1. LES CLAUS DE LA VENDA PERSONAL
joaquim.carbonell @ neos.cat
Ja fa temps que tinc l'oportunitat de treballar en diferents projectes relacionats amb la millora de
processos i xarxes comercials. A les pàgines següents, he recollit algunes de les coses que he ensenyat
i altres que he après: Les claus de la venda personal.
El plantejament estratègic de la relació amb el client i el seu impacte en el model
de venda
La venda no és (no hauria de ser) un acte desconnectat del plantejament estratègic de les empreses. El
temps dels venedors és molt valuós i cal invertir-lo seguint les directrius de l'empresa relatives a les
polítiques, de producte, financera o de relació amb el clients. Si aquestes polítiques no estan definides o no
són conegudes es corre el risc que cadascú actuï segons el seu criteri, dificultant així la consecució
d'objectius comuns.
Segons el plantejament estratègic de l'empresa podrem distingir dos models de venda: Aquella orientada a
una relació “fugaç” amb el client i aquella orientada a una relació “a llarg termini”. No em correspon a
mi jutjar si una és “millor” que l'altra, ni m'interessa fer valoracions ètiques. La veritat és que cadascuna
d'elles (i les corresponents alternatives intermèdies) tindrà mes o menys sentit en funció de quin sigui el
plantejament estratègic de l'empresa. Per a les empreses que ofereixen productes / serveis de
compra / us habitual, tindrà més sentit la recerca d'una relació a llarg termini amb els seus clients. Les
empreses que ofereixen un producte / servei que es compri amb relativa baixa freqüència, perseguiran la
venda sense pretendre anar més enllà, centrada en resultats més immediats.
Un primera premissa: “Ven com el client vulgui comprar”
Per tenir les màximes probabilitats d'èxit, cal conèixer i respectar el model de compra de cada client.
En realitat la venda (per part del venedor) i la compra (per part del client) haurien de ser les dues cares
de la mateixa moneda. Aquesta reflexió ens porta a la necessitat d'adaptar-nos sempre a l'estil de compra
del client. Aquest model de compra pot variar en funció de diferents aspectes. Els principals són, el grau
d'urgència per l'adquisició, grau de coneixement / experiència amb la categoria de producte / servei, el
grau de consciència sobre la necessitat / utilitat del producte / servei, el motiu de la compra, el grau
d'implicació en la compra i la imatge percebuda de la marca del producte o servei. Cal doncs, conèixer
com el client vol comprar per poder adaptar el procés de venda a les seves expectatives.
El procés de venda
En qualsevol dels dos casos cal definir prèviament el procés de venda, és a dir “les coses” que cal fer i
l'ordre en que s'han de fer per vendre. La definició i millora contínua del procés de venda garantirà
l'obtenció dels millors resultats. Però, compte! L'afirmació anterior no implica l'assoliment de vendes en el
100% dels casos.
Ja fa alguns anys, Joost Van Nispen, un dels bons professors amb els quals he tingut l'oportunitat
d'estudiar, em va regalar una frase que encara no he oblidat: “Per vendre, cal oferir el producte adequat, a
la persona adequada, al preu adequat, en el moment adequat”.
Per incrementar les possibilitats que això passi cal respectar les fases del procés de venda i portar-les a
terme utilitzant les tècniques més adequades per cada etapa. En cas contrari, desenvoluparem accions de
venda els resultats de les quals estaran a mercè que doni la casualitat que aquella precisa persona, estava
buscant el producte / servei que oferim, a preu al qual l'oferim i en el mateix moment que l'oferim. Com és
fàcil de comprendre, les possibilitats que tot això passi són molt, molt baixes.
De manera genèrica direm que el procés de venda està format per les següents fases:
En la pre-venda, abans que el venedor dugui a terme el primer contacte amb el client és necessari:
Dur a terme la selecció dels prospects. El terme “prospect”, en anglès, designa aquelles persones /
empreses a les quals, per les seves característiques o perfil, paga la pena contactar. Es tracta d'una fase
crucial de la qual dependrà el nivell d'eficiència totes les següents. Si escollim persones / empreses de
manera inadequada invertirem molt de temps en contactes amb un baix nivell d'interès per la nostra
proposta.
El següent pas consistirà en la qualificació i identificació de leads. En aquesta fase es porta a terme un
1

2. primer contacte amb la finalitat de qualificar als clients potencials. La qualificació implica l'avaluació de la
intenció de compra i valoració de l'import previst de la mateixa. Si paga la pena fer un seguiment,
procedirem a recollir les dades d'identificació mínimes i indispensables per fer-ho. El terme “lead”, en
anglès, designa a les persones / empreses amb les que ens hem posat en contacte i a les que, en funció
de la informació recollida, considerem que és interessant fer un seguiment comercial.
