Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi

1
Jordi Graells i Costa – Barcelona, 11 de febrer de 2019
Màster en comunicació política i institucional #MCPI
#Compolin UPF – BSM (Barcelona School of Management)
Comunicar amb el ciutadà
o relacionar-s’hi?
Governar
per a l’experiència
del ciutadà (GovUX)

2 ‘Comunicar amb el ciutadà o relacionar-s’hi?’ – Màster en comunicació política i institucional - UPF-BSM - Jordi Graells - 11.02.2019 - CC0
Abans de la sessió

Eines d’autodiagnosi de maduresa digital
Jordi Graells graells.cat - ÍTACA Índex de transformació [digital] d’alts càrrecs
per autodiagnosi - agost 2018 CC0 http://bit.ly/ITACA-CAT o http://bit.ly/ITACA-ESP

Índex de Maduresa Digital de les Empreses 1/3
Competències Digitals per a Empreses
http://www.rocasalvatella.com/es/quieres-medir-la-madurez-digital-de-tu-organizacion-4
https://rocasalvatella.typeform.com/to/D05FfX
Íncipy – Indesdi - Índex de Maduresa
Digital de les Empreses -
oct 2017 CC BY-NC-ND
http://marketing.incipy.com/estudio-indice-madurez-digital-empresas
‘La transformació digital comença per un
mateix’ a
https://miquelestape.wordpress.com/2016/12/25/la-transformacion-digital-comienza-por-uno-m

Què provoca
la tecnologia?

La tecnologia pot ajudar al progrés social

Internet i les TIC ajuden a millorar el món?
Creus que internet
a) apodera la gent i democratitza la societat?
b) fomenta el control i enforteix les grans organitzacions?
És l’etern debat entre els optimistes i els pessimistes. Ha donat lloc
al sorgiment dels DFIO (Depressed Former Internet Optimist), amb
un replegament de l’optimisme
inicial.
Podem parlar de 4 grups:
1.Puristes
2.Desil·lusionats
3.Esperançats
4.Revisionistes

Pocs grans canvis tecnològics a la història

Provocarà el canvi social més gran fins ara. Per què?
Canvi en el rol persones-informació. Tothom pot accedir a
informar-se (transparència) i a opinar/implicar-se (participació).
Tecnologia digital = disruptiva

Cal tanta informació sense temps per
processar-la? Però, d’altra banda, els
ciutadans i consumidors estan més
apoderats i cal tenir-los molt més en
compte.
Saturació d’informació
‘Comunicar amb el ciutadà o relacionar-s’hi?’ – Màster en comunicació política i institucional - UPF-BSM - Jordi Graells - 11.02.2019 - CC0

Perquè el nou paradigma
provocarà una crisi de gran
magnitud: acumulació de
riquesa en poques mans,
pèrdua de lloc de treball,
feina per a poca gent...
Canvi radical en la societat

Com afecta la relació amb el ciutadà – usuari?
Millorar
la qualitat
i recuperar
l’ètica...

Ciutadà = sobirà de les seves dades

I en el conjunt
de la societat?

La tecnologia desintermedia...

... i dona lloc a un nou ordre econòmic

... que xoca amb la vella societat

La ciutadania
troba
les seves
dreceres...

... es mobilitza en nous formats

... i usa de manera innata la tecnologia

... que és a l’abast de tothom

... amb imaginació i creativitat

Cal un nou enfocament de la privacitat

Hi posem una mica d’imaginació?
... i la protecció de dades

I a l’Administració?

Fa anys que no hi ha disrupció
Funcionarios públicos 1919. Los bigotes eran considerados opcionales.

Administracions i governs analògics
digitalitzen sense canviar processos

... amb alguns dirigents amb una visió
massa unidireccional

... que gamifiquen d’una altra manera ;)

... que no entenen la difusió en obert

... i que els costa comunicar amb èxit

Paret2©jordigraells.CCBY2.0
I la situació s’agreuja per més motius
Els canvis que la digitalització
ha provocat en tots els sectors de
la societat ara tot just comença
a afectar les estructures dels
poders públics.Al mateix temps, per
l’efecte de la globalització,
governs i administracions
queden cada cop més com als
responsables de solucionar els
problemes més complexos de la societat
en comptes de fer-ho plegats amb altres
actors (econòmics, socials...).

