PAUTES PER A ELABORAR UN
COMENTARI
Eix de producció
Context històric
Autor
La forma del text
Estructura externa
Estructura interna
El contingut del text
Resum del text
Temps i espai narratiu
Veus narratives
Personatges
3
2
1
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
A LA CORONA D'ARAGÓ...
Tot i que al començament del segle XV el feudalisme pateix
una davallada, cal tenir en compte que des del segle XI la
figura dels cavallers que protegien els feus dels seus
senyors havia agafat força a la literatura i, per exemple,
Ramon Llull ja havia parlat d'aquesta figura al Llibre de
l'ordre de cavalleria.
Amb la caiguda de l'esperit feudal, doncs, la imatge dels
cavallers decau i a partir del segle XVI ja es deixen de banda
les batalles de cavallers, les lletres de batalla i, en aquest
sentit, la cavalleria es transforma en una simple ostentació,
sense funcions.
Amb la puixança de la burgesia dins l'àmbit urbà i amb
l'augment de les exigències de la noblesa envers els
camperols a l'àmbit rural, la Corona d'Aragó pateix molts
canvis polítics i socioeconòmics que influeixen, també, a la
desaparició de la figura dels cavallers
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRIC
POLÍTICA INTERNACIONAL...
El segle XV suposa el final de la Mediterrània
com a centre del món a causa de dos fets: la
caiguda de Constantinoble el 1453 i la
descoberta d'Amèrica el 1492.
Europa viu un període d'estabilitat política.
Es produeix, a més, un canvi de paradigma
cultural: el Renaixement italià.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
La literatura catalana viu el seu moment més àlgid:
el Segle d'Or.
Des del segle XII a la corona aragonesa ja es
coneixien les narracions novel·lesques de la
Matèria de Bretanya (aventures i llegendes
vinculades a les figures del rei Artús, Lancelot,
Tristany o la llegenda del Graal) que van ser
traduïdes al català i van inspirar molts escriptors
catalans.
Tanmateix, amb Tirant lo Blanch i Curial e
Güelfa les característiques de la literatura de la
Matèria de Bretanya pateixen un gir a casa nostra:
neix la novel·la cavalleresca.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
NOVEL·LA DE CAVALLERIES NOVEL·LA CAVALLERESCA
Elements meravellosos i
inversemblants.
Personatges fantàstics.
Espais narratius exòtics i
fantàstics.
Temps narratius ambientats en
passats remots.
Creació de mons onírics i
envoltats per la fantasia.
Sense elements meravellosos,
són produccions marcades per la
versemblança.
Personatges realistes.
Espais narratius coneguts amb
referències a personatges de
l'època.
Temps narratius pròxims al
moment de producció.
Creació de mons realistes.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
CONTEXT HISTÒRICOLITERARI
Les dues grans novel·les del segle XV són
Tirant lo Blanch i Curial e Güelfa i totes
dues s'adhereixen a les característiques de
la novel·la cavalleresca. Així doncs, mentre
que el Tirant va ser escrita entre els anys
1460 i 1468 es pensa que el Curial va ser
escrita abans del 1462.
Curial e Güelfa, d'autor anònim va ser
trobada el 1876 per Milà i Fontanals i és
una novel·la estructurada en tres llibres
Argument Curial e Güelfa, 1
Llibre primer: Curial i Güelfa (vídua del
marquès de Milà) s'enamoren i Curial és
entrenat com a cavaller per Melcior de
Pando. Durant aquesta part Curial viatja a
Àustria on li cedeixen la mà de la filla del
Duc i, després de rebutjar la proposta,
torna a la Cort on s'envolta de cavallers
catalans.
Argument Curial e Güelfa, 2
Llibre segon: Curial parteix cap a Melú, a un
torneig, juntament amb una donzella de
Güelfa. La filla del Duc d'Àustria, Laquesis,
envia una donzella seva per a trobar Curial
però ell resta fidel a Güelfa. Després de
moltes batalles i d'haver de restar més temps
enfora de l'estimada, Curial és acusat d'estar
enamorat de Laquesis i Güelfa l'abandona.
