DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
1. IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero
UNITAT 2: ELS CLIMES
D’ESPANYA I CATALUNYA
2. El temps fa referència a les condicions
atmosfèriques en un moment determinat.
Cal diferenciar
entre temps i clima.
Fan referència a escales
temporals diferents.
El clima és el recull de condicions temporals al llarg
del temps creant una pauta.
Per tal de definir un clima, bàsicament
considerarem la temperatura i les precipitacions.
EL CLIMA.
Conjunt de components que caracteritzen el temps
atmosfèric i que interactuen entre si en les capes
inferiors de l'atmosfera, anomenada troposfera.
Elements
del
clima:
Temperatura. Precipitacions. Humitat.
Vent. Pressió atmosfèrica.
Evaporació.
Nuvolositat.Insolació.
3. Temperatura:
És la quantitat d'energia calòrica acumulada
en l'aire, mesura en graus.
Precipitacions: Aigua que cau sobre la superfície terrestre,
pot ser en forma líquida o sòlida.
Humitat: És la quantitat de vapor d'aigua continguda
en l'aire.
Vent: És el moviment de l'aire a l'atmosfera.
Pressió
atmosfèrica:
És el pes que exerceix una massa d'aire
sobre la superfície terrestre.
Evaporació: És un procés físic que consisteix en el pas
lent i gradual d'un estat líquid cap a un estat
gasós.
Nuvolositat: És la quantitat de núvols a l'atmosfera.
Insolació.
Quantitat de radiació solar que rep la
superfície terrestre.
4. Alterats pels Factors climàtics:
Zonalitat.
Dinàmics.Astronòmics.
Corrent en jet.
Anticiclons i Borrasques.
Front polar.
Geogràfics.
Influència marina.
Altitud.
Orientació relleu.
Elements del clima:
Principals elements que
condicionen el clima: Latitud.
Influència marina.
Orientació relleu.Altitud.
5. Factors que influeixen en els
climes d’Espanya.
La circulació
atmosfèrica en
altitud (el corrent en
jet o Jet Stream).
Flux d’aire d’estructura tubular i de
gran diàmetre quasi horitzontal,
originat pel contrast tèrmic entre
masses d’aire polar i tropical que
circula a gran velocitat (pot arribar
als 500 kmh).
És l’autèntic regulador de la circulació atmosfèrica: produeix
depressions en la part polar i anticiclons en la tropical, generant
gotes fredes, etc.
6. La circulació atmosfèrica en superfície
(les masses d'aire i els fronts).
Península
Ibèrica
Ubicada en una zona
temperada de l’hemisferi nord.
Entre el cinturó d’altes pressions tropicals i el
baixes pressions propi de les zones polars.
Dins del domini de la circulació en superfície
dels vents de l’oest.
Zones d'altes
pressions
(anticiclons).
Zones de baixes
pressions
(borrasques).
Temps estable Temps inestable
1013
mil·libars
(mb) o
hectopascals
(hPa).
Pressió
atmosfèrica
superior inferior
7. Depressió atmosfèrica
o borrasca:
Masses d’aire sotmeses a baixes
pressions, on l‘aire pateix moviments
ascendents que provoquen el seu
refredament.
La condensació de la humitat genera
precipitacions i temps inestable.
Zona atmosfèrica d'alta pressió, en la qual la
pressió atmosfèrica (corregida al nivell del mar) és
superior a la de l'aire circumdant.
Anticiclons
L'aire d'un anticicló és més estable que l'aire que
l'envolta i davalla sobre el sòl des de les capes
altes de l'atmosfera,
Provoquen situacions de temps estable i absència
de precipitacions, ja que la pressió limita la
formació de núvols.
8. Els camps de pressió
es mesuren amb el
baròmetre i es
representen per mitjà
d'isòbares.
Península
Ibèrica
Més propera al Tròpic de Càncer que no pas al
Cercle Polar Àrtic
Molt afectada per les altes pressions tropicals.
També influenciada per masses d’aire fred.
