Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura

1. UNITAT 3: ELS RECURSOS
DE LA NATURA
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. Mitjans per dur a terme les activitats humanes.
Elements de la natura, utilitzats en brut o
transformats.
Valorats històricament i social.
Poden ser materials i mediambientals.
Distribuíts de manera molt desigual per la
superfície de la Terra (genera problemes
econòmics i tensió geopolítica)
El seu consum és molt desigual. Un 20% de la
població consumeix un 80% dels recursos.
ELS RECURSOS NATURALS.

3. Renovables.
PRIMERES
MATÈRIES
Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat
a ser transformat per la indústria.
Els recursos naturals es classifiquen en:
Sense possible regeneració.
No es regeneren a escala humana.
S’exhaureixen amb l’ús.
No Renovables.
Ús il·limitat.
Recurs natural que es pot
generar/regenerar a una rapidesa
superior a la del consum pels humans.
Potencialment
Renovables o
Destructibles
Regeneració natural mitjançant un
cicle.
Capacitat de recàrrega del recurs.
La sobreexplotació porta a
l'exhauriment.

4. Els recursos naturals no renovables:
Energètics.
No
energètics.
Combustibles
fòssils.
Minerals radiactius
Minerals
metàl·lics.
Minerals no
metàl·lics.
Roques
industrials.
Carbó, Petroli, Gas natural.
Coure, Ferro, Alumini
Pissarra, Argila, Marbre,
Sílice
Potassa, Fosfats, Sofre,
Diamants
Urani.

5. Energètics.
No
energètics.
Biomassa.
Abiòtics.
Edafològics.
Biològics
Aigua potable.
Aire net.
Sòl fèrtil.
Biodiversitat.
Recursos alimentaris.
Els recursos naturals potencialment renovables:

6. Aprofitament
directe del sol.
Aprofitament
indirecte del sol.
Energia solar.
Tots són energètics.Els recursos renovables:
Energia hidràulica.
Energia eòlica.
Energia maremotriu.
Energia geotèrmica.
Energia de la biomassa.

7. Els recursos naturals no
renovables energètics.
Els combustibles fòssils.
Substàncies procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions
d'anys a procesos geològics. En ser cremades alliberen gran
quantitat d’energia.
Són la base de l'actual civilització occidental.
Malauradament,
ocasionen un
gran impacte
ambiental durant
la seva extracció,
transport i
utilització
(combustió).

8. El carbó. Tipus: torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita.
L'extracció del carbó es fa segons
dos mètodes, a cel obert, o
subterràniament, en profunditat, en
forma de mines i galeries que arriben
fins la veta del carbó.
S'utilitza en indústria (alts forns), calefacció i,
sobretot, producció energètica, calefacció…
Destaca però la seva utilització per tal de
produir energia.
El carbó és un dels principals productors
d’energia primària, juntament amb el petroli, i és
emprat en moltes centrals tèrmiques per produir
energia elèctrica.

9. Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en
l’extracció i amb la seva combustió).
La combustió del carbó provoca l’emissió de
CO2, a més de cendres i altres partícules
en suspensió que contaminen l'aire i, per
tant, és un dels causants de l’augment de la
temperatura global de l’atmosfera i del canvi
climàtic.
Tot i això, amb la crisi
energètica augmenta moltíssim
la producció i el consum.
Com a grans consumidors
destaquen sobretot Xina, EUA,
Índia i Austràlia.
Hi ha reserves estimades en
uns 1000 anys.

10. A Espanya la mineria
del carbó ha estat molt
destacada.
Des de fa unes dècades es troba en un
procés de reajustament, i s'han tancat
moltes mines (totes les catalanes).
La qualitat del carbó espanyol és
baixa, i el cost de producció resulta
elevat.
Malgrat els
problemes
mediambientals i
econòmics
El govern vol mantenir i incrementar la
producció energètica basada en el carbó
espanyol (Decret del carbó).
La zona més important del producció és
l'asturlleonesa (mines de Langreo,
Laviana, Mieres, La Camocha).
L’activitat perviu mercès a les
subvencions públiques.

11. L'Estat vol
mantenir la
producció de
carbó.
Raons socials (Hi ha zones d’Astúries i Lleó
que pràcticament únicament viuen del carbó).
Disminuir la taxa de dependència energètica
(el carbó s’utilitza per produir electricitat).
Des del 2010 la UE redueix les seves
subvencions, car la crema de carbó en
centrals termoelèctriques és molt
contaminant (CO2, pluja àcida).
El sector té un
futur incert
La UE s'ha compromès a reduir les emissions
produïdes pel carbó i avançar cap a la gradual
desaparició de la combustió de carbó a
Europa.

12. Les explotacions productores de carbó es localitzen a les províncies
d'Astúries, Lleó, Palència, Terol i Ciudad Real.
Un exemple de la crisi del
sector el tenim a Catalunya,
amb el tancament de totes les
explotacions.
Les principals conques
mineres catalanes del carbó
es localitzaven al Berguedà
(als municipis de Saldes,
Cercs, Fígols i Vallcebre), al
Ripollès (Ogassa i Surroca), i
a Seròs, al Segrià.
Les mines de Fígols tancaren
definitivament el 1991.