Argument Curial e Güelfa, 3
Llibre tercer: Curial, gràcies a Melcior de Pando,
viatja a Gènova i després pelegrina a Jerusalem.
Quan decideix tornar a casa, una tempesta fa que
mori tota la tripulació menys Curial i un altre
cavaller que són presos per un cavaller de Tunis.
Quan Curial aconsegueix tornar a casa, tanmateix,
Güelfa es desentén d'ell, que torna a marxar fins
que, després de fer un viatge a Alemanya torna a
casa i aconsegueix casar-se amb la seva estimada.
1. EIX DE PRODUCCIÓ
AUTOR
Joanot Martorell va ser el típic cavaller del segle XV. Nascut a
Gandia entre els anys 1413 i 1414 va ser fill d'una família de la petita
noblesa valenciana relacionada amb la cort (el seu padrí havia estat
conseller del rei Martí l'Humà i el seu pare cambrer del mateix rei).
Joanot Martorell va participar a les expedicions per la Mediterrània
que va realitzar Alfons el Magnànim i el 1433 ja havia estat armat
cavaller.
El nostre autor va participar activament en diversos fets d'armes el
més importat dels quals va ser el que va dur-lo a viatjar a Anglaterra
per defensar l'honor de la seva germana Damiata. Tot i així, hi ha
documentades altres lletres de batalla de Martorell que demostren
l'orgull que per a ell suposava ser cavaller.
A Tirant lo Blanch, Martorell plasma la persona que ell hauria volgut
ser: un cavaller errant.
Abans de morir, sol i endeutat, empenyora el manuscrit del Tirant a
Martí Joan de Galba que el porta a impremta.
Martorell, el 1468, mor sol, sense descendència i sense ser partícip
de l'èxit de la seva única novel·la.
2. LA FORMA DEL TEXT
ESTRUCTURA EXTERNA
La versió del Tirant que manejam està dividida en cinc
parts distribuïdes en 230 pàgines.
ESTRUCTURA INTERNA
La novel·la comença amb una lletra de Joanot Martorell
dirigida al rei Ferrando de Portugal. En aquesta lletra,
Martorell afirma que la novel·la és una traducció. Tot i
així, en aquest fet rau la primera de les grans
innovacions del Tirant ja que la carta no és més que un
episodi de ficció literària.
Podem dividir l'estructura del Tirant de la següent
manera: el plantejament (que es correspon amb la
primera part de la història), el nus (que va des de la
segona a la quarta part) i el desenllaç (que és la darrera
part de la trama).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
PLANTEJAMENT
Primera part: Tirant a Anglaterra.
Entre l'estètica de la novel·la cavalleresca i la d'un llibre doctrinal de
cavalleria, en aquesta primera part i després d'haver-se explicat
la història del comte Guillem de Varoic, ens és presentat el nostre
protagonista.
Tirant, juntament amb altres gentilhomes ha viatjat a Anglaterra per
assistir al casament del rei i rebre l'ordre de cavalleria. Després
de desviar-se accidentalment del camí es troba amb Guillem de
Varoic, convertit en ermità, que l'adoctrina sobre la cavalleria.
Després de les noces, Tirant torna a veure l'ermità i li explica les
festes que s'han fet com a conseqüència de les noces del rei però
es nega a parlar-li dels fet d'armes que s'han succeït. És
Diafebus, el cosí de Tirant, qui li explica a l'ermità les batalles que
han fet que Tirant es converteixi en un gran cavaller.
Es narren, en aquesta part, les batalles d'un Tirant solitari contra
personatges com Kirieleison de Muntalbà o contra un alà (la
bèstia de la novel·la de cavalleries però plasmada de manera
realista).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
NUS (1)
- Segona part: Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes
Després de rebre notícies que el Soldà del Caire ha posat
setge a l'illa de Rodes, Tirant parteix juntament amb l'infant
del rei de França (que s'ha amagat a la nau del nostre
cavaller).