9. Anticicló de les Açores
Massa d'aire tropical
continental o sahariana, amb
una aire molt càlid i sec.
Principal centre d'acció
metereològica del territori
espanyol.
Massa d'aire tropical marítima,
que a l'estiu origina en la
península un temps càlid i sec.
Anticicló saharià
A l'hivern provoca pujades de
temperatures (20º) i a l'estiu
onades de calor (40º).
10. Massa d'aire
polar marítim
Massa d'aire polar
continental o siberià.
Procedent de l'oceà
Glacial Àrtic.
Procedent de
l’interior del continent
(Sibèria)
11. Cal considerar també el
comportament de la Mediterrània
Occidental.
Durant l'estiu els anticiclons
subtropicals (Açores)
provoquen una forta
evaporació.
A la tardor, quan entren
masses d'aire atlàntiques
fredes, l'aire es condensa,
produint-se precipitacions
molt intenses.
Gota Freda o DANA
(depressió aïllada en nivells alts)
12. L’anticicló de les Açores està en
latituds més altes
Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les
masses d’aire podem trobar dues situacions bàsiques:
Estiu
Ocasionalment anticicló del Sàhara.
Temps càlid i sec
Bloqueja les pertorbacions
atlàntiques.
Tot plegat:
13. Des de la tardor
fins la primavera
El front polar descendeix més al sud i
dóna pas a l’aire polar marítim fresc i
humit, procedent de l’Atlàntic nord.
L’anticicló de les Açores baixa de latitud.
Pas lliure a les pertorbacions
atlàntiques.
Porta associades borrasques.
Temps més
fresc i
plujós
14. Arriba l’aire polar continental fred i sec, des de les
altes latituds del continent europeu .
Hivern
Ocasionalment arriba aire polar marítim, fred i humit
.
Important descens de les temperatures
15. Factors geogràfics
(la latitud, la posició
geogràfica i la
topografia).
Península Ibèrica
Situada en latituds mitjanes.
Formant part de la franja temperada del planeta.
Amb precipitacions i temperatures moderades.
Com a norma dins la Península Ibèrica:
Més al nord, més fred i humitat
Més al sud, més calor i
sequera
16. La presència de masses d’aigua o de terra
condiciona la humitat i la temperatura de l’aire
que se desplaça sobre elles.
La posició
geogràfica.
En general, les terres amb una major influència
marítima tenen majors precipitacions i unes
temperatures més suaus que les zones més
continentals (amb major oscil·lació tèrmica).
Distància
al mar
El mar actua com un
regulador tèrmic
L’interior peninsular, allunyat
del mar, actua com un petit
continent. Es refreda
intensament a l'hivern i
s'escalfa molt a l'estiu.
17. 2000m
20ºC
7ºC
La topografia.
Altitud
.
Com a norma a major alçada
menys temperatura i més
precipitacions.
Gradient tèrmic: La temperatura baixa uns
6,5ºC per cada 1000m que
pugem.
Disposició
del relleu.
Accentua a disminueix la
influència del mar, el vent...
Efecte Föhn
Sobrevent:
Pluja.
Sotavent:
Sec
18. La topografia obliga la massa
d'aire a ascendir, condensant el
vapor d'aigua i donant lloc a
pluges.
Efecte Föhn.
A sotavent l'aire, ja sec,
descendeix ràpidament
augmentant la pressió
atmosfèrica i la temperatura.
19. ELS CLIMES D’ESPANYA.
A la Península trobem
l'Oceànic, el Mediterrani i
l'Interior de tendència
continental.
A Canàries hi ha un clima
subtropical.
De vegades s’individualitza
el de muntanya i el semi-
desèrtic.
Parlem de microclima quan es produeix la modificació dels valors
dels elements climàtics: temperatura, precipitació, humitat de l’aire,
etc., propis del clima regional, a causa de factors de caràcter local
(entre els que es poden mencionar el relleu, el pendent, l’orientació,
els usos del sòl, etc.).