S'inicien a les hores les fases relacionades amb la venda pròpiament dita:
La primera és la concertació de l'entrevista. És recomanable, sempre que sigui possible, concertar una
entrevista. D'aquesta manera ens assegurem que les possibilitats que el nostre interlocutor estigui per
nosaltres són més elevades. L'objectiu serà acordar data, hora i lloc de la reunió.
En venda domiciliària, la concertació de l'entrevista es pot substituir per informació a la finca o directa,
mitjançant bustiatge, sobre la “pròxima visita d'un tècnic comercial” i els avantatges d'accedir a l'entrevista.
Aquest tipus d'accions sol augmentar les possibilitats que el client ens obri la seva porta. En venda
domiciliària cal dissenyar, compartir i millorar de forma contínua dels argumentaris per a la realització
d'entrevistes. Aquests han ressaltar els avantatges i minimitzar els inconvenients per al nostre interlocutor.
L'entrevista es concerta per dur a terme la detecció de necessitats i prioritats. Es tracta d'una de les
fases clau del procés de venda. Un venedor amb experiència coneix quines són les necessitats dels seus
clients potencials i serà també expert en el producte que ofereix. Tots dos aspectes fan que, precisament
els venedors experts siguin els que caiguin en el parany de vendre “ja sabent el que el client necessita”.
Així, acabaran actuant just a l'inrevés del que cal fer per poder augmentar les possibilitats de tancar la
venda. Probablement parlin en excés, tancant l'oportunitat que el client ens expliqui què necessita, quan,
per què i ens ofereixi informació sobre les seves principals inquietuds i dubtes. És precisament tota
aquesta informació la que necessitarem per personalitzar la proposta de venda. En aquesta fase el
venedor ha de dirigir la conversa per obtenir la màxima informació que consideri rellevant per a la
venda. Per això el venedor ha d'aprendre a conversar amb el client. Ha d'aprendre a preguntar, escoltar,
callar i seguir preguntant i escoltant. S'afirma que el client ha de parlar el 80% del temps, mentre que el
venedor sols el 20.
Un cop disposem de tota la informació sobre les necessitats, prioritats i projectes futurs del client passarem
a construir i presentar la proposta de venda. De vegades aquesta fase serà immediatament posterior a
l'anterior. No obstant això, si la proposta requereix una certa preparació i personalització, és possible que
transcorri un temps entre les dues fases. Si hi ha transcorregut un cert temps, és molt recomanable iniciar
la presentació de la proposta recordant les necessitats i prioritats exposades pel nostre interlocutor. La
proposta de venda s'ha de basar, en general, en l'exposició d'aquells beneficis del producte / servei que
encaixin amb les necessitats i prioritats expressades pel nostre interlocutor.
Si hem estat capaços d'identificar les prioritats del client i hem presentat la nostra proposta de venda
ressaltant aquells beneficis més valorats, les possibilitats que sorgeixin dubtes seran baixes. No obstant
això, sempre és possible que al client li sorgeixin qüestions relacionades amb el producte / servei que
frenin la decisió de compra. Aquests dubtes reben el nom d'objeccions. Les objeccions han de ser
percebudes com una cosa positiva: el client ens dóna l'oportunitat de solucionar dubtes que el separen de
la decisió de compra. Per tal de resoldre aquests dubtes i acompanyar el client cap a la compra, cal
identificar el tipus d'objecció i donar-li el tractament mes adequat.
A mesura que anem resolent les objeccions i aclarint els dubtes és molt possible que és produeixin els
primers senyals de compra. Serà a partir d'aquest moment que haurem d'utilitzar les tècniques de
tancament per concretar l'acte de la compra - venda.
Si el procés culmina amb èxit, haurem tancat una venda. S'iniciarà, a continuació, l'anomenada post-
venda. Aquesta recull el conjunt d'activitats a dur a terme amb el client amb posterioritat a la venda. Seran
unes o altres en funció del plantejament estratègic de l'empresa sobre la seva voluntat de relació amb el
client.
Hem resumit de forma genèrica el procés de venda. És important destacar que cada empresa ha
d'adaptar-lo a la seva realitat i a les necessitats i expectatives del seu mercat. Aquest procés pot durar
minuts, en el cas de la venda domiciliària, o mesos per la venda productes / serveis altament complexos.