I mentrestant què?

1. Comunicació

1.1 Organització

Sis tendències de comunicacions al núvol
Gestió en línia de les comunicacions d’una organització, amb reducció de costos.
1.Estacions de treball col·laboratiu. Els programes de col·laboració enforteixen
les estratègies de transformació digital.
2.Comunicacions unificades com a servei (UCaaS). Com veu, web i
videoconferència, correu de veu, correu electrònic i xat. Eficiència de 59%.
3.Plataformes de comunicacions com a servei (CPaaS). Permeten als usuaris
navegar a través de les diverses funcions i extreure’n informació rellevant amb un
mínim esforç.
4.Internet de les Coses (IoT). TV, roba, espais... controlats per internet.
5.Intel·ligència artificial (AI). Reconeixement de veu, algoritmes intel·ligents
d'aprenentatge automàtic i robots de xat converteixen l’AI en una eina
indispensable per millorar l'experiència de l’usuari (call-centers).
6.Comunicació web en temps real (WebRTC, com missatgeria de Facebook) i
IM (WhatsApp, Telegram). Connectar mitjançant trucades d'àudio / vídeo en
temps real, amb alta qualitat i directament des d'un navegador web.

39
,Equips transversals per projecte
quantificables i que donen
/punts mèrits’Àmbits d alt rendiment o
especialització

Usant la intel·ligència col·lectiva
www.xtec.cat/crp-santceloni/CAAC/joc_nasa.pdf

Sessions DGAC
‘Concurs d’Idees DGAC’
‘Mercat DGAC’
‘DGAC amb Coneixement’

Comunicació / relació interna
CoPs i Metacomunitat...

D’un model jeràrquic...

Aquest és el que postulen la majoria de corrents en gestió pública.
... cal passar a un de participació interna

Nosaltres ens inclinem per una estructura més horitzontal, en xarxa.
El model idoni: comunicar en xarxa

Aquí hi ha el canvi �
I una proposta per organitzar l’eAdministració?
.1 500 tràmits
procedimenta
ts
de gencat
x
x
x
x
x
x
x
xxx x
x
x
x
x
x
x
x x
x
Milers de serveis
gencat

1.2 Continguts

El fil de Twitter que narra “la que s’ha liat a l’autobús” que feia el
recorregut Algesires-Madrid [dimarts 28.08.2018]
Twitter per narrar / retransmetre en directe
@JotArroyo
https://www.publico.es/tremending/2018/08/28/el-hilo-de-twitter-que-narra-la-que-se-ha-liado-en-el-autobus-que-hacia-el-recorrido-algeciras-madrid

Xarxa IP – Treball amb gencat
abans
després

Flaixos infogràfics = comunicació eficaç �

Continguts proactius i propositius: abans�

Continguts proactius i propositius: després �

Exemple: alcohol líquid a les barbacoes

Més exemples 1/4

Més exemples 2/4

Més exemples 3/4

Més exemples 4/4

1.3 Infografies

La comunicació infogràfica

Infografiant
a l’Administració

Infografiant
a la Generalitat
http://gen.cat/guiavisdades
http://atenciociutadana.gencat.cat/ca/serveis/visualit

Infografiant
dades a la DGAC

1.4 Xarxes socials

BP dels governs a les xarxes socials

Però s’hi ha de ser present bé, a xarxes
https://bit.ly/admenred

... amb planificació

¿Com es gestiona
la presència
de la Generalitat
a les xarxes socials?
1. Certificació del procés.
2. Plataformes intermèdies
d’edició.
3. Nous continguts.
4. Suport per CoP
i mentoratge. Mètriques
de tots els comptes.
Institucions que decideixen ser
presents a les xarxes socials...
Setena edició:
Juliol 2015