20. Per tal d'identificar els climes d'Espanya, bàsicament
considerarem la temperatura i les precipitacions.
Presenta les
valors més
alts durant
l’estiu.
La temperatura
Les
temperatures
més baixes es
donen a
l’hivern.
Màximes en la
meitat meridional de
la península.
L’efecte de la latitud
les suavitza al nord.
Valors mínims en zones
d’alta muntanya -per
l’altitud-.
Valors més suaus a les
costes per l’efecte
moderador de la mar.
Cal recordar que l’oscil·lació tèrmica és més
marcada en les zones interiors, lluny del mar.
21. Les zones més humides
són el nord-oest i la façana
cantàbrica.
Les precipitacions.
Les zones més àrides se
situen al sud-est.
Plou més en les zones de
clima atlàntic i en les grans
muntanyes.
Destaca la manca de pluviositat
d’algunes zones del sud-est del
litoral mediterrani, part de la
Vall de l’Ebre i de l’arxipèlag
canari.
Espanya seca: Plou
menys de 600 mm/any.
Mentre que les temperatures es recullen
en un mapa d’isotermes, les
precipitacions es recullen en mapes
d’isohietes.
Espanya humida: Plou
més de 800 mm/any.
Zones que envolten l’Espanya humida i en les muntanyes
mitjanes.
Espanya semi-humida: Rep entre 600 i 800 mm/any.
23. El clima atlàntic i les seves varietats reben la influència de l'oceà.
La humitat, en general, és elevada tot l'any (Espanya humida).
Es dóna des de Galícia a
l'extrem septentrional de
Navarra i la Vall d'Aran.
ELS CLIMES I PAISATGES D’INFLUÈNCIA
OCEÀNICA O ATLÀNTICA.
Les precipitacions són
abundants (1000-2500 mm), tot
i que ho són menys a l'estiu.
La banda nord de la península
és la més afectada per les
pertorbacions atlàntiques i del
front polar.
La proximitat al mar de les muntanyes potencia l’acció de les
borrasques i provoca pluges orogràfiques.
24. Els rius són nombrosos, la majoria amb gran cabal i relativament
regulars. Generalment són rius curts i amb una gran força erosiva.
Miño, Ulla, Navia, Narcea, Nalón,
Sella Bidasoa, Nervión, Bidasoa...
Les precipitacions
varien molt entre unes
zones i altres.
Les conques de l’interior de Galícia són les àrees més
seques de l’Espanya atlàntica.
Les muntanyes són les zones més humides i poden
arribar als 2.000 mm. Per això les muntanyes
cantàbriques són les que reben més neu a l’any.
25. Els hiverns són temperats i els estius frescos i breus.
La humitat és elevada i les temperatures són suaus (les mitjanes
anuals es situen entre 11ºC i 15ºC) donada la proximitat del mar.
Les temperatures als mesos més freds
estan entre els 7 i els 10ºC, encara que als
cims més elevats es pugui arribar als 0ºC.
Les temperatures a l’estiu arriben als 18 o
20ºC.
L’ amplitud tèrmica és reduïda, d’uns 10ºC,
que és una mica major a les muntanyes.
Temperatures
(11ºC i 15ºC).
Hiverns 7-10ºC Estius suaus
(18-20ºC)
Amplitud tèrmica reduïda.
Precipitacions abundants
(1000-2500 mm).
Ho són menys a l'estiu.
No hi ha sequera.
26. L’abundant humitat i les temperatures suaus afavoreixen que
l’Espanya atlàntica tingui una coberta vegetal molt rica.
Ha sofert notables canvis per la intensa activitat humana.
L’Espanya atlàntica és l’àrea pròpia del bosc temperat caducifoli.
Aquest bosc té gran varietat d’espècies de fulla frondosa.
Boscos tancats, a penes entra llum,
cosa que dificulta el creixement de
matolls i herbàcies.
L’acumulació de fulles seques aporta
nutrients al sòl que redueix la seua
acidesa.
La vegetació també depèn dels tipus de sòls.
