2. L’estil (característiques de la pintura romàntica)
Els primers pintors romàntics van sortir dels tallers de David i els seus
deixebles, però van deixar de banda les convencions neoclàssiques i
van enllaçar amb els valors de la pintura barroca. Les característiques
de la pintura romàntica francesa són:
• Recuperació de la força del color, alliberant les formes, separant
pintura d’escultura.
b) Es recupera la llum vibrant, que reforça les taques de color.
c) Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics.
d) Culte al paisatge, motiu per desplegar els colors lluminosos i per
situar-hi els éssers humans, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc.
e) Temes de revolucions polítiques o de desastres, enfrontament
fatalista amb la natura.
3. La llibertat guiant al poble
Documentació general
Catalogació:
Autor Eugène Delacroix
(1798-1863)
Cronologia: 1830
Localització: Museu del
Louvre (París)
Estil: romanticisme
Anàlisi material:
Dimensions: 260 x 325 cm
Suport: tela.
Tècnica: oli.
4. Museu del Louvre. París
Durant temps fou
considerada "pamfletària“ i
durant anys únicament fou
exposada esporàdicament.
Des de l’any 1861 es pot
contemplar regularment.
5. El context històric Les tres jornades glorioses de juliol de 1830
Carles X
la Revolució de Juliol de 1830 posà fi al
govern dels Borbons a França i obri pas a una
monarquia constitucional sota Lluís Felip
«Les tres jornades glorioses» que es produïren a la capital
d'Orleans.
de França el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830.. La nit
del 27 al 28, joves republicans es posen al capdavant de la
insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est.
El dia 29, els insurgents controlen la ciutat. Els
esdeveniments de París foren el detonant d’un moviment
6.
7. Elements plàstics: Llum, pinzellada i color
Dibuix i pinzellada
Color: quins destaquen
Distribució.
Llum: focus, parts
que il·luminen
Composició
Esquelet estructural
Parts
Perspectiva
Volums
Ritme
Expressivitat
8. Llum, pinzellada i color
Exaltació del color, Pinzellada solta,
Llum violenta i vibrant i de diverses segura i ondulada
irreal
tonalitats
dos focus
lumínics: un,
lateral, que
il·lumina les
figures i l’altre,
darrera en el Petits
paisatge tocs
de
color
Repetició colors
bandera francesa
(roig, blau i blanc)
Blaus i roigs
ressaltant de les
tonalitats ocres i
grises generals.
Esclat de llum en el cos caigut i al voltant figura central
9. Fons blavós i
vermellós sobre
el que s’hi
retallen les
Conjunt de
figures a
taques
contrallum
fosques
crea
sensació de
fons
(multitud)
Eix central de color
(Vermell, blau i blanc, i
groc del vestit de la dona)
10. Composició Figures emmarcades dins una piràmide ascensional, el
vèrtex de la qual és la bandera francesa. La base són els
La majoria de dos cossos morts, un a cada costat.
figures avancen
cap a
l’espectador
Escena plena de
moviment i
tensió.
Perspectiva
doble: la
multitud que
avança a
l’esquerra, i la
ciutat fumejant
a la dreta.
Perspectiva
aèria
Diferents plans,
diferent
tractament. Composició piramidal i dinàmica
11. L’element més
destacat de l’obra és
el moviment
Línies i pinzellades
de color ondulades,
personatges fent
gestos d'arengar,
transmetent passió o
sentiments.
Difícil trobar una
figura recta,
ondulats cabells
robes, braços i
cames corbats o
doblegats...
Gran contrast entre el gest cap endavant de les Fons fumejant,
figures que encapçalen els combatents i els cossos augmenta sensació
caiguts de primer terme. Això intensifica el fet de profunditat.
d’avançar, de moviment.
12. L’escenari
Torres de
Nôtre-Dame
Perspectiva
aèria:
atmosfera
tensa amb els
fums de les
descàrregues
barricades
Sunion
13. Paral·lelismes amb el Rai de la
Medusa de Géricault
Base inestable, estructura,
posicions figures, moviment...