Mapa de xarxes socials de la Generalitat
Mapa de xarxes
gencat:
422 comptes
(Twitter, Facebook,
Youtube,
Instagram)
incloent-hi els 89
automàtics
(eixos viaris de
Trànsit,
ofertes
de FeinaActiva per
categories, línies
de Rodalies i
Meteocomarques).
://..///---/-httpatenciociutadanagencatcatcaserveisxarxesimissatgeriainstantaniaxarxessocial

Guia i materials gencat a Github
https://github.com/gencat

Llibre sobre xarxes socials
gencat
xarxessocials.gencat.cat

’20 casos d èxit a
gencat

Manual dels governs a Twitter - gencat
http://gen.cat/govtwitterCAT
http://gen.cat/govtwitterESP
http://gen.cat/govtwitterEN

El cas de l’atemptat de 17 agost #barcelonaattack
Com van gestionar la comunicació des de @mossos i @emergenciescat?
1.Planificació prèvia en forma de protocol.
2.Guia de pautes tècniques i coordinació.
3.Manual de visió estratègica.
4.Tuit inicial multilingüe.
5.Comunicació constant i contrastada.
6.Missatges curts i directes.
7.Aprofitament de recursos de xarxes.
8.Desmentiment de fakes i no difusió
de pistes.
9.Retransmissions en directe.
10.Ús òptim de tipografia i símbols.

Enumera xarxes socials que has descobert amb l’elaboració
d’ÍTACA.
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
• ....................
I ara comenta un servei digital o d’internet (una app, una xarxa
social, una eina de missatgeria, un servei web...) al qual et
compromets a donar-te d’alta i a ser-ne usuari/ària actiu/iva.
• ....................
Pràctica de xarxes socials

1.5 Serveis mòbils

Àmbit públic (d’utilizació pública)
x
Funcionalitats
-Habilitats
-Geolocalitzac
ió
- /Monitoratge
Gestió dades
personals
-Personalitzac
ió
-Guies
- /Simulació
Gamificació
Necessitats a
satisfer
- –Estructurals
core
- –Estructurals
altres
-Complementàri
es
x =
Apps
resultants
Apps
Administraci
ó
Apps
-no
Administraci
ó
Dade
s
Certificació/Segelldequalitat
Obertura de dades i apps mòbils gencat

Pregunta clau: ¿per què desenvolupar aplicacions mòbils natives si es
disposa de webs responsius?
L’aplicació mòbil de gencat

App gencat vs. web gencat.cat responsiu

De la consulta d’informació
a la comunicació proactiva
de serveis. Resultat: gencat
app destacada als markets.
El servei d’avisos push

http://ideesobertes.gencat.cat
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/12/idees-obertes-per-millorar-els-serveis-mobils-i-proposar-ne-de-nous/
Definició crowd: app Eleccions 27S i 21D

Apps: relació amb la ciutadania
A. Bidireccionalitat:
1.Ciutadania participativa. Ex. We The People (EUA),
colab.re (Brasil), Active Citizen (Moscou)
2.Crowdsourcing. Ex. App de cobertura mòbil de gencat
3.Concursos i recompenses.
Ex. Flinders Street Station Design Competition (AUS),
Active Citizen Moscow (entrades museus, teatres)
4.Definició d’un servei. Ex. app Eleccions 27S i 21D (concurs ‘Idees Obertes’)
5.Atenció per xarxa social o missatgeria . Ex. xarxes socials gencat i
missatgeria instantània gencat (Telegram, de moment)
B. Acord amb altres ciutadans (organitzacions) per fer alguna cosa:
Ex. Pledgebank, Appgree, Yopolis.com

Com valores l’app
EATAF-ORIENTA?
• ..........................................
• ..........................................
• ..........................................
• ..........................................
Pràctica de serveis mòbils 1/2

Pràctica de serveis mòbils 2/2
Com valores l’app PlatgesCat?
Compara-la amb EATAF-ORIENTA
• .......................................................
• .......................................................
• .......................................................
• .......................................................