Són característics els roures, faigs, bedolls,
castanyers, aurons, til·lers, grèvols...
27. Prop dels rius apareixen altres
espècies com ara el vern,
l’avellà, el salze, la servera, la
moixera, el freixe...
La vegetació típica en part ha
estat substituïda per espècies
de creixement ràpid, com ara
els pins o eucaliptus.
Quan el bosc es degrada apareix la landa, que és vegetació densa
de matoll (brucs, argelaga, ginesta...).
El clima oceànic afavoreix el prat
natural, que és aprofitar per
pasturar els ramats.
S'hi fan conreus que necessiten una certa
humitat (patata, blat de moro...).
28. Les varietats del clima oceànic o atlàntic són:
Varietat de
muntanya.
Varietat
oceànica de
transició
(oceànica
continental).
Temperatures més baixes
Més precipitacions (neu)
Transició entre els
climes oceànics i els de
l'interior de la Meseta i la
depressió de l'Ebre.
Menys precipitacions,
els estius són secs.
Més amplitud tèrmica,
amb hiverns força freds.
29. El clima mediterrani i
les seves varietats
reben la influència
del mar Mediterrani.
El territori més
estrictament
mediterrani es
redueix a la costa
meridional.
A mesura que avancem cap al sud, es donen característiques
subdesèrtiques.
ELS CLIMES I PAISATGES D’INFLUÈNCIA
MEDITERRÀNIA.
30. Les terres mediterrànies ofereixen
molta varietat climàtica.
Territori extens en latitud.
Diferent altitud.
Major o menor proximitat al
mar
Amb tot, les característiques
climàtiques comunes són:
Estius calorosos i secs.
Hiverns suaus.
Pluges torrencials.
31. Les temperatures són suaus (entre 14 i 18ºC).
Els hiverns són suaus amb mitjanes entre els 10 i els 12º C.
Els estius són càlids entre els 22 i els 26ºC.
Climograma de
Premià de Mar
Febrer és el mes més fred (10ºC).
16ºC
Juliol i Agost són els mesos més càlids (26ºC).
L’oscil·lació tèrmica es situa al voltant dels 16ºC.
32. Les precipitacions no són gaire abundants (oscil·len entre 400 i
700 mm).
Els valors més elevats al nord i a les zones de
muntanya.
Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la
primavera.
A l’estiu es produeix un període de sequera.
Els rius, amb l’excepció de l’Ebre) són curts, irregulars i d’escàs
cabal (fort estiatge). Les pluges torrencials de la tardor provoques
crescudes que poden arribar a ser catastròfiques.
Ebre, Besòs, Llobregat, Ter, Xúquer, Segura...
Hi ha zones àrides (menys de 400 mm anuals) sobretot
al sud-est.
33. El règim de
precipitacions té
diferències zonals.
Les zones més humides (superen els 700
mm anuals) són les muntanyes i la zona
nord de Catalunya.
Les precipitacions típiques (de 400 a 700
mm anuals) es donen a gairebé tot el
litoral i les Balears.
Hi ha zones àrides (menys de 400 mm
anuals) es donen en zones de baixes
latituds o allà on el relleu no deixa entrar
l’aire humit marí.
122 mm anuals al
Cap de Gata
(semi-desèrtic).
34. Les precipitacions
són força irregulars.
Important sequera estival.
Pluges torrencials a la tardor (Gota Freda).
Pluges importants també a la primavera.
Climograma de Barcelona
Temperatures
(14ºC i 18ºC).
Hiverns 10-12ºC
Estius suaus (22-26ºC)
Amplitud tèrmica més marcada.
Precipitacions (400-700 mm).
35. Pràctica desaparició
dels grans boscos.
Els paisatges mediterranis han estat
força alterats per l’acció antròpica.
En general, els arbres són
relativament petits (pi, alzina).
Les plantes presenten fulles
petites, perennes i coriàcies,
obscures i de tons grisos.
Plantes xeròfiles
Adaptades a la manca de precipitacions i a la sequera.