Una vegada a Sicília, Felip, que és mig beneit, s'enamora de
la princesa del regne, Ricomana i Tirant posa en marxa una
sèrie de peripècies perquè la jove es convenci que Felip no
és tant grosser com diuen.
Tirant i Felip socorren la ciutat i aconsegueixen fer fugir els
moros i, quan tornen a Sicília, després d'haver peregrinat a
Jerusalem, Ricomana i Felip es casen (en contra dels
consells d'un filòsof).
Tirant i Felip, finalment lluiten contra els infidels i retornen a
Sicília com a vencedors.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
NUS (2)
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (I)
L'acció comença quan Tirant rep una carta de l'Emperador
de l'Imperi Grec en què li explica que els turcs ha envaït
l'Imperi i que estan assetjant la ciutat. Tirant, guiat pel
deure, viatja a Constantinoble.
Quan arriben són rebuts amb molts honors i Tirant coneix
Carmesina, filla de l'Emperador, de qui s'enamora
perdudament i li confessa el seu amor mitjançant un joc de
miralls.
En aquest punt coneixem a Viuda Reposada, la dida de
Carmesina que també està enamorada de Tirant i decideix
posar traves a l'amor del cavaller i la donzella.
La guerra, tanmateix, continua i Tirant ha de sortir de la ciutat
diverses vegades per derrotar els turcs.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (II)
Entra en escena el Duc de Macedònia que, essent envejós
de Tirant, fa tot el que està a les seves mans per
enutjar-lo.
Entre tots aquests enemics, tanmateix, Diafebus, el cosí
de Tirant, lluita per afavorir els amors entre Tirant i
Carmesina i, després d'haver vençut els turcs en batalla,
el jove es trasllada a la ciutat, parla amb Carmesina, que
estava enfadada amb Tirant per culpa de la Viuda
Reposada, i es casa en secret amb Estefania,la filla de
l'autèntic Duc de Macedònia.
La situació militar requereix de l'ajuda de l'Emperador i, per
aquest motiu, Carmesina i el seu pare es traslladen al
camp de batalla, on observen la valerositat de Tirant.
Durant la nit, Tirant i Diafebus apareixen secretament a la
cambra de la princesa i es deliten amb la companyia de
les seves estimades
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (III)
Plaerdemavida, que a partir d'aquest moment esdevé determinant
en la relació de Tirant i Carmesina, durant el matí següent a
l'encontre amorós, explica irònicament a les noies el que va
veure, fet que implica que la donzella coneix els seus secrets.
Quan l'Emperador i Carmesina tornen a Constantinoble Tirant
aconsegueix vèncer els aliats dels turcs i porta els presoners de
la batalla al palau de l'Emperador.
Abans de tornar a entrar en batalla, Estefania i Diafebus es casen
realment i Tirant, que no aconsegueix els seus propòsits
amorosos amb Carmesina, ha de partir un altre vegada.
Plaerdemavida, però, insta a Tirant perquè es fiqui al llit de
Carmesina fent-se passar per la donzella. Quan Carmesina se
n'adona, és tant el rebombori que fa, que Tirant ha de saltar per
la finestra (fet que li provoca una fractura a la cama) i
Carmesina ha de dir que una rata enorme li ha pujat a la cara
mentre dormia.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
Tercera part: Tirant a l'Imperi Grec (IV)
Com que Tirant està lesionat i no pot entrar en batalla,
demana a Hipòlit que enviï cartes d'amor a
Carmesina. Hipòlit, durant les seves visites al castell
s'enamora de l'Emperadriu i comencen una història
d'amor secreta.
Tirant i Carmesina, després d'haver-se vist d'amagat en
unes quantes ocasions, es casen en secret (sense
que la princesa cedeixi la seva castedat a Tirant).
La Viuda Reposada, morta de gelosia, fa creure a Tirant
que Carmesina s'entén amb un hortolà i Tirant perd
tot el desig de viure.
Tot i així, abans de partir, Carmesina (que no entén res)
demana a Plaerdemavida que vagi a veure Tirant a la
seva nau i que li expliqui tota la veritat.