En qualsevol dels dos casos però, és important respectar i dur a terme cadascuna de les fases indicades.
Venda centrada una relació comercial de curta durada amb el client
L'exemple típic pot ser el del “venedor d'enciclopèdies” que perseguirà tancar la venda de la forma més
ràpida possible, sense preocupar-se massa (pot ser) de la utilitat real del producte per al seu client o del
seu grau de satisfacció post-venda. Parlaríem d'una venda més “agressiva”, centrada en “convèncer al
2

3. client que necessita el producte”. Com hem comentat, es tracta d'una orientació adequada per a empreses
el negoci de les quals depèn essencialment del tancament de vendes a nous clients, amb els que un cop
tancada l'operació, difícilment és produeixi una nova transacció comercial. Es tracta d'operacions
relativament ràpides en les quals no cal donar massa opcions al client, “o compra o compra”. És una bona
opció quan és necessiten resultats a curt termini o no existeix la voluntat o possibilitat d'allargar la
relació comercial.
El maneig d'aquest tipus de situacions requereix d'una gran capacitat de reacció per part del venedor i un
habilitat (alguns afirmen que innata) per executar el procés de forma ràpida, segura i executiva. La
majoria dels venedors que han dedicat una part de la seva vida professional a aquest tipus de venda
afirmen haver après una part molt important dels seus coneixements i habilitats comercials en aquestes
etapes. En aquest tipus de venda sol haver poc temps per conversar, cal “radiografiar” al client intuir les
seves necessitats i prioritats, confirmar-les (si és possible), fer la proposta (destacant els beneficis) i
tancar la venda, tractant amb la major rapidesa possible les objeccions que puguin aparèixer. Aquest
tipus de plantejaments solen tenir més eficàcia davant de persones poc informades o amb una personalitat
influenciable o també, naturalment, amb aquells que justament estaven interessats en el producte / servei.
Venda orientada a una relació més a llarg termini
Un exemple que encaixa en aquest model és la “venda d'assegurances”. La venda de productes / serveis
relativament complexos, requereix una reflexió per part del client i exigeix una aproximació
personalitzada per part del venedor. Les vendes d'aquest tipus requereixen d'un ampli coneixement de les
prioritats i necessitats del client, d'un plantejament el més personalitzat possible de la proposta de
venda i del tractament de les objeccions i d'un seguiment adequat a la fase de tancament de la venda.
Pel fet de perseguir una relació a llarg termini, el client incorre en un cert risc que implicarà una compra
més reflexiva, que serà necessari respectar. Si bé les fases del procés de venda seran les mateixes, la
seva execució serà totalment diferent a la de la venda orientada a una relació de curta durada. L'empresa
persegueix (algunes vegades) un menor volum de vendes en el curt termini i una relació comercial estable
a llarg.
En aquest plantejament el venedor haurà de ser capaç de generar confiança demostrant que coneix les
necessitats del client, compren les seves prioritats, és expert a en els diferents productes / serveis de la
seva cartera i aconsella al client de la forma més adequada. Serà necessari emprar temps per conèixer
al client, les seves prioritats, experiències anteriors i expectatives. Un cop recollida la informació el
plantejament de la proposta haurà de ressaltar els aspectes i beneficis del producte o servei que
encaixin amb les prioritats expressades pel nostre interlocutor. Funciona especialment amb persones que
valoren la capacitat d'assessorament del venedor i de servei de l'empresa. Si el client té un mínim interès,
la venda estarà (gairebé) assegurada.
Eines de venda
Detallarem en aquest apartat el conjunt d'eines i recursos que, ben utilitzats, poden incrementar
sensiblement els resultats obtinguts. És important recordar que al llarg del procés de venda és el venedor
qui ha de dirigir la conversa. Cedint, en ocasions, adaptant-se a les expectatives del client, però mantenint-
se ferm per a que, tant el client com ell treguin el màxim partit del seu temps.
El plantejament d'un argumentari telefònic
L'argumentari telefònic és un document que defineix el guió d'una conversa telefònica. Personalment,
recomano la redacció i utilització d'argumentaris el més oberts possible per que la conversa sigui més
natural. Per això hem de comptar amb un equip de teleoperadors professionals que coneguin a fons el
producte i tinguin experiència en la relació amb el client. Per redactar l'argumentari cal respondre abans a
les següents preguntes: què vull que el client faci? Quines objeccions pot posar el client? Quina és la millor
manera de respondre? Si el client no accepta la meva proposta, quines altres alternatives li oferiré?