13. El petroli. S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir
derivats sòlids, gasos i líquids.
Es bàsic per a la societat
industrial, car és el motor
energètic i econòmic mundial
(moltíssims productes estan fets
amb derivats del petroli o són
transportats amb ells).
El petroli, el carbó i
el gas natural
aporten gran part de
l’energia consumida
al món.
Els problemes de
subministrament provoquen
crisis mundials.
A molts països ocasiona una
balança de pagament
negativa, ja que cal importar-
lo.
Es transporta en grans
vaixells (petroliers) i en
oleoductes.

14. El 1960 es creà l’OPEP.
Diversos paísos productors de
petroli s’uniren per tal de
negociar preus, volums de
producció, drets d’explotació…
Angola, Aràbia Saudita,
Argèlia, EAU, Equador,
Gabon, Iran, Iraq, Kuwait,
Líbia, Nigèria, Qatar i
Veneçuela.
El 2011 l'OPEP representava
més del 40% de la producció
mundial I el 80% de les
reserves provades.

15. El futur a mig
termini és incert
Es donarà una important reducció de la
producció (peak oil)?.
Qüestions geopolítiques.
Impacte ecològic: car provoca danys amb
l'extracció, el transport (oleoductes i
superpetroliers) i l'ús (combustió) ‫‏‬.
Espanya consumeix un
gran volum de petroli.
La producció de petroli (0,43%) és
insignificant en comparació amb el
consum (48,52%).
La relació entre l’energia
consumida i la produïda (balanç
energètic) és deficitària.
Cal importar, provocant una
gran despesa econòmica i
dèficit comercial.

16. Les importacions arriben sobretot
d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia.
Es vol diversificar aquesta procedència
per raons estratègiques.
Es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha
9 refineries per fabricar combustibles)
Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en
quantitats molt modestes.
Darrerament s'estan fent prospeccions en les
costes tarragonines, valencianes i en la zona
pirinenca. Tot i això, on semblava que hi havia
més possibilitats era a la zona de Canàries.

17. És el combustible fòssil que presenta un
menor impacte ambiental.
És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció
elèctrica, el consum domèstic, en la producció de fibres i plàstics…
Transportat sobretot a partir de gasoductes (també en vaixell).
Darrerament hi ha
més consum i més
producció.
Es troba més disseminat arreu del món
que el petroli.
Presenta un alt poder energètic.
És més net (centrals de cicle combinat).
Possible
alternativa al
petroli?
A la llarga, presenta els mateixos problemes.
El gas natural.
Està format per butà, età,
propà i metà (sobretot)
Sovint es troba associat a
petroli.

19. El principal
subministrador de gas
a Europa és Rússia.
Es busca disminuir la
dependència del
subministrament rus.

20. El gas natural és una
font d'energia
d'importància creixent
a Espanya,
La demanda domèstica i industrial,
així com la seva utilització per la
producció energètica, s'ha
incrementat considerablement en els
darrers anys.
Algèria és el principal
subministrador de gas
natural per a Espanya
(des d’allà arriba el
principal gasoducte).

21. Espanya té reserves a
Osca i al mar al Golf de
Cadis i Biscaia.
La producció és
ínfima en relació
amb el consum
Cal importar.
Sobretot d’Àlgèria, Qatar, Noruega i Nigèria.
Al País Basc s'ha localitzat
un important jaciment de
gas, que podria augmentar
considerablement el volum
de gas produït a Espanya.

22. Els recursos naturals no
renovables energètics.
L’urani.
Els minerals radiactius.
L’energia nuclear s’obté del calor
alliberat en el procés de fissió dels
nuclis dels àtoms dels minerals
radioactius (sobretot urani enriquit).
S’utilitza com a energia primària per a
l’obtenció d'electricitat en centrals nuclears.
L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a
partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar
la dependència energètica del petroli.
La majoria de les centrals nuclears es troben al països
desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó.
Darrerament, alguns països en vies de desenvolupament,
com Índia, Pakistan, Mèxic o Xina
Fissió
nuclear.

23. Els principals països productors d’urani del món són el Canadà,
Austràlia, Nigèria i Namíbia.
Energia nuclear:
Produeix un gran volum
d'energia, a un preu
relativament baix.
No emet CO2.
La inversió és molt forta.
Cal un gran nivell tecnològic.
L’urani s’ha d’enriquir
Avantatges Inconvenients
Evita dependència
energètica
Impacte ambiental (extracció d’urani,
residus…).
Riscs d’accidents (Harrisburg, 1978;
Txernobyl, 1986; Fukushima, 2011).
Possibilitat de crear armament
atòmic.
Rebuig social

24. Ara la UE proposa incentivar energia nuclear com
a alternativa al petroli (producció pròpia).
Malgrat els
problemes
Es volen aconseguir
centrals nuclears més
eficients i segures.
Tot i això, hi ha
un debat molt
important
(accident de
Txernòbil o
Fukujima).
A Espanya, l’energia
nuclear fa anys que està
estancada.
Incident de
Vandellòs, 1989.
Moratòria en la construcció de
centrals nuclears (fins el 1997).
Controvèrsia política i social
sobre els avantatges i els
inconvenients.
El govern ha d’aprovar
la construcció de les
centrals.
La xarxa nuclear espanyola és obsoleta.