L'embarcació de Tirant, per culpa de l'agressivitat del
mar, va a la deriva.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
NUS (3)
Quarta part: Tirant al Nord d'Àfrica.
Després del naufragi, Tirant és pres com a presoner pel Cabdillo
de los Cabdillos, un senyor del regne de Tremissèn, que el
vesteix, l'alimenta i l'envia al castell del seu fill. Tirant, en aquest
punt no és tractat de la millor manera possible car el fan
presoner. Tanmateix, el Cabdillo li demana ajuda perquè el rei,
que es vol casar amb la filla del senyor, l'ataca.
Tirant ajuda el Cabdillo i gràcies a la traició d'un jueu, el primer
aconsegueix recuperar la seva filla. Aquesta demana a Tirant si
vol ser el seu espòs però ell resta fidel a Carmesina i
aconsegueix convertir al Cabdillo i a la seva gent al cristianisme.
A continuació Tirant retroba Plaerdemavida que havia estat
recollida per un vell moro i havia fet de serventa a una senyora
de la ciutat. La donzella li recorda a Tirant quina és la situació
de l'Imperi i aquest decideix enviar un ambaixador a
l'Emperador i retorna a Constantinoble juntament amb tots els
moros que ha convertit.
3. CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
DESENLLAÇ
Cinquena part: Tirant torna a l'Imperi Grec
Quan Tirant arriba a Constantinoble la Viuda Reposada es mata per por del
cavaller i ell aconsegueix socórrer la ciutat. En aquesta situació, Tirant negocia
la rendició amb els Turcs i, una vegada aconseguit el seu objectiu va a
informar l'Emperador.
Durant la nit Plaerdemavida enganya la princesa i deixa entrar Tirant a la seva
Cambra que, finalment, aconsegueix consumar el seu amor.
L'Emperador accepta les propostes de pau dels turcs i Tirant allibera tots els
esclaus (entre els quals hi ha Diafebus). L'Emperador, agraït, dóna la mà de
Carmesina a Tirant i el fa hereu de l'Imperi.
Abans de les noces, però, Tirant torna a entrar en batalla per recuperar tots els
territoris que encara resten en mans turques però, el seu destí fa que es posi
malalt i mori després d'haver fet testament i haver escrit una carta a la seva
estimada Carmesina.
El disgust de tothom és tant gran que l'Emperador mor trasbalsat per la mort de
Tirant i l'ànima de Carmesina també abandona el seu cos, ajaguda al costat
del seu estimat .
Hipòlit, finalment, és anomenat hereu de Tirant, es casa amb l'Emperadriu i fa
enterrar dignament els cossos de Tirant i Carmesina.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
RESUM ARGUMENTAL
ELS TEMES
Tot i que els temes principals de la novel·la
són el militar i l'amorós no podem dir que
siguin els únics, ans al contrari, Tirant lo
Blanch és una novel·la de cavallers, de guerra,
una història d'amor, un document històric de
l'època, una novel·la costumista a parts, una
composició eròtica, humorística, psicològica,
etc. Una novel·la total.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
TEMPS I ESPAI NARRATIU
TEMPS:
Intern: les accions del Tirant es desenvolupen de
forma lineal, sense analepsis ni prolepsis. Podem
dir, per tant, que la trama i la història coincideixen.
D'altra banda, l'acció es desenvolupa en una sèrie
d'anys (no sabem ben bé quants car no
s'especifica).
Extern: pel que fa al context històric en què es
desenvolupen els fets podem dir que és el mateix
en què va viure Joanot Martorell: el segle XV.
2. EL CONTINGUT DEL TEXT
TEMPS I ESPAI NARRATIU
ESPAI
Podem dividir els espais en què es desenvolupa la
novel·la partint de la seva estructura interna. Així
doncs, cada part succeeix en un espai determinat:
Anglaterra, Sicília i l'Illa de Rodes, l'Imperi Grec i el
Nord d'Àfrica. Tots aquests espais, alhora, són reals,
característica pròpia de la novel·la cavalleresca.
