el grup i mai va
deixar d'acudir als Salons oficials, encara que el rebutgessin. Els
seus objectius no eren compatibles amb els dels impressionistes,
per molt que es respectessin mútuament.
L’obra de Manet no és la d'un pintor radical, únicament
preocupat pel món visual. Ell és un cavaller, un
senyor molt educat, que s'ajusta al concepte
vuitcentista de voyeur: un observador distant,
refinat, que contempla des d'una elegant
distància l'espectacle que l'envolta.
Manet, mestre i precursor.
Éduard Manet
(1832-1883)
7. DEJEUNER SUR L’HERBE (1863). E. Manet
Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
8. El guitarrista espanyol. “Guitarrista”. 1860
Manet guanya una menció d’honor en el
Saló de 1861
El bevedor d’absenta, 1858. Desestimat en
el Saló de 1859
Manet i la pintura
europea
11. Goya; Afusellaments de la Moncloa
2’66 x 3’45; 1814
P. Picasso; Massacre a Corea, 1951.
Manet; Afusellamanet de l’emperador Maximilià de Mèxic
2’52 x 3’05. 1867
43. Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet
Museu d’Orsay.
París
Realisme
Origen de
l’impressionisme
Oli sobre tela
208x 264 cm
Identificació de l’obra
45. Des del segle XVIII, es van celebrar a França els anomenats Salons de Pintors, certàmens
oficials en que els artistes exposaven les seves obres. Durant la Revolució Francesa es van
deixar de convocar, però l’emperador Napoleó III, a partir de 1850, els va tornar a
impulsar novament.
Per a poder exposar en aquests salons oficials, calia que les obres fossin acceptades per
un jurat compost per membres de l’Acadèmia. El gust estètic majoritari s'inclinava per
obres de caire academicista, tant en la temàtica com en la tècnica, que eren les úniques
acceptades pel públic, rebutjant qualsevol obra que volgués introduir aspectes de
modernitat.
En el Saló de Pintura de 1863 es van rebutjar molts pintors, la qual cosa va produir un
gran escàndol i el conseqüent pas per a obrir un saló paral·lel a l’oficial on poder exposar
les obres de tots aquests artistes, el Salon des Réfusés.
Context artístic
46. DEJEUNER SUR L’HERBE (*)(1863). E. Manet
Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
48. Pícnic a l’aire lliure = pastoral
Ferdinand
Leenhoff
(escultor
holandès)
dona nua
(Victorine
Meurent
model
preferida de
Manet)
Suzanne (germana de
Leenhoff i esposa de
Manet)
Eugène Manet,
germà Manet
natura morta que introdueix en la
composició (restes del dinar)
49. la mirada directa i
insolent del nu femení
adreçada a l’espectador
l’implica i el fa còmplice
i partícip de l’escena
d’aspecte distret,
no mira a
l’espectador
retratat amb el
braç dret atansat.
El seu gest de la
mà indica que ha
pres la paraula
noia rentant-se
en el rierol
50. Tècnica pictòrica revolucionaria
pinzellades breus i
soltes, juxtaposades
unes amb les altres -
base de
l’impressionisme -
zones planes de color
Sense ombres
- influència del món japonès -
51. Trencament amb la perspectiva tradicional
crea un espai en alçada
per mitjà d’efectes
atmosfèrics i cromàtics
diverses tonalitats de
verd en el paisatge
clariana de tonalitats blavoses
violents contrastos
cromàtics
52. Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet
en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El
jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest
rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de
París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que
tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.
“La deessa ofegada en un riu
de llet, té l’aire d’una delicada
dama galant, no de carn i
ossos sinó d’una espècie de
massapà blanc i rosa”
Emile Zola
“Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863
El jurat considerarà guanyadora
“Naixement de Venus” d’Alexandre
Cabanel.
En un acte propagandístic, Napoleó III,
creà amb els quadres desestimats el
“Salon des Refusés”, precisament per a
que el públic pogués donar fe de la
«seva poca qualitat pictòrica».
53. “El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar
un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a
fer una composició tan absurda”
56. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520.
Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
57. L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865
Maja nua, Goya
Venus d'Urbino de Ticià
Manet i la pintura europea
58. Impression, soleil levant(*), 1874. Claude Monet
Museu Marmottan. París Impressionisme
Claude Monet
(1840-1926)
Oli sobre tela 48x 63 cm
59. boira matinal
insta·lació
portuària: vaixells
mercants, pals i
xemeneies
fumejants
tres bots de rems naveguen per
les aigües tranquil·les
paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872
sol entre la broma de l’albada
reflexos del sol a
l’aigua
els tres bots disposats en
diagonal ajuden a donar
profunditat i trenquen el
ritme horitzontal del llenç
60. negació del dibuix pinzellada solta
efecte d'esbós
paisatge de Le Havre pintat l’any 1872
61. El impressionistes coneixen les teories de Newton
sobre la descomposició de la llum
llum color
La teoria del color de Chevreul
P = Primaris o
generadors
S = Secundaris o
complementaris
Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del color primari
Teoria del color
Tècnicament
aplicaven els
colors sobre la
tela, sense
barrejar-los a la
paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç els
colors es barregen en la retina de
l’espectador “trompe l’oeil”.
Pinzellades soltes i lliures
62. “He enviat a l’exposició del Boulevard des
Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre
que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des
de la meva finestra, amb el sol entre la boira
i uns màstils erigits d’uns vaixells...M’han
preguntat el títol per al catàleg, i com que el
quadre no pot passar per una vista de El
Havre, els vaig dir : poseu-hi “Impressions”.
D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va
estendre la broma.”
Monet
“ -Què representa aquesta tela?
- Vaig a mirar el catàleg.
- Impressió, sol naixent.
- Impressió, estava segur d’això.
- Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió...
Quina llibertat, quina factura més solta !
El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina.”
Louis Leroy en el Cherivari.
L’obra i el seu temps
63. La regata d’Argenteuil (1872)
Les roselles (1873)
La rue de Saint Denis en la festa del 30 de juny (1878)