25. Una part important de l'energia
produïda a Espanya la
proporcionen els 9 reactors
distribuïts en 7 centrals nuclears.
Garoña (Burgos), ja no
funciona (2014).
A Catalunya existeixen 2 centrals
amb 3 reactors (Ascó I i II /
Vandellós II, Tarragona), que
produeixen una part destacada de
l'energia produïda a Catalunya.
Es planteja el seu desmantellament
(Garoña, Burgos).
Futur?
També hi ha veus que defensen la
construcció de noves centrals (evitar
la brutal dependència energètica).

26. Principalment són procedents de la
mineria (es troben en jaciments)‫‏‬i el
seu repartiment és molt desigual a
nivell mundial.
Cal diferenciar entre:
Reserves (documentades i
explotables, car són
rendibles).
Recursos (documentats i no
explotables, car no són
rendibles).
Sempre hi ha més recursos que reserves.
Per aprofitar els recursos minerals cal
una gran despesa, per això
generalment són o bé explotacions
estatals o bé de grans multinacionals.
Recursos naturals que
s’esgoten amb el seu ús
i no produeixen energia.
Els recursos naturals no renovables no energètics.

27. En una explotació minera primer es
dóna l'exploració (prospecció).
Es tracta de localitzar i fer
un estudi de viabilitat.
En segon lloc es passa a la fase
d'extracció.
Posteriorment la concentració cerca
el material més aprofitable.
Per últim el refinament converteix el
mineral en apte per a la seva
utilització.

28. Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com els EUA i la
Federació Russa.‫‏‬
La producció es concentra als
països subdesenvolupats
(exportadors).
El consum es concentra en
els països rics (importadors).
Cal recordar que els minerals no energètics
són bàsics per a la indústria i la construcció.
En les darreres dècades s'ha multiplicat el
consum. La gran demanda de recursos
minerals planteja el problema de la
sobreexplotació.
Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre
que s’incrementa el d’alumini, coure i nous
materials.

29. Està baixant la demanda de minerals als països rics:
Crisi econòmica.
Reorientació
econòmica (més
serveis, baixa la
indústria pesant).
Competència
de nous
materials
(plàstics).
Ja pràcticament estan
fetes totes les
infraestructures bàsiques.
En un
futur:
Baixarà el consum global de minerals?
Més demanda als països en desenvolupament?
S’esgotaran?
La mineria és
la indústria
més bruta i
contaminant.
Reciclatge.
Caldria reduir
el consum,
car degradem
el medi.
Desenvolupant nous
materials.
Potenciant el reciclatge.
Evitant el malbaratament
(polítiques d’estalvi I
eficiència).‫‏‬

31. Els recursos miners a Espanya.
La indústria extractiva és l’activitat dedicada a l’explotació dels
recursos del subsòl. Tot i la gran tradició que té a Espanya, ara es
troba en decadència i la producció és pobre.
El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han
tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït.
S’ha d’importar, la qual cosa genera un greu
problema econòmic, car el valor de les importacions
és superior al de les exportacions. Espanya
pràcticament només exporta roques industrials.
S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de
ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i
pirita a Riotinto -Huelva-).
Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal
gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals potàssiques
(Catalunya, Navarra)…

32. Han augmentat els jaciments dedicats a
les roques industrials, lligades a la
indústria química i a la construcció
(granits de Galícia, marbres d'Almeria o
Badajoz...).

33. El sector miner català tradicionalment ha
tingut una escassa importància.
La mineria de carbó era molt
reduïda, destinada a abastir les
centrals tèrmiques properes (Fígols).
Totes les mines de
carbó catalanes han
tancat.
Baixa rendibilitat de les
explotacions, en ser principalment
de lignit, un tipus de carbó amb un
poder calorífic mitjà i no tan valorat
econòmicament com l'antracita o
l'hulla.
Els recursos miners
a Catalunya.
Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal
gemma han perdut molt de pes, encara que resten
obertes les mines de Sallent.
En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector
de les roques industrials (calcària, àrids, argila...).