Diferències:
Direcció, cromatisme,
actituds, caracterització
personatges...
14. Interpretació
És la primera pintura política moderna, deixant a part Goya. En unes línies
adreçades al seu germà Delacroix va escriure: “He optat per un tema modern,
la barricada... Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella”. Es
referia a les jornades revolucionàries de París de 1830 (27. 28 i 29 de juliol).
L’últim Borbó va caure. L’escena pintada es refereix al dia 28, quan els combats
foren decisius.
La figura femenina simbolitza
la llibertat i França, que guia
com una deessa al poble més
divers cap a la victòria i la
llibertat.
El quadre s’exposà al Saló de
París el 1831. Lluís Felip el
comprà, però decidí que era un
tema massa incendiari per
exposar-lo. Fins el 1861 no es va
poder contemplar en públic.
15. La Llibertat Figura femenina Barret (des d’aquell
al·legoria a la Llibertat moment un símbol
Oneja bandera tricolor dels revolucionaris
símbol de la Llibertat francesos)
Guia cap al
triomf els Fusell amb
ciutadans baioneta
calada Sunion
16. El poble Representant de la juventut armat
amb dues pistoles i amb gorra de
vellut
Representant del
proletariat aixecant un
sabre d’infanteria
Representant de la
burgesia amb un
arcabús.
Possible autoretrat
Representa el sacrifici anònim
de Delacroix
(destacar-hi el detall atroçment
realista de deixar el pubis al
descobert)
Ferit que representa
l’esperança de la Llibertat.
Vestit com un camperol. Sunion
17. El quadre de Delacroix assenyala el moment en que el romanticisme deixa de
mirar cap a l’antiguitat i comença a participar en la vida contemporània. El desig
de compromís de l’artista es fa palès en el fet de representar-se ell mateix a
l’escena. El 1830 fou revolucionari, el 1848 canvià l’actitud, va estar de la part
de l’alta burgesia. Pels romàntics la llibertat és també la independència
nacional, per la qual cosa s’havia posat al costat de Grècia la dècada anterior.
Funció
La intenció de Delacroix al pintar el quadre
fou probablement propagandística, tot i
que amb el temps anà prenen un sentit més
commemoratiu. Fa referència a uns fets
concrets, però no podem dir que sigui un
quadre històric, ja que al pintor li
interessava més reflectir l’esperit dels
revoltats, com exigia l’ideal del
romanticisme, que un fet real aïllat.
18. Models i influències
Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità, l’inspirà el color dels
venecians (Tizià) i sobre tot Rubens, per la seva gran vitalitat, força
dinàmica i profusió decorativa. La influència del Rai de la Medusa ha quedat
clara. També coneixia a Goya.
Ha influït en pintors posteriors, com Renoir, Seurat, Van Gogh i Cézanne.
Renoir i Cézanne
19. Ferdinand Victor Eugène Delacroix
(Charenton Saint-Maurice, França, 1798-París,
1863). Als 18 anys estudià a L’Escola Superior de
Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren
els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i
copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez,
Rembrandt...
Després va començar a freqüentar els salons
literaris, on conegué a Stendhal, Mérimée, Victor
Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Gran melòman
es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schubert...
El 1825 va a Anglaterra on estudia els pintors
anglesos (Turner, Constable), la seva llum i color.
21. El 1822 exposa per primer cop La Barca de Dante (Dante i Virgili als inferns)
22. La matança de Quios
1824 (Grècia)
El pintor protesta per la
massacre del poble grec,
rebel·lat contra l’imperi
turc. El 1826 pintà: Grècia
sobre les ruïnes de
Missolonghi, obra simbòlica
sobre el mateix tema: La
independència grega.
25. El 1832 va al Marroc i Algèria, on descobreix la llum enlluernadora i el color
dels seus paisatges, la gent, la sensualitat i el misteri. Tot ho reflectirà en la
seva obra posterior.
1834. Dones d’Alger