Les apps que es publiquin a les botigues d’aplicacions App Store i Google Play sota
el compte corporatiu de gencat, s’han de complir les pautes següents:
1.Han de complir funcionalitats per als mòbils (habilitats, geolocalització,
monitoratge / gestió dades personal, personalització, guies, simulació / gamificació.
2.Les apps de gencat han de garantir una publicació anual per no esdevenir
tecnològicament obsoletes. Si escau, cal actualitzar la funcionalitat
per adequar-la a tendències i necessitats dels usuaris.
3.Les iniciatives mòbils de la Generalitat de Catalunya han de tenir
una puntuació d’usuari mitjana igual o superior a 3 en les 2 botigues.
4.S’han de respondre els comentaris dels usuaris de Google Play
que requereixen suport, detecten incidències o proposen millores.
5.S’han de corregir les incidències o els errors detectats en l’aplicació.
6.S’ha de tenir previst un pressupost de manteniment de l’aplicació
per a la correcció d’errors i l’actualització anual de l’aplicació.
Apps gencat. Pautes per a l’autorització

1.6 Producció de dades
per aparells (IoT, DL...)

A més dels aparells mòbils accionats per les persones, ara les
dades les emeten els sensors.
IoT (Internet of Things), AI...

1.7 Bots (robots)

La tecnologia està progressant més en pensar que en fer...
Intel·ligència artificial, algoritmes i robots

Xat bot de Sant Just de Desvern https://santjust.cat

Xat bot d’ACCIÓ

La Generalitat
ja comença
a usar bots...
Com el que t’indica
quins centres sanitaris,
farmàcies i comissaries
de policia tens al teu
voltant:
@equipamentsbot
https://t.me/equipamentsbot

O com aquest d’atenció ciutadana
per conversa: @gencatbot
https://t.me/gencatbot

2. DPI i drets imatge

Tots els continguts de gencat són reutilitzables: textos, imatges
i vídeos per defecte. Amb llicència Creative Commons 0 – CC0
Observança de DPI i drets d’imatge

Funcionaris-artistes en un altre sentit �

3. Gestió

Gestió de projectes: Trello de la DGAC
https://trello.com

Gestió de continguts d’emergències

4. Avaluació

José Antonio Donaire [27.08.2018]:
Mesurar el turisme a partir del nombre de visitants és com fer un diagnòstic
mèdic amb un termòmetre.
Si volem fer un veritable diagnòstic (i, per tant, dissenyar estratègies futures)
hem d’incorporar en la valoració turística nous indicadors:
- Balanç entre inversió turística (pública i privada) i ingressos
- Relació entre despesa per dia i despesa total
- Quota de mercat regional
- Percentatge de visitants de nous mercats
- Nombre de turistes en temporada mitjana i baixa
- Índex de satisfacció dels visitants
- Efecte multiplicador de la despesa turística
- Percentatge de nous visitants i grau de fidelització
- Percepció dels residents sobre l’activitat turística
- Empremta de carboni (i empremta hídrica) dels turistes
- Situació professional dels treballadors turístics
Avaluar en tota la dimensió

Y1 = outcomes ( )resultats esdevinguts amb la intervenció pública
Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual).
Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del
’ .programa que s avalua
.Per ex
Y1 = ;quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació
+ +nombre de patents registrades per subvencions R D I
,En canvi Y0 . ’és molt difícil de calcular Es tracta d elaborar hipòtesi al màxim de
’realista i quantificable per mitjà d un escenari de comparació observable.
. ’Ex Departament d Educació i programes per dotar de més autonomia els centres
’ :educatius per millorar la qualitat de l educació
Y1 = ’qualificacions dels infants d aquests centres dotats de més autonomia
Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no
són al programa
=Impacte Y1 – Y0
Fórmula per avaluar
l’impacte

Com el programa Compartim
Col·lectiu educadors socials
- CoP: Mobilitat segura (8 membres).
- Període: any 2008
- Eina : repositori de documents
- Producte de coneixement
elaborat: Programa de mobilitat segura als
centres penitenciaris, amb l’objectiu de
donar eines als educadors de presons i als
usuaris per tractar el tema dels delictes de
trànsit en clau socioeducativa.
- Públic destinatari: Més de 2.900
persones
amb delictes de trànsit i preventivament al
100% de la població reclusa.
- Cost edició en paper del
Programa de mobilitat: 1.800 €