34. Els cicles naturals permeten
la seva regeneració (aigua
potable, aire net, sòl fèrtil,
biodiversitat...).
L'ús sostenible vol dir
explotació il·limitada.
La sobreexplotació equival al
seu esgotament.
Els recursos naturals potencialment renovables:
Recursos
potencialment
renovables
energètics.
La biomassa és la matèria orgànica
(vegetal o animal) produïda com a resultat
de la fotosíntesi.
L'energia de la biomassa s'aconsegueix
cremant o descomposant matèria orgànica.
La llenya, l'etanol i el metanol fan possible
produir combustible, benzina o electricitat.
Recursos potencialment
renovables no energètics. Abiòtics. Edafològics. Biològics

35. L'aigua és fonamental
(indispensable) però en general
també és poc valorada.
Cal considerar que es tracta
d'un bé escàs car només un
3% és dolça (80% als pols) ‫‏‬.
Destaquen dos grans problemes:
Augment del
consum.
Contaminació.
Cada cop hi ha més consum.
Ara consumint 35 vegades
més que al segle XVIII.
Agricultura (65%-70%)
Indústria (25%)
Consum domèstic (5%-10%)
Al món, en general, el consum
de l'aigua es distribueix així:
Cada cop destaca més també
la utilització lúdica i turística.
Varia moltíssim segons el
grau de riquesa i la situació
dels països.

36. La sobreexplotació
pot portar al desastre
(Mar d’Aral)
L’aigua a Espanya és un recurs escàs.
Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que
aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.
Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on
desenvoquen les seves aigües.
A Espanya hi trobem
els rius del vessant:
Cantàbric i
gallec
Atlàntic Mediterrani

37. Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de
règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o
pluges i forts estiatges.
Entitats adscrites al Ministeri de
Medi Ambient que gestionen els
recursos hídrics del territori que
se'ls ha assignat.
Per tal de gestionar els
recursos hídrics s’han creat
les confederacions
hidrogràfiques.
A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són
superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un
marge escàs i són recursos desigualment repartits.

38. Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:
Importància de les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.
Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus
orientals, Xúquer i Canàries.
Són clarament deficitàries en les
del Guadalquivir, Sud, Segura i
Balears.
Problemes per satisfer
les demandes d’aigua.
A Espanya, els dos usos de
l'aigua més importants són:
Agrícoles i
ramaders.
Urbans i
industrials.
Usos
agrícoles i
ramaders.
Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda
augmenta per l'increment dels regadius (14% de la
superfície conreada, aporten el 50% del valor de la
producció agrària).
La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània,
fa que s'explotin els aqüífers (extracció per
bombeig).

39. Malauradament, les activitats
agrícoles i ramaderes ocasionen
una important contaminació dels
recursos hídrics per l'ús d'adobs
químics, pesticides i purins.
S'intenta reduir el consum millorar les
canalitzacions o introduint millores en el reg.
Un clar exemple és
l’anomenat «mar
de plàstic».

40. Usos urbans i
industrials.
La indústria necessita aigua
per als seus processos de
producció, refrigeració de la
maquinària o per netejar i
eliminar residus.
La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és
prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable).
De mitjana, es
consumeixen uns
200 l al dia.
L'elevat consum i la manca de recursos fa
que algunes localitats pateixen restriccions
en èpoques de sequera.
La urbanització en zones litorals i
el boom turístic agreuja el
problema de la manca d'aigua
durant els estius (la màxima
demanda coincideix amb la menor
disponibilitat).

41. L’aigua és un recurs
escàs, per tal s’han de
dissenyar polítiques
hídriques.
Les polítiques
hídriques estan
orientades a
obtenir aigua.
Política de transvassaments
Dessalinització d'aigua del mar
Recuperació dels aqüífers
Plans de sanejament dels rius

42. Els grans transvasaments, que
impliquen portar aigua a
llargues distàncies, són
problemàtics:
Política de transvassaments
Moltes ciutats s'abasteixen
mitjançant petits
transvasaments.
Un clar exemple va ser
el polèmic Pla Hidrològic
Nacional.
Necessiten grans obres i
inversions
Es perd molta aigua per
l'evaporació
Sovint topen amb un gran
rebuig social
Poden tenir conseqüències
molt greus sobre el Medi
Ambient

43. Dessalinització d'aigua del mar
Es fan plantes
dessalinitzadores per
abastir les ciutats.
L'aigua obtinguda
és de bona
qualitat.
El procés resulta
car i consumeix
molta energia.
A Espanya funcionen plantes a
Canàries, Almeria,
Barcelona…, i s'estan
construint noves instal·lacions
a la costa mediterrània.

44. Els aqüífers s'exploten a partir
de la perforació de pous,
sobretot en zones amb manca
d'aigua, com les terres
mediterrànies.
La sobreexplotació provoca
una disminució del nivell, la
dessecació total o parcial
d'àrees humides i la
salinització.
També cal
considerar els
desastrosos
efectes de la
contaminació.
Per tot plegat
es vol
prioritzar la
recuperació
dels aqüífers.
Recuperació dels aqüífers

45. Els plans de sanejament dels rius
volen reduir el deteriorament de la
qualitat de les seves aigües.
Plans de sanejament
dels rius
Aquestes mesures han permès
la recuperació d'alguns rius
claveguera, com ara el Besòs.
Es vol controlar els abocament i
instal·lar plantes depuradores
d'aigua.