Només en les zones més
allunyades encara hi ha grans
boscos (destaquen les alzines
sureres).
A moltes zones de clima mediterrani el bosc d'alzines
es troba molt degradat, en gran part substituït per
pinedes.
36. La formació més característica
és el matollar mediterrani.
Degradació dels
boscos.
Màquies
Garrigues
Estepes
És un dels principals ecosistemes
mediterranis, formats per arbustos i
petits arbres (fins a 4m).
En zones
molt àrides o
degradades.
Arboç, Bruc, Llentiscle, Murta,
Romaní...
Espart, farigola,
romaní...
Garric,
Margalló,
Espígol...
Sobre sòls calcaris.
Sobre sòls silicis.
Comunitats vegetals amb
arbustos més petits.
37. Els paisatges mediterranis
han estat força alterats per
l’acció antròpica.
Introducció d’espècies com ara la
palmera o la canya.
Creació de grans extensions de
conreus dedicats a l’olivera, la
vinya, els cereals, els cítrics...
38. Precipitacions més abundants.
Varietat de muntanya.
Les varietats del clima
mediterrani són:
Temperatures més fresques.
Pot no donar-se un període de sequera.
Precipitacions
més abundants.
Varietat amb precipitacions
més destacades.
Temperatures suaus, tot i que una mica
més fresques (sobretot a l’hivern).
Període de sequera
molt lleu.
Litoral i pre-
litoral del nord
de Catalunya
Gran influència del vent de Tramuntana
(fred i sec).
39. Varietat d’influència atlàntica.
En part de la franja costanera andalusa
occidental, al llarg de la depressió del
Guadalquivir i part d'Extremadura.
Els relleus plans no impedeixen
l'arribada de la influència atlàntica.
La baixa latitud i la influència de
l'anticicló de les Açores fa que els
estius siguin secs, més suaus a la
costa i molt calorosos a l'interior.
Temperatures més contrastades, més
amplitud tèrmica.
Important període de sequera
40. Varietat de
precipitacions
escasses
Es dóna des del sud
d'Alacant fins al litoral
d'Almeria.
S'hi distingeixen
climes esteparis i
desèrtics.
Gran índex d'aridesa,
amb un notable dèficit
hídric.
Precipitacions molt reduïdes.
Sequera destacadíssima.
Temperatures estivals més elevades.
Varietat continental
del clima
mediterrani.
Zones interiors
envoltades de
muntanyes.
Reben poques pluges. Sequera marcada.
Més oscil·lació tèrmica.
Estius calorosos i secs / Hiverns
més freds (freqüents glaçades).
41. Es dóna a l'interior de la península ibèrica, afectant a àmplies
zones de transició amb el clima atlàntic i mediterrani.
Continentalitat
Temperatures molt més
marcades.
Forta osicl·lació
tèrmica estacional.
Les precipitacions són
escasses.
ELS CLIMES I PAISATGES D’INTERIOR O DE
TENDÈNCIA CONTINENTAL.
42. Les temperatures entre 11 i 15 ºC.
Els hiverns són freds, amb freqüents bancs de boira.
Els estius són molt calorosos i secs.
Les precipitacions són escasses (entre 325 i 550 mm).
Els màxims registrats corresponen a l'hivern i la
primavera.
En les zones d’influència mediterrània, a la tardor es
poden produir fortes precipitacions.
L’estiu és extremadament sec, tot i que
poden donar-se episodis tempestuosos.
Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluges i
desglaç i estiatges a l'estiu.
Duero, Tajo, Arlanzón, Manzanares...
Marcada oscil·lació tèrmica.
43. Precipitacions escasses
(325-550 mm).
Sequera estival
Temperatures
(11ºC i 15ºC).
Estius
calorosos.
Amplitud tèrmica diària
i estacional destacada.
Hiverns
freds.
El paisatge natural de l’interior peninsular
també ha estat força antropitzat.
S’ha reduït la vegetació
natural (boscos)
Hi ha grans extensions de terrenys en
guaret i de camps conreats, generalment
de vinya i cereals
44. Amb l’excepció de les valls
dels rius, generalment hi ha
sòls calcaris són força pobres.