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells
A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies
B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584
€
2. Estalvi temps: 24 dies
C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories
externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]
D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h
estalvi
Amb bons resultats Impacte = Y1 – Y0

Extra.ídodelInformeSociedaddelainformación2009
:..*FuenteMckinseyQuarterlyGlobalSurvey2009Datosdejuliode2009
Incluyerespuestasdequienesestánutilizandoalmenosunatecnologí.,Web20
.aunqueseaenpruebas
ViaMJSalido@Odilas
Avaluació
: altres

L’exemple dels canals digitals. Per exemple, xarxes socials.
Aterrant l’avaluació als nostres serveis

Es tracta d’establir el cicle de vida d’aquestes eines digitals:
-Monitorant l’activitat i la interacció de les xarxes.
-Millorant-ne, consegüentment,
els continguts i l’edició.
-Clausurant els perfils
i els comptes que no
funcionen (principi
de l’eutanàsia digital).
El
contingut
és el rei
Redacció
Imatges
gencatGRAM: tauler de comandament
per millorar els canals d’atenció

El web http://activitat.serveisdigitals.gencat.cat
(i properament http://activitat.atenciociutadana.gencat.cat) conté:
-3,5 milions de tuits i posts a Facebook i a blogs des de 2011.
-Consultable per períodes, perfil social, organisme emissor i paraules
clau.
-Repercussió de cada tuit
o post publicat.
-Comparativa (benchmark)
amb altres perfils
i comptes de xarxes socials
d’organitzacions homòlogues
de tot el món.
Hi,
I want to
know... Hello.
This is the
Government.
1r producte: web de l’activitat dels
serveis digitals del Govern català

Progressivament afegirà estadístiques de:
-Altres xarxes socials com Youtube i Instagram.
-Missatgeria instantània.
-Aplicacions mòbils publicades
pel Govern de Catalunya als Markets.
-Tràmits
-Tots els webs del Govern de Catalunya.
El que més s’hi assembla
són els taulers de comandament
http://analytics.usa.gov del govern dels
Estats Units i http://gov.uk/performance
del Regne Unit, que mostren en temps
real l’activitat dels respectius serveis web.
Cap on avança gencatGRAM?

Quadre de control [manual] per mantenir i/o tancar comptes/perfils.
Quadre de control de xarxes Generalitat

Indicadors públics i privats a cada part del territori (ensenyament, medi
ambient, dades sociodemogràfiques, nivell de renda, ocupació…).
Quadres de comandament públics

5. Innovació

Menys planificació i més execució

[...]
On és la innovació? Als marges

Innovar en els detalls

Millorar relació amb ciutadà amb les dades
Repte
MyGov
del
Consorci
AOC

Xarxa InnoGent

Iniciatives la innovació ciutadana en xarxa impacta en la manera com
produïm i consumim:
-Treball ciutadà (com la impressora 3D
de codi lliure Ultimaker i altres tallers
de fabricació personal digital com
FabLabs, Makers...)
Innovació social
- Salut (DataDonors, PatientsLikeMe,
Open Hand project, OpenCare, Good
Sam)
- Aliments (autosuficiència
Aquapioneers o Spirulina Lab, horts
urbans Connected Seeds o
l’observatori Grow, consum local
com La Colmena que Dice Sí)

El ciutadà en la innovació social digital
El citizen crowdsoucer revolucionarà la innovació dels
serveis públics.
+ =

Valor d’un servei: la clau és la seva proposta de valor:
prestacions emocions
cost incomoditat inseguretat
x
x x
Com millorar els serveis a l’Administració?

Múltiples metodologies. Com la de la Universitat Hebrea de Jerusalem
http://bit.ly/inventem. Innovar per: unificació, multiplicació, divisió,
remoció/resta, canvi d’atributs
https://es.slideshare.net/jordigraells/inventem-concurso
Com innovar serveis/productes?

Cal tenir en compte diferents dimensions:
1.Personalització
2.Geolocalització
3.Big data
4.Multicanalitat
5.Mobilitat
6.Simulació / Realitat virtual
Característiques dels nous serveis

6. Cogovern

Canvi: els poders ja no lluiten
per veure qui controla els
mitjans de producció, sinó per
qui posseeix les dades i com les
gestiona.