46. A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la
població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.
Catalunya té una demanda
anual d’uns 3100 hm3.
La ramaderia i l'agricultura són les
activitats que més consumeixen, tot i
que en una proporció inferior a la
resta d'Espanya.
Gran demanda urbana i industrial,
percentualment més que a la resta
de l’estat.
Les conques internes concentren el 92%
de la població, tot i que únicament hi ha
el 40% dels recursos hídrics.
Cal diferenciar
entre la conca de
l'Ebre i les
conques internes.
La conca de l'Ebre té el 60% dels
recursos hídrics explotables, tot i que
només viu el 8% de la població catalana.
Destaca el
consum agrícola
i ramader.
Destaca el
consum industrial
i urbà.

47. Clarament hi ha un
dèficit en l'abastiment de
les conques internes,
motivat tant pel règim de
precipitacions com per la
manca d'inversions.
La sequera del 2008 disparà totes les
alarmes i motivà l'adopció de diverses
iniciatives per garantir el subministrament
en les conques internes:
Instal·lació de plantes
dessalinitzadores
Reutilització de
l'aigua
regenerada
Millora dels
sistemes de
canalització i rec
Recuperació dels
aqüífers

48. Aprofitament
directe del sol.
Energia solar.
Els recursos renovables:
Es basa en l'aprofitament directe de la
radiació del sol.
Energia solar fotovoltaica Obté electricitat amb un dispositiu
semiconductor (cèl·lula
fotovoltaica).

49. Energia solar tèrmica
(tèrmica de baixa
temperatura).
S’escalfa un fluid, normalment
aigua, que s’utilitza en l’àmbit
domèstic com a calefacció.
Energia termosolar (tèrmica
d’alta temperatura).
Aconsegueix calor i el
transfereixen a un fluid de
treball. La calor es fa servir
llavors per escalfar edificis,
aigua, moure turbines per
generar electricitat...

50. Es troba en
expansió.
El potencial espanyol és el més alt d'Europa.
El principal
problema era que
era massa cara.
Les economies d’escala han
possibilitat la reducció dels preus.
Gran expansió,
gràcies a la reducció
de preus i a les
subvencions
A partir del 2012,
canvià el marc legal
(retirada d’incentius).

51. Aprofitament indirecte del sol. Energia hidràulica.
Energia eòlica.
Energia maremotriu.
Energia geotèrmica.
Energia de la biomassa.
Energia hidràulica.
Es tracta d'aprofitar la força de
l'aigua per a la producció
d'electricitat.
L’energia es genera en una central
hidroelèctrica a causa de la
transformació de l’energia mecànica
d’un salt d’aigua en energia
elèctrica, per mitjà d’un generador
mogut per la força de l’aigua en
moviment.

52. A nivell mundial
destaquen Noruega i
Xina -projecte de les
Tres Gorges-).
L’energia hidroelèctrica proporciona
només una petita part del total
d’energia elèctrica que es
consumeix actualment.
És neta i renovable
(no emet gasos
contaminants).
L'aigua es pot
utilitzar per a altres
finalitats.
Inunda zones de muntanya.
Afecta el règim hidrològic dels rius al
modificar artificialment el seu cabal.
Les centrals hidroelèctriques són
cares i difícils de construir.
Desplaçaments de població.
Accidents molt perillosos.
Sequeres.

53. Les centrals hidroelèctriques es
localitzen on hi ha aigua abundant.
A Catalunya es situen en punts del
curs mitjà dels principals rius,,
sobretot en la conca Pirineus-Ebre
(Noguera Pallaresa, Noguera
Ribagorçana, Ebre i Ter).
L'elevada explotació hidrològica
dels rius espanyols no permet
pensar a ampliar aquest recurs
energètic.
A Espanya hi ha nombroses centrals
hidroelèctriques, que generen una gran
quantitat d'energia “neta” (c.7 %).
A més, els embassaments permeten
emmagatzemar aigua i regular els
cabals dels rius.
D'altra banda, a Espanya l'augment de la demanda hídrica agrícola i
ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna
sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.

54. Donat els problemes que
planteja l’energia hidràulica
convencional, s’han plantejat
alternatives:
Embassament
A
Embassament
B
Aprofita l’aigua al màxim.
Aprofita les tarifes elèctriques
nocturnes.
És sostenible?
Hidràulica reversible.
Minimitza l’impacte fent petits
embassaments.
Minihidràulica
Hidràulica reversible.
Mini-hidràulica.

55. Energia eòlica. Aprofita la força del vent
L’aerogenerador transforma l’energia eòlica
que mou les pales en energia elèctrica.
S’instal·la en àrees on hi
ha d’haver vents constants
i amb força suficient per
moure les pales de
l’aerogenerador.
Ara també s’instal·la
al mar.
L'energia eòlica és renovable, no emet gasos contaminants, pot ser
compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones
àrides o en les aigües marines properes a la costa.

56. Hi ha camps eòlics
escampats pràcticament
per tota Espanya.
S'està desenvolupant
una important activitat
industrial de la qual
Espanya és un dels
màxims productors
mundials.
Desenvolupament
accelerat: Espanya és el
quart país del món en
producció eòlica.
El percentatge d’energia elèctrica
produïda respecte el total ha anat
en augment: el 2005 estava al
voltant del 7% i el 2013 superava
el 21% (2015, 18,3%).