A més, però, podem concretar una mica més i dir que
les escenes bèl·liques estan caracteritzades per
succeir a l'exterior (al camp, als carrers, al mar, etc.)
mentre que les escenes amoroses són escenes
íntimes que es caracteritzen per estar ambientades en
llocs tancats (la cambra de la princesa, de
l'Emperadriu, a l'interior d'un castell, etc.)
2. EL CONTINGUT DEL TEXT
LES VEUS NARRATIVES
Com bé explica Jordi Tiñeda al pròleg de la
novel·la, el narrador del Tirant és discret, exposa
els fets en tercera persona i mai no busca la
complicitat amb els lectors. Així doncs, podríem
dir que la novel·la, en gairebé tota la seva totalitat
presenta un narrador intraheterodiegètic
(omniscient).
D'altra banda, però, apareixen alguns episodis
amb narradors interposats: de vegades parla
Tirant (narrador autodiegètic) i altres cops parla
Diafebus (narrador intrahomodiegètic).
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (I)
Tirant lo Blanc: el protagonista indiscutible de la
novel·la que fins i tot porta el seu nom. És un
personatge rodó puix que té una psicologia molt
marcada i variable perquè al llarg de la novel·la
evoluciona de manera més que notable. Tirant és un
personatge versemblant, un home que ens és descrit
des de diferents punts de vista (a les batalles com un
valerós cavaller i a les escenes amoroses com un
home tímid i enamorat). La seva complexitat i la seva
humanitat són un dels elements més característics de
la novel·la ja que, tot i ser un cavaller valent, fort i hàbil,
l'amor que sent per la princesa Carmesina i el tràgic
desenllaç de la seva vida el transformen en una
persona corrent.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (II)
Carmesina: la filla de l'emperador és retratada
com un personatge bastant pla. És una
adolescent influenciable que s'enamora de Tirant
però que, tanmateix, només té un objectiu,
conservar la seva castedat. Tot i així, Carmesina
és un personatge variable que, al final de la
novel·la mor de tristesa i per amor. La veu
narrativa, tanmateix, es dedica més a descriure
l'aparença física de la princesa que no pas la
seva psicologia i, tal vegada per aquest motiu,
ens pot semblar que no és complexa.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (III)
Diafebus: cosí de Tirant i personatge rodó i
variable, Diafebus és el col·laborador més
lleial del nostre protagonista. A la tercera part
de la novel·la s'enamora d'Estefania i acaba
convertint-se en Duc.
Estefania: és la filla del que abans era el Duc
de Macedònia. Companya de Carmesina i
enamorada de Diafebus, Estefania és un
personatge pla però variable.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (IV)
L'Emperador: ens és presentat com un home cansat,
devorat per les batalles. Podríem dir que la seva
importància rau en el fet que és el pare de Carmesina.
Així doncs, és un personatge pla i invariable a qui
fins i tot la seva esposa enganya.
L'Emperadriu: tot i que és una dona ja major està
retratada com un personatge sensual, rodó perquè té
molts clars els seus objectius i variable perquè
decideix dur una doble vida per satisfer les seves
necessitats.
Hipòlit: conseller de Tirant i amant de l'Emperadriu,
Hipòlit ens és presentat com un personatge rodó i
variable. Hem de tenir en compte que aquestes
característiques acaben convertint-lo en emperador.
3. EL CONTINGUT DEL TEXT
PERSONATGES (V)
Viuda Reposada: va ser la dida de Carmesina i
és l'antagonista pel que fa a la història d'amor
entre els dos protagonistes. Personatge rodó
però invariable, la Viuda Reposada és retratada
amb un punt sensual i malvat que, al final de la
novel·la, se suïcida per por a les represàlies dels
seus actes malèfics.
Plaerdemavida: col·laboradora lleial en l'amor
de Tirant i Carmesina, aquest divertit personatge
és la contraposició de l'anterior. Rodó i variable,
és un personatge que ajuda a la seva princesa i
l'instrueix en els jocs de l'amor eròtic.