Abunda vegetació de tipus
xeròfil.
Els arbres són més baixos que a
la zona atlàntica
.
L’espècie més estesa és la
carrasca (alzina) que pot
formar boscos tancats i
boscos oberts (deveses)
Destaquen també el roure i el pi, que sovint
formen boscos.
Els escassos boscos solen
situar-se en les muntanyes.
Destaquen els
del sistema
Ibèric i Central.
Els pinars sovint són repoblacions recents.
Hi ha boscos de ribera junt als rius formats per
oms, salzes, verns i freixes
45. A les zones on s’ha perdut el bosc original apareixen els arbusts i
els matolls en formacions més o menys obertes.
Sobre sòls silicis, format per cirerers d’arboç,
grèvols i brucs.
Màquia.
Sobre sòls calcaris, format per garrics, el
llentiscle o l’ullastre.
Garriga.
Quan el grau de degradació de la vegetació original ha estat molt
fort, apareixen formacions vegetals més pobres de plantes
aromàtiques: romaní o romer, farigola o timonet i l’espígol.
46. Les varietats del clima interior són:
Continentalitat més accentuada.Varietat de
muntanya.
Hiverns llargs i molt freds
Hi ha sequera estival
Estius curts, frescos i secs
Precipitacions
més importants.
Temperatures
més baixes.
Carácterístiques més marcades en l’alta muntanya.
47. Varietat de la conca
sedimentària de la
Meseta nord.
Zona envoltada
d'elevats relleus
Temperatures
molt baixes.
Més de 100 dies la
temperatura mínima diària
és inferior a 3ºC.
Els estius són curts,
frescos i secs
Poden donar-se episodis
de molta calor
Les precipitacions són
escasses, entre 325 i
600 mm.
Sequera més
accentuada.
48. Varietat de la Vall de l’Ebre
Es dóna sobretot a la depressió de l'Ebre.
Les precipitacions són escasses, sobretot
en la zona del desert dels Monegres.
La principal característica és la
importància del cerç, vent sec.
A l'hivern dóna
un fred intens.
Refresca a
l'estiu.
Les temperatures són més altes, sobretot
a l’estiu.
49. El clima de les Canàries és un clima subtropical.
Les temperatures són càlides (17ºC de mitjana) i les precipitacions
escasses (més abundants a l'hivern i mínimes a l'estiu).
Subtropical humit Subtropical sec
PAISATGES I CLIMES DE LES ILLES
CANÀRIES.
50. Per la situació. Les illes occidentals es veuen influenciats
pels vents alisis i les orientals per l'aire saharià.
Es parla de varietats de clima canari perquè hi ha notables
diferències entre les illes a causa de tres factors principals:
Per l'altitud i l'orientació del relleu. Els relleus més elevats
frenen el pas dels alisis i generen un clima més humit.
Pel corrent marí fred, que circula entre les illes i el
continent africà.
Segons l'altitud, a les illes
Canàries podem distingir
tres varietats climàtiques:
Varietat de costa (fins a 600 m).
Varietat de muntanya mitjana (de
600 fins a 1500 m).
Varietat de cims (de 1500 fins a
3700 m).
51. Varietat de costa (fins a 600 m). Clima subdesèrtic i estepari.
Temperatures suaus (18ºC a 21ºC).
Les pluges no arriben a 150 mm.
Importantíssim dèficit hídric
El grau d’aridesa, manca d’aigua combinada
amb elevades temperatures, és extrem.
Lanzarote i Fuerteventura
presenten un clima desèrtic.
52. Varietat de muntanya mitjana
(de 600 fins a 1500 m).
Temperatures més fresques
(13ºC a 16ºC).
Més pluges (de 500 a 1000 mm).
Present a les illes
afectades pel mar
de núvols.
53. Les temperatures mitjanes anuals són
inferiors a 12ºC.
Varietat de cims (de 1500 fins a 3700 m).