57. Té un gran potencial eòlic.
És l’energia alternativa
que més ha crescut a
Espanya.
La normativa legal era molt favorable.
Els poders polítics hi col·laboraven.
Gran interès del sector industrial.
Tecnologia i indústria pròpies, amb
una important capacitat de millora.
Exportació.
Ofereix una important oferta laboral.
Fomenta l’equilibri territorial.
Autòctona (disminueix la taxa de
dependència energètica).

58. Els inconvenients
dels parcs eòlics
són:
Els impactes visuals i paisatgístics que
provoquen.
Els efectes sobre els ocells quan
interfereixen amb les rutes de
desplaçament dels mateixos
Catalunya
representa
poc més
del 5% de
la potència
instal·lada.

59. Energia
maremotriu.
Aprofita la força del mar (onades –energia
undimotriu-, corrents marins) o les diferències de
temperatura del mateix per aconseguir
electricitat.
Encara s’ha de desenvolupar molt.

60. Energia geotèrmica.
Aprofita l'escalfor interna de la
Terra per obtenir aigua calenta,
utilitzada directament o per a la
generació d'electricitat.
A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari.
Destaca el cas d'Islàndia
Calefacció i
subministrament d'aigua
calenta (balnearis).
Ús domèstic. Calefacció
d'hivernacles.
En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa temperatura

61. Energia de la biomassa. La biomassa és la matèria orgànica
(vegetal o animal) produïda com a
resultat de la fotosíntesi.
L'energia de la biomassa s'aconsegueix
cremant o descomposant matèria orgànica.
La llenya, l'etanol i el metanol fan
possible produir combustible, benzina
o electricitat.
La producció energètica en base a la biomassa es troba
en un procés d'expansió a tota Espanya.
Desforestació per implantar conreus ”energètics”.
Augment del preu dels aliments
Problemes
Nous biocombustibles (rebuigs agrícoles, algues…)

62. L'energia és
la força vital.
S'obté dels recursos energètics,
recursos amb la capacitat de
produir energia.
L'energia primària és l'energia que no ha patit cap
procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar
directament, com ara la solar, eòlica, nuclear, etc
El desenvolupament d’un país es troba lligat a un
creixent consum d’energia.
Hi ha una clara correlació
entre el creixement de la
renda i la demanda
energètica,
L'augment de la demanda i dels
intercanvis genera un increment
del consum energètic.
L’energia
Cada cop consumint
més energia,
Problemes polítics, econòmics
i medi ambientals.

63. Les fonts d'energia
són fonamentals.
L'explotació, el control, l'ús i la
distribució genera importants
impactes econòmics, polítics,
socials i espacials.
Sovint, l’energia no
es consumeix allà
on es produeix
La distribucció des del lloc de producció o
importanció es fa mitjançant xarxes
elèctriques, oleoductes o gasoductes.
Aquesta xarxa s'ha
de mantenir i ha de
poder preveure les
necessitats futures,
com ara les puntes
de demanda en
determinades
èpoques de l'any.

64. La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es
troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya.
Connecta els centres de producció i els punts de
distribucció als consumidors.
Té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior
(Espanya importa electricitat de França i Portugal,
mentre que exporta al Marroc i a Andorra).
Des del Marroc i per sota de l'estret de
Gibraltar, procedent d'Algèria, un
gasoducte porta gas fins a Irun (País
Basc) i Larrau (Navarra), on connecta
amb la xarxa europea. També connecta
amb Portugal per Badajoz (Extremadura)
i Tui (Galícia).
El gas es distribueix dins Espanya amb una important
xarxa de gasoductes, en ampliació.

65. La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que
tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es
connecten amb les refineries (8+1) i des d'aquestes els productes
refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.

66. Segons la seva disponibilitat
Energies no renovables
Energies renovables
Segons l’impacte ambiental
Energies
brutes
Energies
netes
Segons la disponibilitat i l’impacte ambiental
Energies convencionals
Energies alternatives
Classificació tipus d’energia:
Brutes / No renovables
Netes / Renovables (energia verda)

67. Combustibles fòssils
Fisió nuclear
Hidràulica
Solar
Geotèrmica
Eòlica
Maremotriu
Biomassa
Minihidràulica
Fusió nuclear
Hidrogen
Presenten problemes la
hidràulica i la biomassa
Carbó
Petroli
Gas natural
Energies
convencionals.
Energies
alternatives.

68. Energies
convencionals
Avantatges
Plenament instaurades
Gran poder energètic
Inconvenients
Exhauribles
Concentrades
Impacte ambiental
Tensió geopolítica
Són la base del nostre
sistema energètic
Caldria canviar el model energètic
(descarbonitzar la nosta economia).