Big data anywhere

La Llei preveu que des del portal de transparència s’ofereixi::
1.Registre de grups d’interès (lobys)
2.Canals de participació
ciutadana
3.Sistemes d’avaluació
ciutadana dels serveis
i de les polítiques públiques
Transparència: novetats de la Llei catalana
I també que la Generalitat
dissenyi, desenvolupi i
gestioni el portal de
transparència de totes les
administracions catalanes.

Pressupostos municipals:
http://pressupostosmunicipals.transparenciacatalunya.cat
Transparència Catalunya al web gencat

Transparència gencat: web, registres, codis...

Webs de transparència amb vocació integral

https://petitions.whitehouse.gov
We The
People

http://barcelonagovjam.wordpress.com
Noves fórmules de participar

http://ideesobertes.gencat.cat
Open ideas: Idees obertes gencat
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/12/idees-obertes-per-millorar-els-serveis-
mobils-i-proposar-ne-de-nous/

Participació per bots
Els bots intermediaran en:
- la prestació de serveis
- la participació democràtica

Col·laboració: valor = compartir idees
Et proposo
...fer
...Saps que ?
= 2 idees per a cadascú

Fair Hotel
https://www.fairhotel.org.
Els mateixos professionals
voten, valoren i opinen els
serveis que ofereixen els
hotels referenciats.
Àmbit privat: hotels que promouen
la no explotació dels treballadors

www.patientslikeme.com
www.patientcrossroads.com
www.patientopinion.org.ukwww.forumclinic.org
Pacient
informat
Pacient
col·laborador
proactiu
Pacient
col·laborador
Pacient
més
informat
Col·labora
amb el
metge
Comparteixen en
xarxa coneixement
associat a la
malaltia
Organitzen amb
la seva opinió
’l atenció ciutadana
’de l SNS britànic
Pacients més
ben informats
i amb més
autonomia
Evolució de la col·laboració en els serveis

136
Learning by
working

CoP de Salut Pública (Generalitat Cat.) CoP Programa Compartim (Generalitat C)
Nexus24 UPC
La clau: cogovernar / coadministrar

Apolitical. A global platform for discovering inspiring policy solutions
and connecting with public servants and policymakers from 140+
countries. It's free for those working in or closely with government!
http://apolitical.co/vip-signup/?ref=X2e2v6h
Llista de distribució Xarxa IP (Interesting People, Internet Pionners…).
A community of Interesting People devoted to improve our
interconnected World.
ACGP - Associació Catalana de la Gestió Pública. Espai de reflexió
independent i plural per millorar la gestió pública.
https://gestiopublicablog.wordpress.com
XIP – Xarxa d’Innovació Pública. Xarxa de funcionaris de totes les
administracions catalanes que comparteixen projectes i bones
pràctiques, coneixement i que aprenen plegats de l’experiència i de la de
la resta d’actors públics (ciutadania, empreses...) per transformar des de
dins l’Administració. http://www.xarxaip.cat
Comunitats d’interès

Concloent
WEB

Per innovar l’Administració:
1.Apoderament del treballador/a.
Donar als funcionaris el poder i la
confiança per impulsar la millora
contínua i la innovació.
2.Domini de la tecnologia.
Usar la tecnologia de manera intel·ligent
per fer front a la burocràcia i canviar
l’organització.
3.Obertura de dades i coneixement.
Obrir les dades de l’Administració
perquè són de la ciutadania. Reconèixer-
li el dret a produir-les.
A tall de conclusió

modernització simplificació
innovació
col·laboració
transformació
GovUX
Etiquetes per donar i per vendre ;)

142
Jordi Graells i Costa – Barcelona, 11 de febrer de 2019
Màster en comunicació política i institucional #MCPI
#Compolin UPF – BSM (Barcelona School of Management)
Comunicar amb el ciutadà
o relacionar-s’hi?
Governar
per a l’experiència
del ciutadà (GovUX)
Gràcies!

Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi

Similar to Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi (20)

More from Jordi Graells

More from Jordi Graells (14)

Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi

Editor's Notes