A l'hivern són freqüents les
glaçades.
Les precipitacions voregen els 500 m.
Hi ha una forta insolació.
55. Els rius d’Espanya es poden agrupar en vessants fluvials:
Vessant Cantàbric: Rius que neixen a la Serralada
Cantàbrica o als Pirineus i que
desemboquen al mar Cantàbric.
Són rius curts i cabalosos. Amb gran capacitat
erosiva.
Bidasoa, Nervió, Naló, Narcea i Navia.
Vessant Atlàntic: Rius que desenvoquen a l’Atlàntic, sigui a
la zona nord (Galícia) o al Golf de Cadis
(Andalusia).
Són rius llargs que pateixen estiatge.
Minyo, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Odiel i Tinto.
56. Vessant Mediterrani: Desemboquen al mar Mediterrani.
Excepte l'Ebre són rius de poc cabal i molt
irregulars.
Ebre, Xúquer, Ter, Llobregat, Túria, Millars, Segura,
Almanzora i Guadalhorce.
Estiatge: Disminució
del cabal d'un riu en
una època de l'any
determinada.
Cabal: Magnitud que expressa la
quantitat de fluid que, per unitat de
temps, travessa una secció del
conducte pel qual circula.
A les Balears i Canàries no hi ha cap curs superficial permanent
d’aigua a causa de les escasses pluges i la permeabilitat del
terreny
57. ELS CLIMES I PAISATGES DE CATALUNYA.
El clima de Catalunya és un clima mediterrani, exceptuant la Vall
d’Aran, domini oceànic i a la zona pirinenca el clima de
muntanya.
58. Dins d’aquests grans dominis
climàtics s’hi concentra una
notable diversitat, influïda per
la latitud, la circulació general
atmosfèrica o el relleu.
Així s’han originat una
gran diversitat de
paisatges.
59. Les temperatures són suaus a la costa (el mar
fa de regulador tèrmic) i més marcades a
l’interior (continentalitat).
Entre el litoral i les terres
d'interior a l'agost pràcticament
es registren les mateixes
mitjanes, tot i no ser el mateix
clima.
Per exemple, a Lleida fa més
calor de dia que a Barcelona,
però refresca a la nit.
L'oscil·lació tèrmica és menor
a la costa.
A les zones de muntanya,
lògicament, les temperatures
mitjanes són més baixes.
Estiu.
Les
temperatures
60. A la depressió central les
temperatures es situen entre
els 4º i els 8ºC.
Als Pirineus baixen dels 4ºC.
(a les zones de muntanya les
temperatures baixen en raó de
l'altitud)
A l'hivern les diferències de
temperatures són
considerables entre el litoral i
les terres d'interior degut a la
continentalitat.
Hivern.
Mar suavitza la temperatura.
Més altitud i més
continentalitat, temperatures
més baixes.
61. Les precipitacions
Els vents humits
mediterranis augmenten
les pluges dels Pirineus
orientals i dels cims més
alts del prelitoral (Olot,
Camprodon, Montseny.
La banda de ponent de la
depressió central, voltada
de muntanyes, rep
poques pluges (Lleida).
A Catalunya plou més a les muntanyes,
sobretot als vessants orientals (influència
atlàntica).
62. No només varia la quantitat de
precipitacions, també ho fa la
seva distribució al llarg de l'any.
Als Pirineus no hi ha cap
més sec (tot i ploure menys
al gener).
A la resta del territori, i de
manera més accentuada
baixant cap al sud, els
estius són més secs.
Al litoral l'estació més plujosa és la tardor.
A les terres de l'interior l’estació més plujosa és la primavera.
Els hiverns no són secs, tot i que plou menys.
63. Xarxa Pirineu - Ebre:
Rius que neixen als
Pirineus axials i que
desemboquen a l’Ebre.
Rius molt cabalosos a la
primavera, car porten
l’aigua del desgel.
Riu Segre i els seu
afluents: la Valira, La
Noguera Pallaresa, La
Noguera Ribagorçana,
El Cinca, el Set, el Corb,
el Boix, L’Aravó i el
Llobregós.