69. Energies
alternatives
Avantatges
Inconvenients
Renovables.
És una energia que no
disminueix ni pot arribar a
esgotar-se amb el seu ús.
Netes.
El seu impacte
ambiental és mínim.
Producció
irregular
En desenvolupament tècnic Escàs poder
energètic
Inesgotables
(provenen del sol)
Distribució arreu del món
Disminueixen grau de
dependència energètica
Fomenten equilibri territorial
Sense impacte ambiental (ni gasos ni residus perillosos)

70. Augmentarà l’explotació de les renovables.En un futur…
Canvi del model energètic
(cal descarbonitzar-lo).
Mix d’energies
Espanya és un dels líders mundials en
energies renovables (sobretot solar i eòlica)
Grans
avantatges
Són autòctones (eviten dependència
external.
Permeten desenvolupar tecnologia pròpia.
Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len
a zones rurals i ofereixen nombrosos llocs
de treball).

71. Torna amb força l’impuls a les
renovables:
S’han abaratit els preus
Impuls des de la UE
Més conscienciació

72. El govern subvencionava
el seu desenvolupament
Ara ja no
Increment importantíssim
Multitud de projectes
El 2016, les renovables el
significaren un gran % de la
producció energètica espanyola
(incloent-hi la hidràulica)
Caos en el sector.
A Espanya existeix el PER (Pla
d'Energies Renovables), que vol
aconseguir que el 30,3% de
l'energia elèctrica consumida a
Espanya provingui de fonts netes.
A Catalunya les energies
renovables també es troben en
expansió, tot i que encara la seva
aportació és modesta.

73. Cau la producció d’energia
a partir de combustibles
fòssils, que és la més
consumida a Espanya
(brutal dependència
energètica).
L’aportació de les
renovables a la producció
energètica espanyola,
incloent la hidràulica,
suposa pràcticament el
40%.

74. En un futur tindran gran importància dos tipus
d’energia «sostenible»:
Fussió nuclear.
Hidrogen.
Fussió Nuclear
Pot produir una gran quantitat d'energia
sense riscos ni impacte ambiental.
És el procés pel qual diversos nuclis
atòmics de càrrega similar s'uneixen i
formen un nucli més pesat.
Simultàniament s'allibera o absorbeix una
quantitat enorme d'energia.
En fase d'estudi i desenvolupament.
Projecte ITER
Cadarache (França)
Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del
Sud, l'Índia, Rússia i la Xina.

75. Hidrogen
La pila d'hidrogen es
considera part
important del futur
energètic mundial.
Les piles de combustible
proporcionen electricitat, calor i
aigua destil·lada.
El problema és
aconseguir el
combustible
(hidrogen).

76. El sistema energètic mundial.
La base del sistema energètic són
els combustibles fòssils.
El consum d’energia es multiplica
(l'actual model econòmic ho
necessita).
Els principals consumidors d’energia són els
països desenvolupats o les potències emergents.
Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en
el món desenvolupat, en un futur proper
augmentarà més el consum al Tercer Món.
La previsió és que en 20 anys el consum
augmentarà (Xina i Índia).

77. Els combustibles
fòssils són la base
de la nostra
civilització industrial:
Base sistema agrícola (combustible, adobs,
pesticides)
Base forma de vida urbana (mobilitat)
Base sistema de transport (fàcil i flexible)
Base xarxa elèctrica (sistema nerviós
central)

78. Els experts consideren que s’aproximen
canvis en el model energètic mundial.
Ens trobem en la fi
de l’era dels
combustibles fòssils.
Són recursos no
renovables (s'exhauriran).
Hi ha risc de quedar-nos sense petroli barat
La demanda augmenta
(paísos rics, països
emergents –Xina, Índia-.
Quan s’arribarà al límit (peak oil)?
A partir d’aquell moment sempre hi
haurà més demanda que oferta.
Estem avocats a una crisi
energètica permanent? A una gran
pujada de preus?.
Les noves tècniques d’extracció (fracking) han ajornat
temporalment aquesta situació.

79. Qüestions
geopolítiques
Occident importa, la qual cosa el fa
vulnerable (crisi 1973). ‫‏‬‫‏‬ Té una gran
dependència energètica, car té poca
producció i reserves.
L'Orient Mitjà (sobretot el Golf
Pèrsic) concentra una part
destacadíssima (60%) de les
reserves del món.
Graner Energètic del Món.
Destaquen Iraq, Iran,
Kuwait i Aràbia Saudita.
Gran valor estratègic
(Guerres d’Iraq).
Zona amb un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).

80. Problemes
ambientals
L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels
combustibles fòssils té importants efectes
acumulatius.
L'impacte no és només
local, també és global
(canvi climàtic)
El consum de
combustibles fòssils té
una incidència molt
destacada en les
emissions de CO2
Els experts consideren
que aquesta és la
principal raó que
impulsarà un canvi en el
nostre model energètic.

81. Cal canviar el nostre model energètic
Potenciar l’estalvi i
l’eficiència energètica.
Potenciar les
energies netes.
Impulsar normatives
globals.
Crear un sistema
descentralitzat i de
menor tamany.
Potenciar
l’autoproveïment.
Crear un sistema
sostenible
Molts països tenen grans
dificultats per canviar-lo.
El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts
(mix d’energies).
És molt provable que
destaqui la importància
de l’hidrogen (piles de
combustible).
És molt provable que
augmenti considerablement
la importància de les energies
alternatives.