La tècnica de l'embut
La tècnica de l'embut s'utilitza per dirigir la conversa. De la mateixa manera que recomanem la redacció
d'un argumentari per les converses telefòniques, cal disposar d'un guió per les converses a mantenir en
persona. La tècnica de l'embut suggereix començar la conversa amb preguntes generals que permetin
establir una relació de confiança en la qual el nostre interlocutor se senti còmode. En el següent estadi,
dirigirem la conversa cap els temes que siguin del nostre interès. És a les hores quan el guió o
argumentari ens serà d'utilitat. En aquest moment cal dirigir la conversa mitjançant preguntes que ens
permetin recollir la informació sobre les necessitats i, en especial, les prioritats i expectatives del
3

4. client. Hem d'aconseguir que el client parli el 80% del temps. Això és especialment difícil per a determinat
perfil de venedors que tenen l'hàbit de parlar sobre lo bo que és el producte i les meravelles del servei que
ofereix la seva empresa. Actuant d'aquesta manera no donem l'oportunitat al client que comparteixi les
seves preocupacions i expectatives i perdem informació que ens serà d'especial utilitat en etapes
posteriors. La tècnica de l'embut finalitza amb el tancament de la conversa en que confirmarem la
correcta interpretació de la informació que el nostre interlocutor ens hagi ofert.
La tècnica de preguntes
La tècnica preguntes ens proposa com dirigir la conversa mitjançant preguntes.
En les primeres fases de la conversa han de predominar les “preguntes obertes”. Les preguntes obertes
són aquelles que estan formulades de manera que conviden a respondre oferint més informació.
Naturalment, això dependrà també de la personalitat del nostre interlocutor i de la seva voluntat per oferir
mes o menys informació. Un bon consell per construir preguntes obertes és començar-les per adverbis
interrogatius: quant, quan, com i on o per pronoms interrogatius: què, qui i quin.
Per contra, tancant la conversa, les preguntes tancades ajudaran a contrastar si hem comprés
correctament la informació.
Podem també distingir entre les preguntes directes, les que estan formulades de manera que el nostre
interlocutor percep una elevada pressió per respondre o les indirectes, que es formulen de manera més
subtil. És important que dirigim una conversa i no un interrogatori.
És molt recomanable identificar els temes a tractar i fer-ho per blocs, sense saltar d'un a altre una i una
altra vegada. Ho aconseguirem encadenant les preguntes i fent que aquestes flueixin de manera natural.
Recordar, finalment, que la utilització dels silencis ajuda també a dirigir la conversa. Un silenci després
d'una pregunta convida a respondre i ofereix temps perquè el nostre interlocutor estructuri les seves idees.
L'escolta activa
L'escolta activa implica la capacitat per centrar-se de forma exclusiva i profunda en la conversa.
Permet un coneixement de les idees i prioritats del nostre interlocutor. Escoltant activament recollim
informació de la comunicació verbal del nostre interlocutor i especialment de la no verbal. Estem atents
a mirades, expressions, emocions, somriures i tremolors de la seva veu. En un nivell profund d'escolta
activa la comunicació és “gairebé perfecta”. L'escolta activa permet el coneixement de l'objecte de la
conversa: necessitats, prioritats i expectatives del nostre interlocutor.
El tractament de les objeccions
Les objeccions són arguments raonables que dificulten el tancament de la venda. Identificar
objeccions és positiu. El nostre interlocutor podria optar per acabar la conversa i no comprar. La
identificació d'objeccions implica l'oportunitat de conèixer quins són els motius que dificulten la decisió de
compra. Ens ofereixen la possibilitat de rebatre'ls o solucionar-los redefinint, si és possible, la nostra
proposta. És important no confondre les objeccions amb les excuses. Les excuses no són més que un
argument enganyós per a no comprar. El nostre interlocutor ha pres la decisió de “no compra” però no vol
compartir amb nosaltres els seus motius i arguments. Davant aquest tipus de situacions l'única alternativa
és intentar esbrinar la/les causa/es real/s i tractar-les com objeccions. Si això no és possible, el més
recomanable és deixar sempre la porta oberta a futures propostes.
El tractament de les objeccions requereix una capacitat de reacció que no tots els venedors posseeixen. Es
recomana “rodejar” l'objecció. Això implica evitar l'enfrontament i l'oposició amb les opinions
expressades pel nostre interlocutor. Ell ens està expressant la seva opinió sobre una proposta que, en
principi, li interessa. No té sentit començar a discutir sobre opinions. Per això no hem, ni donar, ni treure la
raó. Sembla bastant obvi que si el nostre interlocutor argumenta dubtes sobre la qualitat del nostre
producte no podem donar-li la raó: acceptar una baixa qualitat probablement implicaria perdre la venda.