S’agrupen en
vessants fluvials:
Els rius de
Catalunya.
64. Xarxa Pirineu - Mediterrani: Rius que neixen als Pirineus
o Prepirineus i desemboquen
al Mediterrani.Rius calabossos,
tot i patir estiatge.
Muga, Fluvià, Ter (Freser i Onyar),
Llobregat (Cardener i l’Anoia) i Foix.
Xarxa Mediterrània:
Rius que neixen a la Serralada Prelitoral i
Litoral i desemboquen a la Meditarrània.
Són rius poc cabalosos. Fort estiatge.
Poden tenir importants crescudes (tardor i
primavera).
Tordera, Besòs,
Gaià, Francolí,
Sénia,
Riudecanyes.
Xarxa Atlàntica: Rius que neixen a la Vall d’Aran i
desemboquen a l’Atlàntic.
Són rius calabossos. Garona.
65. Una possible classificació dels climes
de Catalunya podria ser:
Clima mediterrani de costa.
Zona de transició entre el clima
mediterrani i el clima atlàntic.
Clima mediterrani d’interior.
Clima mediterrani de muntanya.
Clima atlàntic de muntanya.
66. Localitzat l’àrea costanera, serralada
Litoral i depressió Prelitoral.
Precipitacions inferiors als 700 mm.
anuals
Sequera estival. Mesos de juliol i agost
més eixuts
La tardor és època que concentra gran
part de les precipitacions (poden ser
fortes tempestes)
Temperatura, amb baixa amplitud
tèrmica, mitjana anual de 16 ºC.
Clima mediterrani
de costa.
67. Sector de ponent de la Depressió
Central, en altituds inferiors als 500
m, per tant, les Garrigues, el Segrià,
el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera.
Precipitacions escasses i irregulars.
Molts mesos de sequera (tot i les
tempestes estivals).
Temperatura mitjana de 14ºC.
Oscil·lació tèrmica més alta.
Estius molt calorosos i hiverns
freds.(nevades ocasionals).
Clima mediterrani
d’interior.
68. Cal diferenciar entre el clima mediterrani
d’alta muntanya i el clima mediterrani de
muntanya mitjana i baixa.
Variant influenciada per l’altitud, localitzada
en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la
Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i
a la Serralada Transversal fins al Montseny
Clima mediterrani
d’alta muntanya.
Dos subtipus:
Alpí (per sobre 2300 m).
Subalpí (per sobre 1500 m).
Clima mediterrani
de muntanya.
Les temperatures són fredes i
les precipitacions abundants.
69. Precipitacions considerables
(més de 1350 mm).
Temperatures
mitjanes baixes.
De vegades, valors
extrems (-20ºC).
Clima mediterrani
de muntanya
mitjana i baixa.
Prepirineu meridional, sud de les
comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell,
Solsonès i Osona, altiplans de la
Depressió Central i massissos aïllats de la
serralada Prelitoral superiors als 700 m.
Precipitacions mitjana anual
d’uns 700 mm.
Mínim de precipitació a l’estiu
Pluges intenses (sovint tempestes).
Estiu plujós.
A l’hivern, mínim pluviomètric.
Primavera i tardor precipitacions intenses.
Temperatura mitjana
anual d’uns 12ºC.
70. Zones properes a la Vall
d’Aran: part de les
comarques de l'Alta
Ribagorça, del Pallars
Sobirà i del Pallars Jussà.En ser de transició, té
característiques dels dos
climes:
Hi plou més que el mediterrani normal.
També hi ha períodes secs.
Zona de transició entre el
clima mediterrani i el clima
atlàntic.
Clima atlàntic de
muntanya.
Vall d’Aran (rep les influències de
l’Atlàntic).
Precipitacions per sobre
dels 1100 mm anuals.
Repartiment
durant tot l’any.
Freqüents
boires.
Humitat
persistent.
Temperatures
baixes (sobretot
a l’hivern)