82. En els darrers anys,
grans canvis
En els últims anys està canviant
la situació energètica mundial.
Es poden explotar gas i petroli no
convencionals.
Innovacions tècniques i
noves troballes:
Augmentarà la producció de gas i petroli?
Disminuirà el preu del gas i del petroli?
Fracking.
Tot i l’augment
previsible del
consum…
S’allunya el fantasma
del peak-oli?
Obren nombrosos interrogants
Perllongarà un segle l’era
dels combustibles fòssils?

83. Creix i creixerà
la producció a Amèrica?.
EUA, Canadà
Brasil?
Gas d'esquist (shale gas), Hidrats de gas.
Petroli de roca compacta (tight oil)
Petroli de sorres bituminoses (oil sands)
Augment molt considerable de la
producció de gas i petroli:
Entre el 2025 i 2030, serà la primera
exportadora mundial de petroli i gas?
Sobretot EUA
Passarà de la dependència
energètica a l’autosuficiència?
2019,
Primer
productor
de cru.
Gran potencial
de l’Àrtic.

84. Països OCDE:
Augment considerable
de l’eficiència
energètica
No s’incrementa tant
el consum energètic.
BRICS:
Multipliquen el seu consum
energètic
Fins el 2025:
Xina representarà un 40% de
l’increment de la demanda energètica.
Índia augmentarà el seu consum un
132%.
Què succeirà
amb el consum?
Repercussions econòmiques i geo-
estratègiques

85. Creix i creixerà
la demanda a Àsia?.
Xina, Índia
Corea del S. i Japó.
Any 2035.
Representaran el 60% del consum
mundial de petroli?
Any 2014.
Representen el 50% del consum
nundial de petroli.
Volen assegurar-se el
proveïment:
Contractes i grans
inversions amb/en Rússia,
Àfrica, Orient Mitjà,
Veneçuela…
Sobretot Xina.
Ara bé, té un gran potencial
en l’explotació de gas no
convencional.

86. Decaurà el poder dels grans
exportadors actuals d’energia?
Massa dependents de
l’exportació de cru, sense
una economia
diversificada.
Sobretot països del Golf Pèrsic
i Federació Russa.
Si baixa el preu de l’energia,
es poden desestabilitzar països
exportadors (OPEP, Rússia).
Decaurà la importància
de l’OPEP i del Golf
Pèrsic?

87. Com incidirà l’augment de la
producció en la lluita contra el
canvi climàtic?
Caldria reduir les emissions
(sobretot C02)
Potenciar noves energies
Millorar l’eficiència energètica
Es reduiran els
incentius per cercar un
nou model energètic?
Què passarà amb
les renovables?
Caldria implementar actuacions per tal de recuperar emissions
de carboni.
Carbon Capture and Storage

88. Per què ha
baixat el preu
del petroli?
Augment
de la
producció:
Baixada de la demanda
per la crisi econòmica:
- Primer occident.
- Ara Xina.
- Líbia / Iraq (abans en guerra).
- Iran jo no té sancions.
- Aràbia Saudita inicialment manté producció.
- Fracking (EUA).

89. Hi ha raons geopolítiques?
Aràbia Saudita vol baixar els preus per que el fracking no
surti rendible?
Aràbia Saudita i els EUA volen
enfonsar econòmicament
països rivals?
Iran, F.Russa i
Veneçuela.
Aràbia Saudita vol aturar el desenvolupament tecnològic
iranià?.

90. Espanya és un
país amb dèficit de
recursos
energètics.
No té fonts d'energia suficients. És un
país dependent des del punt de vista
energètic.
La taxa de dependència energètica es
troba entre el 75% i el 80%.
Pràcticament absència
total de petroli i gas.
Només una mica de
carbó, i no de gran
qualitat.
Producció nuclear
estancada.
Moratòria
nuclear.
Producció
hidràulica baixa.
Predomini
clima sec.
Caldria potenciar les energies alternatives: Són autòctones!!.
La situació energètica a l’Estat espanyol.

91. A Espanya, clares diferències entre la producció i el consum
Relació entre l’energia produïda i
l’energia consumida.
Balanç energètic.
Percentatge d’energia importat
sobre el total consumit
Taxa de dependència energètica

92. Gran despesa per
importar energia.
Dependència
energètica espanyola.
Problemàtica
Balança comercial
negativa.
Energia més
cara.
Indústria espanyola
menys competitiva.
Problemes
estratègics.
Vulnerable a problemes
de subministrament .

93. El creixement econòmic i l'augment
de la riquesa i el benestar de la
població ha incrementat el consum
energètic.
Incrementa el dèficit
energètic.
PEN (plans energètics nacionals).
Reduir la dependència del petroli i
diversificar les fonts d'abastament.
Augmentar la importància del gas natural.
Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica.
Potenciar les energies renovables.
Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren).
Produir més per unitat d’energia.