Però tampoc és adequat argumentar en contra ja que això implica iniciar l'espiral d'un conflicte.
Per evitar aquest conflicte utilitzarem una frase neutra. Les frases neutres són les que, ni treuen ni donen
la raó. Cada venedor haurà de trobar aquelles que encaixin millor amb la seva forma d'expressar-se.
Alguns exemples de frases neutres poden ser: “és interessant el seu punt de vista” o “fa bé de tractar
aquest tema”. Naturalment, a continuació de la frase neutra haurem esbrinar quins són els motius que
porten al nostre interlocutor a expressar aquesta opinió. El tractament de l'objecció es durà a terme des
de l'argument contrastable de la causa que genera aquesta opinió, però mai contradient aquesta opinió.
En general la majoria de les objeccions tenen a veure amb el preu del producte, amb el nivell de servei o
qualitat associat, amb determinades condicions complementàries (lliurament, pagament, garanties, ...),
dubtes relacionats amb les conseqüències de treballar amb un nou proveïdor , ... Un cop identificada la
4

5. causa podrem (o no) argumentar utilitzant (en la mesura del possible) fets o dades contrastables.
Aquest procés, si el venedor no el té interioritzat, és relativament complex. Per això paga la pena preparar-
lo. Un bon exercici consisteix en la identificació de les objeccions més habituals, les seves causes i la
preparació dels possibles arguments a utilitzar en el tractament de l'objecció.
Un cop hem argumentat l'objecció avançarem en la conversa de venda. No és recomanable dedicar més
temps del necessari (segons la perspectiva del client) al tractament i solució d'una objecció ja que això pot
provocar desconfiança.
Las tècniques de tancament
Les tècniques de tancament ens ajudaran a acompanyar el client cap a la decisió de compra. Alguns
venedors, després d'haver realitzat l'enorme esforç que suposa arribar fins a aquesta fase, senten una
certa por a proposar al client el tancament de la venda: és la por al “no”. Cal vèncer aquesta por i tancar la
venda. Però, quan arriba el moment de tancar la venda?. La resposta la trobarem estant atents als senyals
de tancament. Els primers a aparèixer són els de tipus no verbal. El client dóna mostres d'interès per la
nostra proposta: assentiments amb el cap, acostament físic a la nostra posició, relectura de la proposta de
venda, ... Més endavant solen aparèixer els senyals de tancament verbals. Solen ser preguntes
relacionades amb la decisió afirmativa de compra: preguntar sobre el termini de lliurament, formes de
pagament, serveis inclosos, ... És quan apareixen aquests últims que el venedor ha de tancar la venda.
Existeixen diferents alternatives, en funció de la intenció del client cap a la compra.
En situacions amb poca resistència per part del client podrem escollir entre les següents opcions. Donar
per fet que la compra es produirà amb frases com: “francament, crec que li interessa ...”. Fer la proposta
d'una manera directa, com per exemple, “Li sembla bé que prepari la documentació per a la seva
signatura?” Oferir entre dues alternatives, “Ho pagarà en efectiu o amb la targeta de crèdit?” O bé oferir, si
fos possible, un període de prova.
En situacions en que detectem una resistència més elevada podrem optar per alternatives que exerceixin
una mica més de pressió: La seqüència del sí consisteix a plantejar al nostre interlocutor una sèrie de
qüestions, la resposta de les quals sigui “sí”, relacionades amb el producte i la seva utilitat, per acabar
planejant una última en la qual es suggereix el pagament o la signatura del contracte. És indispensable
conèixer les prioritats del client per assegurar que les preguntes que li anem a plantejar les respongui
afirmativament. Una altra alternativa és l'anomenat tancament per urgència, en el qual es convida a
prendre la decisió afirmativa per no poder (per exemple) garantir les condicions de l'oferta durant molt més
temps. També podem argumentar el tancament mitjançant la suma (quantificable econòmicament o no)
d'avantatges i beneficis que la compra suposarà per al client.
Practicar i avaluar
Fins aquí la teoria. Però com sempre comento en els meus tallers i cursos: “No us penseu que aprendreu a
vendre, només llegint articles o escoltant els meus arguments. Cal passar a l'acció. Cal ser conscient del
que es fa ben fet per mantenir-ho i del que no es fa tan bé per canviar-ho fins que els resultats millorin! Cal
sortir a vendre¡”.
5